El Consell de Federació ratifica la proposta de les agrupacions perquè Núria Ventura encapçali la llista a l'Ebre

Els socialistes es conjuren per vèncer les enquestes i criden a la ciutadania a mobilitzar-se contra les retallades de CiU i PP

El consell de federació del PSC de l'Ebre va aprovar ahir per unanimitat la proposta de les agrupacions locals perquè Núria Ventura, primera secretària dels socialsites ebrencs, encapçali la llista de l'Ebre a les eleccions al Parlament de Catalunya. Els socialistes ebrencs es van conjurar ahir per vèncer les enquestes i van fer una crida a la ciutadania a mobilitzar-se contra les retallades de CiU i PP.

“Volem un territori fort, competitiu i amb oportunitats, on els nostres joves no hagin d'emigrar”, va apel·lar Ventura, denunciant que són inassumibles les xifres d'atur i l'índex alarmant de pobresa infantil que “no només són fruit de la crisi econòmica sinó de les polítiques més conservadores i antisocials aplicades mai en la història del nostre país”

Per això, la dirigent socialista va ser contundent: “Plantarem cara a la dreta i a totes aquestes polítiques que sumeixen en la misèria milers de ciutadans del nostre país.”

De l'Ebre acompanyaran Ventura en la candidatura, Gerard Gracià i Dolors Bel del Baix Ebre, Josep Maria Lleixà i Joan Castor Gonell del Montsià, Joaquim Paladella de la Terra Alta i Jose Domínguez de la Ribera d'Ebre.

Som els millors!!!

M’agradaria que algú fes un esforç i reconegués que la supèrbia no ha estat una bona “Consellera de la Generalitat” i que s’ha de demostrar si un és el millor, o no. El valor no se suposa, s’ha d’exercir; i farien bé en disculpar-se perquè no han estat els millors. Per això, m’atreveixo a escriure què cal per ser els millors, entre tantes i tantes coses que voldria.

Voldria que els governants de la meva nació, Catalunya, fossin capaços de solucionar els problemes derivats de la crisi econòmica, els que ens afecten a la gran majoria dels catalans: els problemes dels joves que no poden pagar els estudis universitaris; els de la gent gran que no poden arribar a final de mes i, a més a més, han de pagar l’euro per recepta; els problemes dels que no tenen treball; els problemes dels mestres que no poden educar bé els alumnes perquè les aules estan massificades; els problemes que tenim per rebre una sanitat digna i en bones condicions; els problemes dels nostres científics que veuen rebaixats els ajuts econòmics per fer recerca; o coses tan senzilles com que el 15% de la població, d’aquí de casa nostra, no veu la TDT, quan a la resta de Catalunya és de l’1%.

Voldria que els governants sabessin ser “els millors” per administrar bé els impostos que paguem a Catalunya i que no se’n van a Madrid. Que sabessin disminuir les diferències socials; que sabessin distribuir millor la riquesa; que sabessin administrar bé les emocions i els sentiments de tots: nens, joves, adults i vells; que sabessin estar al servei de les persones, i no només dels que més tenen. Voldria que quedés constància que quan tindrem més diners serem més feliços tots, i no uns més que els altres com ara passa.

Voldria també que em defensessin davant dels altres, d’aquells que ens menystenen, i d’aquells que no ens respecten pel que fem i contribuïm. Voldria que allò que reclamem per a Catalunya sigui distribuït equitativament i que aquestes terres, les de l’Ebre, no ens quedéssim un altre cop en l’oblit.

Voldria un Govern fort que ens ajudés a avançar, que no es lamentés del que no tenim, que ajudés als Ajuntaments, que som els més propers a la gent, i que ens pagués el que ens deu des de fa més de 2 anys. I no em lamento, constato un fet perquè se sàpiga.

Voldria que el meu Govern fes una sola mesura perquè els qui més tenen més ajudin a sortir de la crisi, i no em serveix l’excusa que no cal que paguin perquè total el 60% del que pagarien se n’aniria a Madrid . Bé, una sola! Totes les comunitats autònomes han rebaixat el seu tram de l’IRPF menys la nostra; voldria, també, pagar com tots. Voldria que els que puguin pagar-se una sanitat privada, que no els desgravi; perquè això significa menys diners per a la pública.

I ara, què és el que ens queda? 2 anys perduts aguantant, resistint estoicament; això sí, la culpa, dels altres. Què dirien els nostres ciutadans si els Ajuntaments no haguéssim atès les seves necessitats? Que fàcil ho tindríem si no féssim res, perquè a nosaltres tampoc no ens paguen, però això no és el que s’espera de nosaltres. No som els millors! Però hem treballat sense lamentar-nos del que podríem tenir.

Francesc J Miró Melich

Alcalde de Godall

Secretari Acció Política PSC-TTEE.

Vergonyós augment de la pobresa infantil

Hi ha notícies que només apareixen en breus als mitjans de comunicació. I de les que no se’n fan programes especials ni debats extraordinaris. Hi ha notícies sobre les que els comentaristes de capçalera de les ràdios o les televisions no se’n fan ressò. I si no surten als mitjans, no existeixen per a la gran majoria de la societat.

