Consens, just i necessari

Sovint, en els àmbits polítics ens omplim la boca amb paraules molt necessàries en els temps que vivim, com acord o consens, però sovint es queden sense sentit i passen a engrossir els llistat de temes que tothom creiem que cal fer i que no es fan. Si ens cenyim a la seva definició, Consens és un terme que procedeix del llatí consensus i que fa referència a l’acord al qual s’arriba pel consentiment entre els membres d'un grup o entre varis grups. Una decisió per consens, per tant, és aquella que es pren gràcies a l’acord d’una majoria però, a la vegada, tractant de minimitzar el nivell de conflicte amb la minoria.

A Tortosa el govern municipal està constituït per CiU, a qui els tortosins i tortosines han escollit legítimament atorgant-los la majoria absoluta. És ben cert, però, que aquest ampli poder es pot administrar de diverses maneres i, segons el meu parer, s’ha de fer amb generositat, com tot allò que es desenvolupa en l’àmbit polític. Sense aquesta generositat malament administrarem les nostres accions i els nostres esforços, per fer una societat més justa, i equitativa.

En el ple del 12 de setembre de 2011 a l’Ajuntament, el grup municipal del PSC va presentar una moció per proposar que s’anomenés Centre Cultural Ricard Salvat el complex cultural que es construeix a l’edifici modernista de l’antic escorxador municipal i seu del futur Museu de Tortosa. La proposta va ser rebutjada amb els vots en contra del grup municipal de CiU i amb l’abstenció del grup municipal d'Iniciativa. Tots dos grups van argumentar que aquest tipus de propostes s’han de fer per consens, i no a través d'una moció al Ple. Si realment hi hagués hagut voluntat de consens, tal com ha fet en altres cops, la moció hauria pogut arribar unitàriament al ple després de la junta de portaveus. Per tant, era obvi que no hi havia aquesta voluntat de consens per part de CiU.

La gran paradoxa s'ha produït fa poques setmanes quan el regidor de Cultura va informar als diferents grups que en uns mesos s’inauguraria el museu de Tortosa i que ja ens farien saber el nom del futur complex. Textualment va assenyalar que era una sorpresa que oportunament ens comunicarien.

I tant que ens hem quedat sorpresos i estupefactes després de la seva defensa fèrria del necessari consens. I més quan fa pocs dies vàrem conèixer a través de la premsa que el museu s’inaugurarà al setembre i que es dirà Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”.

Un cop més hem assistit a un fet repetit per part d'un govern amb escassa lleialtat institucional cap als grups de l’oposició i manca de voluntat de consens. CiU va excusar-se en un consens que no ha practicat mai per no aprovar una proposta sorgida des de les files socialistes i que era el reconeixement de Ricard Salvat, un dels tortosins més il·lustres, amb una trajectòria molt àmplia i de gran reconeixement internacional, compromès amb la seva societat i el seu temps, democràtic, antifranquista i progressista.

Sovint a l’hora de prendre decisions, es fa poc anàlisi. Cal recordar que el gran complex de l’antic escorxador municipal és un obra arquitectònica de primera magnitud de principis del segle XX de l’arquitecte Pau Monguió; que respon al disseny arquitectònic prototip del modernisme, similar a obres cabdals de la mateixa època com l’Hospital de Sant Pau de l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner, un dels millors conjunts de l’arquitectura modernista catalana juntament amb l’Institut Pere Mata de Reus, obra del mateix arquitecte, constituïdes totes elles per diferents pavellons i recorreguts que formen tot un conjunt, on tot pot encabir-se i sumar. En aquest cas el complex, destinat abans a escorxador i ara a centre cultural, que inclou diversos pavellons com la Sala d’Exposicions Antoni García, els serveis administratius de l’IMACT, i que ara inclourà també el Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”, amb els corresponents serveis, entre d’altres, de botiga i punt d’atenció turística, per què no es podia dir Centre Cultural Ricard Salvat?

La nostra proposta continua sent vàlida. Ara més que mai, quan la política ha perdut credibilitat, i quan la dedicació a les tasques polítiques està absolutament desprestigiada, cal generositat i cal consens i cal sobretot evitar el conflicte, per respondre a les necessitats de tots i de totes; la política no ha de ser confrontació. Ara més que mai, és just i necessari el consens, i que Ricard Salvat sigui reconegut a la seua ciutat, Tortosa, és més que mai, just i necessari.

