dimarts, 29 de juny del 2010

Un somni per Amposta i per a l'Ebre

Durant les properes setmanes el Consell Rector d’INEF Catalunya ha de decidir la ubicació del nou centre universitari INEF, que es preveu construir en alguna localitat de les comarques de l’Ebre o el Camp de Tarragona. La cursa a hores d’ara té dos possibles guanyadors: Cambrils o Amposta. La nostra ciutat té, sense desmerèixer els esforços i el treball fet en aquest àmbit pel municipi del Baix Camp, millor projecte esportiu i el somni d’acollir estudis universitaris, una oportunitat històrica que difícilment es tornarà a repetir en molts anys.

Amposta té una tradició esportiva centenària, amb una diversitat de clubs i d’un nivell competitiu molt per sobre al d’una ciutat de 22.000 habitants. Està reconeguda pel Govern com a seu d’un Centre de Tecnificació Esportiu i, en els darrers anys, gràcies a l'esforç de les diferens administracions, el nivell inversor de la ciutat en equipaments esportius ha estat frenètic. Hi ha un ampli consens polític a nivell local pel caràcter estratègic del projecte i l’ajuntament ha fet una forta aposta comprometent-se a finançar l’edifici que ha d’acollir els estudis universitaris valorat en 10 milions d’euros. Per altra banda, la nostra posició equidistant entre Tarragona i Castelló facilitaria la captació d’alumnes de les dues províncies, atès que l'INEF només existeix a València.

I també es tracta d'un projecte clau per qüestions d’equilibri territorial. La gent de l’Ebre sempre som els que protestem per tot: per l’aigua, per les nuclears, pel cementiri, pels parcs eòlics ... Un gest d’aquest tipus seria un nou impuls per esborrar aquesta percepció de territori oblidat, que per sort ha començat a canviar en els darrers anys.

Antoni Espanya Forcadell
Portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Amposta

Declaració del president de la Generalitat


José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya Declaració institucional de José Montilla, president de la Generalitat amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut

Benvolguts conciutadans,

Avui, pocs dies després del quart aniversari de l'aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental. Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.

La indignació que sentim no ens ha d'impedir afirmar amb rotunditat que l'Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.

La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l'Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.

L'Estatut és ben viu però s'ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d'ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul·lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d'autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica.

El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d'Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l'esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.

Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.

Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l'Estat de Dret, acatar aquesta sentència. Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d'aquesta sentència, en allò que qüestiona l'Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l'Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.

Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s'ha pactat, signat i votat.
Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.

No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.
No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d'autogovern contingudes en l'Estatut que vàrem votar.

Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m'ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel·ligència.

Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país. Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n'he parlat amb el President del Parlament, amb el cap de l'oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.

A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d'accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.
Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l'Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d'experts juristes una anàlisi d'urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d'aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l'Estatut, alguns dels quals han estat ara qüestionats.

Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d'aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.

Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l'Autogovern de Catalunya, del qual l'Estatut n'és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.

Quart.- He parlat amb el President del Govern d'Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s'hauria d'haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l'Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d'aquesta sentència.

Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d'afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d'organitzar per poder expressar cívica i democràticament la nostra voluntat d'autoafirmació i d'autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l'autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.

I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d'aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d'Espanya.

Insisteixo: som davant d'una sentència que és responsabilitat exclusiva d'un tribunal. No som davant d'un judici de la resta d'Espanya contra Catalunya. L'Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:

Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.

L'Estatut es l'expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.

Hi ha d'altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

L'Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d'una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.

Ara és el moment d'expressar la grandesa de Catalunya.

De demostrar tot el que ens uneix i d'oblidar el que ens separa.

De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d'un poble madur i que sap el que vol.

D'afirmar la nostra voluntat d'autogovern amb determinació.

De treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l'Estatut.

D'exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.

Tot això no serà fàcil.

No us vull enganyar.

Tots sabem que vivim temps difícils en que s'encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.

Per això, hem d'actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.

No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.

Creieu-me, la fórmula d'èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d'un objectiu tan assenyat com el d'exigir el compliment d'un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.

Estic convençut que podem superar aquesta prova.

