dilluns, 28 de juliol del 2008

La Generalitat posa en servei la nova dàrsena esportiva del port de la Ràpita


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, acompanyat de l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Miquel Alonso, ha posat avui en servei la primera fase de la nova dàrsena esportiva del port de la Ràpita, que acollirà 826 embarcacions d’esbarjo. La nova instal·lació integrada en el paisatge del Delta, preveu potenciar el port de Sant Carles de la Ràpita, dinamitzar l’economia i el turisme al municipi i a les comarques de l’Ebre, i dotar als ciutadans de nous espais d’ús públic. Un cop finalitzi la segona fase, les obres hauran comportat una inversió privada de 20 MEUR.


La Generalitat ha impulsat la creació de la nova dàrsena interior esportiva del port de Sant Carles de la Ràpita, que se situa a la zona arrecerada entre el moll dels Alfacs i el moll de la llotja, al costat de la dàrsena pesquera. La nova instal·lació optimitza l’espai d’aigua disponible del port d’acord amb la nova ordenació del litoral català proposada en el nou Pla de ports de Catalunya. La creació de 1.076 nous amarradors esportius a les Terres de l’Ebre ha de potenciar el turisme i l’economia de la Ràpita i de la resta del territori. Aquest projecte s’ha desenvolupat respectant el medi ambient i integrant la instal·lació al paisatge natural del Delta.
826 amarradors en la primera fase

En la construcció de la nova dàrsena esportiva s’ha optat per fer una instal·lació lleugera, integrada en l’entorn, amb un 70% de pantalans flotants de fusta per a l’amarratge d’embarcacions.

En la primera fase, la dàrsena disposa de 23 pantalans amb capacitat per a 826 embarcacions esportives d’entre 8 i 30 metres d’eslora. Un cop finalitzin les dues fases, la dàrsena esportiva acollirà un total de 1.076 embarcacions. Aquests pantalans s’han equipat amb serveis d’aigua i electricitat.

La nova instal·lació també disposarà d’una benzinera per a les embarcacions. En la zona de subministrament de carburant també s’ubicarà l’equipament per recollir les aigües de sentina i les aigües grises de les embarcacions i els olis procedents dels motors d’aquests vaixells.

Abans que acabi l’estiu, la instal·lació posarà en funcionament un varador per a les reparacions de les embarcacions de la dàrsena, que se situarà a la zona del moll dels Alfacs més propera a Ribera, amb un travel lift de 75 tones. El varador disposarà d’un punt net i d’un sistema per recollir i tractar les aigües superficials.


Espais per als ciutadans

Al mig de la dàrsena esportiva se situa l’illa de serveis. Aquesta illa, envoltada dels pantalans que donen servei a les embarcacions, acull els edificis de serveis i nous espais per a ús dels ciutadans.

Ara, en aquest espai que es troba en desenvolupament, ja s’ha construït l’edifici de serveis per als usuaris. Aquest edifici també alberga la capitania marítima de la dàrsena.

En una fase posterior, s’executarà una zona comercial de serveis complementaris de restauració i d’oci. L’illa comptarà amb una gran espai verd per a ús dels ciutadans Aquesta àrea pública es distribuirà entre una plaça arbrada, una zona enjardinada i una àrea d’aparcament.

D’altra banda, els ciutadans també tindran un mirador de fusta, al costat del nou pont, per poder contemplar el paisatge.

Una dàrsena respectuosa amb el medi ambient

La nova dàrsena interior esportiva, posada en servei, integra les característiques ambientals i paisatgístiques de la badia dels Alfacs, preservant l’entorn i potenciant el paratge natural perquè tant els usuaris com els ciutadans en puguin gaudir, tal com preveu el Pla especial del port de Sant Carles de la Ràpita. Amb l’objectiu de tenir cura per aquest entorn, la dàrsena s’ha dissenyat amb criteris mediambientals que tenen tres eixos bàsics:

- La ubicació d’un pantalà flotant a la zona de Ribera que aïlla totalment l’activitat pròpia de la dàrsena esportiva del marge de Ribera, per tal de protegir la fauna de la zona. El disseny d’aquest pantalà permet evitar la interferència de l’activitat pròpia de la dàrsena esportiva a la zona protegida.

-Un pont que connecta les aigües protegides de la franja de Ribera amb les aigües de la badia dels Alfacs, a l’alçada del dic de Llevant del port. L’objectiu d’aquest pont és garantir la renovació de les aigües i la seva qualitat en aquesta zona. El pont que s’està executant tindrà 30 metres de longitud i 11 metres d’amplada.

-Un nou hàbitat humit que s’ha generat, similar al de la zona de Ribera,
per conservar la zona i habilitar un espai on es puguin establir noves poblacions d’aus aquàtiques i la resta d’espècies pròpies d’aquest hàbitat. La nova zona humida, situada al nord-oest de l’illa de serveis, ocupa una superfície de 5.880 metres quadrats.

