divendres, 31 de juliol del 2009

Ara, finançament local

Els Ajuntaments, com a administració més propera al ciutadà, hem estat al llarg d’aquest darrers 30 anys de democràcia prestant tota una sèrie de serveis que ens són propis així com d’altres, que tot i no ser de competència municipal, havíem de donar perquè així ens ho demanaven els ciutadans. Serveis que ens han suposat un dispendi econòmic prou important perquè ara que estem patint moments de dificultats econòmiques, l’administració de la Generalitat ens doni un cop de mà per a poder continuar-ho fent, més si tenim en compte que el nou Estatut amplia i fixa la llista de competències locals.

Les administracions locals hem estat al costat del Govern, com no podia ser d’altra manera, conscients de les dificultats que suposava aconseguir un nou finançament per a Catalunya. I la tasca feta pel nostre govern ha estat a l’alçada que calia, obtenint molts més recursos per a Catalunya, posant al país al lloc que li correspon, sent solidaris sí però aconseguint un millor finançament donat que estàvem molt per sota de la mitjana espanyola. Hem aconseguit un bon finançament, tenint en compte la població, els serveis prestats, amb un percentatge de participació molt més alt en la recaptació dels impostos, és a dir, que és té en compte la realitat de cada territori.


Amb la tenacitat d’aquest Govern no ens ha calgut estar a l’espera d’un altre Majestic que s’ha demostrat que no va ser un bon acord econòmic. O potser no es tractava d’això i el que realment es volia aleshores era arribar a un acord d’estabilitat de governs de l'època?


Així, doncs, un cop aclarides, aquesta vegada sí, les finances de la Generalitat, ara el que cal és assegurar un bon finançament local. Aquest vindrà fruit de la bona entesa i sensibilitat que hi ha vers els municipis, coneixedors del paper destacat que té l’administració local. El nou Estatut així ens ho reconeix com a ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya. Recursos que han de permetre, també, atendre les demandes dels Ajuntaments millorant el Fons de Cooperació Local de Catalunya i augmentant substancialment les transferències de lliure disposició dels Ajuntaments, per tal que puguem seguir treballant pels nostres ciutadans atenent les noves demandes de la societat, assegurant el benestar social, sense exclusions, amb més cohesió.

Francesc J Miró Melich.
Alcalde de Godall i Diputat Provincial pel PSC

dijous, 30 de juliol del 2009

El PSC condemna enèrgicament l'atemptat mortal a Calvià

La Comissió Executiva del PSC vol expressar la seva més enèrgica condemna i repulsa per l'atemptat que ha acabat amb la vida de dos agents de la Guardia Civil al municipi mallorquí de Calvià. Els socialistes catalans també volen manifestar el seu sentit condol als familiars de les víctimes.
El PSC vol comunicar el seu suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats. Al mateix temps, vol mostrar el seu recolzament als ferits i als seus familiars.
Els socialistes catalans retieren amb contundència que el soroll de les armes no aconseguirà cap dels seus objectius i insisteixen a fer una crida a la unitat de les forces democràtiques en la lluita contra ETA.

dimecres, 29 de juliol del 2009

El PSC condemna l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Burgos

La Comissió Executiva del PSC condemna i rebutja amb contundència l’atemptat amb furgoneta bomba que ha tingut lloc aquesta matinada al costat de la caserna de la Guàrdia Civil de Burgos. Tanmateix, vol expressar el seu suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats. Així mateix, vol mostrar el seu recolzament als ferits i els seus familiars.

Els socialistes catalans reiteren que el soroll de les armes dels terroristes no aconseguirà cap dels seus objectius i fan una crida a la unitat de les forces democràtiques per lluitar contra ETA.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Les coses d'en Mas

El finançament ha ocupat gran part de l’agenda política dels darrers temps, massa temps i en excés, com les coses bones s’ha fet esperar encara que al final molts hem exclamat: ja era hora! Encara que seguit d'un “ha valgut la pena”.
És, però, evident que durant aquest temps i ara que hem vist el seu desenllaç, hem vist les cartes de cadascú, també qui ha jugat amb lleialtat i esforç mirant pel país, i qui només ho ha fet pensant en treure un rèdit partidista, com si d’una oportunitat d’or es tractés, per recuperar quelcom que mai hagués hagut de perdre.

