dijous, 31 de juliol del 2014

Miquel Iceta tria les Terres de l’Ebre en la seva primera visita territorial com a primer secretari del PSC

Des de Camarles i Batea revalida el compromís socialista amb el territori deixant molt clar que "no volem ser l'esquerra que es queixa sinó la que canvia les coses"

Miquel Iceta va realitzar ahir a les Terres de l’Ebre la seva primera visita territorial des que ha estat escollit primer secretari del PSC, concretament a Camarles i Batea. Iceta va revalidar el seu compromís amb les Terres de l'Ebre, amb la defensa del riu i en la necessària discriminació positiva per un territori al qual el govern de CiU, amb el suport d'ERC, ha tornat a aïllar en el mapa de Catalunya. També va voler deixar molt clar que el PSC no vol ser ni serà "l'esquerra que es queixa, sinó l'esquerra que canvia les coses".
A Camarles, acompanyat de l'alcalde, Joan Curto, va poder comprovar les obres de millora que el mateix Ajuntament ha fet al consultori mèdic, posant en valor l’esforç municipal per pal•liar la manca d’inversions en infraestructures i equipaments per part del govern de CiU i ERC. També va signar en el llibre d'honor del municipi i va recordar que la seva relació amb el municipi arrenca de les municipals del 2007 que va acabar guanyant el PSC després d'anys d'hegemonia convergent. "Recordo que vaig participar en un dels actes de la campanya electoral en què em vaig comprometre que tornaria al poble i ho vaig poder fer en la seva presa de possessió. I avui he volgut tornar a ser aquí en la meva primera visita territorial com a primer secretari". El dirigent socialista va participar també en un dinar que va congregar un centenar de militants i simpatitzants socialistes.
A la tarda, acompanyat de l’alcalde, Joaquim Paladella, va fer una visita al nucli antic de Batea i també es va reunir amb el grup municipal de la UPTA i els va mostrar el seu suport remarcant l’alt nivell de prestacions de serveis en un dels municipis més sanejats de Catalunya des del punt de vista econòmic.

Enric Roig: “És urgent que el govern de CiU prioritzi el manteniment de la via pública a Tortosa”

El candidat socialista a l’alcaldia insisteix a reclamar un veritable pla integral que millori l’actual imatge de la ciutat
El candidat a l’alcaldia de Tortosa, Enric Roig, ha tornat a insistir aquest matí al govern de CiU a Tortosa que “redacti un veritable pla integral de manteniment de la via pública i de reposició del mobiliari urbà per eradicar la imatge negativa que la ciutat dóna perjudicant el comerç i el turisme”. La petició arriba després de les queixes contínues per l’estat deficient en què es troben carrers, parcs i jardins que, segons l’alcaldable socialista, es deriva de no dedicar-hi “suficients recursos materials i econòmics”. En aquest sentit, ha tornat a estar contundent: “Bel està més preocupat en obres faraòniques que en els problemes reals de la gent”.
Roig ha recordat que el govern de CiU continua incomplint el que promet i en aquest cas, s’ha referit a l’acció 172 del PAM que detallava l’elaboració d’un Pla Anual de Manteniment de la via pública des del 2011 al 2015. “No existeix, és una mentida més del suposat 90% del PAM que Bel diu que té realitzat”. També ha denunciat, com va fer ara fa tres anys, la reducció del servei de neteja en un 20%. “Això va comportar l’acomiadament de treballadors de l’empresa de neteja, acomiadaments que es van justificar per la crisi econòmica, crisi que una vegada més CiU s’obstina a carregar sobre els que menys tenen”.
Per tot plegat, el grup socialista ha entrat una moció per al debat en el ple de dilluns perquè Bel faci públic aquest pla anual; que en cas que, com ha denunciat el PSC, no existeixi es redacti un pla integral per donar solució al mal estat de la via pública; que es doti de pressupost i es sol·licitin les subvencions necessàries; que es posi en marxa un registre públic dels elements del mobiliari urbà i una campanya d’informació per fomentar el respecte, i que es contracti persones en situació d’atur de llarga duració i amb dificultats socioeconòmiques i d’integració social i laboral.
A banda d’aquesta, el grup socialista també porta al ple de dilluns una moció per a la creació d’un reglament de participació ciutadana; una altra per demanar tarifes especials del transport públic per a determinats col·lectius; una tercera perquè els plecs tècnics i administratius del contracte del SAD incloguin l’obligatorietat d’atendre els caps de setmana, festius i períodes de vacances tots els veïns de Tortosa que tinguin concedit el grau de dependent o de dependència severa, i una darrera per a la revisió, manteniment i posada en funcionament de les fonts d’aigua potables que hi ha al municipi.
 