Que aquest propòsit és possible.

Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l'alçada de les nostres responsabilitats.
Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.

La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.

Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.

Mentrestant, jo, com a President, defensaré l'Estatut. El nostre Estatut.

Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de President de la Generalitat.

Aquesta es la meva paraula. Aquest es el meu compromís.

Visca Catalunya.

divendres, 18 de juny del 2010

"Jo, més"


Són temps difícils, aquí a Europa i a tot el mon. El ven que bufa, a poc que ens descuidem, se’ns pot emportar gran part de la feina feta amb moltes generacions d’esforç i treball.

Amb aquestes circumstàncies, hom podria pensar que tots hauríem d’estar disposats a ficar el nostre granet de sorra per sortir d’aquest forat, i molt possiblement la majoria de nosaltres hi estem disposats. Encara que hi ha algú que ha vist la gran oportunitat per aconseguir el que durant anys ha anhelat.

Només així s’expliquen els moviments especulatius que estem vivint, per fer negoci per un costat i per obligar als governs a reajustar l’estat del benestar que tant ens ha costat crear.
Veiem amb sorpresa com s’anuncien mesures que no podíem ni imaginar uns anys enrere. Mesures que són criticades per partits a l’oposició, però que després quan escoltes el raonament veus que ells el que proposen és anar més enllà!!!

Al Parlament de Catalunya assistim molt sovint a aquest debat, i és prou evident que avui qui suporta la crisi és qui menys culpa en té i i això és molt injust, encara que CIU i el PP segueixen amb la seva creuada que el que cal és abaixar impostos, sovint als qui tenen més.

I és que hi ha coses sobre les quals us invito a reflexionar. Molt probablement tot pareix indicar que tindrem una vaga general, almenys així s’anuncia als mitjans de comunicació. Aquesta vaga és evident que va contra el govern i les mesures que ha pres, entre elles la reforma laboral. Però jo us pregunto, quina és l’alternativa?
La resposta és evident. El PP a Espanya vol més flexibilitat laboral i aquí a Catalunya CIU evidentment també, flexibilitat que va encara més enllà de la proposta del govern. Així ho fan saber i així ho admeten fonts sindicals, aleshores és evident que estem una mica en el joc dels disbarats, ja que des de l’oposició s’aplaudeix aquesta reacció contrària al govern, però ells anuncien: si vinc jo, més!!!

Però el que em preocupa, i el que crec que ens hauria de preocupar a tots, és que la part aquesta del discurs del “jo més” no pareix que la vulguem sentir, quan crec que indica clarament la realitat del moment i la necessitat de les accions a prendre, encara que siguin a contracor.
No ens enganyem però. El que ens juguem avui és el futur i depèn de qui gestioni aquestes mesures i de qui en surti beneficiat amb termes de suport popular, l’estat del benestar serà en el futur el que és o serà un simple i valuós record.


Joaquim Paladella
Alcalde de Batea i diputat pel PSC al Parlament de Catalunya

divendres, 11 de juny del 2010

El Ple més dolorós de la Legislatura


La setmana passada en un debat en un ràdio local, el tertulià que parlava en representació de CIU em va acusar que amb el meu vot al Ple del passat 27 de maig es van aprovar les mesures extraordinàries contra la crisi. Naturalment va obviar que l’abstenció de CIU també va contribuir a que tiressin endavant les esmentades mesures.

Aprofitant aquest article, voldria explicar, com ja ho vaig fer a la ràdio, el sentit del meu vot i crec necessari fer una mica de cronologia, ja que podem parlar de tres moments de la crisi:

Crisi financera, a la tardor de 2008. Van fer fallida bancs i grans gegants financers als EUA i a Europa. TOTS els Governs van haver de prendre mesures per tal de garantir la viabilitat del sistema financer.

Aquesta crisi del sistema financer va originar una greu crisis econòmica, perquè es va paralitzar el crèdit. Els Governs van haver de respondre amb una despesa pública extraordinària per poder mantenir el major nombre possible de llocs de treball i d’empreses, pagar atur, millorar el teixit productiu. . .