En Mas parlava de “país”, però jugava a apujar les xifres des del primer dia, van dir fins onze xifres diferents, pressionava ERC per tal que una decisió pugués trencar el govern, treia pit a l’hora d’interpretar l’Estatut i presagiava un acord dolent o un no acord.

El President de la Generalitat no deia res però treballava, per un acord que complís l’Estatut i les expectatives creades dins de la societat catalana, mai una paraula més alta que l’altra. Però és el treball el que ens porta a bons resultats, sense fotos ni grans declaracions però amb la feina lleial que ens porta pel bon camí.

Han estat dos maneres de fer que avui es veuen amb nitidesa i que el resultat les fica al descobert amb tota claredat.

Era el diumenge quan s’anunciava l’acord, sortia en Felip Puig donant canya a tort i a dret amb l’objectiu de trencar, sense reparar amb model ni amb xifres. Era el guió del pla establert... era la seva gran oportunitat!

Després havia de rematar en Mas amb millor i més elegant oratòria, dient però el mateix, empenyent a la decepció als catalans i en conseqüència al trencament del govern i a les eleccions anticipades.

Però hi havia un bon acord!!! I ves per on, ara en Mas ens diu que ells quan governin en demanaran més, suposadament al PP, a aquell partit que el va portar al notari per fer testament i amb el qual l’any 2001 van fer un acord de finançament històric i que no tenia revisió, que ha portat a una situació d’asfíxia econòmica a la Generalitat.
En fi, són les coses d’en Mas! Vostès s’ho creuen?
Joaquim Paladella, diputat al Parlament i alcalde de Batea

divendres, 24 de juliol del 2009

Visita de l'Oficina Parlamentària a l'Ampolla


L'Oficina Parlamentària del PSC de l'Ebre va realitzar dimarts passat una reunió a l'Ampolla en el marc de les visites que l'Oficina està duent a terme a tot el territori. A la reunió hi van assistir el secretari d'Acció Parlamentària, Paco Miró, la diputada al Congrés, Lluïsa Lizárraga, la diputada al Parlament, Dolors López, i el secretari de Política Municipal de la federació del PSC de l'ebre, Manel de la Vega. Els parlamentaris van entrevistar-se amb membres de l'agrupació local de l'Ampolla, el primer secretari Òscar Álvarez, Agustí Daza i la regidora i portaveu del Grup Socialista a l'Ajuntament de l'Ampolla, Vicky Giménez. Durant aquesta reunió es van tractar diferents temes d'interès per al municipi i també es va informar de la important tasca de control, tot i les dificultats d'accés a la informació, que es fa a l'Ajuntament ampollenc. Entre les actuacions que s'han dut a terme en els darrers dos anys, entre altres, hi ha la posada en marxa de la publicació l'Àncora, amb una gran acceptació al municipi.

dijous, 23 de juliol del 2009

El PSC de l'Ebre dóna d'alta 290 nous simpatitzants durant la jornada al carrer celebrada dissabte passat













El PSC de l'Ebre ha donat d'alta 290 nous simpatitzants després de la jornada realitzada dissabte passat sota el lema “Implica't, participa i guanya”. Aquesta era una iniciativa que el PSC va realitzar a nivell nacional per traslladar a la ciutadania les principals actuacions del Govern de Catalunya i el profund canvi que suposa el nou model de finançament. A tot Catalunya, hi van participar 222 agrupacions amb més de 300 taules a tot el territori, amb una mobilització de 3.000 persones que van repartir informació arreu de Catalunya. A les Terres de l'Ebre, hi van participar les agrupacions del PSC de Tortosa, Ulldecona, Amposta, Sant Jaume d'Enveja, La Ràpita, Deltebre, Roquetes, Móra d'Ebre i Batea.

dimecres, 22 de juliol del 2009

El PSC expressa el seu condol per la mort de quatre bombers al parc natural dels Ports

Manifesta el seu ple suport als familiars de les víctimes i desitja una ràpida recuperació als ferits

El PSC vol expressar el seu més sentit condol per la mort ahir de quatre membres del cos de Bombers de la Generalitat en acte de servei a l'incendi que s'ha declarat al parc natural dels Ports, al terme municipal d'Horta de Sant Joan.

Al mateix temps, vol manifestar el seu ple suport als familiars de les víctimes i desitjar una ràpida recuperació als ferits en el mateix sinistre.