Inversió de 20 MEUR

L’empresa Sant Carles Marina ha construït la primera fase de la nova dàrsena esportiva que acull 826 embarcacions i, ara, s’encarregarà de gestionar aquestes instal·lacions. Un cop finalitzades les dues fases del projecte la dàrsena acollirà 1.076 embarcacions d’esbarjo. El projecte té un cost estimat de 20 MEUR.

Sant Carles Marina formada per l’empresa catalana Ports i Marines i per l’empresa britànica Marina Development Limited (MDL) té la concessió atorgada per explotar la dàrsena durant un període de 30 anys.

L’execució de la segona fase de la dàrsena esportiva, que acollirà les 250 embarcacions restants, dependrà de la progressiva ocupació de la primera fase.

Pla de ports


El nou Pla de ports de Catalunya (2006-2015), que suposa la millora de l’ordenació del litoral català, té com a prioritats l’ampliació dels ports ja existents, en comptes de construir-ne de nous, optimitzar l’espai disponible a l’hora de crear nous amarradors i potenciar les instal·lacions en criteris ambientals i amb menys impacte ambiental.

En el marc del Pla de ports i d’acord amb el Pla especial del port de Sant Carles de la Ràpita, s’ha creat la nova dàrsena esportiva del port rapitenc com una instal·lació que optimitza l’espai disponible dins de la zona portuària. La instal·lació també promou l’ús portuari de manera eficient, sostenible i racional, preservant la riquesa natural del Delta de l’Ebre, integrant la nova instal·lació en el municipi i creant nous espais per als ciutadans.

La nova dàrsena esportiva, que avui entra en funcionament, potenciarà l’economia de la Ràpita així com la de la seva àrea d’influència i dinamitzarà el sector turístic a les comarques de l’Ebre.

Foment de les cooperatives agràries catalanes

El DAR destina 8,76M€ per al foment de les cooperatives agràries catalanes

El DAR ha establert una sèrie ajuts per el foment de la modernització, la intercooperació i la concentració de les cooperatives i altres entitats associatives agràries. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 15 de setembre de 2008.

L’import destinat a aquests ajuts es de 8,76 milions d’euros a càrrec del pressupost del DAR.

El DAR ha realitzat aquest important esforç pressupostari ja que considera que el foment de la modernització i concentració de cooperatives agràries representa un estímul en l'orientació econòmica i social de les cooperatives i les entitats associatives agràries, amb l’adopció de mesures per incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives i de les zones rurals.
Igualment, facilita el desenvolupament d’activitats econòmiques i socials, amb la millora de la qualitat, les condicions mediambientals i la capacitat de creació d’ocupació en l’àmbit rural.

Podran ser beneficiaris d’aquests ajuts les cooperatives agràries constituïdes legalment i les entitats associatives agràries que sota qualsevol fórmula jurídica, reconeguda en dret, estiguin formades o participades majoritàriament per cooperatives agràries, així com els nous grups cooperatius que resultin d'acords o concerts de col·laboració, i que compleixin els requisits establers a l’Ordre, així com la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Aquesta Ordre preveu diverses línies d'ajut:
Processos d'integració cooperativa. S'estableix una línia d'ajuts per fomentar la concentració i la modernització de l'oferta cooperativa dirigida a consolidar processos d'integració de cooperatives agràries per fusió per constitució, fusió per absorció o creació de nous grups cooperatius. Aquests ajuts estan destinats a sufragar els costos inicials que resultin de la creació de la nova entitat.

Millora de la qualitat de la producció i dels serveis agroalimentaris i la comercialització de productes de qualitat. S'estableix una línia d'ajuts per fomentar les actuacions que permetin la millora i l'adequació de la qualitat dels productes, dels serveis agroalimentaris i dels seus processos d'adaptació a les necessitats de les persones consumidores i que possibilitin l'augment del valor de la producció agrària. Aquests ajuts estan destinats a sufragar les actuacions realitzades per a la millora de la qualitat, la reorientació de la producció o la conservació de l'entorn natural.

Inversions per a la millora i adequació de l'estructura, els processos i els circuits comercials i de distribució agroalimentaris. S'estableix una línia d'ajut per fomentar la modernització, la innovació, la millora i l'adequació de l'estructura, els processos i els circuits comercials i de distribució agroalimentaris.

Adequació dels recursos humans. S'estableix una línia d'ajuts per a l'adequació dels recursos humans per a la millora de la gestió tecnicoeconòmica i per a la creació de nous llocs de treball o la promoció professional del personal.

