El finançament ha ocupat gran part de l’agenda política dels darrers temps, massa temps i en excés, com les coses bones s’ha fet esperar encara que al final molts hem exclamat: ja era hora! Encara que seguit d'un “ha valgut la pena”.És, però, evident que durant aquest temps i ara que hem vist el seu desenllaç, hem vist les cartes de cadascú, també qui ha jugat amb lleialtat i esforç mirant pel país, i qui només ho ha fet pensant en treure un rèdit partidista, com si d’una oportunitat d’or es tractés, per recuperar quelcom que mai hagués hagut de perdre.
En Mas parlava de “país”, però jugava a apujar les xifres des del primer dia, van dir fins onze xifres diferents, pressionava ERC per tal que una decisió pugués trencar el govern, treia pit a l’hora d’interpretar l’Estatut i presagiava un acord dolent o un no acord.
El President de la Generalitat no deia res però treballava, per un acord que complís l’Estatut i les expectatives creades dins de la societat catalana, mai una paraula més alta que l’altra. Però és el treball el que ens porta a bons resultats, sense fotos ni grans declaracions però amb la feina lleial que ens porta pel bon camí.
Han estat dos maneres de fer que avui es veuen amb nitidesa i que el resultat les fica al descobert amb tota claredat.
Era el diumenge quan s’anunciava l’acord, sortia en Felip Puig donant canya a tort i a dret amb l’objectiu de trencar, sense reparar amb model ni amb xifres. Era el guió del pla establert... era la seva gran oportunitat!
Després havia de rematar en Mas amb millor i més elegant oratòria, dient però el mateix, empenyent a la decepció als catalans i en conseqüència al trencament del govern i a les eleccions anticipades.
Però hi havia un bon acord!!! I ves per on, ara en Mas ens diu que ells quan governin en demanaran més, suposadament al PP, a aquell partit que el va portar al notari per fer testament i amb el qual l’any 2001 van fer un acord de finançament històric i que no tenia revisió, que ha portat a una situació d’asfíxia econòmica a la Generalitat.
En fi, són les coses d’en Mas! Vostès s’ho creuen?
Joaquim Paladella, diputat al Parlament i alcalde de Batea