Els socialistes catalans volen expressar també el seu recolzament a les forces i cossos de seguretat que treballen incansablement en les tasques d'extinció de les flames.

dijous, 16 de juliol del 2009

El DPTOP sotmet a informació pública els estudis d'una nova carretera entre Riba-roja i Mequinensa

El Diari Oficial de la Generalitat publica avui l’anunci d’inici d’informació pública dels estudis d’una carretera de nova construcció que unirà Riba-roja d’Ebre i Mequinensa, passant per Almatret. Aquesta actuació permetrà obrir una nova via de comunicació entre Catalunya i l’Aragó, que tindrà una longitud de 30,7 quilòmetres i comportarà una inversió estimada en 54,2 MEUR.

Amb l’objectiu de millorar les comunicacions i potenciar el desenvolupament econòmic a la zona, s’ha impulsat la construcció d’una nova carretera que uneixi Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i Mequinensa (Baix Cinca), passant per Almatret (Segrià). Amb aquesta actuació, que s’emmarca en el pla Miner del Ministeri d’Indústria per al desenvolupament alternatiu de les comarques
mineres, es configura un nou eix de la xarxa comarcal, que dóna continuïtat al condicionament realitzat a la carretera entre Flix i Riba-roja d’Ebre, així com a la variant d’aquesta població. Així mateix, es donarà una sortida a la població d’Almatret, que actualment només està comunicada per la carretera LV-7046.
El traçat ara en exposició pública té una longitud, segons l’opció considerada més adient, de 30,7 quilòmetres de longitud. La carretera que es planteja té una amplada de vuit metres, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres i dos vorals de 0,5 metres. Per a la seva construcció, els estudis estimen un pressupost de 54,2 MEUR.
El punt inicial de la nova carretera se situa passat el riu i el nucli urbà de Riba-roja d’Ebre, a partir del pont construït en el marc del pla PENTA (Pla d’Emergència Nucelar de Tarragona), i el punt final, al pont de l’Arbora sobre l’Ebre, accés a Mequinensa. En el traçat es poden distingir els trams següents:

• Entre Riba-roja d’Ebre i Almatret: Aquest tram inicial té una longitud de 9,2 quilòmetres. Els estudis analitzen dues opcions de traçat, entre les quals es planteja com a més òptima la situada més a l’est, que és també la més curta. A la intersecció a’ccés a Almatret, es preveu la formació d’una rotonda per a canalitzar els moviments.

• Entre Almatret i el límit amb Seròs: Aquest tram té una longitud de 5,5 quilòmetres, entre Almatret i la zona de pas del Reg del Segrià Sud al límit entre els termes d’Almatret i Seròs, al barranc de l’Aiguamoll.

• Entre Seròs i Mequinensa: El tram final de la nova carretera té 16 quilòmetres. S’estudien dues alternatives de traçat per aquest tram; una passa pel sud, al costat del riu Ebre, i l’altra –presentada com a més adient, atès l’impacte de la primera sobre la zona de ribera– passa més cap al nord i arriba fins al camí, paral·lel al riu Ebre, que uneix la Granja d’Escarp i Mequinensa. En l’encreuament amb aquest camí, es preveu una rotonda de connexió.
Finalment, el projecte inclou el condicionament d’aquest camí, en una longitud de 2,5 quilòmetres, fins al pont de l’Arbora, que serveix d’accés al nucli de Mequinensa.

dimecres, 15 de juliol del 2009

El PSC de l'Ebre assegura que la connexió de l'Aragó amb la Mediterrània per Catalunya manté la seva vigència


Els socialistes assenyalen que no estan satisfets amb la decisió de Foment però consideren que les dues opcions són compatibles formant la i grega (Y) aragonesa

