Quin goig ser-hi aquell dissabte de juliol a les 6 de la tarda al cap i casal de Catalunya. Mai no havia vist tanta i tanta gent defensar un únic sentiment, el de pertànyer a una nació, la catalana. Nois i noies, gent gran i no tan gran amb un objectiu clar : més autogovern per al poble català, uns li diran federalisme, d’altres independència i d’altres sobiranisme, però tots amb una idea molt clara, ens hem de defensar davant d’aquells que no ens deixen avançar per ser cada dia millors. Per això és feia necessària una manifestació com aquesta. La societat civil ha parlat, clar i fort, amb matisos ben diferents com no potser d’altra manera, i ara el que cal és que tota aquesta energia sigui ben canalitzada per aquells que tenen la responsabilitat política. No serà gens fàcil, però ens posarem d’acord amb allò que ens uneix. Ara bé, si algú s’esforça amb ressaltar els entrebancs i les anècdotes que aniran sortint per tal d’arribar a acords ens farem tots plegats un mal favor. S’ha d’estar a l’alçada.
No hem d’oblidar que no tots som iguals, però tots els que vam fer pinya dissabte continuarem empenyent per tenir més autogovern. No sobra dir, perquè quedi ben clar, que només aquells que van recórrer al Tribunal Constitucional en són responsables directes d’aquesta retallada, aquells mateixos que van buscar signatures per anar en contra de Catalunya. Què és això de no respectar els acords del Parlament de Catalunya i els acords del Parlament Espanyol, avalats pels juristes de les dues institucions, i refrendats pel poble Català? Aquestes són les regles de les que tos ens vam dotar en aprovar la Constitució Espanyola.
I és que es de sentit comú, si més no, així ho deien els joves que no han viscut l’etapa de la transició. El que la gent votem ha de servir per a alguna cosa més que no pas perquè uns que no estan d'acord amb la voluntat popular puguin recórrer davant d’unes persones que ni ells són capaços de canviar quant el seu mandat ha expirat.
A pesar de tot, jo que sóc optimista de mena, penso que ens en sortirem i bé, no sense renunciar tots a una part del tot, però negociar vol dir això, facilitar que uns i els altres trobem punts en comú, que són molts com hem demostrat al llarg de la història.
Francesc J. Miró
Diputat Provincial
Alcalde