Les Terres de l'Ebre també són Catalunya

Article de Francesc Miró, diputat provincial i candidat del PSC a l'alcaldia d'Amposta
L’any 2010, ja en un context de crisi econòmica, el Govern catalanista i d’esquerres va invertir 118 milions d’euros a les comarques de les Terres de l’Ebre. Curiosament, unes setmanes després el grup parlamentari de CiU va carregar contra el Govern afirmant que aquest volum inversor era “insuficient” per a les necessitats dels ebrencs i de les ebrenques. Doncs bé, en els pressupostos de la Generalitat per enguany, aprovats per CiU i ERC, la inversió total del Govern a les quatre comarques ebrenques ascendeix a 18.495.284 euros... és a dir un 84% menys del que el 2010 es considerava “insuficient”.
Com és possible que el que era “insuficient” el 2010 ara, dividit per sis, sigui “satisfactori”? No se’ns explica, però si considerem les matemàtiques com una ciència exacte i no una declaració d’intencions veurem que en el mapa mental de Catalunya que té el Govern de CiU amb el suport d’ERC les Terres de l’Ebre deuen formar part d’un altre país, en cas contrari no s’entén aquest despropòsit. Per exemple, veiem que a la Ribera d’Ebre les inversions del Govern han davallat un 64%, al Montsià un 80%, al Baix Ebre un 84% i a la Terra Alta un al·lucinant (i subratllo això d’al·lucinant) 96%! Aquí hem passat de 34 milions d’euros d’inversió amb Govern de progrés a 1.300.000 euros amb Govern de CiU i ERC.
I tres quarts del mateix, pel que fa a la inversió per habitant. Mentre que a la mitjana del país hem passat de 375 euros per habitant amb Govern Montilla a 115 euros per habitant amb Govern Mas, a les Terres de l’Ebre aquest descens encara és més acusat passant de 484 euros per habitant el 2010 a uns raquítics 96 euros per ebrenc aquest 2014 (o sigui, 388 euros d’inversió per habitant menys amb CiU i ERC). Cal constatar que estem parlant del descens inversor més elevat de tot Catalunya (si exceptuem l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran), més que el Camp de Tarragona i molt més que Girona, Lleida i no diguem l’àrea metropolitana de Barcelona.

Reconec que parlo des de la indignació i des de la impotència de veure com el debat sobre la consulta, que monopolitza tota l’actualitat mediàtica, tapa injustícies flagrants impulsades pels que afirmen cada dia que s’estimen el país com aquesta que clama al cel. Els socialistes estem convençuts de què les comarques ebrenques no mereixen aquest menyspreu permanent del Govern de CiU i dels seus socis parlamentaris (ahir el PP i avui ERC). Prou d’excuses que tan sols provoquen la vergonya aliena! Si som catalans ho som tant com els barcelonins, els gironins i la resta d’habitants del país i no ens podem permetre quedar abandonats a la nostra sort mentre els pressupostos de la Generalitat passen de llarg del territori un any sí i l’altre també. Per això proposem a la resta de forces polítiques que garantim, tots al Parlament, per l’Ebre el mateix volum inversor que tenen la resta de regions del país i que ens pertoca per la nostra població i el pes del nostre sector productiu. En el cas de CiU tan sols ha d’aplicar allò que afirmava amb tanta vehemència quan estava a l’oposició mentre que ERC només hauria de continuar la tasca que duia a terme quan actuava com un partit d’esquerres al Govern de progrés. El futur immediat de l’Ebre depèn de la resposta a aquesta disjuntiva. Continuar amagant el cap sota l’ala i desplaçar qualsevol resposta activa a “després del procés” és un cop mortal a les necessitats bàsiques d’aquestes comarques que també són Catalunya, malgrat que sovint els buròcrates barcelonins tancats als seus despatxos ho oblidin amb freqüència.

dimecres, 30 de juliol del 2014

Joan Sabaté és nomenat coordinador dels senadors del PSC i s'incorpora a l’executiva nacional

Aquest cap de setmana ha estat escollit també membre del Comitè Federal del PSOE en el congrés que va ratificar Pedro Sánchez com a secretari general
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va comunicar ahir, en el transcurs de la reunió de la comissió interparlamentària del partit, el nomenament de Joan Sabaté com a coordinador dels senadors del PSC que el converteixen, com a membre nat, en nou integrant de l’executiva nacional del PSC. Sabaté també formarà part del Comitè Federal del PSOE, el màxim òrgan entre congressos, després que així s’aprovés en el congrés celebrat aquest cap de setmana passat que va ratificar Pedro Sánchez com a secretari general. Al congrés, hi van assistir com a delegats del PSC de l’Ebre Lluïsa Lizárraga, Manel de la Vega, Albert Alarcon i Joan Sabaté.
Sabaté ha destacat que des de les seves noves responsabilitats l’objectiu prioritari serà impulsar la reforma de la Constitució en sentit federal desenvolupant els acords de Granada. “Volem donar resposta a una bona part del poble català que demana resoldre d’una forma sensata l’encaix de Catalunya amb Espanya des del respecte al fet diferencial i per resoldre les necessitats de finançament que té Catalunya”.
El senador, que és portaveu adjunt de l’Entesa pel Progrés de Catalunya, ha destacat que precisament aquest grup és un referent del que ha de ser la reforma del Senat. “Volem que la cambra alta sigui una veritable cambra territorial”.
Amb la incorporació de Sabaté al Comitè Federal del PSOE i a l’executiva del PSC, l’Ebre guanya pes en els òrgans de direcció dels dos partits, després que en el congrés del PSC Manel de la Vega fos escollit membre de l’executiva nacional com a secretari adjunt a Política Municipal.
 

dimarts, 29 de juliol del 2014

Els municipis de les Terres de l’Ebre perdran més d’11 milions d’euros per la derogació del PUOSC d’obres

