divendres, 21 de maig de 2010

Ara toca la Vegueria

Ara fa uns anys ens vam acostumar a sentir al President Pujol dir “això no toca”. Aquesta frase resumeix bé el que va ser la política de CiU durant molts i molts anys. Potser per això a les Terres de l’Ebre no tocava fer carreteres, no tocava fer escoles, no tocava fer centres de salut i consultoris mèdics, no tocava, no tocava, no tocava .... i així van anar passant els anys. A nivell general, molts temes importants es van anar deixant: planificació energètica, llei electoral, planificació i ordenació territorial, finançament ..

Primer el govern del President Maragall i ara el govern del President Montilla han hagut d’empendre reformes d’envergadura per construir un país de present i futur. Han estat governs valents que afronten els problemes i busquen solucions, sense amagar el cap sota l’ala. Un clar exemple el tenim amb la Llei de Vegueries. Durant anys en vam sentir parlar de tant en tant, però no es va fer cap pas en ferm.

El govern del President Montilla va entendre des del primer moment que l’organització territorial és una necessitat del país i que, amb totes les dificultats que hi puguessin haver, la llei havia de tirar endavant. I així ha estat, tot i els pals a les rodes dels grups de l’oposició. CiU va presentar una esmena a la totalitat per tal que no prosperés la llei al Parlament i, ara, porta la llei al consell de garanties estatutàries. Una maniobra més per fer frenar l’aspiració de les Terres de l’Ebre a ser Vegueria.

La Llei de Vegueries persegueix dos objectius bàsics: apropar els serveis públics als ciutadans i millorar la cooperació local. Es tracta d’una llei que simplifica l’estructura administrativa i l’apropa als ciutadans. Això vol dir, al mateix temps, proximitat en la presa de decisions. Els serveis s’organitzaran de manera adequada i propera a l’estructura social del territori, adaptant-los a les necessitats de la gent. En cap cas es crearan institucions superposades a les ja existents, com alguns ens volen fer creure. És una llei que fa més racional l’organització territorial de la Generalitat, perquè cada territori té unes peculiaritats que han de ser tractades específicament i el nostre n’és un exemple. La pluralitat del nostre país és una riquesa, un patrimoni, que mereix ser gestionada de forma plural.

I és una llei que desplega l’Estatut d’Autonomia, que recull l’organització territorial en els seus articles 91 i 92. Per cert, la Llei 5/1987, del règim provisional de les competències de les diputacions ja establia un mandat al Parlament per aprovar la desconcentració i descentralització dels serveis de la Generalitat en un mínim de cinc regions, mandat que es va incomplir sistemàticament. Lamentablement, ara de nou, volen imposar l’“això no toca”.

Núria Ventura
Alcaldessa d’Ulldecona i Diputada pel PSC al Parlament