Personalment, hi ha notícies que em treuen la son i normalment són aquestes, les que no surten enlloc. Diversos estudis i informes (UNICEF, Creu Roja, Síndic de Greuges, Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància ) posen de manifest l’alarmant augment de les xifres de pobresa a Catalunya i, sobretot, l’impacte que aquest fet està tenint en la infància a casa nostra, amb els índexs de desnutrició infantil sense parar de créixer. Un de cada quatre infants no pot fer ni una sola menjada al dia i, amb la retallada de les beques menjador la xifra amenaça amb disparar-se. Famílies que fa dos anys portaven els seus fills i filles a Eurodisney avui, després de quedar-se sense feina i sense cap tipus de prestació, no els poden donar de menjar. Estem en una crisi econòmica sense precedents, però no tot és culpa de la crisi, és conseqüencia també de les polítiques de dreta que venim patint els darrers dos anys a Catalunya, amb l’aliança CIU-PP, que ens ha abocat a una crisi social de conseqüències incalculables.

A Catalunya es destina l'1% del PIB a polítiques de protecció a la infància i la família, per sota de l'Estat (1,2%) i del conjunt de la Unió Europea (2%). A la UE amb aquesta inversió s'aconsegueix reduir el 37% de la taxa de pobresa, a Catalunya aquesta davallada és només del 27%. Què vol dir això? Que no s'inverteix amb la prioritat de fer de l'infant el centre de la política pública.

Exemples en són l’eliminació de les prestacions per fills/es a càrrec; la reducció de les beques menjador; l'increment de les quotes d'escoles bressol, de música i de transport escolar; la supressió de subvencions per fomentar activitats extraescolars i de lleure; la reforma de la PIRMI, que ha afectat a 10.000 infants, i el desmantellament del sistema públic de salut. La reducció pressupostària no hauria d’afectar a la garantia de la igualtat d’oportunitats en la infància.

És vergonyós i indecent permetre que això estigui passant al nostre país i que els culpables, la dreta, els poderosos, siguin presentats com a herois. És indecent i vergonyòs que aquestes dades tan demoledores no centrin el debat ni polític ni públic.

El primer repte de la propera legislatura hauria de ser que cap xiquet o xiqueta passés gana. Jo no em resigno, continuaré lluitant per la justícia social, per la igualtat d’oportunitats i pels més febles, pels drets de la infàcia. 

Núria Ventura

Primera secretària del PSC de l'Ebre

“El govern de CiU ha optat per la provincialització en detriment de Tortosa i les Terres de l'Ebre”

El PSC acusa Bel de copiar Mas i posar-se darrere la bandera per amagar el seu fracàs de gestió i de lideratge contra les retallades

El grup municipal del PSC de Tortosa ha denunciat que el govern de CiU a Catalunya, en complicitat amb el govern convergent municipal, hagi optat per la provincialització de l'administració de serveis en detriment de Tortosa i les Terres de l'Ebre. “L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, no ha estat capaç d'enfrontar-se al seu partit per defensar la importància de Tortosa com a capital del territori i ha optat per copiar Artur Mas i posar-se darrere la bandera per amagar el seu fracàs”, ha lamentat el portaveu del grup, Antoni Sabaté.

Els arguments arriben amb claredat en temes claus com la salut atenent que la regió sanitària de les Terres de l'Ebre s'havia dotat de gerència pròpia i ara aquesta es pivota des de Tarragona amb “l'evident injerència de gestió i pèrdua d'autonomia en detriment de l'hospital de referència Verge de la Cinta”.

Altres exemples són la pèrdua de pes del centre d'analítica, que era referent al territori i al país, ja que la responsabilitat en el seu organigrama actual demostra la supeditació de Tortosa a Tarragona, i la missatgeria i el servei de menjador, que s'han encarregat a empreses de fora. “No només és un atac al nostre hospital des del punt de vista assistencial, sinó també a l'economia induïda que generava. Aquí no es pot vendre ni una barra de pa ni un foli, perquè les empreses que presten aquest servei complementari són de fora”. Sabaté també ha denunciat la paralització del projecte del nou hospital, el fet d'haver estat tot l'estiu sense TAC havent-se de traslladar els pacients fora de la ciutat i els dubtes que la nova situació crea als estudiants del MIR que poden descartar l'hospital com a plaça.

Aquesta provincialització es troba també en l'àmbit del desenvolupament econòmic i la necessària orientació als nous emprenedors. “Abans teníem un negociat d'Acció 10, mentre que avui et deriven cap a Tarragona o Barcelona”. I també s'ha referit a l'aturada de l'edifici de les delegacios “que dóna fisonomia de capitalitat a Tortosa més enllà de l'estalvi i funcionalitat que comporta”. A tot això, s'hi afegeix que el govern de CiU ha amagat en un calaix la llei de vegueries.

“En només dos anys ens han fet retrocedir en tots els avanços fets per superar la centralització i en l'aposta per una fisonomia més transversal, defugint les radialitats que critiquem més enllà del Sénia i que es reprodueixen a Catalunya; hem fet marxa enrere en el que creïem superat, que és la província de Tarragona.”