El PSC considera un engany i una irresponsabilitat el decret del govern de CiU que amb el suport d’ERC impedirà que els ajuntaments tirin endavant actuacions sostenibles i necessàries
El PSC de l’Ebre ha denunciat aquest matí que els municipis de les Terres de l’Ebre perdran més d’11 milions d’euros del PUOSC d’obres després que el govern de CiU decretés la seva derogació. “Es tracta d’una decisió molt greu, que ataca el món local i que demostra la manca de sensibilitat d’aquest govern molt preocupat amb les banderes i no gens amb les persones”, ha denunciat Manel de la Vega de la direcció del PSC de l’Ebre. Cal recordar que es tracta d’actuacions que també van lligades a les subvencions que arriben de la Diputació i amb partida pressupostària en cadascun dels municipis.
Precisament, tal com ha denunciat el diputat provincial i candidat a l’alcaldia d’Amposta, Francesc Miró, la gravetat també radica en el fet que el PUOC d’obres s’havia aprovat inicialment aquest mes de desembre després de dos anys d’endarreriment i, per tant, els ajuntaments n’havien fet la previsió en els seus pressupostos. “Els ajuntaments havíem previst sobretot obres de millora de l’entramat urbà, dels carrers dels nostres pobles, obres completament necessàries, totes sostenibles”, ha explicat, recordant que, per exemple, en el cas d’Amposta es perdran 490.733,05 euros. “El govern de CiU, amb ERC donant-li suport, no només no compleix la seva paraula sinó que actua de forma irresponsable”, ha etzibat. Miró ha recordat també que en general s’afecta a un impacte econòmic de més de 15 milions d’euros, perquè els ajuntaments deixaran de fer aquestes obres en no tenir finançament. “Era una mesura clau per activar l’economia de les Terres de l’Ebre, però una vegada més el govern de CiU i ERC giren l’esquena al nostre territori”, ha lamentat, tot reclamant al govern que rectifiqui. En aquest sentit, Miró ha lamentat la improvisació i manca de coordinació del govern. “Ha estat una legislatura perduda”, ha criticat, recordant que el PUOSC del darrer govern de progrés a Catalunya va destinar més del doble de la xifra actual d’11 milions d’euros que, a més, no s’ha aprovat.
L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, ha estat també molt contundent: “Ens sentim enganyats i decebuts perquè des dels ajuntaments ens esforcem per incloure en els nostres pressupostos obres sostenibles i necessàries per als veïns i veïnes i ara ens trobem que no podrem tirar-les endavant. Si no tenien garanties, si no podien complir, ja no ho haurien hagut de convocar”. Segons ell, a més, s’havia generat una expectativa en les empreses del territori que ara s’ha frustrat. Una de les actuacions previstes, per exemple, a Sant Jaume era la urbanització dels carrers de la República i Francesc Macià (en el document annex podeu trobar el llistat de totes les obres que s'havien previst).

PUOSC OBRES MUNICIPIS

El PSC aconsegueix el suport unànime del ple d’Amposta per reclamar millores ferroviàries a les Terres de l’Ebre

La moció dels socialistes, aprovada avui, insisteix en la necessitat que l’estació de l’Aldea deixi de ser de tercer ordre, l'ampliació horària dels serveis i l'abaratiment dels bitllets
El PSC ha aconseguit aquest migdia la unanimitat del ple de l’Ajuntament d’Amposta per reclamar millores ferroviàries a les Terres de l’Ebre. El portaveu del grup, Antoni Espanya, ha celebrat el suport de tots els grups perquè s’acabi amb la discriminació que pateix el territori respecte a la resta de Catalunya pel que fa a tarifes, combois i freqüències. “És essencial que l’estació de l’Aldea deixi de ser de tercer ordre”, ha destacat, a la vegada que ha afegit que una de les reivindicacions és la conversió en Alvia d’un tren Euromed que hi faci parada.
A banda d’aquest, un altre dels acords adoptats avui és demanar la integració tarifària de les Terres de l’Ebre al servei de rodalies de Tarragona. També es reclama la integració tarifària dels serveis ferroviaris de les Terres de l’Ebre “o en el seu defecte una rebaixa significativa dels bitllets, especialment pels usuaris d’altra freqüència com els estudiants o els treballadors”. Els socialistes, a més insten a establir dos combois diaris que comencin des de Vinaròs i/o Ulldecona cap a Barcelona.
Aquestes peticions estan incloses en el document reivindicatiu de la Plataforma Trens Dignes. Arran d’aquesta moció, per tant, el ple també es compromet a donar suport a la plataforma en totes aquelles reivindicacions que “vagin en la línia d’aquests acords”. Espanya s’ha referit al fet que la plataforma insisteix que es tracta de plantejaments necessaris i al mateix temps tècnica i econòmicament assumibles.
Ara l’Ajuntament traslladarà els acords a la plataforma, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la delegació del Govern de les Terres de l’Ebre, a la conselleria de Territori i Sostenibilitat, al ministeri de Foment i a RENFE.
 

