Article de Francesc Miró, candidat del PSC a l'alcaldia d'Amposta, publicat avui al setmanari Més Ebre
Fa uns dies, parlant amb la filla d’una veïna, em va dir una cosa que em va fer reflexionar: “Amb la crisi econòmica i les retallades dels governs a Catalunya i Espanya als joves sembla que ens condemnin a elegir entre l’atur o la PlayStation per estar entretinguts. No només no hi ha feina sinó que si vols estudiar els preus de les matrícules i taxes a la universitat s’ha disparat fins a fer-la inaccessible per a molts de nosaltres.”
Sàvies paraules que reflecteixen a la perfecció la situació dramàtica a què s’enfronten molts joves ampostins. I és que amb la dreta al Govern, el nostre país ha assolit la trista realitat de ser el primer de tota la Unió Europea amb la taxa d’atur juvenil més alta (per sobre del 45%), més del doble de la mitjana europea. Resultat? Més de la meitat dels joves d’entre 18 a 35 anys viuen amb els seus pares i no per una elecció personal sinó perquè no tenen més remei. A l’atur o amb treball precari i mal pagat qui pot accedir a un habitatge o crear un nucli familiar? I la famosa justícia dels “mercats”? El nostre és el país de tota la zona euro amb el percentatge d’estudiants universitaris més alt que treballen en llocs de treball molt per sota de la seva preparació. Molt possiblement, per no dir segurament, estem davant de la primera generació des de la Guerra Civil que objectivament viurà en pitjors condicions de vida material i amb menys oportunitats que els seus pares.
Fins aquí la realitat. Podem fer alguna cosa per canviar-la? I tant! Res no canvia només quan ningú no fa res i aquest no és el nostre cas. Podem fer alguna cosa des de l’Ajuntament d’Amposta? Rotundament, sí. El canvi serè que proposo passa també per trencar aquesta espiral viciosa d’atur-precarietat-manca d’esperança de futur que perjudica els joves ampostins i dotar-los d’eines perquè es guanyin el seu futur. També aquí la inacció de l’alcalde d’Amposta ha jugat en contra dels interessos dels joves del nostre poble. Aquesta desídia s’ha d’acabar, per això proposo multiplicar per 10 la dotació econòmica municipal, a partir d’aquest curs acadèmic, (és a dir, passar dels minsos 6.000 euros actuals a 60.000 euros) destinada a finançar els estudis universitaris dels nostres joves, que inclou òbviament els estudis de postgrau i els màsters.
Ho farem per justícia, per ajudar la gent jove de la nostra ciutat, però també ho farem per assegurar el futur d’Amposta perquè una ciutat que renuncia a apostar per la formació dels seus fills és una ciutat morta. No serà el nostre cas, us ho asseguro. Al contrari, el canvi serè significa també inversió en formació i desenvolupament perquè només amb una aposta decidida en educació disposarem després d’un mercat de treball i una realitat productiva capaç de competir en qualsevol nivell. Per tant, llocs de treball, per tant, generació de riquesa per a Amposta. El pitjor que podríem fer també en aquest àmbit és deixar-nos endur per la inèrcia i continuar sense fer res, de braços creuats, com han fet aquests darrers quatre anys Ferré i el seu equip de Govern. Tenim les idees clares i la determinació per dur-les a terme sí, però també tenim la sensibilitat que ens posa els pèls de punta quan escoltem aquesta jove decebuda afirmar que la fan escollir entre l’atur o la PlayStation. No volem condemnar els nostres joves a una elecció tan poc estimulant. Ens hi deixarem la pell perquè aquesta mateixa jove d’aquí a quatre anys pugui dir que té una feina que la permet viure amb dignitat i que pot desenvolupar els àmbits de vida que vulgui d’acord amb la seva elecció. Perquè són ells, els joves, aquells que donen sentit a tot allò que farem.
