divendres, 31 de desembre del 2010

Uns 40.000 ebrencs veuran incrementada la pensió a partir de demà

La diputada Lluïsa Lizárraga destaca l'esforç del govern espanyol, en un moment de crisi com l'actual, que representa una xifra total a l'Estat de 2.659 milions d'euros

Totes les pensions pujaran a partir de demà, dia 1 de gener, com a conseqüència de la desviació a l'alça de l'IPC, en 1,3%. Això permetrà que tots els pensionistes, 8,5 milions a l'Estat espanyol, uns 40.000 a les Terres de l'Ebre, vegin incrementada la seva pensió a partir de demà. A més, les pensions mínimes i les no contributives augmentaran un 2,3%. La diputada socialista, Lluïsa Lizárraga, ha valorat molt positivament aquest fet i ha destacat l'esforç del govern espanyol tot i la crisi. "El pagament d'aquest increment i de la compensació del 2010 li costarà a l'Estat un total de 2.659 milions d'euros", ha detallat

Tenint en compte, doncs que la revalorització de les pensions a principis de l'any 2010 va ser de l'1% i l'IPC de novembre va ser del 2,3%, la diferència de l'1,3% es compensarà amb un pagament per una sola vegada a finals de gener de 2011, per compensar la desviació acumulada a l'any 2010, i l'augment d'aquest 1,3% en la pensió, "que quedarà ja consolidat a partir de gener de 2011".

Pel que fa a les pensions mínimes i no contributives augmenten un 2,3%. Tal com es va explicar des del Govern, aquestes sí es revaloritzen, ja que a l'13% d'augment general, s'hi suma un 1% d'augment per revalorització per al 2011.

Lizárraga també ha donat dades comparant la pensío mínima al 2004 respecte al 2011. Així, pel que fa a la jubilació en què el titular de 65 anys o més amb cònjuge a càrrec percebrà 742 euros, un 53,02% més que al 2004, mentre que els jubilats de 65 anys sense cònjuge, en cobraran 601,40 euros, un 38,53% més. Pel que fa a les pensions de viduïtat, el titular amb càrregues familiars en percebrà 695,40, un 81,25% més, i els que no tenen càrregues familiars, 601,40, un 46,06% més que el 2004. Quant a la incapacitat permanent (gran invalidesa amb cònjuge a càrrec), en cobrarà 1.113 euros, un 53,03% d'increment respecte al 2004. Finalment, les pensions per orfandat seran de 183,70 euros, un 47,6% més. "En xifres totals, la pensió mínima de jubilació al 2004, que era de 654,34 euros, ara augmenta a 892,38 euros, mentre que la pensió mitjana del sistema passa de 581,06 a 785,83 euros", ha resumit Lizárraga.

Lizárraga també ha valorat molt positivament l'acord sobre el Pacte de Toledo que permetrà garantir l'estabilitat del sistema públic de pensions a mig i llarg termini. Segons la diputada, cal recordar que els actuals pensionistes no es veuran afectats per la reforma del sistema de pensions i "mantindran íntegres els seus drets adquirits i plenament garantides les seves pensions", i a més ha afegit que el govern considera irrenunciable mantenir la fortalesa del sistema públic de pensions amb vista al futur, per la qual cosa està impulsant una reforma que considera absolutament necessària fer ara d'una forma progressiva i sense dificultats. "S'aplicarà a través de períodes transitoris suficients per garantir l'adaptació i permetrà, a més, incrementar l'equitat interna del sistema, amb una major correlació entre cotitzacions i prestacions".


divendres, 24 de desembre del 2010

Política i emocions

Ha arribar l'hora de l'alternança. Així ho ha decidit la ciutadania. Aquest és el fonament de la democràcia

Durant les darreres setmanes, hem vingut explicant la inversió sense precedents que el DPTOP de la Generalitat de Catalunya ha aplicat a les Terres de l'Ebre, així com una exhaustiva planificació de cara el futur.
Carreteres, pont, ports, polígons industrials, llei de barris i millora del transport públic ha estat el nostre relat de la cohesió social, de l'equilibri territorial i de la construcció d'un país en xarxa.

Tanmateix, instruments de planificació com la normativa urbanística de construccions en sòl no urbanitzable, el Pla Territorial i el Pacte Nacional per a les Infraestructures, situen, sense cap dubte, a les Terres de l'Ebre en l'agenda de la modernització de Catalunya.