dilluns, 28 de juliol del 2014

Dalmau “lo Tortosí” i lo notari Gil de Federic fan bullir la Festa

Satisfacció a la Busca de Tortosa per la bona resposta del públic a una proposta en què ha destacat també el col·loqui sobre l’orgue de la Catedral a càrrec del mestre Rossend Aymí
Descobrir el personatge del mag Dalmau “Lo Tortosí” ha estat sense cap dubte l’aportació més interessant que ha fet en aquesta edició l’associació La Busca de Tortosa per contribuir a sumar i fer la Festa del Renaixement més gran. Així s’ha pogut corroborar al llarg d’aquests quatre dies en què el mag ha omplert les diferents sessions que ha fet al carrer Ample. “Lo Tortosí” va ser un dels il·lusionistes més importants del segle XVI a Europa i va actuar en les corts de Carles V i de Federico Sforza; es va lliurar de la Inquisició, i el seu nom, el recullen autors com Quevedo, Cervantes o Lope de Vega.
Aquests dies també s’ha fet un tip de signar credencials lo notari Gil de Federic, que donava fe als visitants del seu pas per la Busca i la Festa del Renaixement. En total, s’han expedit una vuitantena de certificats.
Més enllà de la recreació, des de la Busca, d’acord amb un dels seus principis fundacionals que és l’estudi del Renaixement, s’ha volgut aprofundir en aquesta ocasió en dos temes. Un, la història de l’orgue de la Catedral i l’altre, aprofitant que enguany un del plats forts era la màgia, conèixer-ne la seva història des de l’antic Egipte al segle XVI. El primer col·loqui, que va omplir el local de la Busca, va anar a càrrec del mestre i músic Rossend Aymí, que ha restaurat diferents orgues arreu de l’Estat. El segon, a càrrec del Mag Iñaki, que va tornar a entusiasmar i seduir els assistents.
La proposta d’actes es va complementar, com en les dues anteriors edicions en què la Busca ha participat en la Festa, amb la visita a la seu ambientada expressament per retornar-nos al segle XVI, i en què es va poder tornar a veure l’exposició “Grups socials a la Tortosa del segle XVI”. No hi han faltat tampoc els jocs de sempre, aquells amb que ja xalaven els xiquets i xiquetes del segle XVI. Birles, baldufes, anelles, espardenyes... no van estar aturades ni un segon durant els quatre dies.
Des de la Busca, la presidenta, Teresa Castellà, ha agraït tant l’esforç fet pels membres de la Busca com la militància del PSC, que els dóna suport, per poder oferir aquesta proposta i contribuir a la Festa. També el dels veïns i veïnes de la casa Gil de Federic, que han engalanat els seus balcons per omplir d’esplendor el carrer Ample. De la seva banda, el regidor socialista i candidat a l’alcaldia, Enric Roig, ha donat gràcies per la confiança dipositada per la ciutadania en uns actes que només tenen un objectiu: “Participar i estar al costat de la ciutadania, que és prioritari, i fer més gran una Festa que ha de ser el principal aparador i element de promoció econòmica de la nostra ciutat. “
 

dimecres, 23 de juliol del 2014

Teresa Cunillera denuncia la “descoordinació” del Govern del PP arran dels incidents i el tancament de la planta Castor

El PSC vota a favor que comparegui el ministre d’Indústria perquè expliqui la indemnització a l’empresa que gestiona el magatzem de gas
La diputada del PSC Teresa Cunillera ha defensat aquest migdia que el ministre d’Industria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, comparegui al Congrés per explicar la indemnització que ha anunciat que pagarà a l’empresa concessionària del magatzem de gas Castor, situat davant les costes de Tarragona i Castelló . La planta té aturada la seva activitat des que es van produir més de 400 sismes a les poblacions properes el mes de setembre passat. Cunillera ha denunciat que el Govern del PP ha actuat amb “total descoordinació” des que es van produir els primers sismes i ho continua fent des que la planta es va tancar.
En la seva intervenció a la Diputació Permanent del Congrés, Cunillera ha criticat també la falta d’informació i la “falta absoluta de respecte i el menyspreu” del Govern envers la inquietud els ciutadans afectats pels sismes. En aquest sentit, ha recordat que el ministre va comparèixer “a remolc de les peticions de l’oposició” i que no va concretar ni donar detalls sobre la gestió dels incidents. I ara, el 27 de juny passat, sense temps d’haver estudiat els informes pertinents, el titular d’Indústria anuncia que s’indemnitzarà l’empresa responsable del magatzem. Tot això, ha dit la diputada,“requereix una explicació urgent”.

El PSC d’Amposta reclama millores ferroviàries per a les Terres de l’Ebre

Ho portarà al ple de dilluns en una moció en què demana la integració als serveis de rodalies de Tarragona i dóna suport a les reivindicacions de la Plataforma Trens Dignes
Integrar les Terres de l’Ebre als serveis de rodalies de Tarragona, aquest és un dels punts de la moció que el grup municipal del PSC d’Amposta presenta al ple ordinari de dilluns en què reclama un seguit de millores ferroviàries i dóna suport a les reivindicacions i al document elaborat per la Plataforma Trens Dignes en què també es demana la integració tarifària.
La moció recull que la mesura, de caràcter provisional fins que entri en servei el corredor mediterrani, hauria de permetre incrementar freqüències i reduir tarifes, tal com demana la plataforma. El portaveu del grup, Antoni Espanya, detalla que la proposta també planteja la prolongació fins les estacions ebrenques de combois que paren més al nord i també la conversió en Alvia d’un tren Euromed que faci parada a l’estació de l’Aldea. En la mateixa línia, la moció també demana l’establiment de dos combois diaris que comencin des de Vinaròs i/o Ulldecona cap a Barcelona i la millora de les infraestructures ferroviàries a les Terres de l’Ebre.
Espanya també ha insistit en la necessitat d’acabar amb el greuge comparatiu que pateixen les Terres de l’Ebre respecte a la resta de territoris de Catalunya i ha recollit també la necessitat d’un factor corrector per als preus de mitja distància i regionals per equiparar la qualitat i els preus dels bitllets, així com descomptes concrets per als estudiants que es veuen obligats a desplaçar-se. “No hem d’oblidar que els principals trajectes des de les Terres de l’Ebre a Barcelona s’acosten als 30 euros anada i tornada.”
 