Ajuts a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. S'estableix una línia d'ajut per al foment de les actuacions que desenvolupi directament la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en concepte de prestació d'assistència tècnica i serveis per a la gestió econòmica, l'assessorament i el suport tècnic, l'organització i la gestió empresarial de les entitats associatives agràries o dels seus socis, en el marc del conveni de col·laboració signat amb el DAR.28 de juliol de 2008

Adjudicada la redacció dels estudis per al desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita


El Govern de la Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l'empresa pública GISA, la redacció dels estudis per al desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita per 521.420 euros.

Per tal de millorar la mobilitat i potenciar les comunicacions entre el Mediterrani i la plana de Lleida, el Govern ha inlòs el desdoblament de l'Eix de l'Ebre en el Pla d'Infraestrcutures del Transport. En aquest context, el departament de Política Territorial i Obres Públiques ha donat impuls als estudis per al desdoblament de la C-12 i de l'N-340 entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Avui, el DOGC publica l'anunci de licitació dels treballs de redacció de l'estudi informatiu de l'estudi d'impacte ambiental corresponents.

Els estudis analitzaran les diferents solucions constructives i de traçat del desdoblament de la C-12 entre Vinallop i Amposta i de l'N-340 entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Aquesta actuació, que abasta un tram d'una longitud total de 18,5 quilòmetres, comportarà una inversió estimada d'uns 122,5 milons d'euros.

El desdoblament s'inicia a la futura variant de Tortosa (C-12), actuació de la qual s'ha iniciat recentment el procés d'informació pública, i l'inici de la variant de Sant Carles de la Ràpita (N-340). Actualment, l'N-340 ja està dedoblada en l'àmbit de la variant d'Amposta i fins al final del pont sobre l'Ebre.

Els estudis inclouen el dedoblament de l'N-340, carretera actualment de titularitat estatal, donada la previsió que passi a formar part de la xarxa de la Generalitat quan l'Estat construeixi l'autovia per l'interior.

L'actuació preveu la formació d'una carretera de quatre carrils per a la circulació, dos per sentit, de 3,5 metres d'amplada cadascun. Els dos sentits de la marxa estaran separats per una mitjana de 2 etres i comptaran amb vorals exteriors de 2,5 metres i vorals interiors d'1,5 metres d'amplada. Els enllaços previstos per tal de facilitar la connectivitat de la via s'efectuaran a diferent nivell. En aquest senit, els estudis analitzaran l'enllaç de connexió amb la futura autovia de l'interior.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Compromís per accelerar la creació de la vegueria


El Congrés del PSC adopta el compromís d’accelerar la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre

La diputada i futura alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, és escollida nou membre de l’executiva nacional

El PSC de l’Ebre ha fet avui una valoració molt positiva de l’onzè Congrés del PSC que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona. El president del partit, Joan Sabaté, ha titllat d’èxit que el congrés hagi recollit la demanda de reconèixer institucionalment el territori, “una petició en què sempre hem estat capdavanters i que ara es visualitza amb el compromís del partit cap al territori per accelerar la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre”. Així, el congrés recull: “els socialistes impulsarem des del Govern de la Generalitat la creació de les set vegueries que han de constituir la nova divisió territorial de Catalunya. Atesos els antecedents històrics, les necessitats específiques i les dinàmiques territorials existents, iniciarem el procés per la creació de la de les Terres de l’Ebre”.

“Aquest onzè congrés també ha estat caracteritzat per la unió i la definició d’estratègies polítiques per representar l’ampli ventall de la ciutadania”, ha assenyalat el secretari del PSC de l’Ebre, Antoni Sabaté, que també ha fet referència al paper destacat que la federació de l’Ebre, la més jove de totes, ha tingut en aquest congrés. “S’ha valorat el paper important que hem desenvolupat en moments en què les Terres de l’Ebre hem estat al centre del debat polític”, ha assenyalat el primer secretari, tot valorant la feina feta per Pepín Beltran com a secretària nacional. “La tasca realitzada ens ha garantit tornar a tenir presència en l’executiva nacional”.

Pel que fa a la nova secretària nacional, la diputada i futura alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, que va ser escollida ahir, Sabaté també n’ha fet una valoració força satisfactòria. “És una aposta per l’experiència política amb una part de renovació, amb una mirada de futur àmplia. Una aposta pels joves valors però també per l’experiència política, ja que Ventura, tot i ser molt jove, ja gaudeix d’una gran experiència institucional”. En aquest sentit, Núria Ventura ha mostrat el seu agraïment per la confiança que li han dipositat i ha assenyalat que afronta la nova tasca amb molta il·lusió i respecte i amb la intenció de treballar per les Terres de l’Ebre des de l’impuls a les polítiques de desenvolupament i infraestructures.

El PSC de l’Ebre celebrarà la tardor vinent el seu congrés des de la cohesió interna i on es posarà l’accent en la vocació territorial i el sentiment de pertinença.
Nova executiva PSC