Una decisió responsable

Sóc mare d’una xiqueta de disset anys, que quan era menuda i volia qualsevol cosa i jo li deia que no tenia diners, sempre deia el mateix: “...pos vés al caixer i treu pessetes”.

Era una frase que ens feia molta gràcia als de casa i que parlant amb altres mares coincidíem en què els seus fills també ho deien. Els costava entendre que els diners del caixer no eren infinits i que només si primer en posaves després en podies treure i gastar en coses que foren veritablement necessàries.

Aquests dies que hom parla de la pujada de l’IVA m’ha vingut al cap el que em deia la meva xiqueta, perquè hi ha persones que sembla que pensen igual, és a dir, demanen al Govern més cobertures socials (augmentar despeses) però no pot augmentar els seus ingressos (impostos). Sembla que també pensin que el Govern té un caixer automàtic d'on es pot treure diners sempre que vulgui sense posar-ne abans.

Els impostos no són una meta, són un instrument de la política econòmica que els governs tenen per atendre les necessitats del país i dels ciutadans en cada moment. Fins ara, el Govern socialista els havia abaixat perquè l’economia creixia, però ara és necessari pujar-los una mica perquè a pesar de la crisi hem de fer front a l’augment de la despesa en protecció social (ara és quan més ho necessiten els que estan a l’atur )i hem de reduir el dèficit públic, que ha augmentat per la pèrdua d’ingressos i també, en gran part, perquè el Govern va decidir augmentar la protecció social el 2008 i 2009, precisament per no deixar a ningú abandonat sense cap mena d’ajut.

Tenim tres tipus d’IVA: el general,el reduït i el super reduït. A partir del juliol, el general passarà del 16% al 18% (un rebut de telèfon de 60€ passarà a ser de poc més de 61€). El reduït, que és el que s’aplica a la majoria d’aliments que comprem o a l'habitatge, passarà del 7% al 8% . I l’IVA super reduït no pujarà. Aquest és l’IVA que s’aplica entre altres als medicaments, als aliments de primera necessitat, al llibres, als vehicles per a minusvàlids i als Habitatges de Protecció Oficial.
A més, el Congrés ha aprovat rebaixar l’IVA a les obres de rehabilitació, per tal d’ajudar a crear llocs de treball al sector en que més ha augmentat l’atur .

Amb aquesta pujada, el Govern preveu recaptar 5.150 M€ , una quantitat amb què, per exemple, es poden financiar 490.000 pensions de jubilació anuals; 2.043.000 Rendes Bàsiques d’Emancipació anuals, per als joves; 827.000 prestacions a persones amb dependència de màxima severitat durant un any, i un terç de la inversió pública en R+D+i.

Tot i la pujada, Espanya té l’IVA més baix d’Europa, ja que el tipus general mitjà és del 20%, encara dos punts més del que tindrem. El reduït del nostre país (8%) és dels més baixos de la UE, a Portugal és del 12% i a Italia és del 10%. El tipus super reduït a molts països no existeix.
El Govern treballa per sortir de la crisi, consolidar la recuperació econòmica, tornar a crear ocupació i reequilibrar els comptes públics.

Lluïsa Lizarraga.

Diputada pel PSC al Congrés dels Diputats.

L'Entesa dóna suport perquè l'Educació sigui el nucli de l'estratègia de Lisboa

El senador Joan Sabaté demana que els objectius educatius siguin concrets i tinguin mecanismes de control i seguiment, a diferència de l'estratègia de 2010. També insisteix en el reforç de la Formació Professional.

Joan Sabaté, portaveu de l'Entesa a la Comissió Mixta per a la Unió Europea, va interpel·lar ahir a la tarda el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, sobre la futura Estratègia de Lisboa i la importància de l'educació com a eix de l'economia del coneixement per una Europa competitiva, social i sostenible.

