Primer de Maig

Dissabte passat vàrem celebrar, un any més, la festa de l'1 de maig. És una festa amb un alt sentit simbòlic. Aquest dia, la lluita i les reivindicacions de la classe treballadora troben un altaveu especial a tots els municipis i, sobretot, a tots els mitjans de comunicació. Enguany, com l’any passat, aquesta festa ha tingut una malaurada protagonista, la crisi. Aquesta crisi provocada per les pràctiques més liberals i per les ànsies d’enriquiment d’una classe que no és precisament la treballadora, que està castigant, sobretot, als treballadors.

És fàcil, en aquestes circumstàncies, carregar sobre aquells que ens governen. Vull, sobre aquest tema, fer una reflexió. Tot i la duresa de la crisi i la pressió dels poders fàctics econòmics, el govern ha ampliat les cobertures socials per aquells que es troben en situació més precària. Estarem d’acord en que moltes famílies necessiten més del que els arriba per poder fer front a les seves necessitats, però donada la situació s’han de valorar les ampliacions de les prestacions d’atur i d’ajuts que poc o molt ajuden a tirar endavant a molts dels que malauradament es troben sense feina.

El govern de Zapatero està mantenint el compromís de, no només no retallar els ajuts socials, sinó que els ha ampliat. És el que correspon a un govern progressista, d’esquerres. Com Wifredo Miró, destacat dirigent sindical, va dir, justament el dia 1 de maig, intentem imaginar-nos el desastre que per als treballadors hagués suposat passar aquesta crisi amb un govern de dretes que, quan no hi havia la situació actual, es va atrevir, sense cap mirament, a retallar tot el que va poder, dels drets dels treballadors. És el que fa la dreta!

I parlant de l’actitud de la dreta de cara als treballadors, tenim un bon exemple a la ciutat de Tortosa. Al parc de la Fira hi ha un monument, senzill però molt simbòlic, a Rafael Vidiella, l'únic conseller de la Generalitat que ha tingut la ciutat de Tortosa, polític i sindicalista destacat per la seua lluita per la democràcia i la classe obrera. Tots els anys es fa una ofrena i un petit acte al voltant d’aquest monument, no només a la seva persona, sinó a tot allò que representa. Amb tot això, ens trobem que el govern actual de la ciutat, no respecta ni l’acte en si, ni el monument. Aquest espai ha estat envaït per les atraccions firals, descuidat i menyspreat, com a descuit i menyspreu a la classe treballadora.

Al senyor Bel ni li importa ni li interessa aquest assumpte. Algú pot pensar que és només un gest, però després dels gestos venen les accions. I la dreta, vestida amb la careta del nacionalisme català o espanyol, quan té el poder, no té complexos en mostrar-nos la seva veritable cara.

Dolors López Ortega
Diputada pel PSC al Parlament

El President Montilla activa la societat civil i els ajuntaments per defensar l'Estatut davant del Tribunal Constitucional

El president de la Generalitat envia dues cartes a les 201 entitats que representen a la societat civil catalana i als ajuntaments perquè facin seva la resolució del Parlament i donin força a la "veu de Catalunya" en defensa de l'Estatut davant una sentència del Tribunal Constitucional

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha enviat avui dues cartes dirigides a 201 entitats socials i a les federacions municipalistes catalanes amb el missatge de donar difusió a la resolució del Parlament aprovada en el ple del 28 d’abril, en la qual es demanava la renovació del TC, la modificació de la llei que regula l’alt Tribunal i que aquest es declari incompetent per dictar una sentència de l’Estatut de Catalunya, que va ser referendat per tot el poble català.

A continuació us presentem el text íntegre de la carta:

Benvolgut senyor,

Benvolguda senyora,

Dijous passat, el Parlament de Catalunya va aprovar amb el suport de més del 85% dels diputats i diputades de la Cambra una Resolució conjunta en defensa de l’Estatut de Catalunya i en relació amb el Tribunal Constitucional que ha de jutjar els recursos presentats contra la nostra Llei de lleis.

La Resolució expressa de manera clara quins són els sentiments i l’opinió majoritaris a Catalunya, respecte de la situació anòmala en què es troba el TC i que afecta la meitat dels seus membres, amb quatre magistrats que van acabar el seu mandat fa prop de dos anys i mig, amb un altre membre recusat de manera més que reprovable i una baixa per defunció d’un altre magistrat, que no ha estat coberta. És lògic, per tant, que hi hagi dubtes seriosos sobre si ha de ser un Tribunal Constitucional en aquestes condicions qui jutgi el nostre Estatut.

Crec que després de més de tres anys i mig i de cinc intents fallits, el Tribunal Constitucional hauria de reconèixer la seva incapacitat o la impossibilitat de dictar una sentència, i que haurien de ser els seus mateixos membres els qui s’abstinguessin i reclamessin la renovació de la institució.

