S’ha acabat la verema a la Terra Alta, en una campanya en que hi ha molta qualitat de raïm però més incertesa que mai en el futur. Aquest fet és un reflex de molts sectors agraris i aquest desconcert per la baixa continuada dels preus és un element comú que alimenta un present difícil i aquesta, com deia, incertesa en el futur. En molts casos, és conseqüència d’aquesta crisi econòmica que ens ha engolit en poc temps a tot el món; en altres casos és conseqüència d’aquesta crisi de valors que també ens ha portat a la crisi econòmica. Una crisi de valors que ara fa que alguns empresaris de la cadena de distribució i econòmica no només no estan disposats a guanyar una mica menys, sinó que fan bo allò que diu “A riu revolt guanys de pescadors” i, amb el pretext de la crisi, volen fer més diners que mai.
La baixada del preu del raïm també és un exemple d’aquesta situació general. S'’anuncia la reducció de volums de compra, però es compra tot. Si aixeques el cap i mires dades generals pots veure que el cava va exportar l’any 2008 gairebé 140 milions de botelles, més que mai. També podem fer extensiva aquesta mirada a la indústria agroalimentària catalana, en el seu conjunt, amb unes vendes netes de 18.110 milions d’euros l’any 2007, un 22’3 % més que l’any 2003.
Sigui com sigui, qui en surt perdent és el pagès, el qual veu com els seus marges de “vida” es redueixen fins a mínims alarmants. Aquest fet ens porta a un fenomen evident com és la baixada de les explotacions agràries amb 75.237, l’any 2003, fins a les 54.192, l’any 2007, mentre que l’esforç per fer les explotacions competitives per part dels qui volen seguir essent pagesos obliga a un esforç inversor sense fi. Un exemple és que el tamany de les explotacions agràries l’any 1993 era de 15’1 hectàrees i l’any 2007 era de 21’5, amb tot el que això representa.
És també un fet que els governs intenten ajudar al sector, amb l’aportació de més ajuts que mai. L’any 2003 van ser 305 milions d’euros i l’any 2008, 361 milions d’euros, el que representa que l’ajut mitjà per explotació ha passat de 4.768 euros l’any 2003 als 5.771 euros per explotació el 2008.
També els ajuts a les cooperatives agràries han representat un esforç impressionant des de l’any 2003 fins a l’any 2008. 363 actuacions i 55’4 milions d’euros marquen un record d’ajuts. L'any 2008, amb 14’4 milions d’euros, va ser especialment significatiu.
Totes aquestes dades avalen la sensació que per més esforços que es fan, per part dels pagesos i dels governs, aquests no són suficients i que aquest segment econòmic que hi ha en mig de la producció i el consumidor té la clau d’aquesta il·lògica situació del sector primari.
Estem dins d’un món occidental, on el capitalisme només té sentit si aquest existeix amb ètic. Els valors han de fer possible que tots puguem viure amb dignitat. Anys de vaques grasses i de fer herois a aquell que es fa ric sense esforç i amb rapidesa, ens porten a collir aquest fruit. Això ens ha de fer pensar i reflexionar.
No és gens estrany que hi hagi sindicats agraris que demanin una llei de marges comercials, de difícil encaix legislatiu, o que s’exigeixen mesures destinades a frenar tanta injustícia, el que és evident és que el sector i el govern tenen un repte que només es resoldrà positivament si l’esforç és lleial, compartit i de mútua col·laboració.
JOAQUIM PALADELLA CURTO
Portaveu del Grup Parlamentari PSC-CPC, a la Comissió d’Agricultura Ramaderia i Pesca, al Parlament de Catalunya
