Article del candidat del PSC a l'alcaldia d'Amposta, Francesc Miró, publicat a Un Cop d'Ull aquest mes de febrer
Estic il·lusionat, engrescat i esperançat . Sí, jo vull ser Alcalde de la nostra ciutat, Amposta. I vull ser-ho perquè he comprovat parlant amb la gent i a peu de carrer que tots som conscients que cal un canvi. Un canvi no per recriminar ni per cremar-ho tot, sinó per fer un pas endavant col•lectiu i millorar en qualitat de vida, en benestar, i en orgull de ciutat.
Sé que els reptes que ens esperen són considerables però no tinc por perquè he comprovat l'esperit de treball i de superació personal que tenim els ampostins i ampostines. Ben canalitzat i amb un Ajuntament al servei de les persones aquest esperit ens portarà a escriure, de nou, les pàgines més brillants de la nostra història que encara estan per venir. Junts decidim que una ciutat com la nostra ha d’ocupar-se dels més vulnerables i protegir a la nostra gent del perills i infortunis de la vida. Junts ho farem possible.
El pitjor és la crisi i les seves conseqüències en forma d'atur i d'augment de les desigualtats. Cada cas, cada família amb persones a l'atur, és una angoixa, un patiment, un drama que exigeix una resposta immediata per part de l'Ajuntament. No tinc solucions màgiques ni faré promeses estèrils que no pugui complir però tingueu present que em deixaré la pell en la lluita per eradicar l'atur del nostre poble.
També m'he trobat persones desesperançades que afirmen que tot està perdut, que no hi ha res a fer i que la crisi i les desigualtats són una mena de maledicció bíblica contra la qual no es pot lluitar. Els dic que ho entenc perquè estan patint, però també que no ens resignem, que s’obre l’esperança a una nova ciutat, la que creu amb la gent. Que junts ho canviarem. Aquesta és l'empenta que ens ha caracteritzat sempre als ampostins i aquest esperit és el que vull portar a l'Ajuntament.
Per aconseguir-ho ens calen uns dirigents que deixin de banda les desqualificacions personals i polítiques a tots els qui no pensen com ells. Jo mai menystindré propostes en positiu que arribin d'altres partits. Mai no ho fet i mai no ho faré! Cap persona és aliena a aquest somni de fer una Amposta gran i líder en benestar i serveis socials. Aquí no hi ha d’haver-hi adversaris, ni menys encara enemics, aquí hi ha diferents maneres d’entendre la vida pública. Volem polítics que siguin servidors públics, que es deixin la pell per aconseguir els nivells de benestar que els ciutadans es mereixen. El canvi serè que defenso implica també sumar tots junts encara que sigui amb accents i intensitats diferents pel bé de la nostra ciutat. Sempre he entès que quan els temps canvien, nosaltres també hem de fer-ho; que la fidelitat als nostres principis fonamentals requereix noves respostes a nous reptes.
Cal una nova política basada en el consens contràriament al que ha fet el govern monocolor d’Amposta els últims 28 anys, que ha ignorat les opinions del altres grups, tot oblidant sovint que també representen una part important de la ciutadania. Només ha volgut complicitat quan alguna cosa li ha cremat.
No és el nostre estil, ni molts menys el meu. Nosaltres volem la participació de tothom cercant el màxim consens sense descans. Hem d'obrir pas a una nova política basada en la transparència on tothom tingui la certesa del que es fa i de quins recursos públics disposem per fer-ho. S’han de rendir comptes permanentment a la ciutadania. Volem obrir les portes de l’Ajuntament de bat a bat, que entri saba nova en defensa dels homes i dones d’Amposta.
Les portes d'alcaldia romandran obertes a les aspiracions de tots i cadascun dels ampostins. Per mi no quedarà, encara que hagi de sortir a les 12 de la nit de l’Ajuntament. La política ciutadana, la que es viu a peu de carrer, m'apassiona, és cert, m’agrada la gent i els anhels i preocupacions de les ampostines i ampostins també són els meus.
És des de l’Ajuntament des d’on podem fer més per ajudar els nostres veïns i veïnes, a tots aquells que hem vist créixer al nostre costat i que tant ens estimem: companys d’escola, de feina, amistats, veïns dels barris, de lluites socials i que ara per culpa d’aquesta crisi que ells no han provocat pateixen i estan angoixats perquè no tenen prou recursos per poder viure amb dignitat i miren al futur amb temor. Doncs no serà així, us ho asseguro! “ No quedarà ningú abandonat a la seva sort “
Per tant, la primera prioritat és impulsar un govern de progrés que torni a posar les persones en l’epicentre de l’acció política. La vida de la gent és el més important per a nosaltres. L’era de les retallades s’ha d’acabar.
Volem un canvi, sí, però un canvi serè, responsable i seriós. Un canvi que no alça la mà, sinó que –al contrari- l’estén a la recerca de punts de trobada. No entenc la política si no és estar al costat de la gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, els 365 dies de l’any. Aportaré la meva experiència en l’àmbit municipal per liderar l’alternativa serena que necessita Amposta
I no podem parlar de persones sense parlar de lluita contra el perill públic número 1: l’atur i la falta de llocs de treball. La meva determinació serà total a l’hora d’impulsar les polítiques municipals orientades a la generació d’ocupació, la inserció laboral i a tot allò que estigui a les nostres mans per captar noves inversions.
Amposta ha de ser una ciutat moderna, que respecti la tradició però al mateix temps que sigui signe del seu temps, afavorint propostes pròpies d’una ciutat del segle XXI. Que no sigui només un conjunt d’edificis articulats al voltant d’un nucli urbà. Amposta és, sobretot, els valors que assumim i exercim tots els ampostins i ampostines. Vull una Amposta lliure de pobresa, socialment cohesionada i que tingui uns serveis municipals d'excel•lència. Una Amposta de tothom i per a Tothom.
Algú em va preguntar un dia pel carrer per què volia ser alcalde d’Amposta. La veritat és que hi ha moltes respostes a aquesta pregunta. Vull ser-ho perquè tinc l’ambició política per desenvolupar el projecte que us acabo d’exposar, perquè vull fer créixer la ciutat que em va veure néixer i a la qual estimo “com si dins meu hi fes arrel”, que diria el poeta. Però vull destacar una imatge que em ve ara a la ment. La d’un dels nostres conciutadans a qui em vaig trobar i que em va expressar el seu neguit per la situació en què es trobava: sense feina i amb fills petits a càrrec. Sabeu per què vull seu alcalde? Perquè el dia que deixi de ser-ho ningú de vosaltres, cap dels ciutadans d’Amposta, s’expressi amb l’angoixa que em transmetia aquesta persona. Vull ser-ho per consultar la web del departament de Treball i llegir: “atur registrat, Amposta: 0 persones”.
Podem aconseguir-ho si tots oferim el millor de nosaltres i enaltim aquest sentiment ampostí que ens farà grans. Si ho fem, l’Amposta que somio serà imparable...
