divendres, 29 de maig del 2009

Eleccions Europees. Agenda de campanya del PSC a l'Ebre

Divendres, 29 de maig
Deltebre
21.00h. Cambra Agrària de la Cava. Amb Antoni Espanya, director dels serveis territorials d’Agricultura, i Joaquim Paladella, alcalde de Batea i diputat al Parlament de Catalunya.

Dissabte, 30 de maig
Ulldecona
19,30h. Casa de la Cultura. Amb Núria Parlon, candidata núm. 3 a la llista del PSC a les Eleccions Europees i Josep Borrell.

Dilluns 1 de juny
Tivenys
22,00h. Centre d’Equipaments Culturals, amb Joan Sabaté, president del PSC de l'Ebre i senador.

Divendres 5 de juny
Sant Jaume d’Enveja

19,30h. Sala Multiusos Pl. Marcel·lí Domingo. Amb Joan Sabaté, president del PSC i senador , Lluïsa Lizárraga, diputada al Congrés, i Antoni Espanya, director del serveis territorials d’Agricultura.

L'Entesa creu necessari estudiar els límits de l'ampliació de la UE

Davant la compareixença del ministre Miguel Àngel Moratinos, Sabaté també proposa un pla alternatiu en el cas de la no ratificació del Tractat de Lisboa per part d'alguns membres

El senador de l'Entesa, Joan Sabaté, portaveu del grup en la Comissió Mixta per a la Unió Europea, va intervindre ahir durant la compareixença en aquesta Comissió del Ministre d'Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, que presentava en el Congrés les prioritats per a la presidència espanyola de la UE el primer semestre de 2010.

Sabaté va coincidir en la importància de concentrar els esforços en la recuperació econòmica i la creació d'ocupació, així com en el reforçament del caràcter social del nou model econòmic per a superar el model neoliberal que considera fracassat. També Sabaté va proposar que s'impulsin mesures legislatives per a garantir la lliure competència pel risc de la tendència al monopoli aprofitant la crisi.

Per al senador de l'Entesa, serà moment de revisar els objectius de l'Estratègia de Lisboa tenint en compte l'establiment de mecanismes de control sobre el compliment d'aquests objectius per part dels estats membres. Respecte a la redefinició del paper d'Europa, Sabaté va subratllar que la UE ha de ser un nou actor global que impulsi l'eix euro-mediterrani i euro-americà i impulsi el procés de pau d'Orient Pròxim junt a la nova administració nord-americana.

Per a Sabaté és una preocupació la definició dels límits de l'ampliació perquè creu que ja es pateix una crisi de creixement en la UE. Finalment, el senador de l'Entesa va proposar que sigui prioritari la construcció d'una UE forta que capaç de combatre l'euroescepticisme que ha avançat de forma perillosa i en aquest sentit, va suggerir la necessitat de, per a evitar una aturada del procés, plantejar-se l'Europa de les dues velocitats en la mesura en què hi hagi països que no ratifiquin el Tractat de Lisboa.

Lizárraga: "Els arguments del PP a favor del transvasament són antics i repetitius"

La diputada del PSC critica que els populars no hagin volgut reconèixer cap de les nombroses actuacions dutes a terme pel Govern de l’Estat

La diputada del PSC Lluïsa Lizárraga va criticar ahir que el PP hagi tornat a insistir, en la Comissió de Medi Ambient al Congrés, sobre el transvasament de l’Ebre. Lizárraga considera que els arguments que utilitzen els populars per defensar aquesta infraestructura “són antics i repetitius”. El PP, a través del diputat per Castelló Miguel Barrachina Ros, va presentar fins a sis preguntes al subsecretari d'Estat de Medi Rural, Santiago Menéndez Luarca, en les quals va tornar a parlar de “malbaratament de recursos naturals” i va acusar de manera reiterada el Govern de l’Estat de “negar el desenvolupament urbanístic als municipis governats pels populars”. Barrachina fins i tot va continuar argumentant que la derogació va ser un càstig cap a les comunitats governades pel PP.

La diputada considera que, tot i ser repetitives, les argumentacions del PP “no deixen de sorprendre”. Lizárraga ha retret als populars que no hagin volgut reconèixer “cap de les nombroses actuacions que ha dut a terme el Govern en matèria d’aigua” i ha fet referència a la resposta clara del subsecretari que li ha recordat a Barrachina l'aposta del govern per ”impulsar alternatives com la reutilització, l’estalvi o la dessalació”. “Aquestes alternatives”, ha recordat, “s’han dut a terme des de la passada legislatura, amb resultats més que visibles a la conca del Segura i del Júcar on s’han produït un augment dels recursos disponibles”.

