divendres, 23 de juliol del 2010

Patrimoni i Festa del Renaixement

Mil torxes van il·luminar aquest cap de setmana passat el castell de la Suda i les avançades de Sant Joan. Reivindicàvem el nostre patrimoni històric. Amb aquest acte simbòlic, que ens va emocionar a tots i totes, Amics dels Castells van celebrar el seu quinzè aniversari demostrant una vegada més que són una entitat imprescindible per preservar i revaloritzar els nostres principals actius històrics.

És ben cert que a Tortosa tenim un patrimoni monumental d’una riquesa extraordinària, i cal destacar entre altres elements tot el conjunt de l’arquitectura militar, que és el motiu fundacional d’Amics dels Castells. Un conjunt que, com ja s’ha dit, té més de sis quilòmetres de llargada, potser el més gran de la Península Ibèrica, però sobretot un conjunt que més enllà de la fortalesa de la Suda del segle X i dels trams de muralla del segle XIV, incorpora tot el conjunt de defenses del model Vauban, que tot i no ésser úniques en el nostre entorn, sí que m’atreveixo a dir que n’és el conjunt més important.

Els darrers anys a Tortosa hem fet un esforç important de recuperació que mitjançant diferents escoles taller i altres fórmules ocupacionals ens han permès recuperar part del conjunt i, per tant, cal continuar amb aquesta feina. Hi ha, però, una tasca pendent que és la de la neteja i senyalització turística del conjunt, que donaria una projecció i un valor afegit extraordinari a la nostra oferta turística.

Aquesta promoció patrimonial i turística de Tortosa té avui des de fa quinze anys, el seu principal actiu en la Festa del Renaixement, festa que va iniciar el regidor i bon amic Ramon Cardús i que va tenir el seu zenit en la desena edició l’any 2005 amb el reconeixement per part de la Generalitat com Festa Local d’Interès Turístic, any en que també vàrem rebre la Placa d’Honor del Turisme Català i el reconeixement per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del que n’era titular José Montilla, de Fiesta de Interés Turístico Nacional.
La festa no ha estat exempta de polèmica però sempre he defensat, i ho continuo fent, que cal fer tots els esforços possibles, inclosos els econòmics per potenciar-la. No es tracta tant d’un moment de diversió col·lectiva, que també, sinó d’un acte de promoció turística i, per tant, econòmica, en que els tortosins hi esmercem molts esforços i treball, especialment els treballadors de l’ajuntament, els voluntaris, les entitats i els comerciants, amb els restauradors inclosos, per a convertir-la en una imatge de Tortosa per tot l’any i que genera interès per tot allò que podem oferir als turistes, més enllà de la pròpia festa. Cal continuar garantint el seu rigor històric, que és el fet diferencial amb altres festes de recreació històrica i fent la inversió necessària, perquè continuï sent motiu d’orgull per a tortosines i tortosins.

Aquest és el nostre repte. Dissabte passats Amics dels Castells ens van ensenyar que si posem llum al nostre patrimoni, Tortosa en sortirà guanyant. Si continuem apostant per la nostra ciutat històrica, Tortosa en el seu conjunt en rebrà els fruits. Ahir vam inaugurar una quinzena edició de la Festa del Renaixement que reivindica precisament el nostre passat esplendorós, com una forma molt activa de treballar pel present i, sobretot, pel futur. Us encoratjo a continuar lluitant i treballar per una Tortosa molt millor, més viva, més de les persones, més oberta.
Permeteu-me, finalment, que aprofiti per desitjar-vos a tots una molt bona Festa del Renaixement.

Terra d’aigua, terra d’un riu, visca la vegueria de Tortosa!