Hem volgut contribuir a resoldre el dèficit d'inversions que de forma crònica venia patint el nostre territori i a preparar-lo per afrontar els reptes de present i futur. Jo crec, sincerament, que en bona part ho hem aconseguit.
Amb tot, queda molt per fer, clar que sí, com també segur que no hem encertat en tot perquè sempre tot és millorable, certament.
En un to més personal, voldria expressar el sentiment d'haver viscut una etapa apassionant de construcció territorial, d'haver treballat per un territori que m'estimo, que crec fermament en les seves possibilitats de desenvolupament. D'haver compartit amb tantes persones i institucions, des de la pluralitat, aquesta passió per les Terres de l'Ebre.
Podria inventariar extensament les actuacions concretes que tenen a veure amb aquest escrit. En vull triar dues.

Una de ben senzilla, la nova expedició de transport públic entre la Serra d'Almos fins Móra la Nova (estació de ffcc) i Móra d'Ebre (hospital). En l'acte institucional a la sala d'actes de la pedania -aviat EMD-, hi havia gent gran que vessava llàgrimes, tot dient que mai havien tingut autobús públic i que ara ja no caldria molestar als seus fills o parents per anar a pujar el tren o anar a l'hospital.

Una altra de més envergadura. El pont que uneix Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. En el moment inicial de trobar-se la gent de banda i banda del riu, enmig del pont, també sorgiren llàgrimes.
Sóc dels qui pensen que la política també és un compendi d'emocions i jo he tingut el privilegi d'haver-ne compartit moltes amb la gent de l'Ebre, el meu territori.



Antoni Sabaté Ibarz
Responssable de l'Acció Territorial del DPTOP a les Terres de l'Ebre



dijous, 23 de desembre del 2010

El PSC tortosí critica un pressupost virtual i de retirada que farà impossible la gestió del municipi més enllà del juny vinent

Es tracta d'un projecte de comptes ficticis, que eleven l'endeutament, quedant-se ja en l'oblit, entre altres, el centre de dia i les tres llars d'infants que van prometre

El PSC de Tortosa ha lamentat aquest matí el darrer dels pressupostos del govern convergent per a aquest mandat que no és res més que un projecte de comptes fictici, virtual i de retirada, que farà impossible la gestió del municipi més enllà del juny vinent. I és que, segons el portaveu del grup municipal Socialista, Joan Sabaté, "aquests pressupostos són de terra cremada i denoten manca de responsabilitat política de l'actual alcalde en la mesura en què el nou govern municipal que surti de les eleccions de juny es trobarà unes partides sense fons i ni cinc al calaix". Els socialistes votaran en el ple extraordinari de demà en contra d'aquest projecte de comptes.

Es tracta doncs, d'un pressupost fictici, perquè infla artificialment les partides d'ingressos, especialment l'impost de construccions i obres, en un moment en què la construcció està totalment aturada i confiant bàsicament en les obres del Parador Nacional de Turisme, que no se sap si es demanarà la llicència de la totalitat de l'obra durant aquest exercici. Així mateix, les despeses es calculen amb una reducció important, especialment del capítol de compra de béns i serveis que es preveu que disminuiran un 7,75%, quan en la seva major part són despeses fixes per consum d'energia i altres.

Pel que fa al capítol de personal, malgrat la reducció del 5% del sou dels funcionaris, només es preveu que baixi el 0,84%. "Això vol dir que el senyor Bel mantindrà la seva política clientelar contractant gent amb voluntat electoralista". El que sí que es reduirà sensiblement és l'aportació a les entitats socials i ONG's com ara Càritas i Creu Roja, que veuen reduït el seu pressupost un 25% i un 50%, respectivament, o en el cas del Fons Català de Cooperació amb el Desenvolupament, que disminueix un 25%, després de la retallada de l'any anterior que el va allunyar molt del 0,7%, que era el mínim que havia mantingut l'anterior govern socialista.

On sí també hi ha hagut reducció és el en el capítol d'inversions que seran zero, més enllà de les que tenen continuïtat respecte a l'exercici anterior. "Es diu que les inversions es continuaran fent amb la GUMTSA, però l'informe d'intervenció delata un fons de maniobra negatiu d'aquesta societat, de menys 7,5 milions d'euros, que més enllà d'evidenciar una situació força preocupant impedeix invertir amb recursos propis com afirma el senyor Bel", ha detallat Sabaté.