Sabaté creu que l'Educació és bàsica per al creixement econòmic i el desenvolupament social i polític, una educació que garanteixi l'equitat i la cohesió social, amb les mateixes oportunitats per desenvolupar capacitats. El senador va destacar els espais superiors d'investigació i d'educació, però ha insistit en la importàncai també de la Formació Professional, una FP que sigui homologable i que serveixi per formar als quadres mitjans de la indústria, amb intercanvi d'experiències entre països. Per a la Universitat, Sabaté va dir que no es tracta d'homegenitzar les universitats però que siguin comparables i homologables.

També per a Sabaté, no només s'ha de pensar en una societat més competitiva, dinàmica i innovadora. El senador va explicar que la UE ha de ser referència en drets humans i propiciar un model educatiu de formació en valors de la democràcia. Un altre aspecte determinant per a l'Entesa és el paper central de l'educació pública com a garantia de tot allò proposat.

El senador va demanar un balanç de la presidència espanyola de la UE en aquest aspecte, del fracàs de l'anterior estratègia i de l'esborrany que es planteja, sobre el seu nivell de concreció. Per a Sabaté, no es poden repetir els mateixos errors que en l'estratègia anterior, mancada de mecanismes de control i seguiment.

El ministre d'Educació va subratllar precisament que els passos que s'han donat cap al disseny de la nova Estratègia de Lisboa per a 2020 han anat encaminats a situar l'educació en el centre de l'economia, no com una reflexió o un exercici de voluntarisme, sinó com un compromís. També ha explicat que fins ara la política d'educació no havia estat cap prioritat de la UE, havia tingut un paper vicari en les polítiques de creixement econòmi.

Gabilondo s'ha mostrat molt proper a les propostes de l'Entesa i ha coincidit en la importància de la Formació Professional, en què no es busca la uniformitat entre països, sinó la compatibilitat. El Ministre ha afirmat que no està eufòric però si satisfet que la Comissió Europea hagi inclòs en el Document esborrany per a 2020 per primera vegada l'educació i tant de bo sigui així en el Consell que se celebrarà a la primavera.

La Vegueria de l'Ebre, més a prop

Les Terres de l’Ebre estem aquests dies d’enhorabona. La Llei de Vegueries, que permetrà el reconeixement institucional del nostre territori, ha començat a caminar ja al Parlament, després de molts anys d'espera. Finalment, la Vegueria de les Terres de l'Ebre veurà la llum gràcies al govern liderat pel President Montilla. Lamentablement, una vegada més, CIU s’ha aliat amb el PP en contra de la gent de l’Ebre i ara diu que "no toca". De manera completament irresponsable farà tot el possible perquè no prosperi, ja ho ha anunciat.

Amb el projecte de llei de vegueries es recuperarà la figura històrica de la vegueria -anul•lada pel decret de nova planta i que es va recuperar durant la República-, se suprimirà la divisió provincial i se substituiran les diputacions. La iniciativa proposa dividir Catalunya en set vegueries (Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre) sobre les quals s'organitzaran tots els serveis de la Generalitat i on el govern exercirà les funcions de planificació, programació i coordinació territorials.

La Llei de Vegueries és una clara aposta federal, un dels nostres principis com a socialistes per a la governança del país. Volem una Espanya federal, donant més pes als territoris, donant més poder de decisió. També volem una Catalunya federal. El nostre país és molt divers i els colors que el formen tenen tonalitats diverses, des del Pirineu a la Catalunya Central, des de l’Ebre fins a Girona, Lleida, Barcelona, Tarragona o l’Àrea Metropolitana. Les polítiques a aplicar en cada cas depenen de cada realitat i no és el mateix viure en un lloc que en un altre, les prioritats s’han de marcar des de casa i no des de quilòmetres i quilòmetres de distància. Hi ha moltes Catalunyes i les vegueries és un reconeixement a totes elles.

El camí no ha estat fàcil fins aquí i tampoc ho serà fins arribar al final de la cursa, però avui ja som més a prop d’aconseguir allò que hem reclamat durant molts anys. La Llei de Vegueries és una garantia d’equilibri territorial, una llei que simplifica la maquinària institucional, donant més proximitat al ciutadà i una igualtat d’accés als serveis públics. És una llei valenta, que, com deia, portàvem esperant anys i panys. Comença el compte enrere, enhorabona!