dimarts, 22 de juliol del 2014

Dalmau “lo Tortosí”, un mag del segle XVI a la Festa del Renaixement

El seu espectacle es podrà veure del 24 al 27 de juliol a la seu de la Busca de Tortosa, on el notari Gil de Federic signarà credencials als visitants amb motiu de la Festa
Josep Dalmau, més conegut com Dalmau “lo Tortosí” es desplaçarà, amb motiu de la XIX Festa del Renaixement, a Tortosa per portar el seu espectacle de màgia a la seu de La Busca de Tortosa, situada a la casa Gil de Federic, al carrer Gil de Federic, planta Baixa. Dalmau va ser un dels il·lusionistes més importants del segle XVI a Europa, va actuar a les corts de Carles V i de Federico Sforza, i fins i tot va haver d’enfrontar-se a un tribunal de la Santa Inquisició. Recullen el seu nom autors tan coneguts com Cervantes, Lope de Vega i Quevedo. Durant els quatre dies de la Festa, del 24 al 27 de juliol, mostrarà les seves habilitats amb anelles, cartes, cordes i cubilets: divendres 15, a les 12, 19 i 21 hores; dissabte 26, a les 19 hores, i diumenge 27, a les 21 hores.
Aquest és un dels actes més destacats organitzats per la Busca, tal com ha explicat la seva presidenta, Teresa Castellà, que ha recordat que l’objectiu de l’associació amb aquesta iniciativa per tercer any consecutiu és sumar i “fer gran la nostra Festa del Renaixement”. Castellà ha recordat que l’associació té entre els seus objectius fundacionals entre altres, la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l’època del Renaixement a Tortosa.
Per aquest motiu, els col·loquis són fonamentals en la proposta de la Busca. Enguany se’n realitzaran dos. Un primer, divendres 25 a les 20 hores, a càrrec del músic Rossend Aymí sobre L’orgue de la Catedral de Tortosa, i una segon, dissabte 26 a les 20 hores, sobre la Història de la màgia de l’antic Egipte al segle XVI, a càrrec del Mag Iñaki.
Cal recordar que tots aquests espectacles es faran en l’espai ambientat a la Seu de la Busca que recrea l’oficina notarial de la família Gil de Federic. Enguany, un dels atractius serà que tots els visitants podran rebre una credencial manuscrita amb el seu nom que signarà l’insigne notari tortosí. La Busca torna a oferir enguany ambients del segle XVI i també jocs de sempre com birles, tamburino i baldufes als quals s’afegeixen l’anella, l’espardenya i el diàbolo, entre altres.
Des del PSC de Tortosa, que dóna suport als actes de la Busca, el candidat a l’alcaldia, Enric Roig, ha destacat l’esforç de l’associació per ampliar l’oferta cada any i també el treball i l’estudi a l’entorn del Renaixement per aportar-ho a la Festa i contribuir a dotar-la de més contingut. Roig ha tornat a reiterar: “Una altra manera de participar de la vida social i política és possible, una altra Tortosa és possible”.
La Busca compta amb un bloc propi www.labuscadetortosa.blogspot.com


dilluns, 21 de juliol del 2014

Manel de la Vega: “Teixiré les complicitats necessàries en benefici del territori”

El primer secretari, Miquel Iceta, ha incorporat el dirigent ebrenc en l’executiva nacional del PSC que té com objectiu “estar allà on els treballadors i treballadores ens necessitin”
Manel de la Vega és des de dissabte passat nou membre de l’executiva nacional del PSC després que Miquel Iceta, ratificat com a primer secretari, el proposés com a membre d’un equip que “té com a principal objectiu treballar i situar el PSC allà on els treballadors i les treballadores del nostre país ens necessiten”.
De la Vega ha destacat que assumeix aquest nou repte amb el compromís de “teixir les complicitats necessàries en benefici del territori” amb propostes, sobretot, per a l’activació econòmica i per generar ocupació. “Les Terres de l’Ebre és una de les zones més castigades per l’actual conjuntura econòmica, oblidades pel govern de CiU i ERC com hem pogut comprovar tant en els pressupostos de l’Estat com en la manca de sensibilitat en polítiques que haurien pogut representar una discriminació positiva necessària, i els socialistes som els únics que podem donar el tomb a aquesta situació, perquè creiem en l’Ebre”, ha detallat.
El dirigent socialista ha valorat el càrrec que ocuparà com a secretari adjunt a Política Municipal, sobretot perquè un dels reptes dels socialistes són les municipals del 2015. “Sempre he treballat al costat dels nostres pobles, ara aquesta nova responsabilitat em permetrà aprofundir-hi encara més i donar suport a la nostra gent per afrontar amb garanties uns comicis que seran clau per a la ciutadania”.
El congrés extraordinari que va ratificar aquest dissabte el primer secretari i va escollir la nova executiva va comptar amb la participació de 24 delegats de les Terres de l’Ebre.
Manel de la Vega Carrera. Va néixer a Lleida el 1971. Viu a Tortosa. És Llicenciat en Psicologia i en Psicopedagogia (UOC). És membre de la direcció del PSC de l’Ebre, de la Comissió Executiva Local del PSC de Tortosa i secretari d’Organització del Baix Ebre. Treballa d’assessor en polítiques de promoció econòmica en el Medi Rural a la Diputació de Barcelona. Ha estat secretari de comunicació de la UGT de Catalunya a les Terres de l’Ebre.
 