L'efecte hipoteca

El present de l’actual crisi econòmica es viu, en general, amb la convicció ferma que ens en sortirem. Hi han indicis clars que alimenten aquest fet.
Cert és que estan tancant moltes activitats econòmiques i que la borsa de desocupats cada dia és més gran, però no és menys cert que el Govern està contínuament prenent mesures per a crear llocs de treball i minorar l’efecte de la crisi, algunes d’efecte immediat i d’altres que van més a poc a poc, però el Govern de Zapatero el que té molt clar és que qui no ha generat la crisi no acabarà pagant-la. Els treballadors no seran moneda de canvi per a sortir de la crisi.
Cap Govern té la solució màgica per tornar a generar tants llocs de treball com s’han destruït. El que sí que s’ha aconseguit, amb una intervenció decidida d’injecció de capital, tan criticada per alguns, i tan necessària per generar confiança entre els bancs i caixes, és rebaixar el preu del diner i, per tant que les hipoteques baixessin. L’estalvi produït en cada família amb hipoteca és d’una mitjana de 200,00 € mensuals. L’angoixa de la gent a perdre el lloc de treball és molta, però també ho és perdre el seu habitatge. Aquest estalvi genera confiança, i des de la confiança i la perseverança sortirem de la crisi; amb sacrifici sí, però sense perdre el que tant ens ha costat aconseguir, un nivell de protecció social digne, ampliat i recolzat pel Govern d’esquerres de Zapatero.


Francesc Josep Miró Melich
Alcalde de Godall
Diputat provincial

dijous, 28 de maig del 2009

Per un projecte comú i solidari per abordar la crisi








Raimon Obiols: “Cal votar als que tenim un projecte comú i solidari per abordar la crisi d'una manera coordinada i eficaç"

El president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, recorda la importància que va tenir Europa en la lluita contra el transvasament previst pel PP amb el suport de CiU

El candidat del PSC a les eleccions al Parlament Europeu Raimon Obiols va deixar molt clar ahir, en el míting central del PSC a l'Ebre, que “cal anar a votar no a aquells que diuen que defensen uns interessos, sinó a aquells que tenen un projecte comú, solidari, amb el conjunt d'Europa perquè la Unió Europea abordi la crisi d'una manera coordinada i eficaç”. Obiols va deixar molt clar que cal evitar que Europa entri en declivi, tot advertint que arran de les eleccions en depèn que en surti reforçada o no. “Si baixem, vol dir que els Berlusconis es multiplicaran per Europa, com ho faran les posicions ultraliberals, autoritàries, la tendència a un discurs oficial basat en la xenofòbia, en la por en el futur, l'ús i abús dels mitjans de comunicacio, el rebuig al pluralisme i al joc de l'alternança a Europa”, va advertir i va afegir: “No tornarà el feixisme però pot tornar una dreta neoliberal amb un caient més autoritarti, com ens ensenya la poteta d' aquest tipus de plantejament la Itàlia de Berlusconi que és un desastre, diem-ho clarament.”

Obiols va mostrar també la confiança en les enquestes que albiren la pèrdua de la majoria al Parlament per part de la dreta i el centredreta que permetria aliances àmplies des de l'esquerra al centre amb l'objectiu que en matèria econòmica i social es faci un enfocament més progressiu “més Obama i menys Bush”, i en política internacional s'aposti per la pau i solidaritat. Però també va deixar clar que el vot de progrés també pot servir per aturar els que tenen plantejaments proteccionistes, menys europeïstes i menys solidaris. I va avançar que els resultats d'aquestes eleccions, que va titllar de claus, per poc percetibles que siguin són la base per tenir una Europa d'un estil o un altre d'aquí a deu anys. “Perquè el Parlament Europeu és la institució mundial més potent que hi ha després del congrés i el

La lluita contra el PHN

Abans de Raimon Obiols va ser el president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, l'encarregat d'exposar la importància que aquestes eleccions tenen per a la gent de les Terres de l'Ebre. “ Hem de recordar que en el gran conflicte que va ser la lluita contra el projecte del PHN del PP que tenia el suport de CiU, vam posar la mirada en Europa perquè la directiva marc era una proposta clara per fer una política d'aigües que no es basava en el transvasament sinó en la Nova Cultura de l'Aigua que defensàvem aquí”, va assenyalar Sabaté, que va afegir: “La legislació europea era una garantia perquè el PP no pogués desenvolupar el seu projecte. I vam anar a Europa i vam tenir el suport dels nostres eurodiputats”. Sabaté va recordar que tot i que no va ser necessària finalment la intervenció d'Europa perquè el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va derogar el transvasament previst pel PHN, “si torna a governar el PP, l''amenaça pot tornar i Europa és la garantia.” Per aquest motiu va fer una crida a no perdre de vista la importància d'Europa en aquest i molts altres aspectes, com els ajuts al desenvolupament del món rural i l'agricultura, que són els que reben el percentatge més alt del pressupost comunitari.

