dijous, 31 de desembre del 2009

Avançar en la vegueria de l'Ebre

El PSC de l'Ebre demana que el Parlament creï la vegueria de l'Ebre mentre es consensua la resta del nou mapa territorial

La vegueria ebrenca gaudeix d'un ampli reconeixement al país i no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut

El PSC de l'Ebre ha fet una crida clara i contundent perquè el Parlament avanci la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre mentre es consensua la resta del nou mapa territorial de Catalunya. Així ho han manifestat aquest matí el primer secretari del partit, Antoni Sabaté, i el president de la federació, Joan Sabaté. Els socialistes han reiterat el seu ple suport a l'acció que està duent a terme el govern d'Entesa perquè s'impulsi el nou projecte de llei d'ordenació de Catalunya en vegueries, emfasitzant que així ho mandata l'Estatut, i que, per tant, es tiri endavant el nou mapa territorial de divisió en set vegueries. Amb tot, tal com ha explicat Joan Sabaté, “com que l'avantprojecte haurà de buscar el màxim consens possible, plantegem la possibilitat que si no hi ha suficient acord, s'avanci en la creació d'una nova vegueria, la de les Terres de l'Ebre, que té el ple reconeixement exterior arreu del país, gaudeix de consens intern a les Terres de l'Ebre i respecta la lletra de l'Estatut i de la Constitució”. I és que el cas de les Terres de l'Ebre és sensiblement diferent a la resta de territoris, ja que no altera els límits provincials, només s'hauria de fer un ajustament de l'àmbit dels partits judicials. Així el PSC demana que la vegueria de l'Ebre sigui una realitat ja i que quan es vagin assolint els consensos necessaris es vagin constituint la resta de vegueries. “Hem d'avançar en allò que s'estableix en l'Estatut, és un compromís del govern i concretament del Partit dels Socialistes de Catalunya”.

Sabaté, a més, ha recalcat que defensar el manteniment de les províncies és anacrònic i un error polític i ha recordat la manca de voluntat dels diferents governs de CiU que no van voler recollir una reivindicació històrica del catalanisme polític transversal com era la reordenació territorial de Catalunya en vegueries.

Prioritat, les polítiques per fer front a la crisi

Els socialistes han fet aquestes declaracions en el marc d'una roda de premsa de valoració de l'any que han iniciat des del record als bombers que van perdre la vida en l'incendi que aquest estiu es va produir al Port.

El primer secretari ha constextualitzat l'acció duta a terme durant aquest any amb la difícil situació econòmica que s'ha viscut i en l'esforç fet pels dos governs, el de l'Estat i la Generalitat, per fer-hi front, i també ha fet un reconeixement especial a la feina desenvolupada pels sindicats.
“L'any s'ha caracteritzat per un esforç dels dos governs en la lluita contra la crisi, tot mantenint la cohesió social i les prestacions socials, que ha anat compaginat amb un esforç inversor molt important, que ens permet avançar en la nostra realitat territorial i en les nostres perspectives de creixement”, ha subratllat Antoni Sabaté. En aquest sentit, entre les principals mesures, ha destacat l'aposta pressupostària per la industrialització de l'Ebre i, entre les principals actuacions dutes a terme, s'ha valorat la col·locació de la primera pedra del campus universitari de les Terres de l'Ebre, que aporta valor afegit; la consolidació del desplegament territorial de la Generalitat amb l'ajdudicació de les obres de l'edifici de les delegacions; el pacte nacional per a les infraestructures; l'impuls als grans eixos viaris, i les actuacions de protecció medioambiental del Delta de l'Ebre, a través del Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre amb un impuls molt important a les inversions previstes.

Un altre dels aspectes exemplificats han estat les polítiques que s'han tirat endavant per contribuir a augmentar el benestar de les persones amb la redacció del pla funcional del nou hospital de les Terres de l'Ebre i la creació de 1.200 llocs de treball nous en els darrers cinc anys gràcies a la posada en marxa i millora de centres educatius, sanitaris, residències de la gent gran i centres de dia. “En un moment no exempt de dificultats, la prioritat és la lluita contra la crisi econòmica, l'increment de polítiques socials, l'execució de les inversions previstes i la planificació de futur perquè el nostre territori estigui ben posicionat per quan la crisi remeti”. Els socialistes han recordat que aquestes continuaran sent prioritats per a l'any 2010, un any en què es produiran les eleccions al Parlament de Catalunya i en què per al PSC de l'Ebre el principal objectiu polític passa per ser la força majoritària perquè es pugui continuar avançant en les polítiques en què es prioritza el benestar de les persones.

