El PSC de l'Ebre participarà demà en la concentració de rebuig a l'eliminació de la venda de bitllets a l'estació de Móra la Nova

El PSC de l'Ebre donarà suport i participarà aquest dissabte, 18 de juliol, en la concentració de rebuig a l'eliminació de la venda de bitllets de tren a l'estació de Móra la Nova organitzada per Trens Dignes. Els socialistes de l'Ebre fan una crida a la ciutadania a participar en aquest acte de protesta a una actuació que perjudica greument els interessos dels usuaris i usuàries, sobretot de les comarques de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta, i que representa un nou greuge per a les Terres de l'Ebre en el servei ferroviari. La concentració es realitzarà a les 11.30 a l'aparcament de l'estació.

La Busca se suma de nou a la Festa del Renaixement de Tortosa amb l’objectiu de contribuir a millorar-ne el rigor històric

Una de les novetats d’enguany serà un joc de l’oca gegant i continuarà  l’aposta pels col·loquis que enguany versaran sobre els jocs populars i els jocs a la cort al segle XVI

L’Associació La Busca de Tortosa se suma per quart any consecutiu a la Festa del Renaixement  per tal de contribuir a fer-la més gran, tal com ha detallat avui la presidenta de l’associació, Teresa Castellà.  “La nostra és una associació que té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l’època del Renaixement”.  Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d’un rigor històric que s’ha perdut en part els darrers anys, segons ha explicat Enric Roig,  exdirector de la Festa i membre de la Busca.  “Enguany s'han produït dos fets històrics molt importants: els 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús i la celebració en algunes ciutats dels 500 anys de la mort de Ferran d'Aragó, que podien haver servit per fer diferents activitats o col·loquis al voltant de la Festa recuperant aquell punt de classe que la van fer mereixedora de distincions i que la diferencien de la resta de recreacions històriques”. Roig lamenta la manca de recerca i d'innovació i el fet que s'hagi tret l'esdeveniment de l'àrea de Promoció Econòmica. "La Festa del Renaixement ha de ser el nostre aparador, amb el que volem arribar a la gent de fora de Tortosa, cal treballar perquè es converteixi de nou en un element de dinamització econòmica del nostre municipi". 

Per aquest motiu enguany es realitzarà un nou col·loqui en aquesta ocasió sobre els Jocs del Segle XVI, tant jocs populars com jocs a la cort, que anirà a càrrec de Roig i d’Iñaki Copoví, membre del Comitè Organitzador de la Festa. Es realitzarà divendres, 24 de juliol, a les 20.30 hores. Aquest se suma als realitzats en les altres edicions sobre el govern a Tortosa, els grups socials i l’espai urbà, l’orgue de la Catedral i la història de la màgia, que es recolliran l’any vinent en una publicació.

Precisament enguany, entre les novetats es podrà participar en un joc de l’oca gegant sobre un taulell reproducció d’un joc real del segle XVI. L’oca s’afegeix a l’oferta de les altres edicions amb jocs com birles, tamburino, baldufes, cèrcol, espardenya, diàbolo i anelles de corda. Se’n podrà gaudir dijous 23, de 18,00 a 24,00 h; divendres 24, de 11,30 h a 13,30 h i de 18,00 a 24,00 h; dissabte 25, de 18,00 a 24,00 h, i diumenge 26, de 20,00 h a 24,00 h.

A banda, durant els dies de la Festa es podrà visitar la Casa Gil de Federic amb els Ambients del XVI que recreen la notaria amb la nissaga Gil de Federic amb l’arbre genealògic i el menjador de la casa; l’espai de la música, amb una petita mostra d’instruments de l’època cedits pel mestre Rosend Aymí entre d’altres, i un espai expositiu relacionat amb la ciutat del segle XVI amb l’exposició: Grups socials i espai urbà a la Tortosa del segle XVI fruit del col·loqui del mestre i historiador Pere Audí i Ferrer.

De nou també hi haurà l’actuació de Dalmau “lo Tortosí”,  un dels il· lusionistes més importants del segle XVI a Europa. Divendres 25, a les 12,00 h, i 20,00 h; dissabte 26, a les 20,00 h, i diumenge 27, a les 20,00 h. I el notari Gil de Federic signarà una credencial manuscrita que lliurà personalment amb el nom dels visitants que s’apropin a la Busca. Dijous 23, de 19,00 a 21,00 h; divendres 24 de 19,00 a 21,00 h;  dissabte 25, de 19,00 a 21,00 h,i diumenge 26, de 20,00 h a 22,00 h.