El PSC de les Terres de l'Ebre ha valorat avui la decisió del ministeri de Foment perquè la connexió de l'Aragó amb la Mediterrània es faci pel País Valencià. Tant el president del partit, Joan Sabaté, com el primer secretari, Antoni Sabaté, han reconegut avui que aquesta decisió no els satisfà, recordant l'aposta feta pel propi partit i per la Generalitat perquè la sortida es fes per Catalunya. No obstant això, els socialistes ebrencs han assegurat que la connexió de l'Aragó amb la Mediterrània per la doble opció catalana (N-420 i eix de l'Ebre) manté la seva vigència després que ahir el ministre de Foment, Jose Blanco, assegurés que “quant al corredor que finalitza a Tarragona, acordarem amb el Govern de Catalunya la millor solució per connectar el delta de l'Ebre amb la xarxa viària de l'Estat.” Segons el PSC de l'Ebre, per tant, les dues opcions són compatibles formant la que ja s'ha anomenat i grega (Y) aragonesa. També han volgut deixar constància que no fomentaran l'enfrontament entre territoris i que a partir d'ara centraran l'esforç en donar suport al govern de la Generalitat en la seva negociació amb el govern espanyol.

Així, en aquest sentit, han fet referència a la implicació del govern de la Generalitat per garantir l'opció catalana, ja que ahir mateix el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, va assenyalar que plantejaran que s'incorpori l'autovia al Pla Estatal d'Infraestructures de Transport, en la negociació d'aquest segon semestre del 2009. I a més, va assenyalar, que es procurarà que els grups parlamentaris presentin esmenes als pressupostos estatals per al 2010 perquè hi hagi consignació per fer l'estudi de viabilitat d'aquest corredor.

Finalment, els socialistes han matisat, en relació a les declaracions efectuades pel diputat de CiU, Jordi Jané, que el consens i la unitat sobre aquest tema continua vigent almenys per part del PSC. “Si algú diu que s'ha trencat el consens és que l'està trencant ell”. El PSC ha recordat que des de sempre ha defensat un seguit d'infraestructures necessàries per al creixement del territori i que continuarà encapçalant les reivindicacions des del si propositiu per al seu desenvolupament.

dimarts, 14 de juliol del 2009

"Implica't, participa i guanya"


El PSC surt dissabte vinent al carrer en el marc de la jornada que duu per lema “Implica't, participa i guanya”

La Federació del PSC de les Terres de l'Ebre, en el marc d'una iniciativa a nivell nacional, protagonitzarà dissabte vinent, dia 18 de juliol, una jornada d’acció al carrer per traslladar a la ciutadania les principals actuacions del Govern de Catalunya i el profund canvi que suposa el nou model de finançament. Hi participaran 222 agrupacions amb més de 300 taules a tot el territori, una acció que mobilitzarà més de 3.000 persones que repartiran informació arreu de Catalunya.

A les Terres de l'Ebre, hi participen les agrupacions locals de Tortosa, Ulldecona, Amposta, Sant Jaume d'Enveja, La Ràpita, Deltebre, Roquetes, Móra d'Ebre i Batea. Aquests són els punts on la ciutadania que ho desitgi podrà participar en aquesta jornada dissabte vinent, dia 18 de juliol, des de les 10 del matí fins a les 14 hores:

Tortosa. Plaça Barcelona (davant del mercat).
Amposta. Avinguda Alcalde Palau (davant del mercat)
Ulldecona. Plaça Sales i Ferrer.
Sant Jaume d'Enveja. Plaça 23 de juny
La Ràpita. Avinguda Constitució
Deltebre. Plaça Coliseu
Roquetes. Carrer Major (cruïlla amb Marcel·lí Domingo)
Móra d'Ebre. Carrer Miquel Rojals
Batea. Plaça Catalunya

El PSC de l'Ebre ha repartit durant aquests dies un tríptic informatiu de la jornada.

“El PSC ha demostrat que se sabia plantar” per aconseguir un finançament

No Flash player avaliable!



Miquel Iceta constata “els quatre grans fracassos de CiU” en aquest procés: “fracàs polític, fracàs d’oposició, fracàs patriòtic i fracàs social”

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha subratllat avui que, durant el procés de negociació del nou model de finançament, “el Govern de Catalunya ha obrat amb plena consciència de les seves responsabilitats i no podia dir sí fins que s’assolís un acord que fos just per Catalunya”. Durant la compareixença informativa posterior a la reunió de la Comissió Executiva d’aquest dilluns, Iceta ha deixat clar que “el PSC ha demostrat que se sabia plantar” per aconseguir un nou model que compleix “des del primer dia” amb l’Estatut en tots els seus preceptes, “des del preàmbul fins a la disposició final”. “No estàvem disposats a fer un acord que no honorés Catalunya”.

