El PSC es reuneix amb els sindicats agraris per analitzar la situació del sector al territori

La diputada i primera secretària del PSC de l'Ebre, Núria Ventura, membres de l'executiva, i la diputada i secretària de Sector Agroalimentari i Món Rural del PSC, Mònica Lafuente, s'han reunit aquest matí amb els sindicats agraris UP, ASAJA, URAPAC-UPA i JARC. Es tracta d'un dels contactes que ha volgut tenir la nova executiva del PSC de l'Ebre per conèixer quina és la situació actual dels principals sectors socials i econòmics del territori i per tal de posar-s'hi a disposició. En aquest cas, sobre tot allò que està afectant a l'agricultura de casa nostra.

Un dels principals temes que s'ha tractat ha estat la problemàtica a l'entorn del sector del cítric en què molts pagesos no poden cobrar ni els costos de producció perquè qui acaba fixant el preu són les grans distribuïdores. També s'ha repassat la situació i els principals problemes amb què es troben els productors d'oli, de fruita dolça i d'arròs, entre altres.

“El govern de Móra la Nova va endarrerit en impuls econòmic i polítiques socials”

El portaveu del grup Socialista a l'Ajuntament de Móra la Nova, Fernando Cantos, aposta per potenciar l'oferta turística vinculada al Mas de la Coixa i l'agroindústria

El portaveu del grup municipal Socialista a l'Ajuntament de Móra la Nova, Fernando Cantos, ha lamentat la manca d'idees i l'immobilisme del govern de CiU durant aquest any de mandat, i ha ressaltat sobretot l'endarreriment que hi ha en la generació de polítiques d'impuls econòmic i d'atenció a les persones més necessitades en un context de dificultat com l'actual.

“Tot i que la relació amb l'actual alcalde i el seu govern és molt millor i més cordial que amb l'anterior, continua sense haver-hi voluntat de diàleg i les nostres propostes són rebutjades o ajornades sistemàticament”, ha subratllat. En aquest sentit, ha remarcat que amb un objectiu clarament constructiu s'han anat proposant un seguit de mesures amb l'ànim de sumar esforços. Així, a través del ple, s'han plantejat actuacions per incentivar l'economia del municipi a través del turisme, ampliant els serveis vinculats al Mas de la Coixa amb una proposta més atractiva amb esports vinculats a la natura i coordinant i promocionant l'oferta de turisme rural. I també apostar per donar valor afegit a l'agricultura i l'agroindústria del municipi millorant l'oferta i la comercialització des del suport al sector cooperatiu i incentivant la seva coordinació.

Una altra de les principals preocupacions dels socialistes és donar suport a aquells que més malament ho estan passant com a conseqüència de la crisi. Per això, ja en el primer ple del mandat es va instar a l'Ajuntament a contactar amb els propietaris dels pisos per tal d'arribar a un acord per abaratir-ne el lloguer a canvi d'una cobertura mitjançant una assegurança per part del consistori. “El que volíem és que es pogués posar a disposició de la ciutadania una borsa de pisos a preus assequibles.” En el mateix sentit, es va proposar que els contractes temporals que fa l'Ajuntament es fessin de forma rotatòria. “Creiem que és oportú també tenir una borsa de treball on puguin apuntar-se persones que estan a l'atur o amb una situació econòmica difícil, ja que aquests llocs, tot i ser temporals, els ocupen sempre les mateixes persones”.

Per tal de poder fer front a aquestes polítiques necessàries al municipi, el grup Socialista va presentar un total de dinou esmenes als pressupostos d'enguany que permetien disposar de 484.000 euros per tirar-les endavant. Entre aquestes, eliminar la partida destinada al pagament del renting de vehicles, que representa un cost de 55.000 euros, i optar per la seva compra.

“També vam proposar una disminució de la publicitat que té un cost de 29.000 euros i que es fes un nou concurs públic per a adjudicar la impressió de la mateixa o estudiar la possibilitat legal d'un conveni amb l'escola Jeroni de Moragas, que té una impremta, i a més és una institució molt útil a la Ribera d'Ebre perquè permet la inserció laboral de persones amb discapacitat”. Actualment es contracta a l'empresa XB Celtica Paper, S.L, que té com a director comercial a Marc Sabanza, fill de l'exalcalde de Móra la Nova.

Altres esmenes presentades van ser la reducció de la quantitat destinada a festes i suprimir el repartiment de la subvenció que l'ajuntament rep de l'abocador de Tivissa entre els veïns del poble per fer front al pagament de la brossa, que hauria de ser progressiu. En la mateixa línia, també es demanava al govern que aparqués per més endavant la construcció de cinc noves illes de contenidors soterrats.

“Tot aquest estalvi anava adreçat a generar partides per al foment de l'ocupació, el turisme, l'accés a l'habitatge, per tirar endavant polítiques socials per aquells que més malament s'ho estan passant i per fomentar les energies renovables, però malauradament no hem comptat amb el suport d'un govern excessivament continuïsta quan el que cal és no estar-se quiet i treballar pel futur del poble”.

“Més d'un milió d'euros de factures fora del pressupost de 2011 escriuen un nou capítol de la mala gestió econòmica de CiU a Tortosa”

Els socialistes tortosins consideren que aquesta quantitat porta a la ciutat a una paràlisi que no es mereix

El govern convergent de Tortosa durà dilluns vinent al ple el reconeixement d'un extrajudicial, despesa realitzada fora del pressupost del 2011, que ascendeix a un total d'1.218.850 euros. Per als socialistes, aquesta és una dada altament preocupant perquè significarà una major paràlisi de l'acció municipal, ja que aquesta quantitat l'hauran d'assumir els comptes d'enguany ja molt mermats d'entrada.

“Ens porta a una hipoteca a curt, mitjà i llarg termini. No es podran atendre les necessitats de la nostra ciutat perquè les finances municipals són un desastre”, ha lamentat el portaveu del grup, Antoni Sabaté.

El que preocupa i molt al PSC és que l'Ajuntament ja va haver-se d'endeutar amb 13 milions d'euros per fer front a les factures pendents de pagament fins a 31 de desembre i ara es tornen a acumular factures de proveïdors sense pagar.

Així mateix, Sabaté ha denunciat i considera altament preocupant el fet que de l'extrajudicial es generen “seriosos dubtes” que la gestió estigui ajustada al procediment administratiu establert a les bases d'execució del pressupost del 2011. “Ens trobem factures corresponents a uns serveis, els contractes dels quals estan caducats, i hi ha serveis atesos en aquestes factures que no han estat objecte dels preceptius concursos o contractes. Per tant, bona part de les factures fora de pressupost es deriven d'una situació irregular provocada per la mala gestió del govern municipal.”

Per tot això, ha reblat: “És un nou capítol de la mala gestió econòmica a la nostra ciutat. Tortosa no s'ho mereix, Tortosa té possibilitats i futur i necessita una bona administració i gestió que el govern de CiU, presidit per l'economista Ferran Bel, no ofereix”

La construcció del centre cívic, la millora de camins i l'impuls al turisme, principals actuacions del darrer any de mandat a Godall

L'alcalde, Francesc Miró, destaca que l'Ajuntament també pot mantenir la major part de subvencions a entitats i els ajuts als escolars gràcies a un superàvit de 149.000 euros

Valoració força positiva d'aquest primer any del nou mandat a Godall en què l'Ajuntament pot fer front a moltes de les actuacions, subvencions i ajuts gràcies a un superàvit de 149.000 euros fruit de la bona gestió feta fins ara pel govern socialista.