Joan Sabaté i Borràs
Senador i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa

dimarts, 20 de juliol del 2010

Els socialistes de l'Ebre, a la convenció de Lleida

Una trentena de delegats de la federació del PSC de l'Ebre, encapçalats pel primer secretari, Antoni Sabaté, i el president, Joan Sabaté, van participar aquest dissabte passat en la convenció nacional que els socialistes catalans vam realitzar a Lleida. En la convenció, va tenir lloc un debat enriquidor de com afrontar la crisi econòmica i la Catalunya d'avui i del demà. La visió dels delegats del nostre territori va ser vital per aportar noves idees al programa marc amb vista a les eleccions al Parlament de Catalunya. Els socialistes de l'Ebre, una vegada més, van fer arribar les seves principals propostes per al territori i van mostrar tot el seu suport al president Montilla en defensa de l'Estatut. A la vegada, el van encoratjar a treballar fort per poder revalidar un govern de progrés a Catalunya que tan bons resultats han donat a les Terres de l'Ebre després de 23 anys d'ostracisme amb CiU.

També vaig ser-hi

Quin goig ser-hi aquell dissabte de juliol a les 6 de la tarda al cap i casal de Catalunya. Mai no havia vist tanta i tanta gent defensar un únic sentiment, el de pertànyer a una nació, la catalana. Nois i noies, gent gran i no tan gran amb un objectiu clar : més autogovern per al poble català, uns li diran federalisme, d’altres independència i d’altres sobiranisme, però tots amb una idea molt clara, ens hem de defensar davant d’aquells que no ens deixen avançar per ser cada dia millors. Per això és feia necessària una manifestació com aquesta.

La societat civil ha parlat, clar i fort, amb matisos ben diferents com no potser d’altra manera, i ara el que cal és que tota aquesta energia sigui ben canalitzada per aquells que tenen la responsabilitat política. No serà gens fàcil, però ens posarem d’acord amb allò que ens uneix. Ara bé, si algú s’esforça amb ressaltar els entrebancs i les anècdotes que aniran sortint per tal d’arribar a acords ens farem tots plegats un mal favor. S’ha d’estar a l’alçada.

No hem d’oblidar que no tots som iguals, però tots els que vam fer pinya dissabte continuarem empenyent per tenir més autogovern. No sobra dir, perquè quedi ben clar, que només aquells que van recórrer al Tribunal Constitucional en són responsables directes d’aquesta retallada, aquells mateixos que van buscar signatures per anar en contra de Catalunya. Què és això de no respectar els acords del Parlament de Catalunya i els acords del Parlament Espanyol, avalats pels juristes de les dues institucions, i refrendats pel poble Català? Aquestes són les regles de les que tos ens vam dotar en aprovar la Constitució Espanyola.

I és que es de sentit comú, si més no, així ho deien els joves que no han viscut l’etapa de la transició. El que la gent votem ha de servir per a alguna cosa més que no pas perquè uns que no estan d'acord amb la voluntat popular puguin recórrer davant d’unes persones que ni ells són capaços de canviar quant el seu mandat ha expirat.

A pesar de tot, jo que sóc optimista de mena, penso que ens en sortirem i bé, no sense renunciar tots a una part del tot, però negociar vol dir això, facilitar que uns i els altres trobem punts en comú, que són molts com hem demostrat al llarg de la història.

Francesc J. Miró
Diputat Provincial
Alcalde

dimecres, 14 de juliol del 2010

L'Entesa felicita Moratinos per la política exterior de la presidència europea

Joan Sabaté retreu al PP la seva exigència del tot o res en l'acció diplomàtica

El senador de l'Entesa, Joan Sabaté, portaveu del grup en Comissió mixta per la Unió Europea, va intervenir ahir en la reunió de la comissió en què compareixia el ministre de Asuntos Exteriores y Cooperación, Miguel Ángel Moratinos, per fer balanç de la presidència espanyola de la UE.

Sabaté ha felicitat al govern per l'èxit de la política exterior que ha representat la implantació del Tractat de Lisboa, en concret el servei europeu d'acció exterior per aconseguir una veu única de la Unió en el context internacional.

Per a Sabaté "pretendre en sis mesos haver resolt els conflictes internacionals és excessiu", però el senador creu que sí hi ha hagut avenços, com l'impuls a les relacions amb Amèrica Llatina i el Carib, el diàleg amb el Mercosur o la mediació a Cuba que ha permès l'alliberament de presos. Sabaté ha destacat el treball del Ministre en les relacions europees amb Cuba, relacions en les que el senador de l'Entesa ha dit que la UE ha de jugar un paper important.