Sabaté va tancar la seva intervenció lamentant les darreres declaracions del candidat de Ciu, “l'euroescèptic” Ramon Tremosa, que va tornar a insistir en reclamar el transvasament del Roine tot i l'informe negatiu del govern espanyol que considera que aquest transvasament és agressiu medioambientalment i insostenible econòmicament. “Tornen a apostar pel transvasament i acusen els socialistes d'aturar el PHN del PP”, va criticar. El president del PSC també va lamentar, com Obiols, que CiU no enfoqui aquestes eleccions des de la importància que té per al nostre futur Europa sinó que pensin només en recuperar el poder de la Generalitat com es desprèn del suport que va dir donar-li Ferran Bel a Artur Mas amb vista a aquests comicis.

Per això, tant Joan Sabaté con Raimon Obiols van fer una crida a la participació per demostrar que l'Ebre no està amb aquestes posicions neoliberals avui predominants a Europa ni amb els defensores de polítiques arcaiques i insostenibles.

divendres, 22 de maig del 2009

Arrenca la campanya electoral de les Europees


Els socialistes demanen a la ciutadania que participi en les Eleccions Europees per garantir una Europa social i de progrés per fer front a la crisi

El PSC de les Terres de l'Ebre va penjar ahir el primer cartell de la campanya electoral amb vista a les eleccions europees del 7 de juny vinent amb una clara demanda de participació a la ciutadania per tal que s'impliqui en unes eleccions que són decisives perquè des del Parlament Europeu s'incideixi en polítiques socials actives i de progrés per fer front a la situació econòmica actual. El president del partit, Joan Sabaté, va demanar el suport per als socialistes per tal que a Europa no continuïn manant “aquells que ens van portar a la crisi actual”. L'enganxada del primer cartell es va realitzar a Tortosa, a la plaça de l'Ajuntament.

D'altra banda, els socialistes celebren aquest cap de setmana un acte electoral que consisteix en un dinar amb la militància a Amposta en què hi participarà el coordinador del PSC al Congrés dels Diputats Francesc Vallès.

ACTE CENTRAL A LES TERRES DE L'EBRE

L'acte central de la campanya dels socialistes a l'Ebre es realitzarà dimecres vinent, dia 27 de maig, al pavelló Firal de Tortosa. L'acte començarà a les 19.00 hores i hi intervindran l'eurodiputat Raimon Obiols i el president del PSC a les Terres de l'Ebre, el senador Joan Sabaté.

dilluns, 18 de maig del 2009

Per una Unió Sostenible

Sant Jaume d’Enveja, ha acollit aquest dissabte, un dels actes del PES European Days of Action 2009, una iniciativa pionera en la què tots els partits socialistes i socialdemòcrates, que formen part de la família socialista europea, centren els seus esforços de forma simultània arreu d’Europa per tractar durant el mateix dia un tema en comú. En aquest cas “Una Unió sostenible”. Pel que fa a l’Estat Espanyol les altres poblacions que han acollit alguna iniciativa d’aquestes característiques han estat Mallorca, Huelva i Santander.

El candidat del PSC a les eleccions al Parlament Europeu i delegat general de la sectorial Europa XXI, Alejandro Colldeforns, va manifestar que molt possiblement les properes eleccions generals es vulguin interpretar en clau interna i com un pols al govern de l’Estat, quan el missatge clau és que les polítiques neoliberals i conservadores que dominen a Europa, són les que ens han abocat a una situació insostenible, de crisi i per tant el canvi també ha d’arribar a Europa. Colldeforns va recordar que dels 27 països de la Unió, només 8 són socialistes i que dels 6 més grans, només ho és 1, precisament l’Estat Espanyol. Així, segons va avançar, els principals eixos que centraran la campanya dels socialistes europeus seran: rellançar l’economia i prevenir futures crisis, millorar les condicions de vida dels ciutadans, la igualtat de genere, el canvi climàtic i les polítiques migratòries.

Per la seva banda, Sandra Ramos, candidata del PSC per les comarques de Tarragona a les eleccions al Parlament Europeu va posar emfàsi en les propostes unitaries dels socialistes per a lluitar contra el canvi climàtic, a diferència dels sectors conservadors, que depenen dels interessos particulars i no tenen una posició unitaria. Fins i tot, va dir Ramos, encara hi ha alguns destacats membres de la dreta europea que qüestionen els estudis científics sobre els efectes del canvi climàtic i voten en contra de moltes mesures claus com ara les lleis de protecció del sol o les polítiques de gestió de l’aigua, entre d’altres. En un altres ordre de coses, Ramos va considerar clau una política energètica comuna, amb l’objectiu de disminuïr les emissions de CO2 en un 30% per al 2020 i augmentar així l’ús de les energies renovables. A nivell més local, un gran pacte per a la gestió de l’aigua i l’incremement de les xarxes ferroviaries han de ser fonamentals en els propers temps.

En l’acte ha Sant Jaume d’Enveja, han participat també, l’alcalde de la població deltàica, Joan Castor Gonell i el President de la Federació de l’Ebre i senador per l’Entesa Catalana de Progrés, Joan Sabaté.

divendres, 15 de maig del 2009

Debat de l'Estat de la Nació

Aquesta setmana es va produir el primer debat sobre l’estat de la Nació d’aquesta legislatura. I, lògicament, ha estat centrat en la qüestió que ha marcat aquest primer any :la crisi econòmica global i les seves conseqüències a Espanya; la més important d’elles és el greu augment de l’atur. El President ha parlat de la crisi i ho ha fet en termes de PASSAT, de PRESENT i de FUTUR .