L'alcalde, Francesc Miró, ha destacat, entre altres actuacions, la construcció del centre cívic, la millora de camins i l'aposta turística amb l'actuació realitzada, conjuntament amb altres municipis, a l'entorn de la Serra de Godall. Durant aquest any també s'han millorat l'accés i les instal·lacions de la piscina municipal. “A més, s'han pogut mantenir les subvencions a entitats, les beques per la compra dels llibres escolars i les festes continuaran sent gratuïtes”, ha afegit Miró.

Més enllà de les actuacions enllestides o iniciades, a finals d'any també es treurà a licitació la cobertura del barranc de la Caldera, al seu pas per la cooperativa, habilitant-ho com a espai lúdic i es millorarà l'accés al municipi des d'Ulldecona.

“Un altre aspecte del que ens sentim molt satisfets és haver contingut la despesa i poder contribuir a l'eficiència energètica al nostre municipi”, ha remarcat, tot afegint: “Som un dels pobles del Montsià que reciclem més i tenim l'enllumenat públic més eficient”. De fet, això ha fet valedor a Godall d'un diploma, Cap al residu zero, de l'Agència Catalana de Residus.

Miró ha emfatitzat que un dels principals objectius d'aquest mandat és la creació de sòl per a implantació industrial a través del consorci amb la Galera i amb el Consell Comarcal del Montsià.

El grup Socialista a l'Ajuntament de Garcia lamenta que no es posi en marxa la depuradora i es continuïn abocant al riu les aïgues residuals

El portaveu, Josep Voltes, critica la manca de diàleg del govern de CiU durant aquest primer any de mandat

El portaveu del grup municipal del PSC a l'ajuntament de Garcia, Josep Voltes, va tornar a preguntar dimarts a la nit durant el ple els motius pels quals no s'ha posat en marxa la depuradora i es continuïn abocant al riu les aigües residuals. “Volem saber perquè si està construïda no entra en funcionament, si és perquè cal alguna altra inversió o perquè hi ha algun problema”, ha assenyalat.

Voltes ha fet aquestes declaracions en la valoració d'un any de mandat en què el PSC, únic partit a l'oposició, ha denunciat la manca total i absoluta de diàleg del govern i també el fet que els plens es realitzin cada tres mesos. “Estem fent contínuament propostes en positiu per tal de tirar endavant iniciatives per a millorar el poble, i totes són rebutjades només pel fet que les presentem nosaltres”, ha lamentat.

Un altre tema que darrerament ha aixecat força controvèrsia al municipi ha estat el fet que la zona d'acampada situada a la vora del riu ha deixat de ser gratuïta. Es tracta d'un espai cedit per una família a canvi que no es fes pagar res als usuaris i que l'Ajuntament ha comprat. “Volem saber a què ens obliga aquesta adquisició i si les despeses seran superiors als ingressos, ja que fins ara es podia acampar gratuïtament en aquest espai i l'únic que havia de fer l'Ajuntament era encarregar-se de la neteja”.

El PSC pren la iniciatiava i elabora un pla estratègic per situar les línies de creixement d'Ulldecona

La dinamització del sector industrial i comercial; el suport a l'agricultura i el turisme; la creació d'ocupació en l'àmbit d'atenció a les persones, i un pla en l'àmbit de la cultura i les noves tecnologies en són els principals eixos

El PSC d'Ulldecona ha pres la iniciativa al municipi davant la paràlisi i manca d'empenta del govern de CiU, PP i UGI per impulsar estratègies econòmiques a mig i llarg termini. Així ja ha iniciat els treballs per l'elaboració d'un pla estratègic per al municipi que comptarà amb la participació de diferents persones vinculades al teixit econòmic, cultural i social d'Ulldecona.

La portaveu del grup Socialista a l'Ajuntament, Núria Ventura, ha detallat la importància de disposar d'un pla de futur per fer front a una conjuntura econòmica díficil però a la vegada aprofitant que Ulldecona és un dels municipis millors situats a nivell territorial, segons el darrer informe econòmic de la URV. “Tenim un govern que sabem què no vol fer, que és tot allò que vam iniciar els socialistes, però no sabem quins són els seus projectes, quins són els seus objectius de creixement”.

El primer secretari del PSC d'Ulldecona, Eduard Marin, ha detallat que el pla vol pal·liar també la incapacitat del govern per col·laborar “amb les moltes de persones que tenim al nostre poble amb idees i ganes de desenvolupar projectes importants”.

Algunes de les línies ja definides del pla giren al voltant de la necessitat de crear un pol d'atracció de PIMES oferint sòl industrial municipal al polígon Valldepins. També es considera clau la dinamització del sector de l'oci i el comerç, completant la parcial conversió en zona de vianants del carrer major i el nucli antic, aprofitant la subvenció de la Llei de Barris signada pel govern anterior. “És fonamental complementar aquesta actuació amb activitats i campanyes de promoció dels nostres productes i serveis”, ha apuntat Marin.

El pla tampoc no oblida la necessitat de continuar les campanyes i accions dirigides a la promoció del sector primari, del sector agroalimentari i, a la vegada, dels actius patrimonials, històrics i naturals “amb una gestió pública, de qualitat i respectuosa amb l’entorn”. A la vegada, els socialistes d’Ulldecona aposten també per ampliar els serveis a les persones, sobretot a infants i grans, com a font de creació d’ocupació.

Finalment, Marin ha emfatitzat que un dels grans reptes que cal assolir i que recull el document de treball és “adaptar Ulldecona al segle XXI en el món tecnològic i d’accés al coneixement, a la societat de la informació”. Aquesta proposta passa per una xarxa local WIFI gratuïta en punts concrets, amb accés a biblioteca virtual i consulta de l’arxiu històric digitalitzat com a reptes de futur; la gestió de serveis d'Internet per a empreses i comerços amb tarifes baixes, i la formació dels usuaris que ho requereixin. Aquest eix s’integra dins el programa Ulldecona 3.0.

El PSC d'Amposta considera immoral pagar 15.000 euros al mes pel local de 500 m2 que acull el servei de rehabilitació

Els socialistes reclamen traslladar el servei a alguna de les plantes desocupades de l'hospital comarcal perquè el lloguer ja ha costat a la ciutat més de 300.000 euros, molt per sobre del seu valor de mercat

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha instat avui a l'alcalde a aturar el lloguer del local que acull el servei de rehabilitació de l'hospital perquè té un cost mensual de 15.000 euros, deu vegades més del que el consistori està pagant per un altre local de dimensions semblants, concretamanet el de la Policia Local ubicat al carrer Barcelona, que costa 1.500 euros al mes. 

El servei de rehabilitació està situat al carrer Amèrica, té una superfície de 343 m2 amb un altell de 160 m2 i des de la signatura del contracte,  l'1 de gener de 2010, ja ha costat a les arques municipals més de 300.000 euros, superant amb escreix el seu valor de mercat.

“No entenem aquesta dilapidació de diners públics quan aquestes quantitats calen en moltes altres àrees de l'hospital i també per fer front a diferents necessitats de la ciutat”, ha lamentat el portaveu del grup, Antoni Espanya, que ha titllat d'immoral aquesta xifra. Una quantitat també molt superior a la que està pagant l'Ajuntament i altres empreses municipals pel lloguer de sis locals que en global costen 5.500 euros al més i que sumen en conjunt una superfície de més de 1.000 metres quadrats. 

