dimarts, 9 de desembre del 2008

Fer de Pagès a l'interior del Baix-Ebre i Montsià

Criticava fa uns dies el diputat castellonenc del PP Miguel Barrachina Ros en una comissió al Congrés que “el Canal Xerta-Sénia, costejat amb 320 milions d'euros per la Generalitat de Catalunya, portarà aigua en forma d'embut fins al límit de la província de Castelló, però sense que passi una sola gota d'aigua a la nostra província. De fet es construeix en forma de periscopi perquè l'aigua no arribi a la província de Castelló”. Per al diputat castellonenc aquest era un greuge. Encara no han entès que en el nostre país s'està aplicant des de l'arribada dels socialistes al Govern una nova política de l'aigua i que l'objectiu del Canal Xerta-Sénia és abastir les nostres explotacions agràries, la dels ebrencs i les ebrenques que volem poder viure a casa nostra, res a veure amb la visió transvasista del govern del PP. Per això s'ha deixat clar quin és el límit d'aquest canal que té una única funció, que els ebrencs i les ebrenques puguem regar els nostres camps.
Tres generacions de pagesos portem esperant l’aigua del Canal Xerta-Sénia. Des dels nostres avis fins els nostres fills hem estat aguantant fer de pagès amb l’esperança d’un futur millor, amb l’esperança d’una millor producció que faci rentable les nostres explotacions agràries gràcies a l’anomenat rec de suport. No més de 25 km separen el terme municipal més llunyà del riu Ebre, el nostre riu, el de tots, el que tots hem defensat en la lluita antitransvasament, aquest que amb l’esforç de la gent de tot el territori Ebrenc i amb la complicitat del Govern Zapatero hem aconseguit aturar i derogar.
Ara és l’hora de veure feta realitat aquesta obra tan important per la nostra gent de l’interior, aquesta gent oblidada del nuclis de decisió, perquè en petites estructures organitzades les perifèries també s’escapen del progrés. Ara es l’hora del Xerta-Sénia amb una inversió important del Departament d’Agricultura del Govern Montilla, i dels mateixos pagesos, que és l’últim recurs al que poden aferrar-se, tot i endeutar-se fins l’últim euro de que disposen.
Ara es l’hora de deixar-nos d’ambigüitats i de futures especulacions, de fer pinya entre tots . L’interior també existeix i ha d’existir. L’aigua del nostre Riu, el que hem defensat i defensarem tots junts, ha de banyar també tot el nostre territori.

Paco Miró
Secretari d'Acció Parlamentària del PSC de les Terres de l'Ebre