El dirigent socialista també ha denunciat que el govern de Bel s'hagi gastat 1.200.000 euros en unes obres de "luxe" a l'edifici de l'Ajuntament quan han deixat oblidades les grans promeses que ells mateixos van incloure en un Pla d'Actuació Municipal que s'ha demostrat que ha estat paper mullat. Així, en l'oblit han quedat, entre moltes altres actuacions, el centre de dia i residència per a la gent gran, les llars d'infants, dues a Tortosa i una a Campredó, i la promoció pública d'habitatges. "Estem a finals de mandat, falten cinc mesos per a les eleccions. On són les llars d'infants, els habitatges i els compromisos com aquest aparcament al centre promès als comerciants? Segurament avui jo hauria pogut fer el mateix numeret que el senyor Bel i posar-me el casc i visitar les obres de la nova piscina comprovant que no s'està fent res o entrar amb el meu cotxe a un aparcament que no existeix", ha etzibat Sabaté, mentre recordava la importància que té per a la ciutat la construcció de la piscina, que és una de les grans mancances de Tortosa, i lamentant que CiU hagués rebentat la seva construcció durant el mandat socialista. "Quatre anys després, el més calent està a l'aigüera. Estem davant un escenari altament preocupant".

Finalment, Sabaté, ha criticat la gravetat que representa l'elevat endeutament al qual Bel ha dut l'Ajuntament, de més de 48 milions d'euros, al qual cal afegir el cost de construcció de la piscina, que és una forma de deute encobert pel qual l'Ajuntament haurà de pagar entre 40 i 50 milions d'euros els propers 25 anys. Un endeutament que arriba malgrat l'incompliment de la majoria de les promeses incloses en el Pla d'Actuació Municipal.





dimarts, 21 de desembre del 2010

El PSC d'Amposta escull Antoni Espanya candidat a l'alcaldia




Repetirà tàndem amb Lluisa Lizárraga, amb l'optimització dels recursos municipals; el suport al comerç local, la cultura i el turisme; la millora de la mobilitat, i la construcció d'un centre cívic, com a principals propostes del programa

Antoni Espanya serà el candidat del PSC a l'alcadia d'Amposta. Així ho va aprovar l'assemblea de l'agrupació local socialista que es va celebrar divendres passat, on també va acordar-se que la diputada Lluïsa Lizárraga ocuparà el número dos de la llista, repetint-se el tàndem que es va presentar a les darreres eleccions munipipals. D'aquesta manera, és la primera vegada en els darrers vint anys que el PSC presenta el mateix candidat per segona vegada consecutiva. I és que els socialistes ampostins creuen que la tasca desenvolupada tant per Espanya a la direcció dels serveis territorials d'Agricultura els darrers set anys, com Lizárraga al Congrés, durant el mateix període, i tots dos amb una experiència de set anys i mig a l'Ajuntament, posa en valor la candidatura, perquè són dues persones conegudes i amb una capacitat de gestió contrastada. Més enllà del número 1 i 2, la resta de la llista presentarà moltes cares noves, que combinaran la joventut amb l'experiència, amb una mitjana d'edat entre els 40 i 45 anys.
Espanya ha volgut destacar la feina feta des de l'oposició durant els darrers quatre anys en què s'ha posat l'accent per aconseguir el màxim de coses possibles per al municipi. “Hem treballat tant o més que l'equip de govern per Amposta.” De fet, la roda de premsa d'avui s'ha realitzat en el nou auditori de Fira Amposta, un equipament de 2 milions d'euros finançat al 100% pel Fons Estatal d'Inversió Local. “Aquesta és una mostra dels prop de 50 milions d'euros que el govern de l'Estat ha invertit a Amposta, i el mateix podem dir del govern de la Generalitat, on parlem també d'uns altres 50 milions d'euros, entre els quals en detaquen, per posar alguns exemples, les millores en comunicació; en equipaments culturals, educatius i sanitaris; totes les obres lligades al pla integral de protecció del Delta, i millores en regadiu”, ha resumit. En total, uns 100 milions d'euros per part de les dues administracions de l'Estat i la Generalitat, totes dues amb el PSC al capdavant, “una inversió que no s'havia vist mai en la història d'Amposta.”
Tot i que la prioritat ha estat treballar en positiu per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, Espanya ha repassat també el que han estat els temes més controvertits d'aquest mandat, i que han demostrat “una gestió bastant mediocre per part del govern de CiU”. Així ha detallat situacions com la de l'escorxador, que ha deixat un forat d'1.700.000 euros en les arques municipals “i que no està resolt, perquè encara no s'ha adjudicat.” També ha recordat el cas dels multicinemes d'Amposta, que va estar en funcionament durant molts anys sense llicència, fins al punt de provocar que una altre empresa de multicinemes del territori interposés una demanda de 3 milions d'euros a l'Ajuntament com a responsable civil subsidiari. Espanya ha lamtentat també la manca de col·laboració de l'Ajuntament en la municipalització de les escoles de les societats musicals d'Amposta, tot recordant que en el cas concret de la Lira, que sí que volia aquesta municipalització, “la negativa de l'alcaldia a fer-ho li farà perdre 100.000 euros perquè estaven consignats al pressupost del 2010 i per molt que el el nou titular d'Enseyament arribi a un acord amb l'Ajuntament, aquests 100.000 euros ja no es podran recuperar”. Altres episodis negatius per al municipi, segons els socialistes, ha estat l'excessiva pujada de l'IBI, que durant els darrerrs deu anys ha estat del 70%, i els favoritismes cap a determinats empresariss locals. “En conclusió 24 anys de majoria absoluta, al final, comporten un cert relaxament, la sensació que l'Ajuntament més que la casa de tots és la casa d'alguns i això deriva en una manca d'eficàcia en la gestió dels recursos municipals”, ha etzibat.
Els principals eixos del programa
Els socialistes ampostins ja tenen també molt avançat el que serà el programa amb què concorreran a les eleccions. De fet, avui ja han apuntat quins seran els cinc principals eixos. Evidentment, el primer, per fer front a la crisi, anirà molt enfocat, per una banda, a optimitzar els recursos municipals. “Amposta té un pressupost de 40 milions i, per tant, té molt de de marge per estalviar, per fer més eficaç la gestió dels recursos”, ha detallat Espanya, que ha recordat: “Nosaltres ja hem llançat propostes com la creació d'una central de compres i d'una gerència de personal, per fer més transparent la contractació del personal vinculat a l'Ajuntament”. També és clau el suport a l'economia productiva local. “El comerç local està desassistit. Ens consta que hi ha molt malestar per l'obertura del Carrefour, que tindrà un impacte molt important, per la qual cosa cal minimitzar aquest impacte i proposem un pla de suport al comerç local que compensés la baixada de facturacio”.

