Creixement per crear llocs de treball

A penes estem tancant les darreres eleccions autonòmiques, quan coincidint amb l'inici del 2011, enfilem la recta de les eleccions municipals. En els darrers comicis, els socialistes hem suportat la factura de la greu crisi econòmica que estem patint i segurament d’algunes de les errades que hem comès en el govern. Ha servit de poc, malauradament, l'evidència d’una important acció de govern, que a les Terres de l’Ebre ha significat, entre moltes altres inversions, el pont del Passador al Delta o l’arribada de la Universitat Rovira i Virgili, amb el nou edifici del campus a Tortosa o la important actuació mitjançant la Llei de Barris al nucli històric de Tortosa. Amb tot, les eleccions municipals es presenten amb una expectativa nova i molt depenent de les circumstàncies locals.

El repte socialista avui, en l’àmbit local, és presentar un projecte que ofereixi solucions a les conseqüències de la crisi. Donar solucions als problemes de les famílies i de les persones, fent un esforç en la millora dels serveis socials i, sobretot, impulsant la promoció econòmica per crear llocs de treball. La crisi és global però moltes de les solucions s’han de donar en clau local, parafrasejant aquella frase dels mediambientalistes, “cal pensar global i actuar local”.

En l'etapa d’alcaldia socialista a Tortosa (1999-2007), en un context de creixement econòmic, conscients que després s’esdevindria una etapa de recessió, tot i que era imprevisible la seva magnitud, vàrem treballar fort per asseure les bases d’un creixement estructuralment sòlid. Vàrem negociar amb el govern de la Generalitat la creació del gran polígon Catalunya Sud, una gran reserva de sòl industrial ben comunicat, que havia de disposar d’aigua abundant i ampliable amb vista al futur. Vàrem aconseguir la ubicació de la Universitat Pública de referència, la Rovira i Virgili, a Tortosa, entenent que la qualificació dels nostres joves, el coneixement i la recerca són claus en la nostra competitivitat com a territori, i vàrem aconseguir incloure en la planificació de les infraestructures amb vista al futur immediat: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i el pas de la nova autovia del Mediterrani per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, més concretament pel terme municipal de Tortosa, aconseguint aquí el creuament dels dos eixos, el de la vall de l’Ebre i el de la Mediterrània, recuperant el valor estratègic del nostre territori.

Han passat quatre anys d’ensopiment i de paràlisi esterilitzant, en la millor tradició de la dreta tortosina, que res no es mogui, una ciutat petiteta, ben controlada pels de sempre i sense que vingui competència de fora per a alguns empresaris i comerciants, de mirada curta i llarga ambició. Es podria citar a Lampedusa, “es tracta d’aparentar que tot canvia perquè res no canvie”.

Ara és l’hora de treballar fort, de treballar pels nostres veïns de Tortosa, de generar empenta i il·lusió. No es tracta de fer focs d’artifici, ni de vendre fum amb pràctiques de màrqueting comercial com fins ara. Es tracta de planificar i treballar i tenir molt clar on hem d’anar. Els socialistes sí que tenim model de ciutat i el desenvoluparem.

Joan Sabaté i Borràs
Senador i portaveu del grup municipal del PSC a Tortosa

ENHORABONA XAVI!!! PERÒ ARA ETS EL DELEGAT

Ens deia el President Mas que a la seva administració volia “els millors”. Ja se sap que això dels millors és segons els ulls amb què es mira. És evident, però, que el cas del desplegament del Govern a l’Ebre, i més concretament amb el nomenament de Delegat del Govern, aquesta proclama no és compleix en cap cas, almenys als meus ulls.

Tots saben, i sinó ja els ho dic jo ara mateix, que Xavi Pallarés i jo mai hem pensat igual, ni hem fet les mateixes coses, ni de la mateixa manera, ni tan sols les intencions són les mateixes. De fet sempre he proclamat, i proclamo també avui, que si d’alguna cosa estic content és de ser totalment diferent de Xavi Pallares. És, en conseqüència ben lògic, que per a mi, és el pitjor Delegat del Govern que puguem tenir a l’Ebre. Això, però, no treu que avui li doni l'enhorabona i li desitgi sort i encert.

