"És una victòria de la justícia"

Declaració institucional del President de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, sobre el nou model de finançament.

Bona tarda,

L’Acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia, arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer dia. En aquestes, les meves primeres paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre uns i altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord... que farà gran a Catalunya,a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d’uns contra d’altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra d’altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra d’altres.

Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar als que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus dretsi el que és també molt important els seus argumentsi les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d’Espanya, llençant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just.

I també espero que es reconegui l’esforç de tots els que hauran fet possible aquest Acord.
Jo ho faré. És de justícia. Les claus d’aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes.
El meu reconeixement al Govern d’Espanya que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya.

El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu suport. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu Govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair el treball dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern. Mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles.

Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades, han fet imparablela força de Catalunya.

Cadascú ha fet el que havia de fer, i tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.
Vull destacar, especialment, l’habilitat i la fermesa de la negociació encapçalada pel nostre conseller d’Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, per assolir els nostres objectius com a país.

Avui he parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d’aquest Acord. Temps hi haurà de fer tot tipus de valoracions. És un Acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l’Estatut i que compleix, escrupulosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana,i obtindrem una xifra que es correspón als més ambiciosos objectius que ens havíem fixat col.lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país.
Com a President, vull dir-vos que tinc l’esperança que un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido a tots els catalans a que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d’aquesta llarga negociació, per a afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat,la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l’ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets.

Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets, sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI

Moltes gràcies.

Apunts vers Garoña

El programa amb el qual els socialistes ens vam presentar a les eleccions generals de 2008 diu textualment: "Mantindrem el compromís de substitució gradual de l'energia nuclear per les energies segures, netes i menys costoses, tancant les centrals nuclears de forma ordenada en el temps al final de la seva vida útil, donant prioritat a la grantia de sguretat i amb el màxim consens social, potenciant l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, la generació distribuïda i les xarxes de transport i distribució local". I aquest programa va passar a ser el nostre contracte amb la ciutadania, després del suport majoritari a les urnes.

La central nuclear de Garoña, per a la qual es va sol·licitar una pròrroga de funcionament de 10 anys amb el suport incondicional del PP, va entrar en funcionament el 2 de març de 1971, amb un disseny de vida útil de 40 anys. Els residus radioactius d'alta activitat de Garoña estan emmagatzemats en una piscina amb un grau de saturació actual del 84%, mantenint el mateix ritme de generació de residus, la piscina tindria problemes d'emmagatzematge, ja que Garoña és l'única central nuclear de primera generació que resta a Espanya i, per tant, produeix un 50% més de residus d'alta radioactivitat que la resta del parc nuclear, i un 4,5 vegades més de residus de mitja i baixa radioactivitat. A més a més, la central està situada a la capçalera d'un riu, cosa que planteja qüestions mediambientals específiques que no existien quan es va construir i avui és obligatori tenir present.

Un cop decidit el seu tancament per al 6 de juliol de 2013, el govern ha programat un calendari, tenint presents els terminis de seguretat inherents al tractament dels residus que es produiran com a conseqüència del desmantellament. Amb l'objectiu de donar un impuls de forma immediata al desenvolupament industrial de la zona el govern ha posat en marxa un programa d'ajuts a la reindustrialització amb una dotació de 100 M d'euros per al període 2010-2013. Hi haurà quatre convocatòries (una per any), dotades amb 25 M d'euros, 6 dels quals seran en forma de subvencions a fons perdut i els altres 19, com a préstec sense interessos. Els compromisos del govern quant a llocs de treball no ignoren un fet concret: després del tancament el 2013 es produirà un desmantellament de la central nuclear amb un calendari no inferior a set anys; per tant, la central continuarà matenint els mateixos llocs de treball, almenys durant els propers onze anys.

Espanya està en una situació privilegiada perquè les energies renovables es converteixen en part essencial del mix energètic. El sector espanyol de les energies renovables és un dels més dinàmics i desenvolupats al món. Actualment dóna treball a 175.000 persones, amb un 82% de contractes indefinits. Garoña va aportar al sistema elèctric l'any 2008 un 1,43% de la generació elèctrica neta de l'Estat espanyol. Durant el mateix període, Espanya va exportar tres vegades més del que produeix Garoña. Per tant, és substituïble per fons renovables sense posar en rics l'abastiment dels ciutadans. L'energia eòlica va produir un 11% de l'electricitat l'any 2008.

Els socialistes, amb el tancament de la central nuclear de Garoña, complim amb el que vam prometre en campanya electoral, encara que alguns partits sense responsabilitat de govern ens acusen de no fer-ho ara mateix, sense tenir present ni el benestar de la gent implicada ni la seguretat amb què s'ha de fer un desmatenllament. Suposo que aquests partis, si mai arriben a tenir responsabilitat de govern, faran les coses com cal.

Crònica parlamentària

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha debatut dos temes importants per al conjunt de Catalunya i també per a les Terres de l'Ebre. Dimecres es va aprovar la primera Llei d'Educació Catalana, una eina, com diu la diputada socialista, Núria Ventura, fonamental per a millorar el nostre sistema educatiu que té com a objectiu tenir els ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar, incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, i millorar la motivació dels mestres i professors, objectius que conduiran a una millora del nostre sistema educatiu. Aquesta llei, tal com assenyala Ventura en el post anterior, és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratüita, en un sistema fort i de qualitat.

Dijous entrava al ple del Parlament la iniciativa legislativa popular (ILP) per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament, impulsada per la Plataforma Som lo que Sembrem, que no va superar el debat a la totalitat, ja que el ple va aprovar per 95 vots a favor, 35 en contra i una abstenció les esmenes de retorn que hi van presentar entre altres el PSC.

