divendres, 9 de novembre del 2012

I què hi ha de les persones?



Ara que aquest país s’ha transformat en un constant debat sobre banderes, i dic ara perquè d’això fa un parell de mesos, cosa que no és casual, sinó que hi ha molts interessos en posar aquest debat en el centre neuràlgic de l’actualitat.

Aquest debat, entre d’altres, serveix per tapar les vergonyes i incapacitats de molts, serveix també com excusa a CiU per intentar mantenir-se en el poder, després de dos pressupostos i de la incapacitat de complir amb els compromisos electorals (reducció de l’atur, pacte econòmic, etc.). Incapaç de treure el país endavant, aquest govern, a mitja legislatura diu que ara ha arribat l’hora de generar la veritable sortida de la crisi: la independència i, a més, amb l’arrogància d’Artur Mas que de manera messiànica diu que ha de ser ell qui condueixi el país a aquesta fita.

Utilitzant els mitjans de comunicació afins, així com els públics com TV3, tal com va denunciar fa pocs dies  l’exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, aquests no parlen d’altra cosa tot el dia, mentre la qualitat de vida de la gent va de mal a pitjor. Però què hi ha dels serveis als ciutadans?

L'Estat de Benestar del que fins ara gaudíem es fonamenta en l’existència d'uns serveis públics de qualitat, universals i accessibles que atenen amb eficàcia les necessitats de la ciutadania, sobre la base del principi d'equitat. Sense oblidar que alhora els nostres serveis públics constitueixen un dels sectors productius més dinàmics i generadors d’ocupació́ del país, són un sector estratègic i d'alt valor afegit de l'economia, que concentra coneixement, genera igualtat i cohesiona la societat al nostre país.

Aquests serveis que, NO SÓN GRATUÏTS, com ens han volgut fer creure, es financen mitjançant impostos procedents fonamentalment de les rendes del treball, a què contribueix el conjunt de la ciutadania i constitueixen la millor forma de redistribució́ social de la riquesa i són una inversió́ per al present i el futur.

Amb aquesta fugida endavant del govern es volen tapar les polítiques d'ajust que redueixen les inversions públiques i ocasionen un greu deteriorament dels serveis públics bàsics i les seves conseqüències en la qualitat de vida de la ciutadania, molt especialment de les dones i els sectors més vulnerables de la societat, aguditzen el retrocés social, obstaculitzen la recuperació́ econòmica i la generació́ d’ocupació́.

L'ensenyament públic que ha impulsat l’avanç del nostre país, i forma part del contracte social gràcies al dret constitucional a l’educació́, ha estat reduït amb impunitat: increment dels preus de les llars d’infants,  augment de  ratis d'alumnes, reducció de beques, increment de  taxes universitàries, entre altres, totes elles  mesures  que obstaculitzen l’accés a l’educació́ i suposen un greu cost social per a les famílies i la societat en general.

La sanitat pública, un dels serveis públics més ben valorat pels ciutadans, també ha patit aquestes polítiques: Euro per recepta, tancament d’ambulatoris, de serveis d’urgència nocturns, de llits hospitalaris, d’equips diagnòstics i quiròfans. Suposen un impediment a l’accés universal de manera eficient i ràpida a la solució dels nostres problemes de salut.

Però d’això no se’n parla, aquesta cortina de fum teixida des del govern, i  amplificada mediàticament, tapa l’empobriment dels serveis públics, de l’estat del benestar i de les persones. Mentre parlem de banderes QUÈ HI HA DE LES PERSONES?

Jose Domínguez, primer secretari del PSC de Móra d’Ebre,  regidor i candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya

El PSC de la Ràpita denuncia les contradiccions i enganys de l'alcalde




COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC

El passat divendres, 2 de novembre, en el transcurs del programa “Polítics en Antena” de ràdio Ràpita, l’alcalde de la població Juan Manuel Martín Masdeu, va ser preguntat per la tardança en la construcció del nou centre educatiu a Eixample Catalunya i les crítiques que això havia aixecat del Grup Municipal d’ERC. Degut a aquestes declaracions, ens veiem en l’obligació de respondre les paraules de l’alcalde, que des del nostre punt de vista, no es corresponen amb la realitat,  són ofensives i venen a ser una nova mostra de les contradiccions i enganys, amb que, de tant en tant, ens obsequia.

Des del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de la Ràpita, volem manifestar el següent: 

1er) És rotundament fals que es trigués un any en donar la llicència d’obres per part de l’ajuntament a propòsit, per  tal de fer-ho més prop de les eleccions municipals del maig de 2011. L’alcalde obvia, a propòsit, dos punts fonamentals.  Primer: l’Ajuntament va requerir al Departament l’aportació de documentació necessària per a donar la llicència. Segon: al novembre de 2010 va haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya. Al mes de desembre Artur Mas prenia possessió com a president i a principis de 2011, el Govern de la Generalitat ja estava en mans de CIU 

2on) Lamentem que l’alcalde, dediqui més esforços en justificar les suposades prioritats de la Generalitat que no a exigir lo que li toca al poble de La Ràpita. És l’alcalde de tots els rapitencs i rapitenques i no el representant  d’un partit polític.  Si es comprova tota la documentació que configura  l’expedient sobre l’esmentat centre educatiu, iniciat l’abril de 2008, es pot constatar que justament, quan pateix una aturada -que encara dura actualment-  és  a partir de principis de 2011, coincidint amb el nou Govern de CIU a la Generalitat. En tot cas, que s’ha fet des del Departament d’Educació en els últims 2 anys per tal de tirar endavant l’obra ? I en els 18 mesos que ell porta a l’alcaldia ? 