El President de la Generalitat ha nomenat a tots els Presidents territorials de CiU. Quina casualitat que aquests siguin els millors. És aleshores ben clar que amb aquestes designacions el que busca és el control polític al territori, d'acord amb els interessos del seu partit. Veurem però, si aquests interessos són els del país i del nostre estimat i necessitat territori.

És indiscutible que Xavi és una persona que ha fet grans mèrits per a CiU i que compleix a la perfecció aquest perfil. És treballador i espavilat sense cap dubte, però ningú em sabria enumerar un sol fet seu en benefici de Catalunya, del nostre territori o de la seva gent. Ara és la seva oportunitat.

Avui, però, és el nostre Delegat del Govern, també el meu. Ho és en un temps difícil i molt complicat on cadascú ha de treure el millor de si mateix i, a més, tenir sort. Xavi sap que pot ser el Delegat de tots o ser només el guardant dels interessos de CIU al territori. Ell ha de triar.

Si la tria és la de ser el Delegat del Govern de tots, fins i tot jo estaré al seu costat. És la seva oportunitat, però també ho és, per necessitat, la de la gent de l’Ebre. Seria en conseqüència la nostra obligació donar-li aquest suport pel bé de la nostra gent i de la nostra societat, més en aquests temps que ens toquen viure.

Avui, el meu desig és donar-li l’enhorabona al nou Delegat. Voldria, però, que entengués el que li vull dir. I és que és el nostre Delegat del Govern. Sí, el de “tots”.

JOAQUIM PALADELLA CURTO

ALCALDE DE BATEA

El municipalisme, solucions locals per afrontar la crisi

El consell de federació del PSC de l'Ebre ha aprovat aquest matí  la següent resolució per fer front a la crisi des dels ajuntaments com a administració més propera a les persones:

EL MUNICIPALISME, SOLUCIONS LOCALS PER AFRONTAR LA CRISI

Els ajuntaments són les administracions públiques més properes als ciutadans i les ciutadanes, per això el PSC és un partit polític amb una arrelada vocació municipalista. Al llarg dels darrers anys, des de la nostra responsabilitat de govern al capdavant del país, hem demostrat que estem al costat dels municipis, independentment del seu nombre d'habitants o el seu color polític, apostant per l'equilibri territorial amb voluntat de fer un territori molt millor. A les Terres de l'Ebre, aquesta voluntat de suport als nostres pobles i ciutats es va traduir en una inversió sense precedents en infraestructures, equipaments i promoció econòmica per tenir preparat el nostre territori per quan remeti la crisi. A partir d'aquí, i evidentment amb el suport de les administracions superiors, apostem perquè des de l'àmbit local s'incideixi en les polítiques de promoció econòmica, impuls industrial i generació d'ocupació, donant suport a les nostres empreses, al nostre comerç i als emprenedors, i especialment a les persones mitjançant la formació i l'orientació laboral.

Per aquest motiu volem plantejar tot un seguit de mesures encaminades a reactivar l'economia dels nostres municipis.

1. Potenciarem la cultura empresarial, afavorint els emprenedors, i simplificarem i reduirem el temps de la tramitació de les gestions administratives per a la implantació d'empreses als nostres municipis.

2. Els ajuntaments han de promocionar els productes del nostre territori, tant els agroalimentaris com els relacionats amb el nostre patrimoni cultural i natural (litoral, Parcs Naturals i de l'àmbit cultural i turístic). Això ha de ser possible a través d'una estratègia comuna i territorial per fomentar la comercialització, reforçant la identificació del seu origen. Així mateix, garantirem una promoció pròpia de la marca turística Terres de l'Ebre.

3. La formació és essencial per afrontar els nous reptes de futur, no només pel que fa als joves, sinó també pels treballadors majors de 45 anys, que avui afronten una situació difícil com a conseqüència del tancament de moltes fàbriques a causas de la crisi econòmica i de la deslocalització. Per això, cal apostar pels convenis de col·laboració entre els nostres ajuntaments i els centres educatius i de formació continuada.

