Visita de Manel Bustos a la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta

El secretari de Política Municipal del PSC, Manel Bustos, visitarà demà dissabte, dia 9 de juny, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta per reunir-se amb els alcaldes, grups municipals i representants del teixit econòmic de diferents municipis de totes dues comarques. Bustos realitzarà la visita acompanyat de la primera secretària del PSC de l'Ebre, Núria Ventura, de membres de l'executiva i d'altres càrrecs del partit a les Terres de l'Ebre.

Abans de la visita, Bustos serà l'encarregat d'obrir la jornada de política municipal que organitza el PSC de Tortosa amb el títol "Balanç del primer any d'acció municipal i perspectives de futur a Tortosa". A les10.15 hores, visitaran Ginestar amb l'alcalde, Josep Maria Domènech, i amb la resta del grup municipal. A les 11.25 hores, està prevista l'arribada a Benissanet, on visitaran el Grup Fruiter de Benissanet acompanyats de l'alcalde, Ignasi Ballver. A les 13 hores, es visitarà a la Cooperativa Agrícola de Corbera d'Ebre, amb el primer tinent d'alcalde, Antonio Álvarez. A la tarda, es desplaçaran a Bot, on està previst que es reuneixi amb l'alcalde, Lluís Agut, i a les 17.15 hores, ho farà amb la primera tinent d'alcalde, Soraia Roig, a Horta de Sant Joan.

L'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell, s'incorpora al Comitè d'Autoritats Competents de la CHE

L'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell, ha entrat a formar part del Comitè d'Autoritats Competents de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), l'avaluació del qual serà preceptiva en el tràmit final del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, un cop hagi passat pel Consell de la Demarcació de l'Ebre, i també per a qualsevol altre tràmit relacionat amb les directives europees. Gonell és l'únic representant de les Terres de l'Ebre.

El Comitè d'Autoritats Competents és un fòrum que s'ha creat per a la cooperació d'administracions per generar línies d'acció comunes en la protecció del Domini Públic Hidràulic i en la lluita contra les espècies invasores, entre altres moltes qüestions. El de l'Ebre està format per 22 membres: el president de la Confederació, la secretària general de l'organisme, 5 representants del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i 3 dels altres ministeris; 9 de les comunitats autònomes, i 3 de les entitats locals.

Durant la reunió d'ahir es va donar el vistiplau a l'Avaluació Preliminar del Risc d'Inundació de la Demarcació de l'Ebre, un document que recull la proposta de les zones sobre les que s'han d'elaborar els mapes de perillositat per al Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. La prevenció de fenòmens extrems, entre aquests les avingudes i inundacions, és un dels programes de mesures del futur Pla Hidrològic de Conca. Els trams es poden consultar a www.chebro.es.

Gonell s'ha compromès a defensar tot allò que afecti a la protecció del tram inferior del riu i a la preservació del Delta de l'Ebre.

El deteriorament sostingut dels serveis públics. Casualitat o conseqüència?

Llistes d'espera inacabables, saturació a les aules, serveis ineficients, copagament de certs serveis, això és el que ens espera. Per què?

L'Estat de Benestar es fonamenta en l'existència d'uns serveis públics de qualitat, universals i accessibles per tal d'atendre amb eficiència i equitat les necessitats de la ciutadania, basat en el principi d'igualtat. Per això, la despesa social destinada al manteniment dels serveis públics és la millor inversió que els governs poden fer per afavorir la sortida de la crisi.

Per un altra banda, els serveis públics constitueixen un dels sectors productius més dinàmics i generadors d'ocupació del país, sent un sector estratègic i d'alt valor afegit de l'economia espanyola i catalana, generador d'igualtat i de cohesió social i que alhora concentra gran part del coneixement del país.

La despesa del nostre país en el sosteniment de l'Estat del Benestar està molt per sota de la mitjana europea. A l'any 2009, Espanya destinava un 25% del PIB, mentre la mitjana de l'Europa dels quinze era del 30,3%, segons dades d'EUROSTAT.

Les decisions que s’estan adoptant en primer terme pel Govern de la Generalitat i posteriorment el Govern Espanyol són completament rebutjables. Retallar la despesa social, reduir prestacions, empitjorar les condicions de treball i destruir ocupació pública posen en risc l'Estat de Benestar, patrimoni de la ciutadania.

Les mesures del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com la retallada addicional de 10.000 milions en sanitat i educació aprovada pel Consell de Ministres, suposen un decrement molt important en els serveis que ha de prestar l'Estat als ciutadans en àrees estratègiques, com Sanitat, Educació, Serveis Socials, Atenció a la Dependència, Seguretat Ciutadana, Administració de Justícia, etc.. Aquest és el mateix Govern que aportarà al voltant de 24000 milions d'euros per salvar Bankia i que va aprovar una amnistia fiscal a uns diners que han permès enriquir-se a alguns, sense participar en el funcionament d’aquest serveis públics ara denostats.

