divendres, 7 de maig del 2010

Primer de Maig

Dissabte passat vàrem celebrar, un any més, la festa de l'1 de maig. És una festa amb un alt sentit simbòlic. Aquest dia, la lluita i les reivindicacions de la classe treballadora troben un altaveu especial a tots els municipis i, sobretot, a tots els mitjans de comunicació. Enguany, com l’any passat, aquesta festa ha tingut una malaurada protagonista, la crisi. Aquesta crisi provocada per les pràctiques més liberals i per les ànsies d’enriquiment d’una classe que no és precisament la treballadora, que està castigant, sobretot, als treballadors.

És fàcil, en aquestes circumstàncies, carregar sobre aquells que ens governen. Vull, sobre aquest tema, fer una reflexió. Tot i la duresa de la crisi i la pressió dels poders fàctics econòmics, el govern ha ampliat les cobertures socials per aquells que es troben en situació més precària. Estarem d’acord en que moltes famílies necessiten més del que els arriba per poder fer front a les seves necessitats, però donada la situació s’han de valorar les ampliacions de les prestacions d’atur i d’ajuts que poc o molt ajuden a tirar endavant a molts dels que malauradament es troben sense feina.

El govern de Zapatero està mantenint el compromís de, no només no retallar els ajuts socials, sinó que els ha ampliat. És el que correspon a un govern progressista, d’esquerres. Com Wifredo Miró, destacat dirigent sindical, va dir, justament el dia 1 de maig, intentem imaginar-nos el desastre que per als treballadors hagués suposat passar aquesta crisi amb un govern de dretes que, quan no hi havia la situació actual, es va atrevir, sense cap mirament, a retallar tot el que va poder, dels drets dels treballadors. És el que fa la dreta!

I parlant de l’actitud de la dreta de cara als treballadors, tenim un bon exemple a la ciutat de Tortosa. Al parc de la Fira hi ha un monument, senzill però molt simbòlic, a Rafael Vidiella, l'únic conseller de la Generalitat que ha tingut la ciutat de Tortosa, polític i sindicalista destacat per la seua lluita per la democràcia i la classe obrera. Tots els anys es fa una ofrena i un petit acte al voltant d’aquest monument, no només a la seva persona, sinó a tot allò que representa. Amb tot això, ens trobem que el govern actual de la ciutat, no respecta ni l’acte en si, ni el monument. Aquest espai ha estat envaït per les atraccions firals, descuidat i menyspreat, com a descuit i menyspreu a la classe treballadora.

Al senyor Bel ni li importa ni li interessa aquest assumpte. Algú pot pensar que és només un gest, però després dels gestos venen les accions. I la dreta, vestida amb la careta del nacionalisme català o espanyol, quan té el poder, no té complexos en mostrar-nos la seva veritable cara.

Dolors López Ortega
Diputada pel PSC al Parlament