 Intervenció íntegra de Miquel Iceta en la clausura del Congrés Extraordinari del PSC

“Aquesta és una Executiva per treballar i situar el PSC allà on els treballadors i les treballadores del nostre país ens necessiten”



divendres, 18 de juliol del 2014

El PSC denuncia que els Ajuntaments es queden sense el PUOSC per fer obres en benefici dels ciutadans

Va ser un dels temes que es va tractar en el transcurs de la reunió del grup socialista de la Diputació amb dirigents socialistes de la comarca del Baix Ebre a Benifallet
Malestar entre els alcaldes i regidors socialistes després de conèixer que el govern de CiU i ERC no destinarà el Pla Únic d’Obres i Serveis a inversions. Així ho va explicar ahir l’alcaldessa de Tivenys i diputada provincial, Maria Beltran, en el transcurs de la reunió que va mantenir el grup socialista de la Diputació amb dirigents socialistes del Baix Ebre a Benifallet. “Ho hem conegut avui a través del diputat provincial i candidat a l’alcaldia d’Amposta, Francesc Miró, que ha assistit a la Comissió de Cooperació Local de Catalunya en què s’ha informat del decret que deroga el PUOSC per a inversions”, ha explicat.
Aquesta situació, segons Beltran és un greuge per als municipis, ja que no es podran dur a terme aquelles actuacions que es tenien projectades. “Aquest govern no té la voluntat d’estar al costat dels municipis, els nostres pobles es quedaran sense poder realitzar aquelles obres que havien previst perquè creien necessàries per a la ciutadania, a banda que frena l’estímul econòmic al nostre territori”. Tant Beltran com Miró han denunciat que “no només el govern de la Generalitat no té paraula sinó que acords que havia pres els acaba derogant”.
Durant la trobada, també es van tractar altres temes que afecten a la comarca del Baix Ebre i es va oferir el suport del grup socialista a la Diputació per insistir en aquelles obres i actuacions que els diferents pobles de la comarca necessiten.
 

"Francesc J. Miró Melich"

Article de Lluïsa Lizárraga, regidora i membre de l'executiva local del PSC d'Amposta
Ja fa dies que volia escriure sobre el canvi de candidat a les eleccions municipals de l’any que ve que ha realitzat el meu partit a Amposta, però malauradament tinc una persona gran malalta i, com la Llei de la dependència, amb l’excusa de la crisi, no dóna el servei per la qual la vàrem crear hem de tenir cura dels éssers estimats els de casa, cosa que fa que el dia no tingui prou hores per tot el que hem de fer i encara que, amb molt d’amor, al final no arribes a tot.
Voldria, en primer lloc, donar les gràcies a Toni Espanya. Ha estat difícil ser el cap de llista socialista a la nostra ciutat. Crec que ni Toni ni jo érem conscients, el primer cop que ens vam presentar, que teníem davant nostre una màquina perfecta de guanyar eleccions, que sap generar rumors, controlar mitjans de comunicació, demanar el pagament de favors, vendre fum.... i moltes altres coses que tots sabem que passen i que acceptem com a normals.
No obstant això, no vol dir que no reconegui que els resultats de les últimes municipals no van ser bons i que era necessari un canvi. Un canvi que el mateix cap de llista va proposar a l’executiva i que aquesta va valorar i va acceptar.
La persona que tots vam acordar que sigui el candidat és un ampostí que va formar la seva família a Godall i que, per aquest motiu, va marxar a viure allí. Al cap del temps, els godallencs i godallenques, el van escollir alcalde i, si bé sempre ha tingut als seus pares i el seu negoci a Amposta, ha estat ara, un cop separat i amb els fills estudiant fora, quan ha refet la seva vida amb una ampostina i ha tornat al seu poble. Ell diu que va marxar per amor i ha tornat per amor.
El que més destacaria de Francesc Miró és que és una persona serena i molt curosa amb el diner públic. Li agrada la gent, el contacte personal, escoltar i treballar per resoldre els problemes, perquè un poble és abans que res les famílies qui hi viuen i, en aquests temps tan durs que passem, el problema de l’atur a la nostra ciutat eclipsa qualsevol altre tema.
Té clar, i així ens ho va explicar en l’executiva, que l'endemà de les eleccions, tant si el poble vol que governi com si vol que estigui a l’oposició, el seu esforç anirà encaminat a reduir les xifres d’atur tan altes que tenim.
I un dels seus objectius és aconseguir que Amposta sigui cap de comarca no només de nom, sinó de fet. Necessitem que als pobles del Montsià els sigui més fàcil vindre aquí amb autobús que no pas anar a l’altra capital de comarca a comprar o a fer gestions.
El PSC d’Amposta estem convençuts que hem triat com a cap de llista una persona preparada, amb experiència, propera i amb molta capacitat de treball. Des d’aquí voldria, com a membre de l’executiva local, donar-li les gràcies i tot el suport per haver acceptat i, tot i ser conscients dels problemes que tenim al davant, tornar a generar il•lusió per treballar pel nostre poble i per la nostra gent .
Gràcies Francesc Miró.

dijous, 17 de juliol del 2014

Enric Roig: “Proposem remoure els fonaments de l’Ajuntament de Tortosa”

