dimarts, 14 de juliol de 2009

“El PSC ha demostrat que se sabia plantar” per aconseguir un finançament

No Flash player avaliable!



Miquel Iceta constata “els quatre grans fracassos de CiU” en aquest procés: “fracàs polític, fracàs d’oposició, fracàs patriòtic i fracàs social”

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha subratllat avui que, durant el procés de negociació del nou model de finançament, “el Govern de Catalunya ha obrat amb plena consciència de les seves responsabilitats i no podia dir sí fins que s’assolís un acord que fos just per Catalunya”. Durant la compareixença informativa posterior a la reunió de la Comissió Executiva d’aquest dilluns, Iceta ha deixat clar que “el PSC ha demostrat que se sabia plantar” per aconseguir un nou model que compleix “des del primer dia” amb l’Estatut en tots els seus preceptes, “des del preàmbul fins a la disposició final”. “No estàvem disposats a fer un acord que no honorés Catalunya”.

Iceta ha volgut fer en nom de l’Executiva un seguit de reconeixements a tots els que han participat en el desenllaç d’aquest acord final: “al Govern de Catalunya, el seu president i el seu conseller d’Economia, per la seva fermesa i la seva eficàcia; al president Zapatero i a la vicepresidenta i ministra d’Economia, Elena Salgado” perquè mai des d’un Executiu central s’havien reconegut les mancances que va provocar l’acord del 2001; “a les comunitats autònomes que s’estan pronunciant a favor de l’acord” i “a la societat civil”, que ha participat de forma activa amb les seves propostes.

El gran fracàs polític de CiU

Miquel Iceta ha constatat el gran fracàs polític de Convergència i Unió, que ha decidit rebutjar l’acord amb l’argument que és il•legal. Pel portaveu socialista, l’actitud de la federació nacionalista només pot explicar-se a través de la constatació dels seus “quatre fracassos”: “un gran fracàs polític, perquè aspiraven a fer caure els Governs de Catalunya i d’Espanya utilitzant com a palanca el finançament amb una aliança objectiva amb el Partido Popular; un fracàs d’oposició, per haver fet un ridícul espantós donant fins a 11 xifres diferents durant el procés; un fracàs estrepitós i profund del patriotisme, per haver desaprofitat la ocasió de posar els interessos del país per davant dels petits interessos de partit; i un fracàs social, per haver quedat completament aïllats en la societat catalana amb l’única companyia del PP en la seva croada contra l’acord”.