divendres, 4 de maig del 2012

Catalunya, laboratori d’idees.


La política que duu a terme el govern d’Artur Mas és una font d’inspiració per al Govern de dretes de Madrid. O, potser millor, és el laboratori perfecte per posar en pràctica les retallades en tots i cadascun dels àmbits que ens afecten a les persones, ja siguin prestacions socials, sanitàries, educatives, universitats, copagament sanitari etc, i, fins i tot, en la reforma laboral.

Vet aquí, qui ens ho havia de dir, la dreta nacionalista catalana de CiU és la font d’inspiració de les receptes econòmiques per portar a la pràctica les retallades, a gran escala, a tots els nivells, cosa que augmenta les diferències entre les classes socials en favor dels més afavorits i, trenca la cohesió social.

L’IRPF és l’eina impositiva més igualitària, més justa: qui més guanya més paga, i no com se’ns planteja des de la dreta, pagar en funció del número de vegades que utilitzem un servei públic. Perquè servei públic no significa malbaratar els diners de tots, com se’ns vol fer creure. Servei públic vol dir que tots tenim dret a rebre un mateix tracte, a la igualtat d’oportunitats, tenim dret a tota una sèrie de prestacions que ens igualen a tots. Per això paguem els impostos.

Tots reclamem més diners si, però hauríem d’anar tots a una i demanar allò que és nostre: un bon finançament, rebre pel que paguem i, sincerament, ningú amaga que, amb aquest, l’escenari hauria de ser molt diferent, però excusar-se sempre en Madrid per justificar les retallades mostra certa incompetència per afrontar la situació de crisi que estem patint. El nostre havia de ser el “Govern dels millors”. Per què, de sobte, aquest mal finançament s’ha convertit en l’eix pivotant de les retallades ? S’amaga d’aquesta manera la incapacitat per saber gestionar bé, que entre d’altres hauria de ser no emprar mesures que vagin en detriment de les persones.

Què faríem els Ajuntaments que des de sempre hem patit el mal endèmic d’un mal finançament? Deixaríem d’atendre les persones, de donar serveis, de fer poble.

Una de les últimes, de fet tot esdevé tan ràpid que ja n’han sortit d’altres molt més fortes, que potser ha passat desapercebuda és el cèntim sanitari en els carburants. Sí sí, a Catalunya, 2,4cts./lt més, arribant ja al màxim permès. Vist l’èxit, el govern de Madrid no tardarà en donar més marge per apujar els impostos dels carburants. I així anem fent de laboratori, ara les llars d’infants i anant sumant a veure si estrenyem més encara. Quan s’acabarà?

Els passos que hem donat enrere tardarem en recuperar-los, si mai els recuperem. Sobretot cal dir clar que ja n'hi ha prou d'enganys dient-nos que aquestes mesures són temporals. Ja li poden dir el nom que vulguin, que els que ara no arribin, mai més podran arribar-hi, o sinó que els ho pregunten als nostres joves.


Francesc J Miró Melich
Secretari d’Acció Política PSC-TTEE.