Roig ha recordat que aquesta iniciativa forma part d’una manera d’entendre la participació ciutadana “inclusiva i no excloent, al costat de les persones i integrats amb les persones dels nostres barris i obrint les nostres portes.  Sumant, sumant i sumant, escoltant les persones.” Per aquest motiu ha lamentat de nou que el govern de CiU, amb el suport d'ERC, no hagi volgut incorporar els actes organitzats per la Busca en el programa del Renaixement. 

La Casa Gil de Federic es troba situada al carrer Gil de Federic de Tortosa. Estarà oberta al públic durant tots els dies de la Festa. Podeu consultar tota la programació i informació dirària en aquest bloc:  http://labuscadetortosa.blogspot.com.es/. Durant aquest dies es podran recollir octavetes per a aquelles persones que estiguin interessades en rebre informació o participar en les activitats que organitza la Busca. 

L’Ajuntament de Móra d'Ebre agumenta en un 76% (56.300€) les retribucions dels càrrecs electes

El grup municipal Socialista hi ha votat en contra

L’equip de govern de l’Ajuntament de Móra d’Ebre (CiU i PP) incrementa, amb el vot favorable d’ERC, un 76% (56.300€) les retribucions a càrrecs electes en relació a l’anterior mandat.

En concret, el mandat 2011-2015, les retribucions eren de 150€ per assistència al ple, amb un màxim de 6 a l’any. I també de 150€ per assistència a cadascuna de les Juntes de Govern Local o del Consell Municipal, amb un màxim de 52 sessions. La despesa total aproximada va ser de 74.100€.

(Cal considerar que alguns dels membres de l'equip de govern cobraven en nòmina la mateixa quantitat que la resta amb assistències)

Per al present mandat, durant el primer ple celebrat el 14 de juliol, s’ha aprovat amb els vots favorables de l’equip de govern (CiU i PP) i el grup d’ERC, a l’oposició, i el vot en contra dels membres del Grup Socialista, un increment del 76%.

Així, la percepció per assistència als plens (ho cobren tots els membres) passa de 150€ a 300€: d’11.700€ a 23.400€ en total. Mentrestant, les assistències a la JGL o Consell Municipal, de 150€ a 250€, el que representa passar de 62.400€ a 104.000€.

També es perceben 100€ per l’assistència dels portaveus a la Comissió Informativa.

La despesa total aproximada serà de 130.400€, és a dir, 56.300€ d’increment el que representa un 76% més

Un regidor de l’equip de govern passarà de cobrar 8.700€ a 14.800€, un augment de 5.900€ anuals. Un regidor a l’oposició, de 900€ a 1.800€, amb 900€ d’increment.

El grup Socialista va votar en contra d’aquests increments en considerar que eren exagerats per a les arques municipals i que s’hagués hagut de consensuar prèviament amb la resta de grups.

A més, creiem que hi ha altres prioritats importants a les que es podrien destinar aquests diners de diferència amb les retribucions anteriors.

Pensem que més de 55.000€ donen per doblar els ajuts als llibres escolar (dels 15.000€ actuals a 30.000€) o per destinar una part a ajuts a les famílies amb fills que estudiïn fora del municipi, tenint en compte les despeses afegides que s’hauran de suportar  aquest any amb l’aplicació de la LOMCE (alguns cursos no podran reciclar els llibres i els han de canviar) o el cost que representen les matrícules dels estudis superiors.

També donen per no haver de posar a l’atur durant els períodes de vacances als professors de l’Escola Municipal de Música i Dansa, que com sabem pateixen un ERO des de fa uns anys.

A més, es podria celebrar la Móra Morisca anualment (la despesa era d’uns 20.000€ i que va passar a fer-se biennal per estalviar aquests costos, tot i el retorn que representava per a la restauració i l’hostaleria del municipi) o, fins i tot, per augmentar el personal de la secretaria, que es troba –segons ells- en situació de precarietat, amb algun pla d’ocupació o amb personal temporal per portar al dia el registre i les actes, fet que ara no es compleix.

Per tot plegat, creiem que no és el moment per fer aquest  increment de les retribucions dels càrrecs electes i, fins i tot, plantejar-se una disminució com han fet diversos ajuntaments de Catalunya.

Antoni Sabaté: “Roma està en cada ciutadà romà”

Antoni Sabaté ha tancat avui, en un discurs emotiu en el darrer ple d'aquest mandat a Tortosa, una dilatada trajectòria política que l’ha portat a ser, entre altres, alcalde de Flix, diputat al Parlament de Catalunya i regidor a Tortosa i Jesús

Discurs de comiat d'Antoni Sabaté Ibarz. Ple extraordinari de Tortosa. 10 de juny de 2015

Sr. Alcalde, regidores, regidors,

Avui m’acomiado com a regidor electe de l’Ajuntament de Tortosa i també ho faig de la política institucional.