Enric Roig i Montagut

Arquitecte i regidor del PSC a Tortosa

El PSC carrega contra el nou model d'administració local

“Suposa un greu retrocés democràtic i un atac frontal a l'autonomia local”

Diversos alcaldes, regidors i regidores socialistes del Baix Ebre i del Montsià han comparegut aquest dimarts davant dels mitjans de comunicació a Xerta per tal de manifestar el seu rebuig a la proposta de reforma de la Llei de bases de Règim local, impulsada pel Govern de l'Estat.

Segons ha manifestat la primera secretària del PSC de les Terres de l'Ebre, Núria Ventura “amb el traspàs de competències dels municipis de menys de 20.000 habitants a les diputacions i l'eliminació del 30% de regidors per al 2015, la ciutadania veurà com el model de municipi i els serveis, se'n resenteixen. Com els responsables polítics no són els seus veïns i veïnes sinó que es troben allunyats en un despatx de la capital provincial i sense haver de retre comptes a les urnes". Ventura ha assegurat que traslladar les competències és una “greu equivocació, que allunyarà l'administració de la realitat, centralitzant els serveis amb el consegüent desiquilibri territorial i fins i tot es podrien encarir més els serveis, ja que els nous gestors no coneixen de primera mà la realitat concreta de cadascun dels municipis com sí que la coneixen els alcaldes i regidors dels nostres pobles”.

Per als socialistes ebrencs el Govern del PP torna a responsabilitzar de la crisi als Governs Locals quan en realitat només suposen un 3% del total del dèficit de l'Estat. La solució, segons ha declarat Ventura passa per “la mancomunació de serveis i el treball en xarxa dels petits i mitjans municipis”.

En aquest sentit, en el darrer Consell de Federació de la Federació Ebrenca, es va aprovar per unanimitat una poposta de ressolució “en defensa dels municipis i dels drets dels ciutadans”. L'alcalde de Godall, Francesc Miró, n'ha destacat els principals arguments: “és una intervenció de l'autonomia local, una invasió de les competències autonòmiques i un clar involucionisme per tornar enrera, cap a posicions arcaiques i caciquils on només puguin fer política les classes acomodades, o bé aquells que utilitzen la política al seu servei personal per enriquir-se o bé promocionar-se, i no al servei de les persones”

Aquesta proposta de resolució serà presentada en forma de moció als plenaris dels Ajuntaments de les comarques ebrenques.

El PSC denuncia les retallades en la llei de dependència

Ventura: “Amb els governs de CIU i PP les polítiques socials i de dependència deixaran de ser pilar del benestar per convertir-se en una política caritativa més”

Els socialistes de l’Ebre han denunciat aquest matí en roda de premsa l’afectació sobre la vida de milers de persones dependents. Segons Núria Ventura, diputada al Parlament i primera secretària del PSC a les Terres de l’Ebre, “sota les grans xifres hi ha persones grans que patiran la retallada mensual de la prestació econòmica per dependència, altres que moriran abans se’ls reconegui la dependència i milers de cuidadores, majoritàriament dones, que es quedaran sense feina i se’ls condemnarà a no tenir pensió contributiva en un futur”.  La dirigent socialista ha denunciat: “Estem davant la major retallada social de la democràcia”.

Ventura ha assegurat que “la situació és dramàtica per a milers de persones grans, que ja han vist com de manera encoberta se’ls ha reduït la pensió –pujada IRPF- i com se’ls ha imposat el copagament sanitari; i damunt moltes d’elles han de servir ara de coixí per al manteniment de les seves pròpies famílies” i ha afegit que “les darreres retallades de PP i CiU augmentaran els índexs de pobresa entre un col.lectiu ja de per si vulnerable com és la gent gran dependent”.