Per al portaveu socialista, el més preocupant és que l'alcalde ha manifestat avui que té la intenció de mantenir aquest lloguer tres o quatre anys més, el que significa que s'arribaria a pagar un total d'1 milió d'euros, “quan el preu del mercat d'aquest local no val ni la quarta part del que està disposat a pagar”, ha denunciat.

Espanya ha titllat aquesta situació d'insostenible i ha instat l'alcalde a frenar aquest contracte i traslladar el servei de rehabilitació a alguna de les plantes desocupades de l'Hospital Comarcal d'Amposta. “Tenim lloc de sobres en les diverses plantes de l'hospital per encabir-lo, o bé en alguna de les que està condicionada i recentment desocupada per les retallades en salut del seu propi govern o bé en alguna de les que estan per habilitar”, ha reblat.

“La nostra situació econòmica és bona fruit de la gestió feta, però afrontem el futur amb incertesa per culpa de les retallades”

Genoveva Margalef destaca l'adquisició de l'antic edifici de l'IES i l'adequació del mirador i espai de lleure de la Punta de la Buena, com a actuacions destaces aquest primer any 

La primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament del Perelló, Genoveva Margalef, ha valorat avui molt positivament la situació econòmica del consistori fruit de la feina feta durant l'anterior mandat que ha permès no haver-se d'acollir al reial decret 4/2012 del govern de l'Estat per tal de fer front al pagament als proveïdors. Tot i això, Margalef ha reconegut que afronten el segon any de mandat amb incertesa fruit de les retallades i manca de subvencions i línies d'ajut per part de la Generalitat. És una situació que preocupa sobretot en relació a l'escola municipal de música i la llar d'infants. “Ens està costant molt tirar endavant la llar d'infants, que és una aposta clara que vam fer per l'educació de 0-3 anys, però la retallada de les subvencions genera moltes dificultats tant a l'ajuntament com als pares”.

El correcte estat de les finances municipals ha permès a l'Ajuntament adquirir enguany l'edifici de l'antic IES per a l'Escola Municipal de Música, fins ara de propietat de la Generalitat. Margalef també ha emfatitzat el fet que aquest ha estat el primer curs que l'escola ha funcionat com a Patronat.

L'ajuntament també ha comprat uns terrenys al barri de Les Torretes i s'ha adequat el camp de futbol de gespa artificial, que es va tirar endavant després que la Generalitat n'assegurés la subvenció.

Margalef considera que una de les principals obres que s'han pogut inaugurar aquest mandat, i que arrenca de l'anterior, és l'acondicionament dels accessos a la platja a la Punta de la Buena, obra del departament de Costes del Ministeri. L'actuació ha permès l'habilitació d'un mirador i un espai de lleure amb jocs. D'altra banda, per Sant Cristòfol s'inaugurarà el Monument als Xofers Absents que s'ha construït a la zona de l'Ermita, que enllestirà tota l'actuació d'acondicionament de l'àrea de lleure d'aquest espai.

La tinent d'alcalde socialista també s'ha referit al darrer incendi que va afectar, entre altres, el terme del Perelló. En aquest sentit, l'Ajuntament ha impulsat i millorat l'ADF i en el pròxim ple es porta a aprovació la declaració de zona d'actuació urgent a la zona Boix-Cardó afectada per l'incendi.

L'impuls a les noves tecnologies amb un web nou és un altre dels projectes destacats. 

Margalef serà l'alcaldessa del municipi a partir del novembre de 2013 fruit de l'acord de govern amb ERC.

Vuit anys de la derogació del transvasament

El 18 de juny de 2004, ara fa vuit anys, el Consell de Ministres va derogar el transvasament de l’Ebre mitjançants un Decret Llei. A les Corts es va convalidar aquest Decret Llei i després es va tramitar com a Projecte de Llei.

 Vaig tenir l’honor de ser l'única ebrenca que va poder votar la derogació del transvasament del nostre riu que preveia l’antic PHN. Encara recordo l'emoció quan vaig apretar el botó del vot, els aplaudiments dels meus companys de partit, de la gent de la Plataforma que va venir a Madrid, la foto amb la Ministra Cristina Narbona, les trucades dels mitjans de comunicació del nostre territori, les felicitacions de gent de la meva terra, la cara que van posar companys d’altres partits que van posar en dubte que els socialistes ho faríem, les pancartes dels Diputats del PP demanant “agua para todos” i anunciant que quan tornessin a manar ho tornarien a intentar . . . . i moltes més coses que encara m’emocionen quan hi penso.

Ara ja no estic al Congrés, i per tant he tornat al meu lloc de treball, perquè a pesar del que tothom dóna per cert, els diputats no tenim una paga vitalícia, ni ens “enxufen” en qualsevol altra administració. He tornat a la meva professió, la meva vocació. He tornat a l’escola, a treballar de mestra, perquè l’any 1984 vaig aprovar una oposició que em permet ocupar una plaça de mestra en una de les escoles del meu poble.

I va ser precisament a la meva escola quan, en una conversa amb un grup d’alumnes de sisè, que vaig tenir abans de ser elegida diputada, em van preguntar com és que em vaig presentar per anar de diputada a Madrid, i per enèsim cop, vaig explicar que jo em vaig presentar per culpa de l’aigua. Fins aleshores, mai no havia militat en cap partit, però l’amenaça tan gran que suposava per al nostre territori el transvasament del nostre riu va fer que jo, com milers d’ebrencs i ebrenques, sortissim al carrer a protestar, a reclamar que no deixessin morir el Delta, que proclaméssim que LO RIU ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT. En definitiva, ens vam unir per reclamar unànimament poder conservar el nostre territori per a les generacions futures.

No va ser fàcil. Teníem al davant un enemic molt fort, el govern central del PP . I no teníem al nostre costat al govern autonòmic de CIU. Però la nostra gent ho va aconseguir, un altre cop David va vèncer a Goliat.

Ara han passat vuit anys, i ens tornem a trobar amb el mateix escenari, encara que alguns actors han canviat de lloc. Eren transvasistes (ja sigui del nostre riu o d’algun riu francès, la qüestió era portar aigua d’una conca a l’altra) i ara ens donen lliçons als que sempre hem estat al mateix costat.

Millor. Millor sumar que restar. Som necessaris tots. Tenim davant nostre un pla de conca que representa la desaparició del nostre Delta . El pla que ha presentat el PP planteja un cabal entre 3.200 i 3.700 hectòmetres cúbics per any, quan la Comissió per la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar un cabal entre 7000 i 12000 hectometres cúbics .

Tal com va dir el Senador Joan Sabaté, és un tema mediambiental no qüestionable, no una polèmica entre comunitats autònomes. Tornem a estar al davant d’una agressió al nostre territori i crec que si no estan fent ja les obres per prendre’ns l’aigua és perquè no tenen diners ni troben finançament per fer aquells obres faraòniques, de mes de 900 quilometres de tuberies .

Tornen a ser temps per lluitar, per defensar unes terres que els nostres iaios van fer productives a partir de fang. Hem d’aconseguir aturar aquesta agressió.

Tornem a tenir un ebrenc al Congrés, el diputat Joan Bertomeu, en aquest cas del Partit Popular, i no voldria deixar passar l'oportunitat sense pregar-li que no faci com el seu company senador de Lleó, Juan Morano, que va anunciar que trencaria la disciplina de vot del PP per donar suport al manteniment dels ajuts al carbó (ell és senador per un territori eminentment miner ) i al final no ho va fer. Que defensi el nostre territori, que el Pla de Conca representa la desaparició d’un Delta que tots ens estimem.