Iceta ha volgut fer en nom de l’Executiva un seguit de reconeixements a tots els que han participat en el desenllaç d’aquest acord final: “al Govern de Catalunya, el seu president i el seu conseller d’Economia, per la seva fermesa i la seva eficàcia; al president Zapatero i a la vicepresidenta i ministra d’Economia, Elena Salgado” perquè mai des d’un Executiu central s’havien reconegut les mancances que va provocar l’acord del 2001; “a les comunitats autònomes que s’estan pronunciant a favor de l’acord” i “a la societat civil”, que ha participat de forma activa amb les seves propostes.

El gran fracàs polític de CiU

Miquel Iceta ha constatat el gran fracàs polític de Convergència i Unió, que ha decidit rebutjar l’acord amb l’argument que és il•legal. Pel portaveu socialista, l’actitud de la federació nacionalista només pot explicar-se a través de la constatació dels seus “quatre fracassos”: “un gran fracàs polític, perquè aspiraven a fer caure els Governs de Catalunya i d’Espanya utilitzant com a palanca el finançament amb una aliança objectiva amb el Partido Popular; un fracàs d’oposició, per haver fet un ridícul espantós donant fins a 11 xifres diferents durant el procés; un fracàs estrepitós i profund del patriotisme, per haver desaprofitat la ocasió de posar els interessos del país per davant dels petits interessos de partit; i un fracàs social, per haver quedat completament aïllats en la societat catalana amb l’única companyia del PP en la seva croada contra l’acord”.

"És una victòria de la justícia"

No Flash player avaliable!




Declaració institucional del President de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, sobre el nou model de finançament.


Bona tarda,

L’Acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia, arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer dia. En aquestes, les meves primeres paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre uns i altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord... que farà gran a Catalunya,a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d’uns contra d’altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra d’altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra d’altres.

Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar als que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus dretsi el que és també molt important els seus argumentsi les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d’Espanya, llençant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just.

I també espero que es reconegui l’esforç de tots els que hauran fet possible aquest Acord.
Jo ho faré. És de justícia. Les claus d’aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes.
El meu reconeixement al Govern d’Espanya que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya.

El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu suport. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu Govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair el treball dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern. Mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles.

Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades, han fet imparablela força de Catalunya.

Cadascú ha fet el que havia de fer, i tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.
Vull destacar, especialment, l’habilitat i la fermesa de la negociació encapçalada pel nostre conseller d’Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, per assolir els nostres objectius com a país.

Avui he parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d’aquest Acord. Temps hi haurà de fer tot tipus de valoracions. És un Acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l’Estatut i que compleix, escrupulosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana,i obtindrem una xifra que es correspón als més ambiciosos objectius que ens havíem fixat col.lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país.
Com a President, vull dir-vos que tinc l’esperança que un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido a tots els catalans a que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d’aquesta llarga negociació, per a afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat,la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l’ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets.

Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets, sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI

Moltes gràcies.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Apunts vers Garoña

El programa amb el qual els socialistes ens vam presentar a les eleccions generals de 2008 diu textualment: "Mantindrem el compromís de substitució gradual de l'energia nuclear per les energies segures, netes i menys costoses, tancant les centrals nuclears de forma ordenada en el temps al final de la seva vida útil, donant prioritat a la grantia de sguretat i amb el màxim consens social, potenciant l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, la generació distribuïda i les xarxes de transport i distribució local". I aquest programa va passar a ser el nostre contracte amb la ciutadania, després del suport majoritari a les urnes.

La central nuclear de Garoña, per a la qual es va sol·licitar una pròrroga de funcionament de 10 anys amb el suport incondicional del PP, va entrar en funcionament el 2 de març de 1971, amb un disseny de vida útil de 40 anys. Els residus radioactius d'alta activitat de Garoña estan emmagatzemats en una piscina amb un grau de saturació actual del 84%, mantenint el mateix ritme de generació de residus, la piscina tindria problemes d'emmagatzematge, ja que Garoña és l'única central nuclear de primera generació que resta a Espanya i, per tant, produeix un 50% més de residus d'alta radioactivitat que la resta del parc nuclear, i un 4,5 vegades més de residus de mitja i baixa radioactivitat. A més a més, la central està situada a la capçalera d'un riu, cosa que planteja qüestions mediambientals específiques que no existien quan es va construir i avui és obligatori tenir present.

