L’arribada al Parlament de Catalunya de la Iniciativa Legislativa Popular (I.L.P.) que és una proposició de llei per la prohibició dels cultius de productes agrícoles modificats genèticament, fica en evidència que hi ha un gran debat a Catalunya i al món sobre els transgènics. La proposta de la Comissió Europea d’obligar a l’aixecament de la moratòria del conreu de dues varietats de panís transgèniques a Àustria i Hongria, i la votació negativa per part de 20 països, entre ells Espanya, a aquesta proposta, dóna idea de la important discussió i la dificultat de ficar-se d’acord, en un camp en el que resulta complicat tenir un debat tranquil, equilibrat i serè.
És també evident que fa falta informació per crear cadascú la seva opinió, un 37’22 % de la gent diu que no sap que són els transgènics, i un 95’2 % diu que s’informa insuficientment.
Pot ser per aquesta falta d’informació o no, la gent pensa en un 43’9 % que els productes transgènics són un risc per a la salut, és això una previsió vers uns productes desconeguts? Pot ser que sí. El que és clar és que sigui o no sigui, hem de saber-ne més per tenir opinió i posició primer individualment i després com a col·lectiu.
A Catalunya, de plantacions transgèniques només n'hi ha de panís, concretament és la varietat MON 810, que té com a característica la resistència al “taladre”, una de les principals plagues del panís a Catalunya, 20.447 hectàrees sembrades que representen un 48’37 % del total, es a dir, Déu n'hi do el que els pagesos fan servir aquesta varietat.
El debat està servit i el Parlament de Catalunya haurà de tenir una posició, eminentment política, ja que legalment a Europa una regió no pot prohibir el seu ús i el seu conreu. Està clar, però, que el pes polític de l’opinió de Catalunya és importantíssim a nivell de discurs i desenllaç d’aquest trencaclosques científic, moral i econòmic.
He dit econòmic, i és que és més que evident que darrera de tot plegat també hi ha una repercussió econòmica, el món de les llavors, el món de la investigació, el món dels recursos per acabar amb la fam o la simple alimentació també de la ramaderia.
Sóc dels que pensa que és un debat important i que la nostra contribució ha de ser positiva, no podem fer un debat de sentiments, sinó que l’hem de fer seriós i rigorós, perquè en una Catalunya que vol ser un referent mundial en recerca i investigació no es pot caure en cap mena de menyspreu a l’evolució científica, clar que sempre pensant en que ha de ser segura i sostenible, al temps que en cap cas ha de beneficiar als grans en detriment del més febles.
Jo sóc uns dels que hores d’ara no tinc les coses prou clares i que la meva opinió la tinc dividida, és però evident que tots plegats hem de fer un esforç per prendre la decisió adequada pensant en aquest món, món dels transgènics al món.
Diputat al Parlament i portaveu del PSC a la Comissió d'Agricultura