Un altre eix serà el turisme, amb una aposta clara perquè Amposta lideri la promoció turística del Delta, en col·laboració amb la resta de municipis. El tercer, la potenciació dels punts forts d'Amposta com a ciutat, com són l'oferta esportiva amb l'INEF i l'IES de Tecnificació a punt de construir-se; el patrimoni cultural i, molt especialment el musical, “en què cal treure'n el valor afegit”, i tota la cartera de serveis sociosanitaris. El quart eix fa referència a la que contina sent la gran assignatura pendent d'Amposta, la millora dels espais públics i de la mobilitat. I el cinquè, posar en marxa un seguit de temes pendents quant a equipaments com són el nou CAP, una nova estació d'autobusos, i finalment la construcció d'un centre cívic, reivindicat per l'associació de veïns “el qual tirarem endavant si governem”.
Cal recordar que en les pròximes eleccions municipals, l'Ajuntament d'Amposta passarà a tenir una composició de 21 regidors. Espanya ha destacat que l'objectiu dels socialistes ampostins és moure l'electorat històric perquè el nombre actual de quatre regidors no s'addiu amb el sentiment socialista que hi ha a la ciutat. En les darreres eleccions generals, el PSC va aconseguir 5.000 vots.
Els perfils

Antoni Espanya Forcadell va nàixer el 1965 a Amposta, està casat i és pare de dos fills. Prové d'una família força coneguda a Amposta amb tradició política d'esquerres i vinculada al comerç de roba. Biòleg, i amb estudis d'Enginyeria Tècnica Agrícola, fou tècnic del grup A al Parc Natural del Delta de l'Ebre. Duran els darrers set anys (2004-2010) ha estat director dels Serveis Territorials del departament d'Agricultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. És primer secretari del PSC d'Amposta i portaveu del grup socialista a l'Ajuntament, i secretari d'Ordenació del Territori a la Federació de PSC de l'Ebre. Afiliat a la UGT, és soci del CF Amposta, del Club esportiu de pesca i del Club de Gimnàstica Rítmica d'Amposta. Practicant habitual de l'esport, és un dels polítics de les Terres de l'Ebre més actiu a les xarxes socials. Al facebook compta amb 3.655 amics.
(http://www.facebook.com/home.php?#!/profile.php?id=1122884093).
També té blog propi http://toniespanya.blogspot.com/
Lluïsa Lizárraga Gisbert va nàixer el 1960 a Amposta, està casada, té una filla i és professora d'EGB. És mestra del Col·legi Públic Agustí Barberà d'Amposta. És diputada al Congrés pel PSC i regidora a l'Ajuntament d'Amposta.
*La segona foto és d'ACN