L'ensenyament públic ha impulsat l'avanç del nostre país i que respon al dret constitucional a l'educació. La retallada en aquest àmbit suposa un retrocés per sortir de la crisi, massificar les aules, augmentar els ratis d'alumnes, sobrecarregar les hores lectives, reduir l'educació infantil de 0 a 3 anys, incrementar les taxes universitàries, etc..

Aquestes mesures obstaculitzen l'accés a l'educació i suposen a més un greu cost social per a les famílies.

Quant a la sanitat pública, és un dels serveis més valorat pels ciutadans. Les retallades en aquest àmbit suposen el tancament d'ambulatoris, serveis d'urgència nocturns, llits hospitalaris, quiròfans i un increment gairebé exponencial de les llistes d'espera.

Des del PSC entenem que el manteniment de l'Estat del Benestar, l'increment i la millora dels serveis públics, són fonamentals, ja que són fonts d'ocupació qualificada, de desenvolupament econòmic, de prosperitat i cohesió social.

Rebutgem aquests pressupostos i les retallades addicionals en sanitat i educació. Considerem que el Govern està aprofitant la conjuntura actual de crisi com a excusa per imposició del seu model social.

Aquestes mesures no ajuden a sortir de la situació actual, contràriament, incrementen la pèrdua de llocs de treball estable, per temporals i amb salaris baixos. En l'actual context econòmic, social i laboral, el que cal és una revisió dels terminis de compliment de reducció del dèficit, de manera que les retallades i les polítiques d'austeritat no impedeixin el creixement econòmic, que es mantingui una inversió productiva i el manteniment de la despesa que garanteix la protecció social dels ciutadans.

No és una casualitat, doncs. El deteriorament que estant patint els serveis públics, i amb ells l’Estat del Benestar, és la conseqüència de les polítiques neoliberals dutes a terme per els Govern de CiU i del PP. El perquè sembla clar. És un altre model social o algú té dubtes que, per exemple, la Sanitat és un gran negoci?

Jose Manuel Domínguez Lozano

Secretari de Salut del PSC de l'Ebre i primer secretari del PSC de Móra d'Ebre

Protegim el territori i impulsem el creixement

En un moment com l'actual de greu crisi econòmica, en l'actuació política cal tenir molt clares les prioritats. Les frivolitats mai no són acceptables en la gestió pública, però ara més que mai cal actuar fixant molt curosament les prioritats en allò que és fonamental pel present i pel futur.

A les Terres de l'Ebre, avui cal combinar com sempre les accions de protecció del nostre medi, vital per a la nostra societat, i alhora impulsar actuacions que ens portin a créixer ara mateix i quan iniciem la sortida de la crisi, generant llocs de treball. És per això que els socialistes hem desenvolupat iniciatives parlamentàries en aquesta direcció.

Per una banda, interpel·lant al ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient sobre la previsió de cabals ecològics per al tram inferior de l'Ebre, en el projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. La resposta, clarament insuficient, ens ha portat a fer una proposta en forma de moció al Senat, demanant que es respecti el criteri de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que és l'organisme mandatat des de la seva creació, pels governs de Rodríguez Zapatero i Maragall, per protegir el tram inferior de l'Ebre i molt especialment el Delta. Que la proposta hagi estat rebutjada pel vot en contra del PP no ens aturarà, com no ens vam aturar el 2001 amb la majoria absoluta del PP, i ens en tornarem a sortir. La protecció de l'Ebre i el seu Delta és un mandat de la Unió Europea i el farem valdre.

D'altra banda, estem en la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any 2012. Uns pressupostos que han de ser de contenció i austers, per la disminució de recursos derivats d'una greu davallada dels ingressos públics, fruit de l'aturada de l'economia. Tanmateix però, han d'incorporar les inversions necessàries que impulsin el creixement per generar llocs de treball. Fins i tot, en el nostre cas, convençuts que cal aprofitar el moment, per treure la regió de l'Ebre de la marginació en inversions que hem patit en les dareres dècades, si exceptuem l'esforç dels darrers anys fet pels governs d'esquerres de Madrid i Barcelona. Esforç al que cal donar continuïtat encara que sigui des de l'oposició per posicionar-nos bé cara a la recuperació econòmica quan aquesta s'iniciï. En aquesta línia hem entrat esmenes demanant 10 milions per un segon pla d'industrialització, que doni continuïtat al del 2010 amb govern socialista, esmenes impulsant l'A-7 al seu pas per l'Ebre i el corredor ferroviari del Mediterrani. Així mateix, esmenes per millorar l'aqüicultura al Delta i les actuacions d'impuls rural de la Taula del Sénia. Alhora demanem que s'executin les obres pendents de les variants viàries de l'Aldea, Gandesa i Corbera.

La dificultat del moment exigeix més que mai determinació i molt treball. Cal també que mirem de coordinar els esforços i amb el necessari consens, deixant de banda pessimismes esterilitzants, garantim el futur dels nostres conciutadans, especialment de les noves generacions. És la nostra obligació, de tots, però especialment dels que tenim responsabilitats públiques.

Joan Sabaté Borràs

Portaveu adjunt de l'Entesa pel Progrés de Catalunya i primer secretari del PSC de Tortosa