Una crisi que es va originar a l’àmbit del mercat financer dels EEUU,que va explotar violentament la segona meitat de l’any passat i que va posar el sistema financer mundial a punt del col·lapse. Una crisi que al nostre país ha tingut un impacte especialment dramàtic de destrucció de llocs de treball com a conseqüència del desplom del sector de la construcció, unflat artificialment durant anys.

El President ha recordat i avaluat la resposta del Govern davant la crisi, una resposta que ha tingut 3 eixos : Parar el cop, evitar danys irreversibles al sistema financer i econòmic; mantenir les polítiques socials, per tal d’ajudar als sectors de la població més afectats i sobretot als treballadors amenaçats per l’atur, i prendre la iniciativa i dedicar grans quantitats de recursos públics per tal d’estimular la activitat econòmica, recursos que es poden gastar perquè en anys de bonança econòmica s’han sabut guardar.

Tenim un dels més potents plans d’estímul econòmic des de la inversió pública de tots els que s’han posat en marxa a Europa, s’estan mobilitzant grans quantitats públiques per reanimar la economia i al mateix temps s’ha aplicat una política d’austeritat amb retallades dràstiques en les despeses corrents de l’Estat (el President ha anunciat la reducció de 1000M€ que sumats als 1500M€ que s’han pogut reduir el passat mes de febrer suposen un estalvi de 2500M€ durant aquest exercici pressupostari).

Les inversions públiques (Plan E) s’estan executant a bon ritme, el crèdit a famílies i empreses poc a poc es van desencallant i han aparegut els primers símptomes d’una menor destrucció de llocs de treball.

Però no hem d’oblidar el futur: l’objectiu principal és frenar l’augment de l’atur i reforçar els mecanismes de protecció social i d’ajuts als treballadors, a les famílies i a les empreses. Això és especialment important quan des de la dreta intenten que tot el pes de la crisi recaigué sobre els treballadors, quan fan aparèixer de nou els missatges de facilitar l’acomiadament i de reduir prestacions socials. No podem exigir més sacrificis als treballadors, quan els que més han guanyat durant els anys de bonança econòmica no han segut ells. El President ha presentat una sèrie de mesures que suprimiran la desgravació per hipoteca a les rendes més altes i al mateix temps les rendes més baixes obtindran més beneficis fiscals per la compra i lloguer de la seva vivenda habitual. Recordar que la desgravació fiscal per lloguer s’està tornant a aplicar , després que fos suprimida durant l’etapa del govern del PP.

I també s’ha de construir, des d’ara mateix, un nou ordre econòmic nacional i internacional. Sortir de la crisi no vol dir tornar a reproduir el mateix model que teníem. S’ha de racionalitzar el sector de la construcció i impedir l’aparició de la bombolla immobiliària. S’ha de posar fi a la dependència del petroli i apostar a fons per les energies renovables i netes. S’ha de potenciar la inversió tecnològica, fer avançar l’economia verda i renovar sectors clàssics com el turisme, l’automòbil o l’agroalimentari. S’ha de fer del sistema educatiu la palanca més poderosa de productivitat i de competitivitat de la nostra economia. I tot això s’ha de fer des de valors èticament sostenibles, que substitueixin per sempre a la glorificació de la cobdícia, del enriquiment il·limitat i de la irresponsabilitat.

El Govern és el primer interessat en sortir de la crisi , no sabem si això també ho pot dir l’oposició. Nosaltres volem que la crisi duri el menys possible, ells volen que arribi fins les properes eleccions. Nosaltres cuidem el diàleg i la pau social, ells provoquen tots els dies als sindicats i als empresaris per generar conflictivitat. Nosaltres tractem de reforçar la posició internacional d’Espanya , ells van a les reunions internacionals a desacreditar i debilitar el govern.

El Sr. Rajoy ha fet el mateix discurs que va fer al 2005,2006 i 2007. El mateix que farà al 2010 i al 2011: un catàleg de catàstrofes. Quan les coses anaven molt bé, parlava de catàstrofes, ara que van malament segueix anunciant catàstrofes i quan comencen a millorar parlarà de catàstrofes . El pla del PP per recuperar el poder és utilitzar la crisi i per això no ha aportat cap solució ni ha volgut considerar l’oferiment d’un gran pacte per sumar esforços que ajudin als ciutadans a sortir quan més aviat millor d’aquesta situació que fa patir a molts ciutadans .

El Govern, vol i treballa per sortir d’aquesta crisi sense precedents i amb l’ajut del PP o sense ho aconseguirem.