Núria Ventura

Alcaldessa d'Ulldecona i diputada pel PSC al Parlament de Catalunya
Alcaldessa d’Ulldecona i Diputada al Parlament

PIOVE?...PORCO GOVERNO

Amb aquesta frase, teòricament representativa de l’actitud del poble Italià, d’esperar que el pare estat ho resolgui tot, fins i tot les inclemències metereològiques, podríem al·ludir a una actitud també habitual en la nostra societat. Potser aquesta coincidència té el seu origen en la nostra herència comuna des de l’antiguetat. O, potser, en una tradició molt més recent de règims autoritaris i, per tant, d’actituds paternalistes que amb la nostra herència catòlica i mediterrània, ens diferenciaria de l’esperit liberal i, per tant, reivindicador de la responsabilitat individual, dels països nòrdics de tradició protestant, en línia del que explicava el sociòleg alemany Max Weber.

Aquesta reflexió em va venir al cap aquest dimarts passat mentre de 6 a 8 del matí viatjava cap a l’aeroport per assistir al ple del Senat. Era el dia després de la “gran nevada” i totes les emissores de ràdio no parlaven d’altra cosa. Al·lusions al “caos” que s’havia produït de Barcelona cap al nord, amb especial incidència dels problemes a la província de Girona, referències a la gent que havia dormit en poliesportius habilitats, amb els quals s’estava treballant perquè puguessin esmorzar, caiguda del subministrament elèctric en algunes comarques gironines, inclosa la capital, i avisos per que ningú sortís a la carretera si no era absolutamente imprescindible. M’assaltava el dubte de si era un irresponsable per intentar complir amb el que d’altra banda era la meva obligació com a senador o si, fins i tot, era insolidari. Tot i això, vaig agafar uns guants adequats per si havia de posar cadenes al cotxe i vaig sortir a la carretera, mirant de moderar la velocitat per si hi havia gel, ja que les temperaturas eren efectivament baixes. La veritat és que vaig arribar a l’aeroport a uns 180 quilòmetres de distància, sense cap problema, i al cap de poca estona, a les deu, ja era a Madrid.

Les reflexions en realitat són dues. Per una banda estàvem davant d’una nevada, advertida des de feia almenys dos dies i que potser hauria d’haver provocat en els conductors, que ara es trobaven a la carretera clamant contra les autoritats, la precaució d’anar preparats i agafar com a mínim cadenes si és que era inevitable sortir a la carretera. Després, comprensió cap a unes autoritats que malgrat haver mobilitzat 100 màquines llevaneus, 7.000 mossos i 1.000 bombers, més enllà del personal sanitari i de serveis socials, que reforçant torns varen atendre totes les persones que ho varen necessitar, probablement no podien arribar a tot arreu amb la mateixa celeritat i eficàcia, per tractar-se d’un problema que com a molt es produeix una vegada cada dècada. D’altra banda, una reflexió crítica, en haver comprovat que en el meu trajecte per mitja costa catalana no havia tingut problemes. No entenc la crida general a no surtir de casa, seguramente un excès de prudència per part dels responsables de protecció civil, i allò que tant patim la gent de l’Ebre i en general els del sud del nostre país, que quan passa quelcom de Barcelona cap amunt ja passa a tot Catalunya. Si algú més “responsable” i més “solidari” que jo es va quedar a casa i no va sortir, m’imagino que devia pensar al cap de poques hores quan les informacions ja deien que tot s’havia normalitzat.

Vull això sí, agrair el seu esforç i la bona feina, a tot el personal de les administracions públiques que va treballar per ajudar a superar la situació d’emergència i a les autoritats que els varen coordinar, fins i tot reconeixent alguna mancança. Jo sóc d’aquells que creuen que quan plou, alguna cosa hi deu tenir a veure el cel.

Joan Sabaté i Borràs
Senador i president del PSC de l'Ebre