Article de la portaveu del PSC a l'EMD de Bítem, Teresa Castellà, publicat avui al setmanari l'Ebre
Partim de la premissa que els homes i les dones som diferents. Ni millors ni pitjors, simplement diferents. Això ens hauria de fer pensar que unint els nostres potencials tot podria anar millor.
La llar
Arran d’entrar la dona en el món del treball s’han produït mots canvis en l’entorn familiar, canvis no sempre ben portats, tant pels homes com per les dones. Les dones moltes vegades ens creiem que cuidem millor dels fills, que ens organitzem millor en les feines de la casa, fins i tot en fer la compra i aquesta pot ser una excusa perquè els homes no es responsabilitzin molts cops en aquestes tasques.
Respecte als fills, nosaltres els parim, però a partir d’aquí, criar-los i educar-los és cosa de dos. És una falàcia que nosaltres sabem fer millor les feines de la casa, perquè, com tot, és qüestió de pràctica.
Si de la manera com estan les coses avui dia tenen la sort de tenir feina els dos membres de la parella, la resta de responsabilitats han de ser compartides al 50%. No ens han de servir expressions com “el meu home m’ajuda molt”. No ens enganyem, si comparteixen les feines de la llar només fan allò que per lògica toca fer i si no fan res, aneu deixant coses per fer i esperar pacientment a veure què passa.
Si les feines són compartides, les dues parts de la parella estaran menys cansades i tindran temps per cuidar la relació mútua i per cuidar-se a si mateixes.
Si les feines són compartides, les dues parts de la parella estaran menys cansades i tindran temps per cuidar la relació mútua i per cuidar-se a si mateixes.
La feina
La majoria de les dones encara són considerades treballadors de segona. Malauradament tenen les feines més mal pagades i amb la mateixa feina cobren un 24% menys que els homes.
Les poques que accedeixen a càrrecs son examinades constantment i moltes vegades jutjades per rumors respecte els seus mèrits. I necessiten treballar 11 anys més per tenir la pensió igual a la d’un home.
Els empresaris no se n'adonen que estan perden la mitat del talent de la seua plantilla. I la conciliació? Es creu que s’arranja amb les jornades reduïdes i bàsicament s'ofereixen a les dones. Un gran error. La conciliació només s’aconseguirà amb el compliment dels horaris establerts (no per horaris més llargs, s’aconsegueix més rendiment) i l’adaptació dels horaris laborals i els de les escoles. Aquesta ha de ser una prioritat de govern, la lluita per la igualtat d'oportunitats i més en un moment de crisi com l'actual en què les dones som un dels col·lectius que ens veiem més afectats.
L’oci
Es cau en l'error de pensar que són els homes, fruit de les convencions que assumim encara com a bones massa sovint, els que necessiten relaxar-se quan arriba el cap de setmana. És urgent que les dones també tinguem el nostre temps d'oci, sense feina i sense família, hem de gaudir de les nostres aficions i, en cas que no en tinguem, buscar-les, encara que només sigui anar a fer un cafè amb les amigues i xerrar una estoneta. Què vull dir amb això? Doncs que de la mateixa manera que abans he dit que hem de repartir les feines de casa ara dic que hem de negociar el temps de descans. Penso en totes les dones en general, però sobretot en les més grans, acostumades a sacrificar la seva vida en benefici de la resta.
Estic segura que si tot està ben repartit, totes i tots seríem més feliços. I construiríem una societat molt millor.
Estic segura que si tot està ben repartit, totes i tots seríem més feliços. I construiríem una societat molt millor.
Només em queda per dir-vos, estimeu al vostres i els que no ho són tant, però sobretot estimeu-vos a vosaltres mateixes!