Lluïsa Lizàrraga Gisbert
Diputada per Tarragona al Congrès dels Diputats.

dijous, 14 de maig del 2009

"Una Unió Sostenible", acte comú dels socialistes europeus

Aquest dissabte 16 de maig es durà a terme una iniciativa pionera en la què tots els partits socialistes i socialdemòcrates, que formem part de la família socialista europea, centraran els seus esforços de forma simultània arreu d'Europa per tractar el mateix dia un tema en comú: “UNA UNIÓ SOSTENIBLE”.
Es tracta del PES European Days of Action 2009 que pel que fa a les terres de l'Ebre consistirà en un acte que es durà a terme a Sant Jaume d'Enveja, a la sala multiusos de la plaça Marcel.lí Domingo, a partir de les 7 de la tarda.
En aquest acte intervindran: Joan Castor Gonell, alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Antoni Sabaté, Primer Secretari de la Federació de l'Ebre del PSC, Alejandro Colldefors, candidat del PSC a les eleccions al Parlament Europeu i delegat general de la sectorial Europa XXI i Sandra Ramos, candidata del PSC per les comarques de Tarragona a les eleccions al Parlament Europeu
RECORDATORI
Una Unió Sostenible, PES European Days of Action 2009,
Sala Multiusos de la plaça Marcel.lí Domingo, Sant Jaume d'Enveja
Dissabte dia 16 de maig a les 19:00 h

divendres, 8 de maig del 2009

La tenacitat i il·lusió dels ajuntaments

El 19 d’abril es van complir els 30 anys d’ajuntaments democràtics, sembla que va ser l’altre dia i ja han passat 30 anys. Recordo aquestes primeres eleccions del 4 abril, jo no podia votar, només tenia disset anys, però recordo l’entusiasme de la gent i l'esperança i els somnis de tota una generació que volíem transformar els nostres municipis.

Han passat trenta anys, i la majoria de municipis han sofert una transformació molt gran, de la mateixa manera que els nostres pobles i ciutats, la nostra societat i la tecnologia de què disposem han avançat d’una forma vertiginosa (telefonia mòbil, ADSL, WIFI ...) uns avenços sense els quals gairebé no podríem viure. Això mateix ha passat als nostres municipis que cada vegada més hem donat més serveis als nostres veïns i veïnes, serveis que a vegades són competència nostra i d’altres vegades, sense ser-ho, en ser l’administració més propera al ciutadà també ens toca prestar-los.

L’altre dia com alcaldessa i membre de la Comissió l’Executiva de la Federació de Municipis de Catalunya vaig assistir a l’acte organitzat per les dues associacions municipalistes de Catalunya, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, que es va celebrar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, per celebrar els 30 anys d’ajuntaments democràtics i una de les frases que més es va repetir va ser: “Tot estava per fer i l’escassedat de mitjans era suplida per la tenacitat i la il·lusió dels ajuntaments”. Crec que encara és una frase que continua en part vigent. I és que als alcaldes i alcaldesses, de vegades, són la tenacitat i la il·lusió les que ens fa tirar endavant molts dels projectes, tot i les dificultats que ens podem trobar pel camí.

Han passat 30 anys, però encara hi ha coses que estan per resoldre, com és el tema del finançament, però avancem i d’aquesta manera l’Estatut reconeix competències pròpies dels ajuntaments. Però per dur això endavant és necessari tenir recursos, per tant, tota competència ha d'anar acompanyada del seu finançament i d’aquesta manera amb il·lusió, recursos i ganes construirem un futur encara millor per als nostres ciutadans i ciutadanes.

Maria Beltran i Pinyol
És membre de la Comissió Executiva de la Federació de Municipis de Catalunya i Alcaldessa de Tivenys.

dijous, 7 de maig del 2009

Satisfacció per l'informe negatiu al transvasament del Roine

El PSC de l'Ebre celebra l'informe negatiu al transvasment del Roine i insta a CiU a que abandoni a partir d'ara la seva obsessió transvasista

El PSC de l'Ebre vol mostrar la seva satisfacció per les conclusions de l'informe que ha elaborat el Govern de l'Estat, a petició de CiU, sobre el transvasament del Roine en què es desestima aquesta obra pels enormes costos medioambientals, de construcció i d'explotació que se'n derivarien. L'estudi considera que el transvasament causaria una forta afectació tant al paisatge com als espais protegits, i que construir els 300 km que tindria la infraestructura, a més del manteniment de la xarxa i la potabilització de l'aigua, suposaria un alt cost econòmic.

Segons el president del partit, Joan Sabaté, les conclusions negatives reforcen la política de la Generalitat de Catalunya en matèria d'aigua molt allunyada de la dels governs precedents de CiU que van apostar tant per aquest transvasament com pel de l'Ebre, donant suport al PHN del PP, i a la vegada revalida l'aposta dels governs espanyol i català per la Nova Cultura de l'Aigua. Per aquest motiu, Sabaté ha instat a CiU a que abandoni a partir d'ara la seva obsessió transvasista i doni suport a les polítiques impulsades pel govern de la Generalitat, més modernes, més sostenibles i més respectuoses.

