Els plans territorials són els instruments que determinen la planificació integral d’un territori. D’una banda, defineixen el model territorial i, d’una altra, orienten i donen coherència a totes les altres figures de planificació: plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística municipal, plans i projectes d’infraestructures, etc. No són, per tant, ni programes d’inversions, ni plans d’equipaments. Són quelcom més bàsic per al creixement d’un territori i l’equilibri del país.
Tant es així que ja el 1983, la Llei 23/83, de política territorial, instava el Govern de Catalunya a elaborar un Pla territorial general per a tot el país i establia que aquest Pla el desenvolupessin els plans territorials parcials dels sis àmbits funcionals definits aleshores, posteriorment modificats i incrementats fins a set. Malauradament, no fou fins dotze anys desprès, el 1995, que s’aprovà el Pla territorial general de Catalunya i fins divuit anys després, el 2001, que s’aprovà el primer pla territorial parcial, el de les Terres de l’Ebre.
Aquesta manca de planificació integral no ha impedit que el país hagi avançat i s’hagi anat transformant, però ho ha fet a remolc de les inèrcies i, així, s’han obtingut alguns resultats poc desitjables, com els creixements urbanístics dispersos i les concentracions d’activitats localitzades de manera desequilibrada.
Els darrers cinc anys, el Govern de Catalunya ha donat un impuls molt important a la planificació equilibrada i equilibradora del país. S’han aprovat definitivament els plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran –2006–, el de Ponent (Terres de Lleida) –2007– i el de les comarques Centrals –2008–. El del Camp de Tarragona està aprovat inicialment, el metropolità de Barcelona te l’Avantprojecte en procés de consulta pública i el de les comarques gironines està en procés d’elaboració, encara que dins del seu àmbit estan aprovats definitivament, com a avanç del mateix, els plans directors territorials de l’Empordà –2006– i la Garrotxa –2008–.
I ara es planteja també la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’Avantprojecte del qual va ser presentat al Consell Rector de l’IDECE –Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre– el 25 de setembre passat, per iniciar-ne tot seguit la tramitació amb un procés de consulta i participació, previ a cap aprovació.
Aquesta revisió es justifica en base a dos realitats: en primer lloc, per les dinàmiques de transformació que han comportat un horitzó demogràfic superat i un sòl exhaurit en gran mesura i, en segon lloc, per la necessària d’adaptació a nous conceptes, metodologies i normativa, tant catalana com de directiva europea.
L’objectiu primordial que persegueix el nou Pla és enfortir el pes del territori ebrenc en el conjunt de Catalunya i incrementar la qualitat de vida dels habitants.
Amb aquesta finalitat, el nou Pla fa diferents propostes per als tres sistemes bàsics que estructuren el territori, les més rellevants de les quals són les següents. Primerament, pel que fa al sistema d’assentaments, reforça el caràcter polinuclear de l’estructura territorial amb la consideració d’una gran unitat al sud, centrada en el quadrilàter format per Tortosa, Amposta, l’Aldea i Santa Bàrbara. Considera el tàndem Móra d’Ebre - Móra la Nova de manera integrada. Reforça la polaritat comarcal de Gandesa a la Terra Alta, amb el suport de Batea i Horta de Sant Joan. Supera la consideració dels dos hemideltes per fer-ho com a un únic sistema deltaic i consolida els eixos Alcanar - Sant Carles de la Ràpita i la Sénia - Ulldecona, al Montsià, Ascó - Flix al nord de la Ribera d’Ebre, i l’Ametlla de Mar - el Perelló, al Baix Ebre.
En segon lloc, quant a les previsions per al sistema d’infraestructures de mobilitat i transport, aposta per la potenciació del port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic i la seva connexió amb l’eix viari de l’Ebre, com també la connexió ferroviària amb el corredor del Mediterrani, per a la implantació de la qual estableix que es facin els estudis corresponents. Igualment, proposa la connexió ferroviària del polígon Catalunya sud amb aquest mateix corredor i preveu els estudis necessaris per a la implantació d’una línia ferroviària d’alta velocitat al corredor del Mediterrani en paral·lel amb la línia actual, amb l’objectiu que les Terres de l’Ebre no restin al marge de la xarxa catalana d’alta velocitat. Al nord, millora la connexió de la Terra Alta en general i del polígon de les Camposines en particular mitjançant la variant d’Ascó per una banda i, per l’altra, per la N-420, la variant de Benissanet i un nou pont sobre l’Ebre a Ginestar per connectar amb l’eix de l’Ebre. Completa la relació de les propostes d’infraestructures més destacades la implantació d’un aeroport al terme municipal de Roquetes, a prop del de Santa Bàrbara. Cal ressaltar també per la seva importància de cara al futur desenvolupament econòmic la previsió de tres reserves estratègiques de sòl amb vocació logística: 735 hectàrees a l’Aldea - Camarles, 150 al port d’Alcanar i 90 més a Móra la Nova - Garcia.
Finalment, en tercer lloc i pel que respecta al sistema d’espais oberts, formula diferents determinacions vinculants per a la protecció de determinats espais, pels seus valors intrínsecs i perquè són considerats recurs generador de desenvolupament econòmic.
Estic convençut que la participació de les institucions, del teixit econòmic i social i dels diferents partits polítics del territori, serà un element clau per aconseguir, des del necessari consens, un instrument de planificació per assolir l’important pes específic que les Terres de l’Ebre han de tenir en el conjunt de Catalunya.
Un Pla territorial de les Terres de l’Ebre, en definitiva, que doni resposta a la clara situació de l’Ebre com a territori emergent del país.
Antoni Sabaté i Ibarz
Responsable d'Acció Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i primer secretari del PSC a les Terres de l'Ebre