El PSC vol que s'aprovi un reglament de participació que contempli, entre altres, un consell social de la ciutat, una carta dels drets i deures de la ciutadania i uns pressupostos participatius
El Grup Municipal Socialista ha presentat una moció amb vista al ple d’agost en què proposa elaborar un Reglament de Participació Ciutadana que, entre altres, contempli un consell social de la ciutat, una cartada de drets i deures de la ciutadania i uns pressupostos participatius. “Volem incrementar la quantitat i la qualitat de la participació ciutadana a en la presa de decisions municipals”, ha exposat el candidat a l’alcaldia i portaveu socialista, Enric Roig, per qui l’aposta per la participació “és dinamitzar la vida social del municipi, integrar la ciutadania tradicionalment aïllada de la vida pública, generar-li responsabilitat i fer més transparent la gestió municipal”.
Els socialistes han treballat a fons aquesta proposta clau per fer una Tortosa molt millor. Demanen, en primer lloc, la creació de forma immediata d’un grup de treball amb experts en participació ciutadana, tècnics municipals i representants de tots els grups polítics municipals encarregat d’elaborar una agenda de treball i acordar els eixos estratègics que permetin desenvolupar el reglament de participació.
Aquest reglament contemplaria un Consell Social de la Ciutat, màxim òrgan consultiu de participació ciutadana on es debatrien els temes estratègics de futur i els projectes de ciutat. Tal com ha detallat Roig, estaria integrat per representants de les entitats econòmiques, socials, professionals i veïnals i tractaria temes de desenvolupament econòmic, planificació estratègica i grans projectes a més de tractar de forma pública i transparent “totes les emergències socials que en aquest moment estan patint els tortosins i tortosines”. També es crearia una Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions, encarregada d’analitzar les queixes “que els ciutadans i ciutadanes emeten sobre l’Ajuntament i la resposta que els dóna”.
Per als socialistes, el reglament també hauria de servir per elaborar una Carta de Drets i Deures dels Ciutadans i Ciutadanes de Tortosa, “similar a la que ja tenen altres municipis”, com ha explicat Roig. També es proposa un reglament que reguli un Pla Municipal de Comunicació que contempli la revisió permanent de la comunicació de l’Ajuntament amb els veïns i veïnes “per a millorar la informació i que aquesta sigui plural”, i hauria de servir per revisar i millorar les diferents ordenances municipals. Roig ha destacat que ha de permetre també elaborar les bases del projecte participatiu més important de la ciutat i clara aposta del PSC “els pressupostos participatius”.
Roig ha reiterat que l’objectiu és promoure la participació de tots els sectors i sensibilitats de la societat, fomentant el debat, la reflexió, la relació i la comunicació entre i amb els ciutadans i ciutadanes. “És el nostre model que contrasta amb la vella forma de fer política de CiU a Tortosa”, ha emfasitzat. Ho ha argumentat explicant que l’any 2012 entre els vuit treballadors que va acomiadar Ferran Bel “als que culpava dels mals econòmics de l’Ajuntament” es trobava la tècnica municipal de Participació, un lloc de treball que “encara no s’ha cobert ni es pensa cobrir”. Per això, el candidat socialista a l’alcaldia ha estat contundent “proposem remoure els fonaments de l’Ajuntament de baix a dalt”.
 

Nou revés de CiU i ERC a les Terres de l’Ebre, ara amb els impostos ambientals

Ahir van rebutjar en la comissió d'Economia al Parlament la proposta socialista de destinar el 50% de l’impost sobre l’energia termonuclear a l’àrea d’influència de les nuclears
El portaveu socialista a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, Jordi Terrades, va defensar ahir per la tarda l’esmena socialista a la nova llei d’impostos ambientals en què es demanava que es destinés un 50% de l’impost sobre l’energia termonuclear a l’àrea d’influència de les centrals nuclears per posar en marxa un pla de dinamització econòmica d’aquesta zona. Terrades va tornar a insistir ahir que cal preveure l’impacte que tindrà sobre l’activitat econòmica local el tancament de les nuclears quan es produeixi el final de la seva vida útil.
Per aquest motiu, el diputat socialista va lamentar que CiU i ERC rebutgessin aquesta esmena i n’acabessin aprovant una altra que només és, de nou, un conjunt de bones intencions però que no comprometen a res. Així, mentre els socialistes demanaven explícitament que l’impost reverteixi en benefici d’aquestes àrea, que comprèn bona part del conjunt de les Terres de l’Ebre, CiU i ERC ho reduïen a només una intenció i probabilitat lligada als pressupostos de la Generalitat a través d’un fons però sempre tenint en compte que la prioritat de la llei de pressupostos és atendre les necessitats de despesa pròpies de la Generalitat.
“Lamentem una vegada més la manca de sensibilitat territorial del govern de CiU i ERC cap a una zona que ha donat i dóna molt i que lamentablement rep poc atenent l’esforç que realitza pel bé del conjunt del país”, ha subratllat Terrades, que a més considera que és molt greu que el govern no prevegi el futur econòmic d’aquestes comarques que està molt lligat al funcionament de les nuclears.
Tot i això, Terrades ha assenyalat que després del rebuig ahir en la Comissió d’Economia, ara els socialistes defensaran la proposta en el ple, que és qui haurà de donar el vistiplau definitiu al Projecte de llei de creació de l'impost sobre les emissions contaminants d'òxids de nitrogen a l'atmosfera que produeix l'aviació comercial, de l'impost sobre la producció termonuclear d'energia elèctrica per la seva incidència en el medi ambient i de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera. En aquest sentit, des del PSC de l’Ebre es recorda que aquesta pot ser una oportunitat perduda, per això han tornat a insistir. “Instem els diputats ebrencs de CiU i ERC a convèncer els seus partits perquè rectifiquin en la tramitació al ple de la llei”, han apel·lat Manel de la Vega i Josep Solé Arnal. De la Vega ha recordat que si no prospera la proposta "perdrem al voltant d'uns 15 milions d'euros anuals".

dimarts, 15 de juliol del 2014

No tot s’hi val, hi ha una altra manera de fer política!

Article del candidat a l'alcaldia i regidor del PSC a l'Ajuntament de Tortosa, Enric Roig
Crec en la transparència i la practico. Per això no accepto que en la darrera sessió plenària la portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió digués que en la meva gestió de l’IDECE em van cessar per deixar un forat econòmic. Meritxell Roigé menteix.
 