Reunió amb sindicats, empresaris i Presidència de la Generalitat per fer front a la crisi

El PSC es reunirà amb sindicats, empresaris i Presidència de la Generalitat per abordar la situació actual a l'Ebre a causa de la crisi
Els socialistes destaquen la responsabilitat assumida pels agents socials en la negociació dels expedients de regulació per mantenir els actius industrials al territori

El PSC de l'Ebre ha explicat aquest matí que han tornat a posar-se en contacte amb el sindicats i els empresaris per tal d'analitzar la situació actual arran de la crisi econòmica que ha afectat a moltes empreses significatives del territori, i ha informat que té prevista una reunió amb Presidència de la Generalitat per tal d'abordar solucions a curt termini però també amb vista a la recuperació econòmica. Per al PSC el més important ara és accelerar la posada en marxa de les infraestructures previstes al territori i a la vegada garantir l'arribada d'indústria. Els socialistes han expressat el seu reconeixement al paper desenvolupat pels agents socials en els expedients de regulació que han afectat a diverses empreses, “una responsabilitat assumida que ha de permetre garantir els actius industrials al nostre territori”. Des del PSC s'ha tornat a fer una crida al sí propositiu per tal d'afavorir l'arribada d'indústria i assegurar el creixement, i han fet una aposta per la seguretat energètica i les indústries medioambientals. Un altre dels aspectes que consideren clau per abordar l'actual situació és l'impuls al consell econòmic i social.

“Com a partit de govern tenim la responsabilitat d'oferir-nos com a vehicle per a poder estendre punts de contacte amb totes les instàncies institucionals de cara a reduir els impactes de la crisi econòmica”, ha assenyalat el primer secretari del PSC, Antoni Sabaté, que ha valorat postivament la responsabilitat assumida pels sindicats i treballadors en la negociació dels expedients de regulació “perquè va sobretot adreçada a mantenir els actius industrials del nostre territori”. Sabaté també ha apuntat com a clau en tota aquesta situació, l'aposta “amb contundència” per la cultura del sí. “No podem entendre que es posin pals a les rodes a la posada en marxa de diferents infraestructures necessàries i a determinats projectes industrials al nostre territori”, ha assenyalat.

Per tal d'abordar la situació, el president del partit a l'Ebre, Joan Sabaté, ha avançat que s'està acabant de tancar una reunió amb Presidència de la Generalitat, en la qual hi participarien sindicats i empresaris, per concretar les accions prioritàries. Sabaté ha tornat a insistir però, que més enllà de les actuacions previstes a curt termini, cal també estar ben posicionats davant la recuperació d'aquesta crisi. “Per això hem de fer aquesta aposta pel sí. Cal que es canalitzin les inversions i tenir les infraestructures perquè el nostre territori jugui un paper clau en l'economia de la Catalunya del segle XXI”. Sabaté ha assenyalat que l'aposta cal fer-la en el sector energètic i, especialment en el que són les energies renovables.

dimecres, 6 de maig del 2009

Amb l'Estatut a la mà, ja podem ser vegueria

El PSC diu que les Terres de l'Ebre no han d'esperar a la nova organització territorial de Catalunya i que ja han de ser vegueria

El rector de la universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, considera que la posada en marxa de la vegueria de les Terres de l'Ebre és una rectificació històrica que aporta il·lusió i cohesió a un territori que s'ha sentit maltractat

El PSC de les Terres de l'Ebre va organitzar aquest dissabte passat un interessant col·loqui sobre el procés de creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre en què es van posar sobre la taula i es van esclarir alguns dels dubtes sobre el quan, el com i quines repercussions tindrà la posada en marxa d'aquesta nova administració a casa nostra. L'encert en el plantejament del col·loqui, on hi van participar tres periodistes de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Arasa, Gustau Moreno i Sílvia Tejedor, va permetre abordar a fons i treure punta a alguns dels dubtes sobre aquest procés. Els ponents, el rector de la Universitat Pompeu Fabra, el tortosí Josep Joan Moreso, i el diputat al Parlament de Catalunya, el socialista Roberto Labandera van ser els encarregats d'aportar el seu punt de vista sobre aquesta nova realitat territorial a partir de la qual es va encetar el col·loqui.

A grans trets, la principal conclusió que es va poder extreure és que si bé la posada en marxa de la nova organització territorial que preveu la divisió en set vegueries necessitarà més temps per ser una realitat a causa de la manca de consens que hi ha actualment en alguns territoris, com el Pirineu i la Catalunya Central, el que avui sí que està clar és que s'avançarà aquest procés on ja hi ha aquest consens, com és el cas de les Terres de l'Ebre. Una altra de les lectures del col·loqui és el caràcter il·lusionant i cohesiondor que aportarà la vegueria de les Terres de l'Ebre per fer front a la creixent desafecció que ha viscut el nostre territori.