Sobre la política de "duresa" del PP en la seva valoració de la política exterior, Sabaté ha retret que "la política de l'exigència del tot o no res no és l'adequada per a la tasca diplomàtica".

Respecte a la no celebració de la cimera amb els Estats Units, Sabaté ha afirmat que les cimeres, a vegades, són una escenificació i que el més important són els acords, que sí s'han aconseguit en seguretat i energia amb els EUA durant la presidència espanyola de la UE.

dimarts, 13 de juliol del 2010

"No és el moment de renunciar a la nostra aspiració de ser vegueria com pretén Convergència i Unió"


Els socialistes de l'Ebre demanen a la coalició nacionalista que digui amb claredat que no pactarà amb el PP per la seva actitud contra l'Estatut

El PSC de l'Ebre va fer ahir una valoració molt positiva de la manifestació de dissabte passat a Barcelona destacant-ne, sobretot, la tenacitat i el compromís amb el país del president José Montilla encapçalant la manifestació. Els socialistes de l'Ebrè, però, van fer ahir dos advertiments a Convergència i Unió, el primer perquè digui amb claredat que no hi haurà cap pacte possible amb el PP i el segon que els representants territorials d'aquest partit exigeixin a la direcció nacional i al seu líder, Artur Mas, que canviïn la seva posició contrària a les vegueries.
"És tan gruixut el que ha fet el PP presentant el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut aprovat per les Corts Generals i refrendat pel poble de Catalunya que exigim aquest pronunciament amb claredat per part de CiU, que no hi haurà cap pacte amb el PP", va assenyalar ahir el primer secretari del PSC de l'Ebre, Antoni Sabaté. El dirigent va emfasitzar que la voluntat dels socialistes és refer el pacte estatutari, enfortir el pacte institucional i emprendre amb decisió la via federal.
De la seva banda, el president del partit a l'Ebre, Joan Sabaté, va recordar que el que ha fet el PP amb l'Estatut és el que ha fet CiU duent la llei de vegueries al Consell de Garanties Estatutàries. Sabaté, a més, va recalcar que el que s'extreu de la sentència del Constitucional sobre la divisió territorial en vegueries no representa cap novetat respecte al que ja es coneixia, ja que perquè una província tingui dos o més consells de vegueria serà necessari modificar la LOREG (Ley Orgánica de Régimen Electoral General). "És complex, però el desenvolupament ple de l'Estatut que vam aprovar, el pacte amb el govern de l'Estat que defensa el president Montilla, permetrà impulsar modificacions legislatives, sobretot lleis orgàniques, que permetin desenvolupar allò que havia refrendat el poble de Catalunya i que li va aprovar les Corts Generals, entre altres el nou model territorial en vegueries. És fàcil? No. És més difícil ara que abans de conèixer la sentència? Tampoc. Sabíem que havíem de passar per aquest tràmit. Primer Catalunya ha d'aprovar la llei i a partir d'aquí començar la negociació amb el govern de l'Estat".
Per aquest motiu, Sabaté va acabar subratllant: "No és el moment de renunciar a la nostra aspiració a ser vegueria, com pretén Convergència i Unió o com el senyor Bel, que diu que és el moment de parar-ho. És el moment de treballar units per fer possible la vegueria de l'Ebre".

diumenge, 11 de juliol del 2010

Els socialistes de l'Ebre a la manifestació del 10J
















Els socialistes de l'Ebre a la manifestació del 10J
















El PSC fa una valoració molt positiva de la manifestació del 10J

La Comissió Executiva del PSC fa una valoració molt positiva de la manifestació que ha aplegat més d'un milió de persones aquest dissabte a Barcelona, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional.