dilluns, 21 de desembre del 2009

S'adjudiquen les obres per millorar la llotja de peix del port de les Cases d'Alcanar


Ports de la Generalitat ha adjudicat les obres per renovar la llotja de peix del port de les Cases d’Alcanar. L’actuació permetrà optimitzar el procés de comercialització del peix i adequar l’edifici als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat. Així, el projecte, que s’emmarca en el Pla de millora de les llotges de Catalunya, ha de millorar la prestació de serveis al sector pesquer canareu. Les obres suposaran una inversió de 184.000 euros i tindran un termini d’execució de tres mesos.

La reforma de la llotja de peix suposarà la distribució de la superfície en diferents zones d’ús i l’adaptació de l’edifici a la normativa vigent. Així mateix, es crearà una zona perquè els visitants puguin observar la subhasta del peix sense interferir en les tasques del sector pesquer.

La superfície de l’interior de la llotja es dividirà segons les fases de manipulació del peix: arribada i descàrrega, subhasta, classificació i expedició.

Així mateix, rere la línia de subhastes se situarà la zona per als compradors. També s’adequarà un espai per a ús veterinari i un magatzem.

L’edifici s’adaptarà a la nova normativa amb nous tancaments, paviments i revestiments, a més, de noves instal·lacions d’aigua, electricitat i xarxa contra incendis.

Pla de millora de les llotges

L’adequació de la llotja de peix del port de les Cases d’Alcanar és una actuació prevista en el Pla de millora de les llotges de Catalunya. El Pla, aprovat per l’Executiu català, l’any 2008, té com a finalitat adaptar els edificis a la normativa vigent en matèria de sanitat, qualitat i medi ambient.

La rehabilitació de 21 llotges de peix arreu de Catalunya, que s’està duent a terme, suposarà una inversió de 3,8 MEUR, finançada inicialment per Ports de la Generalitat. Després, un 50% d’aquesta inversió serà retornada a Ports pel departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, mitjançant el Fons Europeu de Pesca (FEP).

La Generalitat adjudica les obres per millorar l'embarcador d'Amposta


Ports de la Generalitat ha adjudicat el projecte per millorar la funcionalitat de la zona de servei de l’embarcador d’Amposta, situat al marge dret del riu Ebre. L’actuació permetrà renovar el paviment i tots els serveis d’aquesta instal·lació, amb l’objectiu d’optimitzar la infraestructura com a centre d’accés dels usuaris que naveguen per aquest riu i impulsar la navegabilitat per l’Ebre. Les obres suposaran una inversió de 140.000 euros i tindran un termini d’execució de dos mesos.

L’embarcador d’Amposta dóna suport a les activitats esportives que s’organitzen en el curs baix del riu. Recentment, el Govern ha creat la Comissió sobre “Aprofitament turístic i ordenació del tram català del riu Ebre”, que té per objectiu potenciar el turisme i regular la navegabilitat al tram català del riu. Ara, Ports de la Generalitat, empresa pública que gestiona l’embarcador d’Amposta i que forma part d’aquesta Comissió, optimitzarà aquesta infraestructura per oferir millor servei als usuaris i per impulsar la navegabilitat en el riu Ebre.

Renovació dels serveis

L’actuació que es preveu fer a l’embarcador d’Amposta comprèn la substitució del paviment en tota la infraestructura, l’arranjament de les dues escales d’accés a primera línia de moll, la renovació de les xarxes de serveis i la nova senyalització horitzontal i vertical de la zona.

La infraestructura es dotarà d’un punt d’electricitat i d’aigua per donar servei a les embarcacions. Per altra banda, es renovarà l’enllumenat públic de la zona per tal de millorar-ne l’eficiència energètica.

Les zones enjardinades de l’embarcador s’adequaran i, a més, s’instal·larà una xarxa de reg. També es dotarà d’una xarxa contra incendis.

Amb aquestes obres, s’incorporarà una àrea de rentat per als vaixells que accedeixen al riu. Així mateix, l’embarcador s’equiparà amb un control d’accessos.

L’embarcador també disposarà d’un nou accés per als vianants per tal de segregar el fluxos d’entrada i sortida a l’oficina de turisme.