Tal com he dit al principi, fa vuit anys que ho vam aconseguir. Vam aturar el transvasament del nostre riu i ara tots junts ho podem tornar a aconseguir .

Lluïsa Lizàrraga

Presidenta del Consell de Federació del PSC de l'Ebre i regidora a l'ajuntament d'Amposta

“Les retallades de la Generalitat fan perillar molts dels projectes previstos a Mas de Barberans”

L'alcalde, Josep Maria Lleixà, destaca l'esforç que està fent l'Ajuntament per garantir el manteniment i tirar endavant actuacions necessàries al municipi

L'alcalde de Mas de Barberans, Josep Maria Lleixà, ha estat contundent en afirmar, en la valoració del primer any del nou mandat, que viu amb preocupació la situació que pateix el municipi fruit de les retallades que està duent a terme el govern de la Generalitat. “En aquests moments estem pendents que s'iniciïn les obres corresponents al PUOSC del 2011, que ja estan adjudicades. La Generalitat ens ha dit que no podrem cobrar fins al 2013, però la contractació la fa l'Ajuntament que és qui ha de pagar a l'empresa”, ha detallat. Es tracta d'un segon PUOSC per tirar endavant la segona fase de la remodelació de diferents trams d'escales, obres necessàries atenent l'orografia del municipi, i que, entre altres, contemplen la millora dels trams entre la carretera La Sénia-Roquetes i el recinte escolar i entre la mateixa carretera i el carrer Josep Sabaté. Una actuació adjudicada per un import de 100.000 euros, dels quals pràcticament un 90% van a càrrec de la Generalitat. “Estem pendents de l'acta de replanteig per començar i intentar pactar amb l'empresa els terminis d'execució i cobrament atès que la Generalitat tardarà a pagar”.

Aquesta no és l'única dificultat amb què es troba Lleixà, ja que no surten línies d'ajut i s'han retallat també les subvencions que rebia el municipi. Es tracta de casos com la Fira d'Artesania, que no rebrà enguany ni un euro, i dels ajuts que arribaven del departament de Medi Ambient per al Parc Natural dels Ports. En aquest darrer extrem, Lleixà ha assenyalat que estan pendents del cobrament de 30.000 euros, pagats i justificats per l'Ajuntament. S'hi sumen haver de fer front a les afectacions que pateix el barranc, ja que l'ACA ha dit que no pot assumir-ho, a la canalització d'aigua potable i a l'arranjament de camins. “Des de l'Ajuntament estem fent un gran esforç per al manteniment de més de 100 km de camins i garantir aquests arranjaments gràcies a la feina que està fent la brigada”. Un esforç que també va encaminat a garantir la prestació de serveis i les activitats culturals i tradicionals del poble.

“CiU no pot tirar per terra l'esforç de Tortosa per recuperar el nucli antic”

Els socialistes reclamen lideratge de l'alcalde davant les contradiccions entre l'Ajuntament i la Delegació del Govern sobre les obres de l'edifici de les delegacions

El grup municipal Socialista ha comparegut aquest matí en el solar on s'ha de construir l'edifici de les delegacions després del malestar que han aixecat les declaracions del delegat del govern, Xavier Pallarés, sobre l'aturada de les obres. Una decisió que contradeia el que va anunciar fa només un mes l'alcalde, Ferran Bel, assegurant que aquestes tirarien endavant.

“Ens trobem una vegada més amb aquesta incapacitat del senyor Bel de defensar els interessos de la nostra ciutat davant les actuacions que fan els seus companys de partit en altres administracions”, ha lamentat avui el portaveu del grup, Antoni Sabaté. “Tortosa no es mereix que es tiri per terra l'esforç que ha fet al llarg de tants anys per recuperar el seu nucli històric ni s'ho mereixen els veïns, comerciants i empresaris que hi estan apostant. Fer marxa enrere és d'extrema gravetat”.

El portaveu socialista ha subratllat la importància que tenen aquestes obres perquè ocupen un espai neuràlgic de la ciutat històrica i com a símbol funcional de Tortosa com a capital administrativa de les Terres de l'Ebre. Així mateix, ha reclamat que no es pot aturar una obra ja iniciada, “licitada i adjudicada amb un plurianual que vol dir que ha de tenir consignació pressupostària i un crèdit any rere any”. “La Generalitat no ha posat pràcticament ni un euro, ja que l'adjudicació i la licitació es va fer a una empresa, que com marcaven les bases del contracte, s'havia de fer càrrec de les obres de l'aparcament i com a contraprestació de l'explotació”, ha recordat.

A banda de reclamar al govern discriminació positiva, com va fer el govern de progrés, amb Tortosa i les Terres de l'Ebre, Sabaté també ha recordat que la construcció de les delegacions permetrà reduir despesa a la Generalitat, ja que actualment ha de pagar el lloguer de la majoria de les seus territorials.

Sabaté creu que la reforma laboral és una involució al marc del final del règim franquista

El portaveu adjunt de l'Entesa defensa el veto del PSC a la Reforma Laboral perquè és lesiva per als treballadors, va a destruir ocupació i perquè neix sense consens  

El portaveu adjunt de l’Entesa, Joan Sabaté, ha defensat el veto que presenta el PSC a la Reforma Laboral que avui s'aprovarà en el Senat. Sabaté ha partit de la idea que no es crea ocupació per un problema de rigidesa o pel tipus de contracte, sinó per la falta de crèdit a les empreses. També ha defensat el paper democràtic dels sindicats com una institució bàsica i “amb aquesta reforma estem arriscant la llibertat sindical i el paper dels sindicats en el sistema democràtic”

Subratlla el senador Sabaté que la reforma laboral “vulnera la Constitució i les competències estatutàries i suposa una involució al marc de finals del règim franquista”.

Joan Sabaté adverteix que “no es va a crear ocupació, sinó que es va a destruir i que s'obre les portes a l'acomiadament fàcil, sense apostar per una ocupació de qualitat”. Ha destacat també el fet que s'aprovarà sense consens. “No és voluntat d'aquest govern arribar a acords amb els altres grups, però el que és més greu, tampoc ha buscat el consens social”.

Per tot ha finalitzat Sabaté dient que “els socialistes anem a votar en contra de la reforma per convicció, per dignitat i per coherència política.”

“Avui a Ulldecona paguem més impostos i tenim menys serveis que fa un any”

Els socialistes critiquen la incapacitat del govern per pactar no només amb la llista més votada sinó amb el teixit econòmic, social i cultural del poble 

“Avui a Ulldecona paguem més i impostos i tenim menys serveis que fa un any”. Així es pot resumir el primer any de mandat del govern format per CiU, PP i UGI a UIldecona que va deixar fora del govern a la llista més votada a les eleccions municipals. “Durant aquest temps s'han tirat endavant mesures que castiguen a la gran majoria de la ciutadania mentres es beneficia a uns quants”, ha lamentat la portaveu Socialista, Núria Ventura. S'argumenta aquesta afirmació amb les taxes desproporcionades que el nou govern ha imposat als ciutadans per a l'expedició de documents, amb l'augment de l'IBI o del rebut de l'aigua que ofega a les famílies, al mateix moment que es derogava la taxa per extracció de pedra. 