Tot això va provocar que els Estats s’haguessin d’endeutar, que demanessin diners als inversors i als mercats.

Aquest era el panorama a principis del mes de maig, Espanya tenia un pla, com tots els països de la zona euro, per reduir el dèficit fins arribar a un 3% al 2013.

Però, sense que cap país ho pogués anticipar, els primers dies del mes de maig es va produir una forta batacada als mercats i a les borses i es va estendre la sensació de temor que una part del països de la zona euro no podrien fer front al pagament del deute.

Davant d’aquesta situació, tots els països de la zona euro van acordar destinar 750.000 milions d’euros per tal de garantir el deute de cadascun dels Estats i es van comprometre a reduir despeses .I precisament per tal de reduir despeses , el Govern va haver d’aprovar unes mesures extraordinàries que permetran reduir la despesa pública en 5.250M€ addicionals aquest any i 10.000M€ més al 2011.

Les mesures incloses en el Reial Decret són:
- Reducció d’un 5% de mitjana els salaris públics.
- Suspensió de la revalorització de les pensions per al 2011(tret de les mínimes i les no contributives).
- Suspensió del règim transitori de la jubilació parcial.
- Eliminació de la retroactivitat en prestacions per dependència.
- Eliminació a partir de l’1 de gener del “xec nadó”.
- Retallada de la despesa farmacèutica.
- Modificació dels acords marcs amb Comunitats Autònomes i Ajuntaments.
El Govern és conscient que són mesures dures , però s’ha incorporat el criteri d’equitat:
-Així, la reducció als treballadors públics, va des d’un 0,5% fins el 7% del salari. Pràcticament als que tenen el sou més baix no se’ls reduirà gens. Als alts càrrecs i als responsables polítics fins un 15%.
-Per això, a la mesura de no revaloritzar les pensions, no s’inclouen les pensions mínimes, és a dir 2.500.000 pensionistes SÍ que veuran revaloritzada la seva pensió.

Naturalment, es seguirà fent l’esforç com a país per seguir ajudant als que no tenen treball . Són més de tres milions d’espanyols els que perceben una prestació per atur. Això representa una despesa de 30.000 milions d’euros l’any.

El Govern ha respost davant d’una situació excepcional amb responsabilitat, pensant en el futur del país i sent conscients que l’aplicació d’aquestes mesures pot representar una davallada de vots en les properes eleccions .En aquest moments tant decisius per al nostre País, el PP pensa més en desgastar al Govern per tal de treure més vots que no en les necessitats del país, fins al punt que Jyrki Kataien, coordinador del PP Europeu, ha demanat que els partits a l’oposició actuen de forma responsable ja que no és temps de rèdit polític a curt termini.

Davant una crisis de la gravetat que hem viscut aquest mes de maig, les circumstàncies canvien i cal respondre amb contundència i determinació. Això és el que ha fet Europa i el que ha fet el Govern del nostre país. I això es precisament el que jo vaig votar.

Lluïsa Lizarraga Gisbert
Diputada pel PSC al Congrés

dimecres, 9 de juny del 2010

300 persones a la Festa de la Rosa a Roquetes


Unes 300 persones van asssistir aquest diumenge a la Festa de la Rosa de Roquetes, que es va celebrar al casal de la Ravaleta. Entre els assistents, també hi havia la direcció del PSC a l'Ebre, la subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, i el coordinador del PSC a les Corts Generals, Francesc Vallés. El portaveu del grup municipal del PSC de Roquetes, Miquel Castelló, va destacar durant els parlaments la feina feta pels socialistes roquetencs encaminada a recuperar el govern de la ciutat i tornar a treballar per a tots i totes els veïns del municipi. I és que, segons els socialistes de Roquetes, amb el govern actual s'ha perdut qualitat democràtica, un fet que defineixen de molt greu i que se suma a una gestió econòmica desastrosa. El PSC de Roquetes afronta, per tant, aquesta recta final del mandat amb molta il·lusió per cagirar l'actual situació política al consistori i amb molt suport per part de la ciutadania, com es va poder constatar durant el dinar de germanor.