Un cop decidit el seu tancament per al 6 de juliol de 2013, el govern ha programat un calendari, tenint presents els terminis de seguretat inherents al tractament dels residus que es produiran com a conseqüència del desmantellament. Amb l'objectiu de donar un impuls de forma immediata al desenvolupament industrial de la zona el govern ha posat en marxa un programa d'ajuts a la reindustrialització amb una dotació de 100 M d'euros per al període 2010-2013. Hi haurà quatre convocatòries (una per any), dotades amb 25 M d'euros, 6 dels quals seran en forma de subvencions a fons perdut i els altres 19, com a préstec sense interessos. Els compromisos del govern quant a llocs de treball no ignoren un fet concret: després del tancament el 2013 es produirà un desmantellament de la central nuclear amb un calendari no inferior a set anys; per tant, la central continuarà matenint els mateixos llocs de treball, almenys durant els propers onze anys.

Espanya està en una situació privilegiada perquè les energies renovables es converteixen en part essencial del mix energètic. El sector espanyol de les energies renovables és un dels més dinàmics i desenvolupats al món. Actualment dóna treball a 175.000 persones, amb un 82% de contractes indefinits. Garoña va aportar al sistema elèctric l'any 2008 un 1,43% de la generació elèctrica neta de l'Estat espanyol. Durant el mateix període, Espanya va exportar tres vegades més del que produeix Garoña. Per tant, és substituïble per fons renovables sense posar en rics l'abastiment dels ciutadans. L'energia eòlica va produir un 11% de l'electricitat l'any 2008.

Els socialistes, amb el tancament de la central nuclear de Garoña, complim amb el que vam prometre en campanya electoral, encara que alguns partits sense responsabilitat de govern ens acusen de no fer-ho ara mateix, sense tenir present ni el benestar de la gent implicada ni la seguretat amb què s'ha de fer un desmatenllament. Suposo que aquests partis, si mai arriben a tenir responsabilitat de govern, faran les coses com cal.

divendres, 3 de juliol del 2009

Crònica parlamentària

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha debatut dos temes importants per al conjunt de Catalunya i també per a les Terres de l'Ebre. Dimecres es va aprovar la primera Llei d'Educació Catalana, una eina, com diu la diputada socialista, Núria Ventura, fonamental per a millorar el nostre sistema educatiu que té com a objectiu tenir els ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar, incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, i millorar la motivació dels mestres i professors, objectius que conduiran a una millora del nostre sistema educatiu. Aquesta llei, tal com assenyala Ventura en el post anterior, és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratüita, en un sistema fort i de qualitat.

Dijous entrava al ple del Parlament la iniciativa legislativa popular (ILP) per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament, impulsada per la Plataforma Som lo que Sembrem, que no va superar el debat a la totalitat, ja que el ple va aprovar per 95 vots a favor, 35 en contra i una abstenció les esmenes de retorn que hi van presentar entre altres el PSC.

Pel PSC, l'encarregada de defensar la posició va ser Caterina Mieras, que va agrarir la iniciativa de la plataforma perquè ajuda a reflexionar, debatre i aprofundir sobre una temàtica controvertida. La diputada va assenyalar que des del PSC s'està d'acord sobre el fet que cal garantir els drets dels agricultors, dels que han fet l'aposta per una agricultura ecològica o convencional, i dels que volen sembrar blat de moro, genèticament modificat i, per tant, el que cal és garantir la convivència d'aquests dos tipus de conreu. Per aquest motiu, Mieras va assenyalar que calia tenir en compte que la iniciativa parlamentària presentada demana prohibir el cultiu, en qualsevol de les formes possibles (cultius extensius, intensius, a l'aire lliure i en hivernacle) de qualsevol matèria vegetal que hagi estat modificada genèticament. Un camí que segons la diputada no és el que cal seguir, ja que el progrés científic no es pot aturar, i la prohibició que implica la iniciativa, no deixa de ser un intent de posar límits a l'expansió del coneixement científic i la seva aplicació pràctica. "Catalunya ha estat sempe al costat de la ciència i a favor de la seva aplicació al benestar de les persones", va apuntar Mieras.