Queda lluny, potser no tant, per allò de "irreparabile tempus fugit" aquell 1979 en que als meus 24 anys havia participat activament en les primeres eleccions democràtiques municipals. Aquella presa de possessió dels nous electes, jo encara no, però hi era, i aquella referència als valors socials, morals i polítics heretats en part dels grecs, promotors de la noble tasca de la política, de dedicació al demos de la polis, la polis no com a conjunt d’edificis i carrers, sinó com a comunitat, com àgora i fòrum de participació.

I recordo quan el 1983, l’enyorat Joan Reventós, per cert, quanta falta ens fan avui persones com Joan Reventós, em va vindre a parlar a casa, a Flix, per animar-me a donar un pas decidit cap al compromís amb les institucions democràtiques, començant per la més propera als ciutadans com ho és l’Ajuntament.

Avui toca i vull afirmar solemnement que tot el que sé i sóc en la política ho dec a Flix.

I des de després, el meu compromís ha estat intens i constant: quatre anys de regidor i setze d’Alcalde de Flix, vuit anys Diputat Provincial, dotze de Conseller Comarcal, Diputat al Parlament de Catalunya en el final de la cinquena i durant tota la sisena legislatura, com també diferents responsabilitats en el govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre. I durant aquests darrers quatre anys, membre de la Junta Veïnal del poble de Jesús, poble sentimentalment molt especial i volgut per mi, allí hi vaig estudiar en règim d’intern dels 10 als 12 anys i mai més no hi havia tornat fins ara farà 12 anys. I finalment, regidor de l’Ajuntament de Tortosa.

Si abans he expressat solemnement que tot el que sé i sóc en política ho dec a Flix, ara he de dir que és tot un honor per a mi finalitzar aquesta llarga etapa de la meva vida de compromís públic, a la ciutat de Tortosa, capital de les Terres de l’Ebre.

I ara deixeu-me recórrer de nou als clàssics. Els romans, retòricament deien: on és Roma? Per respondre’s a continuació: Roma és en cada ciutadà romà. Dic això perquè tot i la meva procedència de Flix, Tortosa ha estat i està en mi, com ho està en cadascú dels tortosins i tortosines. Com ho estava també en Tomás de Vilanova, fill de Flix, que havia fixat la seva residència a Tortosa a les primeries dels segle XVI i el 1508 fou nomenat Batlle de Tortosa o, tal vegada, en un altre dels Vilanova que es va casar amb una tortosina dels Oliver de Boteller.

Recordo com, des de la Ribera d’Ebre estant, passades les turbulències de les consultes territorials i, a vegades, ambigus posicionaments, treballàvem per la unitat de les Terres de l’Ebre intensificant l’assoliment de sentiments de pertinença ebrenca i convenint que des de Riba-roja fins les Cases d’Alcanar i La Sènia i des de Caseres fins La Cala, es configura un veritable espai territorial estratègic. I és en aquest context que s’enquadra precisament la Tortosa d’avui i la del demà.

Enrere queden gratificants records, però també queden, deixeu-m’ho dir així, damnificats. Els membres de la família de la o el polític pateixen l’absència insubstituïble, la falta de dedicació. D’una manera especial ho pateixen els fills. Potser uns ho saben compaginar més que uns altres, però aquesta és una realitat que quan la recordo em commou. A totes i a tots ells, el meu sentit i públic homenatge i reconeixement i la meva estimació infinita.

Ara, avui, em toca retirar-me, refugiar-me en “l’Aurea Mediocritas” d’Horaci, com aspiració d’una persona que ha estat molts anys en la vida pública i ara aspira, aspiro a viure tranquil i passar més desapercebut que una altra cosa.

Per finalitzar, voldria reflexionar sobre aquella qüestió ja plantejada per Sòcrates, Plató i Aristòtil: qui ens ha de governar? Els millors, deien…Molt bé….I cóm sabrem qui són els millors?

La pregunta quedava a l’aire però jo em voldria arriscar a fer el catàleg de qualitats amb tots els matisos que s’hi vulguin afegir. Els millors haurien de ser els honestos, savis, propers, servidors, sincers, compromesos, autocrítics, els qui saben escoltar, els humils i els valents. A cada adjectiu, segur que li manquen mils de matisacions excepte el primer, l’honestedat. L’honestedat es té o no es té, no es pot ser honest fraccionadament.

És així que desitjo que els governants de la nostra ciutat i també del nostre país i del món, que posin en pràctica tots aquests valors, sobre tot l’honestedat.

I a tots valtres, companyes i companys regidors, Sr. Alcalde, que hem compartit aquest mandat que finalitza, us vull expressar el meu reconeixement des de la vessant institucional I la meva amistat des de la vessant personal.

Que tingueu encert i sort.