Paradoxalment aquest augment de la pressió fiscal no ha anat acompanyada de la millora dels serveis, sinó al contrari. “Tenim un govern sotmès a les decisions de Barcelona i Madrid i que calla davant la pèrdua del servei d'atenció precoç a la infància, de l'oficina d'agricultura, davant la sagnant retallada de la subvenció a l'escola municipal de música o que tolera la pèrdua de la gratuïtat del servei de transport i menjador per als alumnes dels Valentins, del barri Castell, de Sant Joan del Pas, de les Ventalles i la Miliana”.

La dirigent socialista ha estat molt dura amb la incapacitat dels tres partits del govern de pactar no només amb la llista més votada, sinó amb les entitats, associacions, i el teixit econòmic, social i cultural del muncipi. “Incapacitat, en definitiva, de pactar amb el poble. Les portes de l'Ajuntament s'han tornat a tancar a la ciutadania i, de nou, una barrera separa el govern del poble”. Ventura ha denunciat, a més, que Ulldecona sigui l'únic municipi del territori on tots els regidors del govern tenen un salari fixe, amb un cost superior als 130.000 euros a l'any per a les finances públiques.

En un caire més general, la portaveu socialista també s'ha referit al darrer informe d'economia global de la URV que demostra que Ulldecona és una de les poblacions més ben situades i que millor està aguantant la situació global de crisi econòmica. “Ens sentim orgullosos de la feina feta durant els darrers anys en benefici del poble, amb línies clares i valentes d'actuació i col·laboració amb els teixits econòmics i socials, amb els sectors privats”. Davant d'aquesta incapacitat del govern de marcar estratègies econòmiques, el PSC ha començat a treballar en un pla estratègic del municipi per impulsar un seguit de mesures imprescindibles per al futur d'Ulldecona i que passen per polítiques actives de dinamització del sector industrial i comercial, de suport a sectors estratègics com l'agricultura o el turisme lligat al ric patrimoni històric i natural del municipi, la creació d'ocupació en l'àmbit d'atenció a les persones i el desenvolupament d'un ambiciòs pla en l'àmbit de la cultura mitjançant les tecnologies de la informació, segons ha explicat el primer secretari del PSC Ulldecona, Eduard Marín.

Un any d'un govern que no té ni projecte de present ni propostes de futur per a Móra d'Ebre

L’11 de juny es va complir un any de la presa de possessió dels nous ajuntaments elegits a les eleccions municipals del 22 de maig.

Un any doncs de nou govern municipal. És un bon moment per a fer-ne una valoració. Com és normal, cadascú en dirà la seva. Deu haver de tot. Els qui estan contents (segur que n’hi ha), els qui no n’estan de contents (segur que també), els indiferents...

Nosaltres creiem que l’autèntica valoració l’han de fer els morencs i les morenques que al seu dia els van donar la confiança. La ciutadania de Móra ha de valorar si en aquest darrer any ha millorat la seva qualitat de vida, si les propostes que van prometre s’estan materialitzant. Creiem que fóra un bon exercici democràtic.

Tots plegats hauríem de valorar aquest darrer any, preguntant-nos per exemple:

1. Si a augmentat l’activitat econòmica al nostre municipi, si hi ha meny atur.
3. Si hi ha més transparència en l’acció de govern, per exemple en les contractacions.
5. Si hi ha més il·lusió entre la ciutadania pels projectes endegats des de l’ajuntament
7. Si..., moltes altres coses.

Nosaltres creiem que, malauradament, la nostra qualitat de vida no ha millorat. És cert que el context global de crisi no ajuda, però l’ajuntament en el seu àmbit competencial i el seu pressupost (6 milions d’euros a l’any aproximadament, 1.000 milions de les antigues pessetes, gairebé 3 milions de pessetes al dia) podria haver emprès alguna iniciativa que no hem vist. El que sí que s’ha materialitzat és l’increment del 3,1% dels impostos municipals i l’augment de la despesa de personal en 227.000€, un 13% més que el 2011.

A Móra, l’activitat econòmica està sota mínims. No es veu cap iniciativa i les que apareixen no troben cap facilitat, com el càmping que es vol construir a la carretera de Gandesa, o les contínues crítiques a Mercadona per la seva ubicació (l’única activitat econòmica que ha creat una important ocupació a la nostra població el darrer any).

Els pilars de l’estat del benestar (salut, educació, acció social) estan trontollant sense que l’ajuntament de Móra en digui res: retallades a dojo a la sanitat i a l’educació pública, a les llars d’infants (passant de 1.800€ de subvenció per alumne a 875€), a l’escola de música (amb l’aplicació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació –ERO-, mentre es cedeixen les instal·lacions a una empresa privada de formació de models sense cobrar res), al Jeroni de Moragas (s’haurà de veure l’impacte de les retallades), llistes d’espera a l’hospital, euro per recepta (penalitzant a qui està malalt)... i l’alcalde sense piular!

Però la subvenció als llibres escolars de caràcter general –a tothom igual, qui cobra 5.000€ al mes o qui està a l’atur cobrant-ne 500€, la mateixa per a tots! Nosaltres sempre hem manifestat que haurien d’anar en funció de la renda de cada família.

I la seguretat ciutadana? A dia d’avui, han disminuït els efectius de la policia local, i això que havien de doblar la plantilla...

Mentrestant, es proposen projectes que apareixen a la premsa com a fets quan saben, o haurien de saber, que són irrealitzables en aquest moment: 900.000€ per a arranjar el talús del castell, quan no hi ha diners per a finançar-ho, quan la Llei de Barris amb que compten pagar el 50% està aturada. O cobrir el barranc de les Moreres per a ubicar-hi un gran equipament polivalent finançat amb aportacions privades, quan no hi ha ni pressupost, ni projecte i dubtem que alguna empresa privada hi estigui interessada en aquest moment.

I per a tapar la seva inoperància i incapacitat, sempre mirant enrere. Que si l’anterior equip de govern ho va fer tot malament, que si era un desgavell, que si l’economia...

En fi, a hores d’ara, només seguidisme de l’anterior equip de govern (què han fet de nou, sinó?), acabar les obres que vam deixar pressupostades, projectades i adjudicades (Centre Cívic annex a l’ajuntament, parcs infantils a la llar d’infants i a la urbanització Cardona, retirant el que havia començat al passeig Maria M. Descarrega).

El poble de Móra és sobirà, va elegir aquest govern. Legítim. Res a dir. Ara, com dèiem al principi, que valori la seva decisió.

Grup Municipal Socialista

Ajuntament de Móra d’Ebre

El PSC d'Amposta demana la dimissió de Manel Ferré com a president del Consorci de Salut i Social de Catalunya

Consideren que la situació de dificultat actual reclama que l'alcalde estigui al cent per cent al costat dels ampostins i ampostines

El portaveu del grup municipal del PSC d'Amposta, Antoni Espanya, ha demanat la dimissió de Manel Ferré com a president del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Segons Espanya, en un moment de dificultat com l'actual, els ampostins i ampostines han de tenir al seu alcalde al capdavant del govern i de l'ajuntament al cent per cent. “No s'hi va a evadir-se mitja setmana a Barcelona quan la crisi està afectant a tantes famílies de la nostra ciutat”, ha lamentat. 

“Amposta es mereix tota l'atenció en moments tant excepcionals com aquest. Per tant, li demanem que triï entre fer d'alcalde de la ciutat d'Amposta que és per allò que la gent l'ha votat o de gestor de la Sanitat, feina molt lloable però que l'obliga a estar fora diversos dies de la setmana”.