Res més lluny de la realitat. Mai he amagat, ni tinc perquè fer-ho, que en la meva gestió davant de l’IDECE em vaig equivocar. Tal i com reflecteixen els informes que puc facilitar a qui m’ho demani, a l’IDECE hi va haver errors de procediment, es van fragmentar contractes per tal d’agilitzar accions i pagaments als proveïdors, però en cap cas es va produir cap irregularitat econòmica i ningú em pot acusar d’haver-me’n beneficiat personalment. 
 
En conseqüència amb el meu pensament ètic, i assumint la meva responsabilitat, vaig presentar la meva dimissió voluntària i irrevocable, en un acte que és molt poc habitual en els polítics d’aquest país però conseqüent amb la meva forma d’entendre la vida pública.
Mai ningú no va formular cap denúncia judicial contra mi, ni tant sols una actuació meva, quan vaig ser director de l’IDECE.
 
Vaig cometre, sens dubte, una greu errada de procediment, una errada, d’altra banda, bastant habitual en les administracions públiques, que alguns dels que ara m’acusen també han comès. Em nego a acceptar les insinuacions de Roigè que utilitza un doble raser per mesurar. Crec que en política, no tot s’hi val. No és la primera vegada que se m’acusa falsament d’haver comès un delicte.

El 2013, arran de la devolució de la meva targeta de l’Aparcament Municipal, l’alcalde Bel va respondre amenaçant amb denunciar-me al jutjat. A hores d’ara encara espero la denúncia. De la mateixa forma que vaig fer aleshores, i en virtut de la transparència que sempre he defensat, des d’aquí encoratjo a qui vulgui que vagi als tribunals a denunciar-lo.

Mai no he amagat res que tingués a veure amb la meva activitat pública. I és que sempre he cregut en la transparència, com una peça fonamental en la política. Per això considero inadmissible que se m'associï, amb la comissió d’un delicte.

És evident l’interès de l’equip de Govern d’atacar la meva figura amb febles acusacions, però jo no tinc res per amagar. Al contrari: puc defensar la meva trajectòria amb la mateixa força amb què defenso els meus principis.
 
Als ciutadans i ciutadanes de Tortosa els importa molt poc els problemes dels polítics i els puc assegurar que hi ha una altra manera de fer les coses. Estic aquí per a escoltar i defensar aquests ciutadans i ciutadanes, per fer propostes i per estar del costat dels que més ho necessiten, no per entrar en la guerra del i tu més!
 
Crec que l’Alcaldia de Tortosa, per la qual estic deixant-me la pell, requereix total transparència, més encara en els temps que corren, en els quals tant abunden la desconfiança, la sospita i les males arts, xacres totes elles que penso contribuir a eradicar. 

dilluns, 14 de juliol del 2014

Els socialistes ebrencs donen suport majoritari a Iceta i Sánchez en el procés de primàries

A les Terres de l’Ebre, un 36% de la militància participa en la consulta per escollir el primer secretari del PSC i el secretari general del PSOE
El 85% dels votants a les Terres de l’Ebre van expressar ahir el seu suport a Miquel Iceta com a nou primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya en la consulta que es va celebrar a tot Catalunya. En total, Iceta va obtenir 221 vots. Hi va haver 36 vots en blanc i 3 nuls. Des de la direcció del PSC de l’Ebre, Joan Sabaté, ha destacat el suport de les Terres de l’Ebre al nou líder dels socialistes catalans “un suport que li permetrà redreçar el procés del PSC i sobretot concretar i comunicar millor l’oferta del socialisme democràtic a Catalunya, en uns mesos a venir que seran molt complexos i complicats”.
Sabaté també ha titllat d’”històrica” i inèdita la cita electoral d’ahir que ha representat “un avenç en un moment que la societat demana més mesures democratitzadores en les institucions”. A les Terres de l’Ebre, un 36% de la militància va anar a votar en aquestes primàries. “Es tracta d’una xifra que hauríem preferit que fos més elevada, tot i que cal també valorar que estem davant un procés que és nou en què estem aprenent”, ha explicat Sabaté, que també ha apuntat que “cal tenir en compte, a més, que al nostre territori només es van obrir cinc seus electorals i això probablement ha dificultat el desplaçament dels militants, per això mirarem d’implementar mecanismes com poden ser obrir més seus o posar a disposició de la militància urnes itinerants”. Malgrat tot, Sabaté considera altament positiu que “els companys i companyes que van venir a votar manifestessin majoritàriament que s'ha encetat un bon camí”.
El dirigent socialista també ha destacat la importància de les primàries al PSOE que a les Terres de l’Ebre va guanyar Pedro Sánchez, amb 113 vots, seguit d’Eduardo Madina, amb 82 vots, i José Antonio Pérez Tapias, amb 69. “Crec que hem tingut la sort de veure en aquest procés a tres candidats excel·lents que han apostat per un procés de renovació i canvi necessari”, ha volgut subratllar Sabaté. Sobre qui serà el nou secretari general, Pedro Sánchez, Sabaté ha mostrat la confiança i esperança en un projecte que permetrà "configurar una alternativa a les polítiques ultraconservadores i ultraliberals que està desenvolupant el govern del senyor Mariano Rajoy i el PP.”
A les Terres de l’Ebre es va votar a les seus del PSC d’Alcanar, Amposta, Sant Jaume d’Enveja, Móra d’Ebre i Tortosa. Sabaté ha volgut agrair l'esforç fet per les i els militants per fer possible aquesta cita electoral.