4. Crearem, amb les complicitats necessàries amb l'empresa, beques d'estudi per formar treballadors especialitzats en nous sectors emergents al nostre territori, com són l'aqüicultura, la logística i les energies renovables, entre altres.

5. Hem de promoure actuacions per afavorir la concentració comercial urbana, amb una discriminació positiva cap al petit i mitjà comerç tradicional.

6. A les Terres de l'Ebre, disposem de sòl industrial amb una urbanització de gran qualitat i centres generadors de coneixement propers com el Campus Universitari de les Terres de l'Ebre. Proposem fer una aposta per la recerca i la innovació, per tal d'incorporar valora afegit a la nostra producció industrial, i la creació d'un districte especial d'innnovació per a les Terres de l'Ebre amb la participació de tots els ajuntaments.

Els pressupostos del 2011, una oportunitat perduda per a Amposta

“En el context de crisi actual, els pressupostos aprovats per CiU no són els que Amposta necessita per dinamitzar l’economia local ni són un exemple d’austeritat ni d’estalvi de recursos municipals”. Aquest titular resumeix la nostra posició sobre uns pressupostos que per primera vegada en la història recent han patit un decreixement, d'un 20,84 % en passar de 26,7 milions d’euros el 2010 als 21,2 el 2011. Aquesta important disminució es atribuïble principalment a la baixada dels ingressos lligats a la construcció, un any més, i a la manca d’interès de l’equip de govern en finançar inversions amb quotes d’urbanització com han fet els darrers anys. Sorprenentment, tot i baixar els ingressos, les despeses augmenten en mig milió d’euros, fins assolir la xifra de 17,3 milions d’euros.

L'ajuntament hauria hagut de donar exemple d’austeritat i eficiència, com totes les economies familiars es veuen obligades a fer, i reduir la despesa corrent. Malauradament no ha estat així. La principal despesa municipal, gairebé la meitat del total, continua sent la de personal, amb 230 treballadors entre personal funcionari i laboral (9,3 milions d’euros). Creiem que en aquesta bossa de despesa hi ha molta capacitat d'estalvi: optimitzant els recursos humans a través d’una gerència, com tenen la majoria d’ajuntaments mitjans; reduint les contractacions d’urgència, que acaben fent-se “a dit”, i els càrrecs de confiança, i dotant de més transparència la contractació de personal.

És preocupant també que, tot i tenir 1,8 milions d’euros d’estalvi brut, n'haguem de destinar el cent per cent a amortitzacions financeres. Tenim un deute viu de 16,4 milions d’euros que ens obliga a aportar 550.000 euros extres en concepte d’interessos, i que deixarà lligat, pel que fa a nous crèdits, el consistori que sortirà de les eleccions municipals de maig.

Quant a les inversions, només 5,2 milions d’euros, un 65 % menys que el 2010. Per tant, amb escàs impacte sobre les empreses i l'economia local. Lamentablement, tampoc no es contempla cap pla de suport ni de promoció cap al comerç, el turisme o la indústria, les tres activitats que podrien generar una mica de moviment econòmic. Al contrari, el govern ha demostrat falta de previsió i improvisació, “aixecant” ara el centre de la ciutat, distorsionant la campanya de Nadal per la difícil accessibilitat als comerços, amb una manca de sensibilitat imperdonable.

Pel que fa a la millora dels espais públics, aparcaments gratuïts i mobilitat, les grans assignatures pendents a la nostra ciutat, només s'hi contemplen 116.000 euros, quan, com hem dit molts cops, s'hi podrien destinar una part important dels 6 milions d'euros de l’IBI urbà, ja que és un impost destinat a millorar la pell i els serveis urbans.

Finalment, com l'any passat, en un moment complicat per moltes entitats culturals i esportives, no han aprovat la nostra sol·licitud perquè s’incrementi en un 30 % l'aportació a les entitats conveniades amb l’ajuntament, 150.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21,2 milions. De què ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF i les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres disminueix per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?

Antoni Espanya Forcadell

Primer secretari i portaveu del Grup Municipal del PSC a Amposta