Josep Pitarch: “En moments difícils, continuem apostant per un govern fort”

El portaveu Socialista i primer tinent d'alcalde destaca la continuïtat dels projectes encetats en l'anterior mandat i l'impuls a d'altres cabdals

El primer tinent d'alcalde i portaveu del grup municipal Socialista a l'ajuntament de la Ràpita, Josep Pitarch, ha fet avui una valoració positiva del primer any de mandat al consistori, en què s'ha donat continuïtat a un seguit de projectes encetats anteriorment i se n'han impulsat altres de cabdals per al municipi com és el nou planejament. No obstant això, i tot i l'esforç del govern, Pitarch ha admès que el mandat està sent díficil, “sobretot pel nivell d'incertesa absoluta que estem patint les administracions locals, ja que a la retallada de moltes subvencions s'han de sumar els decrets llei que contínuament coarten l'autonomia local”

Per això, en un moment de dificultat des del PSC es continua apostant per un govern fort. “Estem en el convenciment que els motius que ens van dur a fer aquest pacte de govern continuen vigents avui en dia”, ha assenyalat i hi ha afegit: “Conservem la nostra identitat política en temes d'àmbit supralocal, però amb cohesió i empenta en tot allò que afecta al nostre municipi.” En aquest sentit, Pitarch ha destacat les moltes mocions que els socialistes han presentat al llarg d'aquest any amb la defensa dels serveis públics, de l’Estat del Benestar i la lluita contra les retallades com a principals premisses.

Finalment, el portaveu socialista ha destacat el fet que l'Ajuntament de la Ràpita, tot i les dificultats, “no deu ni un euro als proveïdors”. “Malgrat les crítiques i les acusacions que vam patir durant el darrer mandat, els fets ens han donat la raó perquè s'ha demostrat, des de diversos indicadors, que es va fer una bona gestió de la hisenda local”.

El PSC d'Amposta celebra la sentència que exonera l'ajuntament de la indemnització de 5 milions d'euros als multicinemes Roquetes

Els socialistes lamenten, però, l'hermetisme del govern al llarg d'aquest temps i la desídia i manca de seguiment dels procediments administratius que arrossega massa cops el nom d'Amposta als jutjats

El PSC d'Amposta ha titllat de molt bona notícia la sentència que exonera a l'Ajuntament de pagar una indemnització de gairebé 5 milons d'euros al Multicinemes Roquetes com a compensació a les pèrdues que considerava haver tingut pel fet que els Multicinemes Amposta operessin durant set anys sense la llicència definitiva. “D'haver-se executat, hagués representat un enfonsament irreversible de les finances d'Amposta, per la qual cosa és una bona notícia que se'ns deslliuri d'aquesta indemnització, ha assenyalat el portaveu del PSC a l'Ajuntament, Antoni Espanya.

Ara bé, Espanya ha retret al govern l'hermetisme al llarg de tot aquet temps entorn a aquest tema tan preocupant. També ha estat molt contundent en lamentar les massa vegades que el nom d'Amposta ha d'estar vinculat a causes judicials “fruit de la desídia amb la que es tramiten molts procediments administratius i la manca de seguiment dels temes per part dels seus responsables polítics”. En aquest sentit, ha lamentat que a finals del 2011 l'Ajuntament d'Amposta estés involucrat en 13 contenciosos judicials entre reclamacions patrimonials i greuges en procediments administratius.

També ha retret al govern les acusacions formulades al grup socialista que al llarg d'aquest temps ha estat exercint el paper que li pertoca com a oposició des de la responsabilitat i el deure amb la ciutadania pel qual han estat mandatats. “Aquest ressentiment només s'entèn perquè els molesta que expliquem sense embuts la mala gestió del Govern en temes com els importants i injustificats increments de la taxa de les Llars d’infants municipals i de la zona blava; el Pla de Tresoreria en què ens trobem immersos per poder pagar els proveïdors per culpa del deute que té la Generalitat amb el poble d’Amposta de 3 milions d’euros, i la manca de lideratge per lluitar contra les contínues retallades que està patint la nostra ciutat en tots els àmbits, especialment en els educatius, sanitaris i socials per part del Govern de la Generalitat”. Al qual Espanya hi ha afegit: “Als centres educatius d’Amposta els retallen hores de mestres i personal administratiu; a l’Hospital augmenten les llistes d’espera; centenars de ciutadans tenen bloquejades les prestacions que tenen aprovades de la Llei de la Dependència; comerços de tota la vida tanquen portes, i un 25 % dels ampostins/es estan a l’atur”.

Per això, des del PSC es reclama una vegada més que l'alcalde, Manel Ferré, “no es passi mitja setmana a Barcelona evadint-se de les seves responsabilitats municipals” i que es posi, en una situació tan complicada com l'actual, al cent per cent al capdavant de l'ajuntament i del seu govern.

Un any de govern d'esquerres a Deltebre

Ja fa un any que el PSC de Deltebre va decidir entrar a formar part de l’equip de govern de l’ajuntament amb un acord de govern amb ERC. El temps passa ràpid i malgrat les adversitats del moment que ens ha tocat governar no hem parat ni un moment.

Tenim molt clar que este mandat ha de servir per posar en marxa projectes de l’anterior, però sobretot per reorganitzar internament l’ajuntament, per guanyar en eficàcia i eficiència i ser l’administració propera i directa per excel·lència. Som un govern que té un rumb clar, que sap on va i això es tradueix en mesures concretes encaminades a governar per a tothom i a saber prioritzar en temps de crisi. Deltebre s’està convertint en la capital del Delta en equipaments esportius de qualitat com el Centre de Tecnificació de la Piragua Martí Calvo, en serveis socials de referència com el CEDIAP i en noves infraestructures i instal·lacions com el Casal de l’Esport o la nova comissaria i jutjat de pau que ens faran sentir orgullosos d’allò que som però sobretot d’allò que volem ser.

El pressupost de l’any 2012 és el reflex d’aquesta voluntat de diàleg i de consens entre totes les forces polítiques, però sobretot és el reflex que no podem gastar com abans i que com la majoria de famílies del nostre poble ens hem d’estrènyer el cinturó. Ara bé, hi ha partides que no hem volgut reduir, és el cas de Política Social i Salut i la del manteniment de les vies públiques, perquè malgrat els moments que vivim necessitem tenir uns serveis socials dignes i uns carrers a l’alçada del nostre poble.

Hem posat en marxa òrgans de participació ciutadana com el Consell Municipal de Cultura, hem regulat el sistema de subvencions per un sistema per punts clarament objectiu i que farà incentivar el nostre teixit associatiu. Tenim les obres del centre comercial de la Cava i les de Riumar en marxa, i malgrat alguns problemes aliens a nosaltres ara ja està tot encaminat a ser un èxit. I estem en la direcció correcta per potenciar els nostres actius turístics com Riumar per buscar una alternativa al model econòmic vigent fins aquest moment.

No us negaré que la crisi ha suposat un fre per a les nostres aspiracions i intencions, però tampoc us negaré que això hagi de suposar un impediment per a dur a terme la nostra tasca. Governar en temps de crisi no és fàcil, i més quan mentalment torno als anys en què vaig tenir responsabilitats de govern i ho comparo. Ara hem de fer més amb menys, ara hem d’exigir més als que sempre han estat al costat de l’Ajuntament i sobretot no hem de perdre de vista aquelles famílies que pateixen, que no ho estan passant gens bé.