La direcció socialista constata que la d'ahir va ser una manifestació molt exigent i una contundent mostra de rebuig ciutadana a una sentència que no s'hagués hagut de produir.

divendres, 9 de juliol del 2010

Carta del primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, a la militància


Demana que "m'acompanyeu i que la participació dels socialistes catalans sigui massiva, pacífica i exemplar"
Benvolguts/des,
El 28 de juny, en la meva intervenció després que es fes pública la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l'Estatut, vaig fer una crida al poble de Catalunya per donar resposta massiva i unitària en defensa del nostre Estatut i per mostrar el rebuig a la sentència.
Un grup nombrós d'entitats socials i cíviques de Catalunya, encapçalades per Òmnium Cultural i els sindicats, han convocat, com sabeu, una manifestació per al dissabte que ve, dia 10 de juliol, a les 18 hores a Barcelona. La marxa està previst que surti de la confluència del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal.
Vaig dir que volia una resposta massiva i que estava disposat a encapçalar-la darrere el símbol més universal del nostre país, que és la senyera. En conseqüència, tot i considerant que és un fet excepcional en el capteniment del President de la Generalitat, assistiré a la manifestació, convençut que en aquest moment Catalunya ha de mostrar la màxima unitat i fortalesa.
El PSC, responent a la meva crida, assistirà a la manifestació per expressar el rebuig a la sentència, i en defensa de la integritat de l'Estatut votat pels catalans i catalanes, i ho farà també amb la bandera de Catalunya. A tots us demano que m'acompanyeu i que la participació dels socialistes catalans sigui massiva, pacífica i exemplar.
Rebeu una salutació ben cordial.
José Montilla

Volem l'Estatut, tot l'Estatut, cap altra cosa que l'Estatut

Demà dissabte els socialistes de l'Ebre assistirem a la manifestació en defensa de l'Estatut. Ho fem des del convenciment que no pensem renunciar a allò que el poble de Catalunya va votar, en defensa de l'autogovern de Catalunya del qual l'Estatut n'és la seva màxima expressió.
La sentència del Tribunal Constitucional es produeix gairebé quatre anys després de presentar-se el recurs, sent l'Estatut plenament vigent i amb prop de 50 lleis que el desenvolupen. Tot i que s'ha d'esperar a disposar de la totalitat de la sentència, estem en el convenciment que el Tribunal Constitucional s'hauria d'haver inhibit o haver declarat la plena constitucionalitat de l'Estatut, que cal recordar una vegada més que ha estat aprovat per les corts Generals, refrendat pel poble de Catalunya. Hem de tenir clar, però, que aquesta sentència no dóna la raó al Partit Popular, que impugnava 124 articles, sinó que el tribunal ha declarat la constitucionalitat de l'Estatut, tret de catorze preceptes declarats inconstitucionals i 23 articles i 4 disposicions addicionals que han de ser interpretats. Com diu el president Montilla, la indignació que sentim no ens ha d'impedir afirmar amb rotunditat que l'Estatut que vàrem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.

Per això, els socialistes defensarem íntegrament el contingut del nostre Estatut com a expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya. Serem a Barcelona defensant el nostre projecte, i la única possibilitat d'unitat catalanista, la defensa íntegra de l'Estatut i el seu ple desenvolupament, a través de la política, refent el pacte estatutari en la seva integritat, reforçant l'esperit ample i generós del pacte institucional. Hem de tenir també present, com assenyala el nostre President, que som davant d'una sentència que és responsabilitat exclusiva d'un tribunal i que això no es pot traduir en una confrontació negativa amb la resta de pobles d'Espanya. Ara és el moment, també parafrasejant Montilla, d'expressar la grandesa de Catalunya. I en el nostre cas, també, de demostrar la unitat de les Terres de l'Ebre en defensa d'aquest estatut refrendat pel nostre poble el 2006, molt millor que l’aprovat el 1979 i que comporta un avenç molt important en reconeixement nacional, en competències, en millora de recursos i en millora dels instruments que tenim per defensar els nostres interessos, a banda de recollir una nova ordenació territorial que fa justícia històrica amb les Terres de l'Ebre. Un esforç que els socialistes creiem que ha valgut la pena i que convé continuar. Volem l'Estatut, tot l'Estatut, cap altra cosa que l'Estatut.