El col·loqui va començar amb una interessant reflexió realitzada pel doctor Josep Joan Moreso assenyalant què justifica la creació d'una vegueria, que no és altra cosa que la recerca d'un model que condueixi a apropar els serveis en condicions d'igualtat per a tothom. I és que el fet d'haver nascut en un lloc determinat no pot ser un handicap per als ciutadans d'un país. “La política ha de fer a les persones responsables per les seves eleccions però ha de compensar les seves circumstàncies, que alguns filòsofs anomenen, la loteria natural, ha d'afavorir a algú que ha nascut en un lloc amb poques possibilitats o a una família amb menys recursos.” Després de repassar el model francès, bo quant al fet que va oferir aquestes condicions d'igualtat als seus ciutadans, però que no va tenir en compte la realitat històrica dels seus territoris, i remarcar que la divisió territorial en províncies de l'any 1833 a banda de ser nefasta per a les Terres de l'Ebre, va ser el gran fracàs en l'intent de construir un estat modern, ja que ni va assolir aquesta condició d'igualtat per a tothom ni va tenir en compte les raons històriques, Moreso també va referir-se al sentiment de desafecció del territori. “Per tant, amb aquesta proposta de baix cap a dalt que és la vegueria, es permetria “una mena de rectificació històrica” que ens atorgaria millors serveis, millor salut, millors infraestructures i on les Terres de l'Ebre se sentirien més protagonistes del seu destí.” Moreso també va fer una reflexió prou interessant en el sentit que perquè aquesta nova organització funcioni cal que Tortosa sigui generosa i líder d'aquest procés.

De la seva banda, el diputat socialista Roberto Labandera, també va recordar que per al PSC cal substituir el mapa comarcal actual, una organització territorial insuficient que va impulsar i imposar CiU amb la seva majoria absoluta l'any 1980. “El resum ha estat un poder presidencialista absolut, un parlamentarisme gairebé inexistent i una organització territorial al servei del poder del partit que manava. Aquesta és l'herència que ens ha deixat el nacionalisme conservador”. Per això, les forces de l'esquerra catalana hi han trobat una possibilitat d'esmenar i transformar aquesta situació, que és aquesta nova divisió de Catalunya en set vegueries.

Labandera també va deixar clar des del primer moment que hi ha dos ritmes ben diferenciats, un més llarg per assolir en la seva totalitat la nova organització territorial del país, i l'altre més curt i que pot ser una realitat al 2011, avançant-se a aquest procés més feixuc, tot desevolupant les vegueries allí on ja hi ha un consens clar. I és que Labandera no va defugir que ens trobem davant un procés complex ja que hi ha territoris que no han assolit aquest consens. A més, per al PSC, la nova organització territorial està lligada a dos processos, la modernització i descentralització de l'administració, i la primera llei electoral de Catalunya, perquè el vot tortosí valgui el mateix que el de la Seu d'Urgell, en què cal almenys el consens amb el principal partit de l'oposició que en aquests moments no està per aquesta causa. Per tant, la conclusió que va posar sobre la taula Labandera és que avui només hi ha cinc vegueries ben precises i clares, les províncies actuals i en el cas de Tarragona, dos àmbits claríssims, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Així, tot i que el govern treballa en la descentralització en set vegueries i assumeix amb realisme que tot el treball legislatiu de la nova ordenació territorial pot tardar deu anys, es pot avançar aquest procés posant en maxar aquestes cinc vegueries, a les quals caldria afegir, una altra organització territorial que és la regió metropolitana de Barcelona.

L'Estatut, la millor eina per tenir ja la vegueria de l'Ebre

Durant el col·loqui es van repondre als principals dubtes que hi ha sobre com es realitzarà aquest procés. Com es farà aquest avançament, com elegirem els nostres representants, quin serà el paper dels consells comarcals, si s'ha acabat el debat sobre la capitalitat, quin serà l'encaix estatal i quina possibilitat hi ha d'assolir el nivell de província, o com serà el finançament van ser alguns dels principals interrogants que es van respondre. Així, Labandera va deixar clar que l'Estatut és una bona eina per a la confecció de la vegueria de l'Ebre, en el sentit que en el seu article 93 ja assenyala que els Consells de Vegueria substitueixen les diputacions, a les quals s'afegiria aquesta cinquena vegueria que són les Terres de l'Ebre i una altra organització territorial que és la corporació metropolitana. “L'Estatut és ben clar. La vegueria serà una administració local que tindrà un nivell d'elecció indirecta en funció del resultat de les municipals que tindrà dues funcions, la de cooperació local, amb el traspàs de les competències que actualment tenen les diputacions, i la de descentralització administrativa del govern de la Generalitat, que no tenen les diputacions”. Labandera va insistir molt en què no estem davant un procés de regionalització com s'ha produït a Europa, sinó d'un procés de descentralització administrativa fonamentalment i de cooperació amb els municipis que es fa de baix cap a dalt. Per tant, tenint en compte que no es preveu en aquest període una modificació de la Llei Electoral abans de les eleccions del 2010, a les municipals del 2011 triarem novament els regidors del nostre Ajuntament i a partir d'aleshores, com es fa actualment a les diputacions, es realitzarà l'elecció dels diputats, consellers i conselleres de vegueria, i un cop hi hagi acord, en sortirà el president del Consell de Vegueria. Per poder-lo triar directament caldria una modificació legislativa.