L’acord de govern amb ERC és sòlid, i espero que sigui un pacte de futur. És evident que hi ha moments bons i no tan bons, però la voluntat de les dues forces polítiques per tirar endavant el municipi ens fa ser optimistes i mirar junts al futur. Este primer any de govern ha servit per donar-nos a conèixer, Deltebre compta amb un govern que va per feina, que és ambiciós i que vol liderar el futur al territori. Ens queden encara tres anys de feina, i des d’aquí em poso novament a la vostra disposició, a la disposició de Deltebre !

Jose Emilio Bertomeu Rio

1er tinent d’Alcalde

Portaveu i 1er secretari del PSC de Deltebre

La força de la nostra terra

Durant els últims anys hem anat assistint a un constant degoteig de males notícies econòmiques, degoteig que en els darrers mesos s’ha convertit en un mal son. No només perquè ens afecta com a país sinó també perquè ens afecta cada vegada més a prop i de forma més contundent. Molts es van emmirallar en les diferents eleccions nacionals, autonòmiques i municipals, amb l’esperança que puguessen aportar canvis positius o almenys provocar un punt d’inflexió en la tendència seguida per l’economia fins aleshores. Punt d’inflexió que en compte d’invertir esta tendència, l’ha aguditzat encara més a pitjor.

L’economia no n’entén de colors polítics ni de dretes ni d’esquerres, l’economia al cap i a la fi són números, i com a números que la composen hi ha una regla que mai ningú hagués hagut d’oblidar: i és que 2 + 2 = 4. Així de senzill.

En les altes esferes econòmiques mundials –i això ja ve de lluny– no s’ha parat de pensar en com trencar aquesta regla: en com fer que 2 + 2 sumen més que 4. No cal ser cap “gurú” economista per adonar-se’n que la lògica, el sentit comú sempre tendeix a assegurar que el resultat d’este sumatori sigui el que ha de ser: 4. Tota la resta acaben essent especulacions que ens han portat on estem.

La crisi, m’atreviria a assegurar: sense precedents, per la seva magnitud i extensió, no ha fet res més que posar en evidència que tothom, des del primer a l’últim, hem de tornar a posar este sentit comú, esta lògica, en el nostre fer del dia a dia. Com a país no podem produir per valor de 10 i gastar per 15. A nivell domèstic no podem gastar 5, si en guanyem 3; i menys encara, pensar que això ho podem fer de forma perllongada en el temps, és a dir, generant un deute, que ara, ens pesa com una llosa damunt de tots (persones, famílies, ajuntaments, empreses, i el propi país).

Fórmules màgiques per sortir de la crisi no les hi ha, ni s’han descobert, ni s’han inventat. Però si que hi ha uns principis, al meu parer, que serveixen per començar amb el canvi de tendència a positiu. El primer, és la sinceritat: saber reconèixer com a individus i com a societat, que, en general, ens hem equivocat; dit de forma col·loquial, que “hem estirat més el braç que la màniga”, l’error forma part de la condició humana. El segon, l’atenció; hem de ser més llestos del que ho hem estat fins ara per adonar-nos que a casa ningú vindrà a portar-nos res, ans al contrari, hem de sortir de casa i buscar on i com podem oferir els nostres productes i/o serveis, i com aquests reporten els màxims beneficis a les dos parts: client i proveïdor. Un producte i/o servei, si només aporta benefici a una de les parts està condemnat al fracàs. I el tercer és el valor d'allò nostre, aixequem el cap i mirem al voltant, hi ha infinitats de coses a posar en valor i ser eficients en el seu aprofitament. Com impulsar i fer sostenible el turisme per ensenyar el nostre patrimoni en el sentit més ampli de la paraula? Com aprofitem els nostres camps i les badies per produir els millors productes i donar-los a conèixer? Com investiguem, innovem i millorem els processos productius diàriament a les nostres empreses? Com eduquem i ensenyem als nostres fills per a que cada generació sigue més rica intel·lectualment, amb valors més arrelats (aquests que ara trobem tant a faltar, degut a que la bonança econòmica ens va fer creure que amb diners s’aconseguia tot)? Com ens relacionem amb el nostre veí que fins ahir era competidor, per avui passar a col·laborar i formar equip, per generar sinèrgies i ser més competitius i eficients els dos a la vegada.

A totes estes preguntes i moltes altres semblants, la resposta està dins de cadascú de natros, no valen “els però... això i els però... allò...”, valen les propostes, les accions, les passes endavant, la imaginació, la insistència, la paciència, el respecte, l’amistat, la col·laboració, l’honestedat, la lleialtat, la comprensió, l’empatia, ... i sobretot l’esforç. Si som capaços de reincorporar estos valors en cadascú de natros dia a dia, podrem sortir reforçats de la crisi, com a individus i com a societat. Ajuntem molts petits gestos individuals i arribarem a grans gestes col·lectives.

Víctor Valls Gavaldà

Primer secretari del PSC de la Sénia

“Tortosa necessita un canvi per redreçar una difícil situació que s'ha agreujat el darrer any”

La pitjor gestió econòmica de la història, l'abandó del projecte de les piscines, la manca de lideratge territorial contra les retallades i les absències continuades de l'alcalde i la primera tinent d'alcalde resumeixen el primer any del nou mandat de CiU

El grup municipal del PSC de Tortosa ha fet avui una valoració molt negativa del primer any del nou mandat del govern de CiU que es resumeix amb la pitjor gestió econòmica de la història, l'abandó del projecte de les piscines, la manca de lideratge territorial contra les retallades i les absències continuades de l'alcalde i la primera tinent d'alcalde. “En un moment en que la ciutat viu una complicada situació, amb un dels índex d'atur més alts, precisem un lideratge fort, que els màxims responsables estiguin al peu del canó i permanentment a l'Ajuntament per dirigir el govern”, ha reclamat el portaveu del grup, Antoni Sabaté. En aquest sentit, ha evidenciat de nou l'incompliment de l'alcalde, Ferran Bel, que des de l'oposició i en les seves promeses electorals havia insistit una i altra vegada que la seva principal prioritat sempre seria Tortosa. Pocs mesos després de fer-se de nou amb l'alcaldia, Bel se'n va desdir. Avui ell està al Senat i, a més, la primera tinent d'alcalde, Meritxell Roigé, és diputada al Parlament, amb setmanes en què ni un ni l'altre estan a l'Ajuntament.

El primer any del nou govern ha estat la plasmació de la pitjor gestió econòmica de l'Ajuntament durant la democràcia. “Estem molt preocupats per la situació de les finances municipals. Tortosa ocupa avui el lloc número 26 dels ajuntaments més endeutats a Catalunya. Avui hi ha un deute viu de 60 milions d'euros, 1.700 euros per tortosí i tortosina “. Una situació que encara s'agreujarà més amb un nou extrajudical de més d'1 milió d'euros i el fet que el pressupost de 2011 es liquidarà com a mínim amb 5 milions d'euros de dèficit. “Això impossibilita que puguem afrontar les inversions que necessita la nostra ciutat amb recursos ordinaris”.

Entre els exemples, l'abandó del projecte de les piscines. “Un estiu més Tortosa no tindrà piscina descoberta; el projecte estrella s'ha convertit en problema estrella, un any després es confirma l'ús electoralista d'aquesta obra per part de Bel”.

Sabaté, que és portaveu també a Jesús, acompanyat pels portaveus de Campredó, Manel Álvarez, i Bítem, Teresa Castellà, ha criticat novament la manca d'inversions a les EMD incomplint els convenis signats.

