divendres, 4 de desembre del 2009

El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi Solé Tura


Destaca la trajectòria d'un dels pares de la Constitució Espanyola

El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi solé Tura, destacant la seva militància antifranquista i el seu compromís amb les esquerres catalanes, el seu protagonisme en la transició i la seva participació activa en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989. Traslladem el nostre dolor a la seva família i amics, a tots els demòcrates, als catalanistes i la gent que han perdut avui un referent moral i polític de primer ordre.

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930-2009) va ser diputat del PSUC del 1977 fins el 1982, un dels set ponents de la Constitució espanyola, va ser també ponent de l'Estatut de Catalunya de l'any 1979. Abandona el PSUC el 1986 en el que havia entrat a militar el 1956. Militant del PSC des de 1989, el 1988 va ser diputat al Parlament pel PSC i senador en representació de la cambra catalana, diputat al Congrés des de 1989 fins l'any 2000, va ser ministre de Cultura des de 1991 a 1993, senador per Barcelona del 2000 al 2004, i membre de de la Comissió Executiva del PSC des de 1991 fins l'any 2000.

Militant antifranquista i un dels més destacats dirigents de l'esquerra catalana, Jordi Solé Tura va estar exiliat cinc anys a causa de la persecució política del franquisme, com a professor universitari va impulsar la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, i com a dirigent polític va participar en la creació de l'Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Jordi Solé Tura va ser un dels màxims exponents de l'eurocomunisme, va treballar per l'entesa entre les forces d'esquerres i va participar activament en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989 fins que la seva malaltia li ho va impedir. D'entre les seves obres destaquen: Catalanisme i revolució burgesa (1970), Nacionalidades y nacionalismos en la España Contemporánea (1985), Una història optimista (1998).