L’embarcador d’Amposta

L’embarcador d’Amposta dóna servei d’avarada a totes les embarcacions que baixen al riu i també dóna servei d’atrac als creuers turístics locals que naveguen per l’Ebre. La instal·lació està connectada longitudinalment amb el passeig de Ribera del municipi, així, l’embarcador dóna continuïtat al passeig.

Aquesta infraestructura disposa d’una línia d’atrac de 75 metres de longitud i té un calat de tres metres de profunditat. A més, està dotada d’un aparcament per a remolcs i vehicles i d’una rampa d’avarada, per baixar les embarcacions al riu. La zona també té una part enjardinada.

A la zona de servei de l’embarcador també hi ha un edifici, concessionat a l’Ajuntament d’Amposta, que acull l’oficina de turisme d’aquest municipi.

Les consultes

Aquests dies, la neu, la Marató de TV3 i les consultes independentistes han compartit protagonisme, però és evident que en l’àmbit polític les consultes han estat l’estrella mediàtica.

Avui, un cop sabem el resultat, crec que del tot previsible a priori, podem veure que la publicitat i el desplegament dels mitjans tal vegada ha estat desproporcionat en relació a la realitat del país.

Molts cops, quan veiem o sentim alguns mitjans de comunicació públics de Catalunya sembla que l'independentisme sigui immensament majoritari al nostre país quan les dades de les enquestes sempre l’assenyalen al voltant d’un 20 -25%, i aquest ha estat el resultat d’aquestes consultes voluntarioses que demostren un cop més la certesa d’aquestes dades.

Crec que el que sí que és evident, és que Catalunya se sent una nació, és també clar que des de sempre la relació amb Espanya no ha estat ni és fàcil, però d’aquí a trencar els lligams amb l’Estat espanyol, en tot el que això comporta i al segle XXI, està lluny de ser una resposta als problemes, les necessitats i les preferències de la majoria de catalans i catalanes.

Crec que Catalunya mereix un respecte que a cops no té, crec també que de cap manera es pot permetre que alguna part de la societat política i econòmica de l’Estat hagi decidit que s’ha de prescindir d’aquell pacte que va fer possible la transició a Espanya, basat en el reconeixement i el respecte a la diferència de Catalunya i Euskadi.

És, però, molt dolent i injust per a Catalunya i per als catalans voler fer-nos creure que amb la independència es solucionen tots els problemes que patim, quan tots sabem que en aquest món que ens toca viure, cada cop aquesta afirmació és més una irrealitat.

Jo sóc dels que estimem molt la nostra terra i la seva gent, dels que volem el millor per tot el que això representa, dels que respectem als que creuen en la independència de Catalunya. Però segueixo pensant que el benestar de la nostra gent és allò principal i això avui passa perquè Catalunya sigui forta i respectada, perquè els governs prioritzin el bé comú i públic al bé individual d’uns grups reduïts de privilegiats.

Les consultes han representat un esforç voluntariós per molta gent, hi ha gent que lliurement ha cregut que aquest no és el camí i no ha anat a votar. Tota aquesta gent, la que ha votat i la que no, és la Catalunya real, per tots i sempre units ... Visca Catalunya!


Joaquim Paladella
Alcalde de Batea i diputat pel PSC al Parlament de Catalunya

dimarts, 15 de desembre del 2009

TROBADA COMARCAL DEL PSC AL MONTSIÀ





Unes 200 persones participen en la trobada comarcal del PSC al Montsià
Unes 200 persones, entre simpatitzants i militans socialistes van participar aquest cap de setmana en un esmorzar de germanor a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona en el marc de la trobada que el PSC organitza a la comarca del Montsià. Els socialistes van insistir en continuar treballant de valent per fer front a la crisi, però sobretot per estar ben posicionats quan aquesta remeti. En aquest sentit, van tornar a argumentar amb contundència la feina feta pels governs de l'Estat i la Generalitat des que els socialistes hi són al capdavant, demostrant que és quan s'han produït més inversions al nostre territori, entre les quals destaquen la posada en marxa de diferents infraestructures d'interès per al creixemtn del territori i equipaments per a la millora de l'atenció a les persones. Els socialistes també van fer una crida a la unitat i a augmentar encara més els esforços amb vista als pròxims compromisos electorals i van revalidar el seu compromís amb els més desafavorits i necessitats. Finalment, Núria Ventura, alcaldessa d'Ulldecona, i amfitriona de l'acte, va anunciar que l'any vinent el PSC d'aquesta població estrenarà local nou.

