divendres, 18 de juny de 2010

"Jo, més"


Són temps difícils, aquí a Europa i a tot el mon. El ven que bufa, a poc que ens descuidem, se’ns pot emportar gran part de la feina feta amb moltes generacions d’esforç i treball.

Amb aquestes circumstàncies, hom podria pensar que tots hauríem d’estar disposats a ficar el nostre granet de sorra per sortir d’aquest forat, i molt possiblement la majoria de nosaltres hi estem disposats. Encara que hi ha algú que ha vist la gran oportunitat per aconseguir el que durant anys ha anhelat.

Només així s’expliquen els moviments especulatius que estem vivint, per fer negoci per un costat i per obligar als governs a reajustar l’estat del benestar que tant ens ha costat crear.
Veiem amb sorpresa com s’anuncien mesures que no podíem ni imaginar uns anys enrere. Mesures que són criticades per partits a l’oposició, però que després quan escoltes el raonament veus que ells el que proposen és anar més enllà!!!

Al Parlament de Catalunya assistim molt sovint a aquest debat, i és prou evident que avui qui suporta la crisi és qui menys culpa en té i i això és molt injust, encara que CIU i el PP segueixen amb la seva creuada que el que cal és abaixar impostos, sovint als qui tenen més.

I és que hi ha coses sobre les quals us invito a reflexionar. Molt probablement tot pareix indicar que tindrem una vaga general, almenys així s’anuncia als mitjans de comunicació. Aquesta vaga és evident que va contra el govern i les mesures que ha pres, entre elles la reforma laboral. Però jo us pregunto, quina és l’alternativa?
La resposta és evident. El PP a Espanya vol més flexibilitat laboral i aquí a Catalunya CIU evidentment també, flexibilitat que va encara més enllà de la proposta del govern. Així ho fan saber i així ho admeten fonts sindicals, aleshores és evident que estem una mica en el joc dels disbarats, ja que des de l’oposició s’aplaudeix aquesta reacció contrària al govern, però ells anuncien: si vinc jo, més!!!

Però el que em preocupa, i el que crec que ens hauria de preocupar a tots, és que la part aquesta del discurs del “jo més” no pareix que la vulguem sentir, quan crec que indica clarament la realitat del moment i la necessitat de les accions a prendre, encara que siguin a contracor.
No ens enganyem però. El que ens juguem avui és el futur i depèn de qui gestioni aquestes mesures i de qui en surti beneficiat amb termes de suport popular, l’estat del benestar serà en el futur el que és o serà un simple i valuós record.


Joaquim Paladella
Alcalde de Batea i diputat pel PSC al Parlament de Catalunya