Així mateix, ha estat molt crític amb la manca de model de desenvolupament econòmic i de polítques actives d'ocupació, posant com exemple un altre projecte electoralista com va ser el Viver d'Empreses, completament inactiu, i també ha lamentat la manca de lideratge territorial de l'alcalde contra les retallades del govern de CiU i el PP. Sabaté ha reclamat ja el pla estratègic que necessita la ciutat.

“Tortosa necessita un canvi”, ha conclòs Sabaté. En aquesta línia, els socialistes tortosins han intensificat el treball intern i dissabte passat van fer la jornada municipal 2012 “Balanç d'un any d'acció municipal i perspectives de futur per a Tortosa”, punt de partida a la construcció de l'alternativa per assolir el govern el 2015.

El PSC de l'Ebre recull 1.400 signatures per garantir el manteniment de la xarxa pública d'escoles bressol

Denuncien la retallada que ha aplicat el govern de CiU afectant a la igualtat d'oportunitats i a les finances dels muncipis  

El PSC de l'Ebre ha recollit 1.400 signatures per garantir el manteniment de la xarxa pública d'escoles bressol. Ho ha fet al llarg de la campanya informativa que ha realitzat per denunciar les retallades que el govern de CiU està aplicant i que afecta a la igualtat d'oportuntiats i a les finances muncipals. Aquesta situació afecta a 36 llars d'infants de 33 municipis de les Terres de l'Ebre, un total de 1.800 xiquets i xiquetes aproximadament. 

La situació arrenca després que el govern de CiU hagi trencat l'acord assolit els darrers anys quan es va pactar que una tercera part del cost del manteniment aniria a càrrec de la Generalitat, una altra a càrrec dels ajuntaments i l'altra a càrrec de les famílies. “Ara s'ha trencat aquest acord i les subvencions que eren de 1.800 euros per alumne podrien arribar a només 1.000”, ha denunciat la diputada al Parlament i primera secretària del PSC de l'Ebre, Núria Ventura, que ha afegit que “els socialistes sempre hem cregut en l'etapa educativa de 0 a 3 anys com a un factor d'igualtat d'oportunitas i de conciliació de la vida laboral i personal. 

Ventura ha criticat una vegada més el doble llenguatge del govern de CiU “que s'ompli la boca en anunciar polítiques d'ajuda a les famílies i l'únic que fan és retallar, retallar i retallar”. I més enllà de les llars d'infants ha posat com exemple les retallades en l'educació pública, l'eliminació de l'ajuda universal per fills a càrrec i les retallades en les pretacions del PIRMI, entre altres. La dirigent socialista ha anunciat que les signatures, que el PSC ha recollit a tot el país, s'entraran al Parlament de Catalunya. 

L'alcaldessa de Tivenys, Maria Beltran, un dels municipis ebrencs afectats, ha lamentat profundament aquesta situació que obliga a les famílies i als ajuntaments a pagar molt més. “L'educació de 0-3 anys és fonamental i ens trobem en una situació molt complicada que farà que moltes llars no es puguin mantenir, cal que els municipis petits tinguem els mateixos drets i per això farem pressió perquè els pares i mares no tinguin aquesta càrrega per dur el seu fill a l'escola i evitar trencar la cohesió social i la conciliació amb la vida laboral.

MUNICIPIS DE LES TERRES DE L'EBRE AMB LLARS D'INFANTS PÚBLIQUES 

L'Ametllla, Benifallet, Paüls, Xerta, Amposta (2), La Sénia, Godall, La Galera, Tivenys, El Perelló, Bítem (Tortosa), Jesús (Tortosa), Deltebre, Camarles, L'Ampolla, L'Aldea, Masdenverge, La Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan, Gandesa, La Fatarella, Corbera d'Ebre, Ascó, Benissanet, Móra d'Ebre, Flix, Móra la Nova, La Torre de l'Espanyol, Tivissa, Vinebre, Batea (2) i El Pinell.

El PSC es compromet amb el sector agroalimentari, estratègic per a l'impuls econòmic del territori

El secretari de Política Municipal, Manel Bustos, visita la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, on reivindica la importàcia del món local

El secretari de Política Municipal del PSC, Manel Bustos, la primera secretària del PSC de l'Ebre, Núria Ventura, i membres de l'executiva han visitat durant tot el dia diferents municipis de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Ho han fet acompanyats d'alcaldes i regidors per conèixer i donar suport al sector agroalimentari, que consideren estratègic per a l'impuls econòmic de les Terres de l'Ebre. En concret, han recorregut les instal.lacions de la cooperativa de Ginestar, del Grup Fruiter de Benissanet i de la cooperativa de Corbera d'Ebre. “És un dels sectors més importants al nostre territori, no només de present sinó de futur, que des de l'especialització ens ajudarà a sortir d'aquesta greu situació econòmica en què ens trobem. Per això, revalidem el nostre compromís i suport a un sector que s'ho està passant malament però que és punter a casa nostra”, ha assenyalat Ventura.

Bustos ha destacat el treball, la gestió i la capacitat que tenen les diferents cooperatives que han visitat per agrupar esforços i “competir en un mercat molt dur”.  “No és la vida només d'un poble o una comarca sinó que forma part de la realitat de Catalunya i volem estar-hi al costat, conèixer-la i transmetre l'esforç que hi ha darrere de la producció i de la comercialització, amb un nivell de competitivitat extraordinari”.

A banda de la visita a les cooperatives, la jornada ha inclòs també al matí, després de l'obertura a Tortosa de l'acte “Balanç d'un any d'acció municipal i perspectives de futur”, breus reunions amb l'alcalde de Ginestar, Josep Maria Domènech, l'alcalde de Benissanet, Ignasi Ballver, i el tinent d'alcalde de Corbera, Antonio Álvarez. Al migdia, ha compartit dinar amb càrrecs electes de la Ribera i la Terra Alta, i a la tarda, ha visitat el Museu Picasso d'Horta de Sant Joan, acompanyat per la tinent d'alcalde Soraia Roig i el grup municipal; i finalment ha recorregut els carrers de Pinell de Brai on se celebra la fira d'artesania, PinellArt, acompanyat per l'alcalde, Lluís Melich i diversos regidors socialistes. Bustos ha apel·lat a enfortir el PSC des dels municipis reivindicant la importància del món local.

Visita de Manel Bustos a la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta

El secretari de Política Municipal del PSC, Manel Bustos, visitarà demà dissabte, dia 9 de juny, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta per reunir-se amb els alcaldes, grups municipals i representants del teixit econòmic de diferents municipis de totes dues comarques. Bustos realitzarà la visita acompanyat de la primera secretària del PSC de l'Ebre, Núria Ventura, de membres de l'executiva i d'altres càrrecs del partit a les Terres de l'Ebre.

Abans de la visita, Bustos serà l'encarregat d'obrir la jornada de política municipal que organitza el PSC de Tortosa amb el títol "Balanç del primer any d'acció municipal i perspectives de futur a Tortosa". A les10.15 hores, visitaran Ginestar amb l'alcalde, Josep Maria Domènech, i amb la resta del grup municipal. A les 11.25 hores, està prevista l'arribada a Benissanet, on visitaran el Grup Fruiter de Benissanet acompanyats de l'alcalde, Ignasi Ballver. A les 13 hores, es visitarà a la Cooperativa Agrícola de Corbera d'Ebre, amb el primer tinent d'alcalde, Antonio Álvarez. A la tarda, es desplaçaran a Bot, on està previst que es reuneixi amb l'alcalde, Lluís Agut, i a les 17.15 hores, ho farà amb la primera tinent d'alcalde, Soraia Roig, a Horta de Sant Joan.