Article de Francesc Miró Melich, candidat del PSC a l'alcaldia d'Amposta, publicat en l'edició de març d'Un Cop d'Ull
En més d’una ocasió tots hem ajudat algun veí que tenia dificultats per pujar a la vorera, bé sigui a peu o amb cadira de rodes, fins i tot per caminar-hi, donat que en la majoria dels casos estan plenes d’obstacles. L’explicació d’aquest fet tan humà es podria resumir amb aquest gest.
Però a mi em ve una altra reflexió, sí, no puc negar-ho, probablement em vingui donada per l’edat avançada dels meus pares, ja que els he d’acompanyar al metge. Es tracta sempre d’una llarga peregrinació. Tot i que la distància sigui curta es fa interminable per la seva mobilitat reduïda i és, precisament, per aquesta raó quan te n’adones encara més dels obstacles que han de salvar per poder anar pel carrer. Fins i tot, es fa pràcticament impossible que vagin sols.
És cert que la nostra ciutat pel que respecta a obrir carrers nous s’ha anat adaptant, en part, a la normativa sobre barreres arquitectòniques, però què passa quan es tracta d’accedir als equipaments oficials. Pràcticament no s’ha fet res, llevat de petites rampes per accedir-hi. Però, com s’accedeix a aquestes rampes que en la majoria dels casos ni tenen el pendent adequat? No es pot de cap manera: voreres en malt estat o simplement estretes on no hi passa una cadira de rodes, i menys dues persones a la vegada, aparcaments de vehicles que impossibiliten el pas de cadires de rodes o bé simplement el pas de la mateixa persona ajudada d’un bastó. I així en tots i cadascun dels edificis públics.
Per tant, primer compromís. Cal solucionar d’una manera immediata, aquests impediments. No és possible que una ciutat com la nostra no tingui cura de les dificultats que pateixen les persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda per accedir a tots els edificis públics, especialment als sociosanitaris. El canvi serè que defenso ha de vetllar perquè la nostra ciutat sigui la capital humana de les persones posant especial èmfasi en els que tenen més dificultats
Així mateix em comprometo a establir un pla quadriennal de millora per a la mobilitat de tal manera que tant aquelles persones amb discapacitat com les que tenen mobilitat reduïda puguin desplaçar-se amb total normalitat per la ciutat. Cada any destinarem una part del pressupost municipal per pal·liar aquesta mancança. Una ciutat de tothom i per a tothom.
Treballaré braç a braç amb les associacions implicades per tenir una ciutat lliure d’obstacles i que faciliti l’accés per la ciutat a aquest nombre de població que cada dia és més gran. Encara que fos per a una única persona, ho faré perquè hi crec i també per justícia social. Junts decidim que una ciutat com la nostra ha d’ocupar-se del més vulnerables i protegir la nostra gent dels perills i infortunis de la vida. Junts ho farem possible.