Maria Beltran, Secretària d'Organització del PSC de l'Ebre i alcaldessa de Tivenys

dimarts, 6 de juliol del 2010

L'Entesa aposta per la formació professional en les polítiques europees d'ocupació

Sabaté ha felicitat al Govern al llarg de les compareixences de balanç de la presidència espanyola de la Unió Europea

El senador de l'Entesa, Joan sabaté, portaveu en la Comissió mixta de la Unió Europea, intervé aquests dies en el Congrés en les compareixences dels diferents ministres del Govern per fer balanç de la presidència espanyola de la UE. En la compareixença, aquest migdia, del Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, el senador de l'Entesa ha reconegut l'enorme dificultat que presentava de partida aquesta etapa, amb una crisi amb especial incidència en l'ocupació. Creu Sabaté que "totes les polítiques impulsades aquest semestre han estat importants per a l'Estratègia 2020 de creixement sostenible" i ha dit que "són necessàries polítiques de creixement estable estable i sòlid per a arribar a l'objeciu del 75% d'ocupació de persones entre els 20 i els 65 anys".
La gran aposta per a aquest creixement, segons el senador, "ha de ser la formació professinal per a garantir l'ocupació de qualitat com un valor afegit, per adaptar-se a una economia competitiva a partir de l'excel·lència i la qualitat".

dijous, 1 de juliol del 2010

L'Entesa insisteix en la necessitat de garantir l'Estat del Benestar a la UE

Joan Sabaté pregunta a Fernández de la Vega si haurà continuïtat en les polítiques europees sota presidència belga

El senador de l’Entesa, Joan Sabaté, portaveu del grup a la comissió mixta per a la Unió Europea, ha intervingut avui en la compareixença en el Senat de la Vicepresidenta primera del Govern, Teresa Fernández de la Vega, que ha fet balanç de la presidència espanyola de la UE que ahir va concloure. Sabaté ha parlat dels dos reptes que ha significat aquesta presidència: “la voluntat ferma de prendre mesures per a atallar les causes de la crisi i enfocar les solucions, així com l'adaptació de la Unió a la nova realitat que ha significat l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa”.

Ha destacat Sabaté “la importància de les polítiques per a la sostenibilitat econòmica dels membres i les mesures per a la reglamentació i supervisió dels mercats financers, una demanda europea perquè l'origen de la crisi ha vingut per aquesta falta de supervisió.” També ha subratllat Sabaté l'impuls donat a l'Estratègia 2020, un dels temes en els que el senador ha insistit aquests mesos, “perquè és una necessitat de futur i que ha d'establir els mecanismes per a evitar un fracàs com va ocórrer amb el Tractat de Lisboa.”

El senador de l’Entesa ha insistit en la necessitat també de tenir garanties que Europa no perd el seu protagonisme en el món i de la permanència de l'estat del benestar. D'igual manera, ha valorat que “Europa ha recollit la petició de moltes veus sobre la gobernança econòmica a escala europea, un objectiu per al qual s'ha iniciat el bon camí.” Sabaté li ha expressat a Fernández de la Vega la seva preocupació per que hi hagi una continuïtat en aquestes polítiques sota presidència belga i ha felicitat al Govern per l'àrdua tasca portada a terme i per la seva eficàcia.

Debat sobre l'aigua a Tarragona



El senador i president del PSC de l'Ebre, Joan Sabaté, va participar ahir en una taula rodona organitzada pel Col·legi de Periodistes de Tarragona sota la temàtica "Gestió de l'aigua, medi ambient i territori". L'acte es va realitzar al Palau de Fires i Congressos de Tarragona i va comptar també amb la participació de Lluís Salvadó (ERC), Jaume Forcadell (ICV) i Tomàs Castells (PP). Durant el debat, Sabaté va destacar l'important canvi que s'ha produït en els darrers anys amb els socialistes al capdavant del govern de l'Estat i del govern de Catalunya, amb una nofa filosofia de la gestió de l'aigua que té com a full de ruta els principis de la Nova Cultura de l'Aigua. També és va insistir en la important conscienciació ciutadana en l'estalvi i en que els recursos s'han d'aprofitar allí on es produeixen però atenent a la necessària sostenibilitat medioambiental. La taula rodona es va realitzar en el context de l'exposició "Aguas, ríos y pueblos" i era una més de les activitats del màster sobre dret ambiental organitzat per la Universitat Rovira i Virgili.