Quan a primers de gener em vaig dirigir a vostè per agrair-li el suport que la seva institució havia expressat cap a l’editorial “Per la Dignitat de Catalunya” publicat simultàniament per dotze diaris del nostre país, li vaig expressar la meva confiança que quan calgués donar una nova resposta política i cívica, clara i unitària, podria comptar de nou amb el seu suport.
Crec que ara torna a ser el moment de dir públicament que allò que ha aprovat el Parlament de Catalunya, també és compartit per la societat catalana. L’expressió d’aquest sentiment compartit, donarà més força a la veu de Catalunya davant les institucions de l’Estat espanyol i dels dos principals partits, que són els que tenen a les seves mans la possibilitat d’impulsar d’una vegada la renovació del Tribunal Constitucional. Per aquesta raó li demano que la institució que vostè representa utilitzi els canals al seu abast per expressar públicament el seu suport a la Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el dia 29 d’abril.

Li reitero el meu agraïment pel seu suport i li prego que rebi el testimoni del meu afecte i consideració.

José Montilla

La Llei de Vegueries

El Parlament de Catalunya està debatent el Projecte de Llei de Vegueries, iniciativa del Govern de la Generalitat, que dóna resposta a una antiga i nostrada reivindicació per tenir unes divisions territorials de Catalunya que s’adaptin millor a la realitat del territori, que no ho fa la divisió provincial vigent. Aquesta reivindicació té un especial arrelament a les Terres de l’Ebre, pel que té de demanda de reconeixement administratiu de la pròpia especificitat i identitat territorial.

Aquest projecte de llei, que permet la vegueria de l'Ebre i reconeix la capitalitat de Tortosa, ha estat rebutjat per CiU, que continua instant allí on pot a la retirada del projecte de llei, perquè es tracta d'una proposta força allunyada del que és el seu model territorial, el que varen mantenir i desenvolupar al llarg del vint-i-tres anys en que varen governar amb majories còmodes.

Un dels arguments dels que s’oposen a la iniciativa parlamentària és el dels hipotètics problemes que hi poden posar a Madrid i, en concret, el govern central. Amb tot, res més lluny de la realitat. El govern central ha de ser i és respectuós amb les competències del Parlament de Catalunya. Aquest dimarts passat vaig preguntat al vicepresident Chaves, en la sessió de control del Senat, sobre l'aplicació de la llei. Aquest, després de reiterar el respecte a les competències del Parlament, va dir que el govern no es pronunciarà fins que ho faci Catalunya, mitjançant el seu Parlament, amb l’aprovació de la llei, ja que en cas contrari es podria considerar una greu intromissió en les competències que l’Estatut atorga a la Generalitat i, en concret, encomana al Parlament. Chaves va recordar la plena constitucionalitat de l’Estatut que estableix la divisió de Catalunya en municipis i vegueries. A més, va assenyalar que la constitució en el seu article 141.2 preveu l’existència d’altres entitats distintes de les diputacions, com ara els cabildos insulars canaris, als que jo havia fet referència en la meva exposició de la pregunta, evidenciant, per tant, que no hi hauria d’haver problema en que una província com la de Tarragona, encabís dos consells de vegueria, el del Camp de Tarragona i el de les Terres de l’Ebre.

Joan Sabaté i Borràs
President del PSC de l'Ebre i senador

Ofrena Floral a Rafael Vidiella

Durant l'acte es va denunciar la manca de respecte i la poca sensibilitat del govern tortosí per no respectar l'espai on hi ha el monument al polític i dirigent sindical

La UGT de les Terres de l'Ebre, ICV de les Terres de l'Ebre i el PSC de les Terres de l'Ebre van participar dissabte passat en l'ofrena floral al monument a Rafael Vidiella amb motiu de la celebració del Dia del Treball. Rafael Vidiella (Tortosa, 1890-Barcelona, 1982) va ser conseller de la Generalitat durant la Segona República. Va ser el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE i de la UGT. Va ser un dels fundadors del PSUC, i va tenir un paper molt destacat en el moviment sindical en la defensa dels interessos dels treballadors, essent afiliat també a la CNT.

En els parlaments, es va apel·lar als valors que van acompanyar l'ideari d'aquest polític i destacat sindicalista i també es va fer una crida a dimensionar aquest acte simbòlic en defensa dels treballadors i treballadores. Durant l'acte, a més, es va aprofitar per denunciar enèrgicament la manca de respecte i la poca sensibilitat que ha demostrat el govern de dretes de Tortosa vers aquesta figura clau en la defensa dels drets dels treballadors per no haver respectat l'espai on està situat el monument. I és que el govern de Ferran Bel, en una clara demostració de manca de respecte a la memòria històrica d'aquells que van lluitar per la llibertat i la democràcia, va decidir situar a tocar mateix del monument part del muntatge i els vehicles d'algunes de les atraccions que van participar en l'edició d'enguany d'Expo Ebre.