TROBADA COMARCAL DEL PSC AL MONTSIÀ







dilluns, 14 de desembre del 2009

Núria Ventura, presidenta de la Mancomunitat Taula del Sénia

Dijous, 10 desembre, es va celebrar Assemblea de la Mancomunitat de la Taula del Sénia a La Galera i, a més d'aprovar el Pressupost 2010 i altres temes importants, al final es va fer el relleu a la Presidència de la Mancomunitat, sortint Jordi Romeu (Alcalde de Vinaròs) i sent elegida Núria Ventura (Alcaldessa d'Ulldecona) que ho serà per un any d'acord amb els Estatuts de la M-TdS. I, a la vegada, també és la nova Presidenta de la Fundació Rey Jaime I.

Una de les millors lleis dels darrers anys

La Llei de la dependència aprovada l’any 2006, ha creat un nou sistema per l’autonomia i l’atenció a la dependència, de caràcter públic, creant-se un nou dret universal i subjectiu. En el seu moment es va fer una campanya de difusió als mitjans de comunicació sobre les ajudes que donaria la llei amb unes expectatives que realment han costat una mica arribar. És una llei que s’ha anat desplegant progressivament i ha estat durant els anys 2008 i 2009 que s'han posat mes mitjans, tan econòmics com personals, per poder donar resposta a les necessitats de la gent amb dependència. És una llei complexa i també ho és el mecanisme per resoldre les sol·licituds (aproximadament un any, això si amb efectes retroactius des de la valoració de la dependència). Es fa d’una manera molt rigorosa, però s’hauria d’agilitar aquest procés perquè fos molt més ràpid en la seva tramitació.

Però aquesta llei no nomes s'ha de valorar per les ajudes i serveis a la dependència, sinó també perquè és una llei que crea llocs de treball (centres de dia, residències de la tercera edat, treballadores socials) i, a més, cal tenir en compte la figura del cuidador no professional que és aquell familiar, es pot dir que majoritàriament dones, que tenen cura del pares, sogres, etc, que sempre ho han fet i ara es veu reconegut el seu treball i que fins ara no els havia estat recompensat. I el més important és que aquesta llei permet que se les doni d’alta a la seguretat social, per tant, gaudir del dret de qualsevol treballador a estar donat d’alta i, d’aquesta manera, poder tenir accés a part de les prestacions que dóna el sistema de la seguretat social. Segurament que aquesta llei no ho resol tot, però crec que és una de les llei més importants que s’han aprovat durant els últims anys, dóna drets socials i també laborals.

Maria Beltran
Alcaldessa de Tivenys i diputada provincial pel PSC

dijous, 10 de desembre del 2009

"Com crear empresa en el món rural"

La jornada "Com crear empresa en el món rural" pretén promoure la emprenedoria rural a les Terres de l'Ebre


El director dels Serveis Territorials del DAR a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya, va assistir ahir, a Tortosa, a la presentació de la jornada "Com crear empresa en el món rural: com finançaré el meu projecte", organitzada per la Fundació Món rural (FMR) i "la Caixa". La jornada tindrà lloc el 16 de desembre a la Cambra de Comerç de Tortosa, i s'emmarca dins el projecte Rural Activa, el qual pretén fomentar els emprenedors i la creació d'empreses en l'àmbit rural.

La jornada presentada ahir té com a objectiu donar a conèixer les eines de finançament per als emprenedors i la millor manera de programar-les, dissenyar-les i assolir el finançament. Aquesta priortizació en quant a temes a abordar és el resultat de les primeres dades de la diagnosi de la FMR al voltant de l'emprenedoria al món rural que situen el finançament i la planificació com a principal obstacle dels emprenedors.

Per aquest motiu, durant la jornada, que se centrarà als territoris de les comarques de l'Ebre i el Camp de Tarragona, es realitzaran ponències al voltant de totes les línies públiques i privades de finançament, i, alhora, donarà les eines necessàries per saber reconèixer les necessitats reals del projecte, i com exposar-lo correctament a una entitat bancària per tenir més possibilitats d'èxit. La trobada també pretén treballar l'emprenedoria dins de l'especificitat del món rural i, sobretot, que el nou empresari tingui una perspectiva i formació clara de com assolir un bon finançament per al seu projecte.

divendres, 4 de desembre del 2009

El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi Solé Tura


Destaca la trajectòria d'un dels pares de la Constitució Espanyola

El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi solé Tura, destacant la seva militància antifranquista i el seu compromís amb les esquerres catalanes, el seu protagonisme en la transició i la seva participació activa en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989. Traslladem el nostre dolor a la seva família i amics, a tots els demòcrates, als catalanistes i la gent que han perdut avui un referent moral i polític de primer ordre.