El PSC de l’Ebre ha participat aquest dijous, a través de l’impuls de les secretaries de Cohesió Social i de Política Municipal, en una acció simultània a les 16 federacions del partit a tot el territori català per manifestar el seu rebuig a les retallades de la Llei de la Dependència que representen els nous decrets del Govern d’Espanya i les polítiques d’austeritat de la Generalitat de Catalunya. A Tortosa, Núria Ventura ha estat acompanyada pel responsable de comunicació de la federació ebrenca, Joan Alginet, la secretaria de Cohesió Social, Imma Casado, i el responsable de política municipal, Manel de la Vega.

Tal com ha detallat Ventura en la seva intervenció, la principal conseqüència dels decrets del Govern central és la derogació “de facto” de la llei de la Dependència. En concret, els decrets representen la reducció del 15% de la quantitat establerta per a la prestació econòmica per cures en l'entorn familiar i desaparició del conveni especial de la Seguretat Social; la paralització de la Llei, en un període màxim de dos anys, per a les noves prestacions econòmiques per cura en l'entorn familiar; la paralització de la Llei, fins l'1 de juliol de 2015, per als dependents moderats; i per aquelles persones que ja estaven rebent prestació, i la rebaixa per prestació econòmica per cuidadora familiar és de mitjana de 44 euros (va dels 78'1 euros de les persones amb grau de dependència gran als 27 euros de les persones amb grau de dependència moderada), entre altres.

Mesures populistes, retrocés democràtic

Els darrers dies estem assistint a un degoteix indiscriminat i injust de retallades per part del govern espanyol que no només afecten drets i serveis. La majoria absoluta del PP deixa milers de ciutadans sense accés a la salut i a l’educació, pilars bàsics per garantir la igualtat d’oportunitats; i els condemnarà per sempre més a la misèria.

A cop de decret, canvis legislatius, i algun que altre cop de porra, assistim a un clar retrocés també del nostre sistema democràtic. Amb clar component ideològic, els conservadors ataquen ara els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans, la que presta serveis de més qualitat i més ben valorats, la més fàcil de controlar per part dels veïns i veïnes de cadascun dels nostres pobles.

La reducció de càrrecs electes, el reforçament dels representants de l’administració central en detriment de l’administració local, el traspàs de competències dels petits municipis a les diputacions o la supressió de determinades competències són mesures que fan perillar l’actual sistema polític local, i en conseqüència la cohesió social i territorial del nostre país.

La reducció de regidors, mesura populista es miri per on es miri, comportarà que la diversitat i la pluralitat de la realitat política catalana deixi d’estar representada en els consistoris.

L’eliminació de la diversitat política no genera estalvi, sinó que va en detriment del sistema democràtic. D’altra banda, l’increment de la capacitat de decisió de funcionaris com el secretari o l’interventor no representa cap mena d’estalvi, i en no estar sotmesos a l’elecció democràtica no donen compte a la ciutadania de les seves decisions.

Per últim, el traspàs de competències a les Diputacions tampoc és una mesura que generi estalvi a l’administració sinó que, fins i tot, podria encarir la prestació de serveis, ja que els seus gestors no coneixen la realitat local i, en tot cas, allunya la ciutadania de l’administració en temes tan sensibles com l’educació. Cal tenir en compte, a més, que les diputacions són administracions de segon grau no elegides directament pels ciutadans, menys transparents i, amb alguns tics de funcionament predemocràtics fins i tot en alguns territoris. Allunyar el poder del poble és debilitar la democràcia.

Calen reformes profundes de l’administració pública, sí, però no comencem per l’esglaó de baix de tot que és qui millor resposta dona als ciutadans i, sobretot, no comencem pels qui són més eficients. El PP ha triat el camí equivocat. Si l’objectiu real és l’estalvi de despesa, hi ha altres opcions: reforma del Senat, eliminació de les Diputacions i dels Consells Comarcals, mancomunar serveis dels ens locals ... Però és clar, l’objectiu no és aquest, és afeblir la democràcia.

Amb aquests anuncis, el govern de l’Estat culpabilitza injustament els municipis d’un dèficit que el món local no ha generat, i posa en perill les garanties de l’Estat del Benestar que sí que hem contribuït a estendre per tot el país, des de cadascun dels nostres pobles. 

Núria Ventura i Brusca

Diputada al Parlament de Catalunya i primera secretària del PSC de l'Ebre