Pel que fa als consells comarcals, Labandera va dir que ningú preveu, ni el PSC, la seva dissolució, però sí que serà necessari davant el naixement de la vegueria, una modificació de les seves competències actuals. “Des del PSC no hem tingut excessiva passió política pels consells comarcals, són uns ens sense recursos i amb escasses competències, cadena de control del nacionalisme conservador. I per tant, de moment, volem modificar això, i fer dels consells uns organismes que treballin en la cooperació dels ajuntaments en un nivell més petit”.

Quant al finançament, des del PSC es considera que el finançament actual de les diputacions s'ha de traslladar a les vegueries. “Si hi ha delegacions administratives hi haurà la corresponent delegació de recursos per poder-ho fer”, va assenyalar el diputat, que tot i això, va apuntillar que amb aquestes dues coses, la capacitat d'acció podria estar limitada i requeriria la intervenció del govern autonòmic per la qual cosa també participaria en el pressupost del govern de la Generalitat. I, evidentment, el diputat va assenyalar, que tot i que inicialment no hi haurà l'aportació econòmica més òptima, amb el nou finançament el percentatge serà superior.

I evidentment, també es parlar d'un altre nivell, del d'assolir el grau de província a nivell estatal. El doctor Moreso va ser prou clar: “Mentre hi hagi províncies, que no vol dir que això no es pugui canviar perquè hi ha altres idees, convé, al final del procés, convertir-nos en províncies.” Però va insistir molt que cal tenir en compte els ritmes i situar aquest objectiu al final del procés. Com també va assenyalar que deixaria fora de l'agenda ampliar l'actual territori ebrenc tenint en compte que la creació de les comunitats autònomes ha conduït a un seguit de lògiques que fan molt difícil la recuperació de territoris que la divisió provincial va separar.

Finalment, tampoc no hi va haver dubtes sobre la capitalitat, i en aquest sentit, el doctor Moreso també va ser prou contundent: “Per raons d'història i de pes, la capital d'aquest territori ha de ser Tortosa, tot i que des del lideratge i la generositat amb la resta del territori.”

En conclusió, tal com va assenyalar el doctor Moreso, la millor notícia és que les Terres de l'Ebre no hauran d'esperar a que la resta dels territoris de Catalunya es posin d'acord per poder tirar endavant la vegueria, perquè amb l'Estatut a la mà aquesta ja pot ser una realitat avui mateix, una vegueria que potser permetrà al territori trobar l'encaix en la Catalunya del segle XXI.

dimarts, 5 de maig del 2009

Vot contrari a una moció del PP perquè l'A-68 acabi a Vinaròs

Els socialistes de l'Ebre consideren altament positiu el vot contrari del PSOE a les dues mocions presentades pel PP al Senat perquè l'A-68 acabi a Vinaròs

El PSC de les Terres de l'Ebre valora molt positivament el resultat de la votació que s'ha produït avui en la Comissió de Foment del Senat després que el PP haja presentat dues mocions per tal de posicionar la Cambra Alta a favor de la connexió de l'A-68 amb el Mediterrani per Vinaròs. Les mocions no han prosperat gràcies, entre altres, als vots en contra del PSOE i de l'Entesa Catalana de Progrés, que ha defensat la seva posició a través del senador Pere Muñoz. El president del PSC a l'Ebre i senador de l'Entesa, Joan Sabaté, ha assenyalat que el vot contrari a aquestes mocions plantejades pel PP evidencien que en cap cas s'ha pres cap decisió sobre el traçat definitiu i que, per tant, l'informe tècnic que el ministeri de Foment està elaborant determinarà l'opció definitiva. Segons Sabaté, l'opció catalana continua sent una de les que té més força tenint en compte que es tracta d'una alternativa més econòmica, menys agressiva medioambientalment i de menys dificultat de realització.

divendres, 1 de maig del 2009

Homenatge a Rafael Vidiella amb motiu del Dia del Treball







El PSC de les Terres de l'Ebre i la UGT de les Terres de l'Ebre han realitzat avui una ofrena floral en memòria de Rafael Vidiella amb motiu de la celebració del Dia del Treball. L'acte s'ha fet al Parc de la Fira, on està el monumet dedicat a Vidiella.
Rafael Vidiella (Tortosa, 1890-Barcelona, 1982) va ser conseller de la Generalitat durant la Segona República. Va ser el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE i de la UGT. Va ser un dels fundadors del PSUC, i va tenir un paper molt destacat en el moviment sindical en la defensa dels interessos dels treballadors, essent afiliat també a la CNT.

Homenatge a Rafael Vidiella amb motiu del Dia del Treball