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930-2009) va ser diputat del PSUC del 1977 fins el 1982, un dels set ponents de la Constitució espanyola, va ser també ponent de l'Estatut de Catalunya de l'any 1979. Abandona el PSUC el 1986 en el que havia entrat a militar el 1956. Militant del PSC des de 1989, el 1988 va ser diputat al Parlament pel PSC i senador en representació de la cambra catalana, diputat al Congrés des de 1989 fins l'any 2000, va ser ministre de Cultura des de 1991 a 1993, senador per Barcelona del 2000 al 2004, i membre de de la Comissió Executiva del PSC des de 1991 fins l'any 2000.

Militant antifranquista i un dels més destacats dirigents de l'esquerra catalana, Jordi Solé Tura va estar exiliat cinc anys a causa de la persecució política del franquisme, com a professor universitari va impulsar la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, i com a dirigent polític va participar en la creació de l'Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Jordi Solé Tura va ser un dels màxims exponents de l'eurocomunisme, va treballar per l'entesa entre les forces d'esquerres i va participar activament en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989 fins que la seva malaltia li ho va impedir. D'entre les seves obres destaquen: Catalanisme i revolució burgesa (1970), Nacionalidades y nacionalismos en la España Contemporánea (1985), Una història optimista (1998).

El PSC de l'Ebre dóna suport a les tradicionals festes dels bous

Es reuneix amb l'Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre

El PSC de l'Ebre dóna suport a les festes dels bous en considerar que es tracta d'una expressió del nostre patrimoni cultural i festiu. Així ho va traslladar dimecres al president i membres de la recentment constituïda Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. A la reunió, hi van assistir, entre altres, el president d'aquesta entitat, Miquel Ferré i els principals responsables d'aquesta nova associació, així com els directors dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya, i de Justícia, Federico Diego, i la diputada al Parlament de Catalunya Núria Ventura. En el transcurs de la reunió, els socialistes ebrencs van oferir el seu suport a l'entitat per tal de fer arribar la feina que estan fent.

Cal recordar que el 16 de desembre vinent el Parlament debatrà una esmena a la totalitat presentada pel Grup Socialista a la Iniciativa Legislativa Popular de prohibir les corrides de bous a Catalunya.

Els autònoms podran cobrar l'atur

El govern, tal com contempla l’Estatut del treballador autònom que vam aprovar, ha presentat a les Corts Generals un sistema específic perquè els treballadors autònoms puguin cobrar l’atur quan de forma involuntària hagi cessat la seva activitat laboral.
Aquesta proposta és fruit de reunions mantingudes durant els mesos de setembre i octubre, tant amb interlocutors socials(UGT,CCOO,CEOE i CEPYME) com amb associacions d’autònoms(UPTA, ATA i CEAT).
El sistema que s’ha presentat és de caràcter mixt, entre voluntari i obligatori. Tindran dret els treballadors autònoms que tinguin protegida la cobertura per accidents de treball i malalties professionals, inclosos els treballadors del Sistema Especial de Treballadors Agraris i del Règim Especial de Treballadors del Mar.

Naturalment, de la mateixa manera que la resta de treballadors, per poder cobrar l’atur primer s’ha d’haver cotitzat. El temps durant el qual es podrà rebre l’atur variaria de dos a sis mesos, en funció del temps cotitzat.

Pel que fa referència als treballadors autònoms de més de seixanta anys, s’incrementarà el període de protecció d'entre tres i nou mesos.
La quantia de la prestació també dependrà de la cotització (com la resta de treballadors). No podrà ser inferior a 583 euros mensuals, ni superior a 1383 euros mensuals. Aquells autònoms que cotitzen per la base mínima de 833,40 euros per a 2009, pagaran 8,33 euros mensuals.

Per poder acollir-se a la prestació de l’atur, el treballador autònom que hagi cessat l’activitat de forma involuntària, haurà de cobrir una sèrie de requisits:
- Trobar-se al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.
- En el cas de tenir treballadors, haver complert amb les garanties i procediments reguladors en la legislació laboral dels treballadors.
- Haver cotitzat un mínim de dotze mesos consecutius.
- No tindre l’edat per cobrar jubilació.

