En temps difícils calen decisions clares i
compromisos ferms. Des que vaig assumir la regidoria d’Educació a Deltebre vaig
ser conscient que era una de les àrees amb més responsabilitat, on calia
dedicar-hi esforç i entrega, però sobretot garantir amb fermesa la qualitat del
nostre ensenyament i de les nostres escoles públiques.
Sóc conscient i seria una irresponsabilitat per part
meva pensar que la voluntat del govern de la Generalitat fos reduir la despesa
dedicada a l’ensenyament sense abans plantejar altres alternatives. Tots els
governs sabem que amb l’educació va el destí de moltes generacions de les quals
tenim l’obligació de garantir un futur ple d’oportunitats i millor que el que
hem tingut nosaltres.
Malgrat tot, allò que m’ha costat acceptar és l’ordre
de prioritats per on retallar, i aquí sí que crec, humilment, que el govern
català s’ha equivocat. No tan sols reduint mestres i augmentant el ràtio per
aules, sinó també i, sobretot, amb el
seu compromís amb les llars d’infants de Catalunya. S’han deixat a l’estacada
molts ajuntaments que han hagut de tancar les seves llars i que han tingut
greus dificultats per garantir-ne la viabilitat. Aquest servei, que no és pas
un luxe, sinó un servei social bàsic que facilita la conciliació de la vida
laboral i familiar, té alhora justificacions acadèmiques avalades per
universitats de prestigi que afirmen que els nens i nenes que han anat a les
escoles bressol tenen capacitats cognitives superiors a la dels nens que no hi
han anat. I aquest fet, per a tot govern, crec que ja justifica la inversió i
la prioritat davant d’altres despeses supèrflues i innecessàries. I com que el
govern català no ho ha fet, i vull pensar que és perquè no ha pogut, han de ser
els ajuntaments els que han d’implicar-se juntament amb les famílies, les AMPES
i les direccions de les llars per buscar solucions i evitar els tancaments.
Han hagut de ser els ajuntaments els que amb prou
dificultats han hagut d’establir entre les seves prioritats garantir la
viabilitat de serveis socials bàsics, que no són competència exclusiva seva
però que alhora no es poden permetre el luxe de baixar la reixa i plegar. I és
aquí, on l’Ajuntament de Deltebre ha decidit modificar el conveni que tenia amb
l’Onada S.L per garantir una aportació econòmica addicional que garanteixi
l’equilibri econòmic del servei i que, per tant, sigui rentable mantenir-lo
obert. A part de les quotes de les famílies, que som conscients que són prou
elevades atenent als temps que vivim, l’Ajuntament de Deltebre aportarà per
cada nen/a 492’50€ fins a 85 alumnes matriculats, i de 339,69€ per alumne quan la
xifra de nens matriculats superi els 85. A tot això, cal sumar la xifra de 875 € per nen que aportarà la
Generalitat quan fa només dos anys n’aportava 1.800 €.
Aquest és un compromís ferm del govern municipal de
Deltebre a favor de l’educació pública, a favor dels serveis socials bàsics,
dels quals ens podem sentir orgullosos com a poble. No crec que construir l’escola bressol més
gran de Catalunya a Deltebre hagi estat una irresponsabilitat, ni crec tampoc
que els diners que es van invertir en la seva construcció hagin d’acumular-se a
xifres de dèficit pel qual cap govern hagi d’amagar el cap sota l’ala. El que
crec, el que creu el govern de Deltebre, és que els seus nens i nenes mereixen
un servei de llar d’infants digne, avançat, que els permeti desenvolupar noves
aptituds per ser estudiants d’èxit en un futur proper, i que el seu futur,
estigui lligat a la seva terra i la seva terra sigui una terra d’oportunitats.
Joan
Alginet Aliau
3er
tinent d’alcalde i Regidor d’Educació a l’Ajuntament de Deltebre