La diputada va argumentar que l'agricultura catalana es caracteritza per la seva gran diversitat de cultius, que no es fonamenta en el cultiu d'espècies genèticament modificades sinó en la qualitat més que en la quantitat. Per això, va assenyalar que des del grup socialista es defensa per a Catalunya un model agrari fonamentat en la producció d'aliments de qualitat, segurs i saludables, un model respectuós amb el medi ambient i que sigui capaç de conciliar les diferents formes de conreu existnes, per la qual cosa va instar a garantir una adequada coexistència de conreus, garantint la protecció d'unes i altres varietats, no prohibir-les.

Mieras també va fer referència a que una eventual aprovació del Parlament que considerés Catalunya com a territori lliure de conreus transgènics no tindria efectes jurídics, atesa la normativa europea vigent.

La diputada també va emfasitzar molt que no es vol eludir el debat, sinó que es vol situar en una perspectiva objectiva i realista, "que ens permeti avançar amb fermesa i segurat cap a un futur millor" i que per aquest motiu admetre a tràmit la iniciativa presentada obriria unes expectatives en el sentit de la prohició amb la qual el grup socialista no hi està d'acord.

Una reflexió que comparteix també el diputat socialista i alcalde de Batea, Joaquim Paladella, representant del PSC a la comissió d'agricultura, que va assenyalar que el debat queda obert i el grup socialista està disposat a parlar-ne i debatre'n per a buscar les millors decisions en un camp en què s'ha de ser rigorós i, sobretot vigilant.

Escola nova, poble lliure

Faig referència amb aquest títol a l'escola republicana, per recordar el gran esforç que es va fer en aquell temps per una educació de qualitat, un esforç que hem de tornar a fer, tots i totes, per situar el nostre sistema educatiu allà on li pertoca. Els temps han canviat, no estem a l'any 36, però tampoc al 84 ni al 97. La nostra societat ha canviat molt, és completament diferent, i l'escola ha hagut de suportar grans canvis i afrontar reptes cabdals aquests darrers anys quasi en solitari. Aquesta setmana hem aprovat al Parlament, la primera Llei d'Educació Catalana. Una llei de país, una llei de consens. Una eina fonamental per millorar el nostre sistema educatiu. Ara, cal aplicar-la bé. Es tracta ara de sumar esforç i energia. Mestres, professors, alumnes, pares, mares, administracions, polítics, mitjans de comunicació ... la feina és compartida, cadascú ha d'assumir les responsabilitats que li pertoquen. Tot canvi però, genera reticències i, per tant, el camí no serà fàcil.

Els objectius són clars: tenir ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar (no podem seguir amb quasi un 30% d'abandonament dels estudis abans d'obtenir el graduat d'ESO), incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, millorar la motivació dels mestres i professors. En definitiva, una millora del nostre sistema educatiu.

Avui no és suficient saber llegir i escriure, cal evitar també l'analfabetisme digital. Avui no és suficient tenir escoles públiques, cal que siguen de qualitat. Avui no és suficient no discriminar, cal formar xiquets i xiquetes en els valors de la democràcia, el civisme, la ciutadania, la solidaritat. Avui no és suficient l'aprenentatge de català i castellà, cal dominar llengües estrangeres. Educar no és només transmetre coneixements, també cal transmetre valors, capacitat de comprometre's, d'assimilar canvis, resoldre nous problemes.

Volem amb aquesta llei que les famílies participen més en la vida escolar i en l'educació dels més menuts, que els centres tinguen més autonomia (han de poder desenvolupar el seu projecte educatiu amb personalitat pròpia i amb els recursos necessaris, han de poder adequar l'oferta educativa a les necessitats específiques de l'alumnat i de la zona on es trobi), que els mestres i professors estiguen més motivats i més reconeguts social i econòmicament, que tinguen una formació continuada i més possibilitats de promoció professional. Volem introduir un sistema d'avaluació permanent a disposició dels centres per millorar-ne els resultats. No busqueu en aquesta llei ni com s'ha d'organitzar un centre, ni una plantilla d'horaris escolars, ni res que s'assembli a un conveni laboral.

La Llei és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratuïta, en un sistema fort i de qualitat. Orgull i responsabilitat, afirmació i reconeixement, equitat, igualtat i excel.lència, compromís i responsabilitat, sommis, esperances, il.lusions .... EDUCACIÓ.

Núria Ventura Brusca
Diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa d'Ulldecona