L’avantprojecte de Llei s’ha basat en tres conceptes: contributiu, solidari i sostenible financerament. És la resposta a una demanda històrica dels treballadors autònoms i el naixement d’un nou dret que ja va quedar reconegut a l’Estatut del Treballador Autònom que el Govern Socialista va aprovar.


Lluïsa Lizàrraga
Diputada pel PSC al Congrés

dimecres, 2 de desembre del 2009

"No sou un territori empobrit, no us ho deixeu dir"




Marina Geli demana la implicació de les bases per explicar a la ciutadania les inversions de la Generalitat a l'Ebre molt superiors amb els governs socialistes

“No sou un territori empobrit, no us ho deixeu dir” va demanar la consellera de Salut i membre de l'executiva nacional, Marina Geli, al centenar de militants i simpatitzants que van participar dissabte passat en la jornada “Construïm Catalunya” que el PSC va celebrar a tot el país. Geli criticava així les paraules que havia pronunciat poques hores abans el president de CiU, Artur Mas. “Estic segura que no coneix aquest territori com el coneixem tots nosaltres. La seva intenció és confrontar-nos dient que aquest és un territori pobre, però no ho sou, no us ho deixeu dir, us continuo donant les gràcies per viure-hi i fer-lo com és”.
Geli va aprofitar la jornada per fer una crida a les bases socialistes ebrenques per tal d'explicar la feina que s'està duent a terme per part del govern de la Generalitat. “Som una mena d'exèrcit cívic al servei de la gent”, va assenyalar, tot recordant la importància de fer una política de més proximitat amb la ciutadania. També ho va demanar així el primer secretari del PSC a l'Ebre, Antoni Sabaté: “El realisme ens porta a dir que estem passant per una situació econòmica que és la primera gran crisi del món global. Però la realitat també ens diu que el govern de Catalunya, primer amb Maragall i ara amb Montilla, han fet l'esforç inversor més important des que tenim autonomia, i a les Terres de l'Ebre ho podem demostrar amb dades objectives, i així ho hem d'explicar.” Així, entre altres exemples, Sabaté va detallar que el departament de Salut ha posat en marxa des del 2003 al 2009 un seguit d'equipaments que han permès la creació de 568 llocs de treball directe. Aquesta xifra, afegida als més de 600 llocs de treball que ha comportat la posada en marxa, a través de la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, de diferents infraestructures com centres de dia i residències per a la gent gran, representa la creació de 1.200 llocs de treball directe des del 2003 al 2009 a través d'equipaments per millorar la qualitat de vida de les persones.

Geli va aprofitar la seva estada a l'Ebre per demanar a la ciutadania que cal “ser memoriats” en relació al nou pla hidrològic de Conca. “Com es pot pensar que el govern que va derogar el transvasament pot no defensar un cabal per al riu Ebre?”, va assenyalar, tot al·ludint al paper desenvolupat per altres partits durant la tramitació de l'anterior PHN. “Siguem memoriats, que de desmemoriats n'hi ha molts”.

dimarts, 1 de desembre del 2009

El PSC ebrenc considera necessari un cabal ecològic suficient per al riu Ebre

La federació del PSC de l'Ebre vol manifestar en relació als treballs d'elaboració del nou Pla Hidrològic de Conca que considera necessari que s'estableixi un cabal ecològic suficient per al tram inferior de l'Ebre que garanteixi el manteniment de l'ecosistema deltaic. Per aquest motiu, volen fer pública la proposta de convocar una taula de partits de l'Ebre, coordinada pel delegat del Govern de la Generalitat, per tal d'intentar consensuar una posició conjunta en relació a l'esmentat document.

Els socialistes de l'Ebre no consideren, per tant, pertinent que sigui el govern de Tortosa, amb CiU al capdavant, qui lideri aquesta iniciativa donada la trajectòria d'aquest partit en la tramitació de l'anterior PHN, en què va donar suport al transvasament de l'Ebre que aquest preveia, i pel seu reiterat suport a polítiques transvasistes com la del Roine. Ara bé, el PSC de l'Ebre està disposat a treballar conjuntament amb aquest partit i tots els que facin una aposta pels criteris de sostenibilitat en la línia de la directiva marc d'Aigües de la UE, tot defensant els interessos del territori en el marc adient d'una taula paritària.