Pel PSC, l'encarregada de defensar la posició va ser Caterina Mieras, que va agrarir la iniciativa de la plataforma perquè ajuda a reflexionar, debatre i aprofundir sobre una temàtica controvertida. La diputada va assenyalar que des del PSC s'està d'acord sobre el fet que cal garantir els drets dels agricultors, dels que han fet l'aposta per una agricultura ecològica o convencional, i dels que volen sembrar blat de moro, genèticament modificat i, per tant, el que cal és garantir la convivència d'aquests dos tipus de conreu. Per aquest motiu, Mieras va assenyalar que calia tenir en compte que la iniciativa parlamentària presentada demana prohibir el cultiu, en qualsevol de les formes possibles (cultius extensius, intensius, a l'aire lliure i en hivernacle) de qualsevol matèria vegetal que hagi estat modificada genèticament. Un camí que segons la diputada no és el que cal seguir, ja que el progrés científic no es pot aturar, i la prohibició que implica la iniciativa, no deixa de ser un intent de posar límits a l'expansió del coneixement científic i la seva aplicació pràctica. "Catalunya ha estat sempe al costat de la ciència i a favor de la seva aplicació al benestar de les persones", va apuntar Mieras.

La diputada va argumentar que l'agricultura catalana es caracteritza per la seva gran diversitat de cultius, que no es fonamenta en el cultiu d'espècies genèticament modificades sinó en la qualitat més que en la quantitat. Per això, va assenyalar que des del grup socialista es defensa per a Catalunya un model agrari fonamentat en la producció d'aliments de qualitat, segurs i saludables, un model respectuós amb el medi ambient i que sigui capaç de conciliar les diferents formes de conreu existnes, per la qual cosa va instar a garantir una adequada coexistència de conreus, garantint la protecció d'unes i altres varietats, no prohibir-les.

Mieras també va fer referència a que una eventual aprovació del Parlament que considerés Catalunya com a territori lliure de conreus transgènics no tindria efectes jurídics, atesa la normativa europea vigent.

La diputada també va emfasitzar molt que no es vol eludir el debat, sinó que es vol situar en una perspectiva objectiva i realista, "que ens permeti avançar amb fermesa i segurat cap a un futur millor" i que per aquest motiu admetre a tràmit la iniciativa presentada obriria unes expectatives en el sentit de la prohició amb la qual el grup socialista no hi està d'acord.

Una reflexió que comparteix també el diputat socialista i alcalde de Batea, Joaquim Paladella, representant del PSC a la comissió d'agricultura, que va assenyalar que el debat queda obert i el grup socialista està disposat a parlar-ne i debatre'n per a buscar les millors decisions en un camp en què s'ha de ser rigorós i, sobretot vigilant.

Escola nova, poble lliure

Faig referència amb aquest títol a l'escola republicana, per recordar el gran esforç que es va fer en aquell temps per una educació de qualitat, un esforç que hem de tornar a fer, tots i totes, per situar el nostre sistema educatiu allà on li pertoca. Els temps han canviat, no estem a l'any 36, però tampoc al 84 ni al 97. La nostra societat ha canviat molt, és completament diferent, i l'escola ha hagut de suportar grans canvis i afrontar reptes cabdals aquests darrers anys quasi en solitari. Aquesta setmana hem aprovat al Parlament, la primera Llei d'Educació Catalana. Una llei de país, una llei de consens. Una eina fonamental per millorar el nostre sistema educatiu. Ara, cal aplicar-la bé. Es tracta ara de sumar esforç i energia. Mestres, professors, alumnes, pares, mares, administracions, polítics, mitjans de comunicació ... la feina és compartida, cadascú ha d'assumir les responsabilitats que li pertoquen. Tot canvi però, genera reticències i, per tant, el camí no serà fàcil.

Els objectius són clars: tenir ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar (no podem seguir amb quasi un 30% d'abandonament dels estudis abans d'obtenir el graduat d'ESO), incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, millorar la motivació dels mestres i professors. En definitiva, una millora del nostre sistema educatiu.

Avui no és suficient saber llegir i escriure, cal evitar també l'analfabetisme digital. Avui no és suficient tenir escoles públiques, cal que siguen de qualitat. Avui no és suficient no discriminar, cal formar xiquets i xiquetes en els valors de la democràcia, el civisme, la ciutadania, la solidaritat. Avui no és suficient l'aprenentatge de català i castellà, cal dominar llengües estrangeres. Educar no és només transmetre coneixements, també cal transmetre valors, capacitat de comprometre's, d'assimilar canvis, resoldre nous problemes.

Volem amb aquesta llei que les famílies participen més en la vida escolar i en l'educació dels més menuts, que els centres tinguen més autonomia (han de poder desenvolupar el seu projecte educatiu amb personalitat pròpia i amb els recursos necessaris, han de poder adequar l'oferta educativa a les necessitats específiques de l'alumnat i de la zona on es trobi), que els mestres i professors estiguen més motivats i més reconeguts social i econòmicament, que tinguen una formació continuada i més possibilitats de promoció professional. Volem introduir un sistema d'avaluació permanent a disposició dels centres per millorar-ne els resultats. No busqueu en aquesta llei ni com s'ha d'organitzar un centre, ni una plantilla d'horaris escolars, ni res que s'assembli a un conveni laboral.

La Llei és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratuïta, en un sistema fort i de qualitat. Orgull i responsabilitat, afirmació i reconeixement, equitat, igualtat i excel.lència, compromís i responsabilitat, sommis, esperances, il.lusions .... EDUCACIÓ.

Núria Ventura Brusca

Diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa d'Ulldecona