3er)  l’Assistència técnica per a la redacció del Projecte Bàsic i d’Execució, la certificació d’eficiència energética, l’Estudi de Seguretat i Salut, l’Estudi Geotècnic, el Projecte d’Activitats per a la llicència Ambiental i posterior Direcció d’Obra i la certificació d’eficiència energética de final d’obra i Execució de les obres, va sortir a licitació el 4 d’agost de 2009 (DOGC 5435) per un import total de 6.105.847’99 euros. Finalment, el 16 de febrer  de 2010, va ser adjudicat a l’empresa Copcisa SA per un import total de 5’3 milions d’euros. 

4rt) Sigui quin sigui el modus de finançament, el procediment de contractació públic, no permet treure a licitació una obra si no hi ha la corresponent certificació que hi ha pressupost suficient per acometre les obres. Per tant, és rotundament fals, que les obres del nou centre educatiu no s’han iniciat per manca de diners. L’alcalde es contradiu quan diu per una banda que no hi ha diners i a continuació diu que l’actual Govern de CIU continua mantenint per a l’institut el que havia pressupostat l’anterior govern. Hi ha els diners, o no ? 

5è) L’alcalde falta a la veritat quan afirma que l’anterior Govern no va fer res pel poble de La Ràpita. Volem recordar que el Govern tripartit d’esquerres -que tant critica l’alcalde- i en especial la conselleria d’Educació, van mostrar la seua sensibilitat cap a la mancança que patia el poble de La Ràpita, amb inversions com ara la Llar d’infants Municipal, l’ampliació del Col·legi Horta Vella o l’Escola de Cultius Marins, sense oblidar l’Escola de Música, que en conjunt van suposar una inversió de prop de 7 milions d’euros (més de 1.000 milions de les antigues pessetes). Un volum d’inversió en equipaments educatius al nostre municipi, que eclipsa, de lluny, la minsa quantitat que els governs de CIU de més de 23 anys, no van ser capaços de fer. 

6è) Finalment, l’alcalde es vanagloria de la seua gestió política per a que el centre de la Ràpita continui essent prioritari. Hem de dir, que mentre a La Ràpita les obres continuen sense començar, altres equipaments educatius del territori, com ara el de Sant Llàtzer de Tortosa, finalment sí que estan en marxa. Però torna a faltar a la veritat, quan afirma que les obres del col·legi de Sant Llàtzer van començar molt abans que ell accedís a l’alcaldia. Només cal dir, que al febrer de 2012, l’alcalde de Tortosa Ferran Bel explicava que  la Consellera Rigau li va asegurar que aviat s’iniciarien les obres de Tortosa. Feia ja més d’un any i mig des de la presa de possessió de l’alcalde de la Ràpita.

Núria Ventura: “En temps difícils cal serietat i rigor, seny i ambició, i per això cal votar PSC”



La cap de llista dels socialistes de l'Ebre, Núria Ventura, acompanyada pels candidats i candidates, i un bon nombre de militants i simpatitzants han enganxat aquesta mitjanit el cartell electoral que marca l'inici de la campanya electoral amb vista a les eleccions al Parlament. "El dia 25 de novembre no volem la independència de Catalunya sinó com sortim de la crisi, com creem ocupació, com salvem els aturats, quin suport donem al teixit productiu, com reactivem els sectors estratègics, quin model educatiu i quina universitat volem al nostre país i quin sistema sanitari, públic o privat", ha contraposat, tot afegint, "decidim com lluitem contra la pobresa, si ho fem amb caritat o amb drets i igualtat d'oportunitats."

La dirigent socialista ha estat contundent: "El dia 25 de novembre  en hi juguem el nostre futur i també el dels nostres fills i filles". Per això, ha instat la ciutadania a no entregar el país a aquells que s'han dedicat els darrers dos anys a retallar indiscriminadament i a desmantellar els serveis públics, en clara al·lusió als governs del PP a Espanya i CiU a Catalunya. "No podem entregar el país a aquells que només beneficien els rics i poderosos i asfixien la classe treballadora", ha instat Ventura.  

Per això, ha conclòs, l'aposta socialista és la més sensata. "En temps difícils cal serietat i rigor, seny i ambició, i per això cal votar al PSC."

dijous, 8 de novembre del 2012

Marcelino Iglesias: “El nostre projecte és construir els Estats Units d'Europa”



El portaveu del PSOE al Senat i expresident aragonès dóna suport al PSC en unes eleccions “consequència del fracàs de CiU”

El  portaveu del PSOE al Senat i expresident aragonès, Marcelino Iglesias, ha pronunciat aquest vespre la conferència-col·loqui “La Solució Federal” en què ha deixat clar que el projecte dels socialistes és la construcció dels Estats Units d'Europa “que doni resposta al gran desafiament del món modern que és la globalització”. “No és un moment de dividir i d'aixecar fronteres sinó de sumar”.

En aquest sentit, ha deixat clar: “Volem donar suport al PSC i a la candidatura de l'Ebre davant unes eleccions molt importants que són conseqüència del fracàs d'un govern que ha estat incapaç de donar sortida a una crisi econòmica important i que ha fet tot tipus de retallades i que va a unes eleccions creant un problema més gran”.

Iglesias ha donat suport a la posició federalista del PSC, “que aposta pel diàleg des del coneixement de l'estructura del país”, i ha apostat per la reforma i actualització de la Constitució.

També ha recordat la lluita contra el transvasament de l'Ebre en la que van anar unides les Terres de l'Ebre i l'Aragó. “Vam defensar el riu d'aquell projecte que tenia el govern del PP de fer el transvasament al qual va donar suport el govern de Catalunya liderat pels nacionalistes de CiU, transvasament que finalment els socialistes vam aturar”.