El PSC presenta una moció de suport a l'Estatut

Moció en defensa de l'Estatut de Catalunya que presenta el Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal (PSC-PM)

EXPOSA

El 28 de juny de 2010, després de 3 anys agònics, el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Ha estat un procès polèmic, protagonitzat per un Tribunal deslegitimat, que ha provocat un desgast politic sense precedents, en veure’s qüestionada la Llei de lleis del Poble de Catalunya, refrendada per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i el mateix poble en referèndum.
El recurs interposat pel PP impugnava el preàmbul, 114 dels 223 articles del text i 9 disposicions addicionals i tres finals de l’Estatut, però, a més, posava en entredit el nostre sistema institucional i d’autogovern, i fins i tot, feia perillar l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya, basada en el pacte i la concòrdia.

El TC finalment ha anul·lat 14 articles, reinterpreta altres 23 i accepta el preàmbul tot i negar eficàcia jurídica a l’al·lusió de Catalunya com a "nació" .

Malgrat això, aquells que volien impossibilitar el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya no han triomfat. Les institucions, des de la responsabilitat, hem anat desplegant aquesta norma durant els quatre anys que porta en vigor, i desplegant, per tant, l’autogovern i els drets socials dels catalans i les catalanes arreu del territori.

A més, al llarg d’aquests 3 anys des que el PP va presentar recurs, el món local hem reiterat de forma continuada el nostre suport a l’Estatut, i la nostra ferma convicció que es tracta d’una norma constitucional.

El poble de Catalunya ha estat, sempre, un poble de diàleg i enteniment. Com a institució que som, acatem la sentència, però no la compartim i tenim el dret d’expressar la nostra indignació amb serenitat i respecte a la legalitat, des de la serenor que ha caracteritzat el nostre poble.
Per tot això proposa al Ple, el debat i aprovació de la següent:

MOCIÓ
Primer.- Reiterar el nostre convenciment de la plena constitucionalitat de tot l’Estatut, aprovat per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i el poble de Catalunya.

Segon.- Defensar, més que mai, l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al qual els catalans i catalanes no pensem renunciar.

Tercer.- Expressar la nostra decepció i indignació per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït.

Quart.- Reiterar el nostre malestar envers un Tribunal Constitucional que considerem desacreditat i moralment deslegitimat per haver dictat aquesta sentència.

Cinquè.- Destacar el fracàs del Partido Popular, que va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut i, el que és més greu, ha demostrat una nul·la sensibilitat cap al poble de Catalunya intentant limitar el nostre autogovern i impulsant campanyes de desprestigi contra el nostre Estatut arreu d’Espanya.

Sisè.- Reafermar el nostre suport i la nostra col·laboració amb la resta d’institucions públiques catalanes perquè, amb voluntat política i determinació, de manera conjunta amb les institucions espanyoles, superem aquest entrebanc, comprometent-nos junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i refrendat.

Setè.- Aquest Ajuntament es posa al costat i a disposició del President de la Generalitat que, com a líder del nostre país, encapçala el posicionament i l’estratègia a seguir del conjunt de Catalunya per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals ara han estat qüestionats.

Vuitè.- Fer sentir la nostra veu expressant el nostre sentiment d’afirmació nacional i la nostra voluntat de governar-nos, responent massivament i animant als nostres conciutadans a participar en la manifestació que organitzin les forces polítiques i socials de manera conjunta per expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern, demostrant que som una nació i que formem un sol poble.

Novè.- Notificar aquest acord als grups polítics del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, al Tribunal Constitucional, als grups polítics de les Corts Generals i al Govern d’Espanya.