dimecres, 30 de gener del 2008

Brindem amb vi de la nostra terra

Joaquim Paladella
Diputat pel PSC i alcalde de Batea

Ja fa dies que han passat els dies de festa de Nadal, dies molt familiars i en què la taula, el cava i el vi són part d’aquests dies plens de significat i també de tradició.
Que a les llars de les Terres de l’Ebre el vi de la Terra Alta tingués un lloc a les seues taules era des de sempre un fet normal i també part d’aquesta tradició. El màrqueting i l’empenta d’altres zones del territori espanyol, la poca sensibilitat de sentir com a propi el territori durant anys, i també, perquè no dir-ho, l’estancament de la nostra comarca van fer que el brindis dels ebrencs anés canviant, anessin arribant altres caldos, altres marques amb més renom i suposadament amb més prestigi, que han anat ocupant aquest lloc a la taula de les nostres cases.
Dic això per situar realment aquest sentiment de territori, que durant anys va desaparèixer o simplement era inexistent, fet que tan mal ens ha fet a tots i en tots els àmbits de la vida de les comarques ebrenques. Sempre s’ha dit que qui perd les arrels i l’estima pel “seu”, perd part de la seua essència, i aquí per desgràcia durant anys i anys la política de molts va deixar sense esperit un territori i la seua gent.
El Pla Hidrològic va fer aflorar aquest sentiment de defensar “el nostre”; defensar l’aigua va fer que la gent recuperés la seua cultura, la seua pròpia manera de pensar, també el gust i el valor del que som i fem aquí.
Des de les institucions del territori es va tornar a valorar el sentiment de brindar amb vi de la nostra terra, entenent aquesta expressió com la metàfora que recull la idea d’impulsar la nostra manera de ser i de sentir, i allò prou important de donar valor al que és nostre.
M’he referit amb les meues paraules a les institucions però també hagués pogut dirigir-les a la gent, entenent però que la gent ha de voler i ha de sentir la necessitat de fer-ho, però per a les institucions ebrenques és una obligació i un principi d’obligat compliment.
Segurament molts estaran d’acord amb tot això que he volgut dir, potser algú canviaria el vi per l’arròs del delta, o l’oli d’alguna de les comarques ebrenques, però estic segur que el sentit de les meues paraules són enteses per qualsevol persona que viu i sent el sentiment de ser d’aquí. És, en aquest sentit, la defensa d’allò que és nostre, la lliçó més important que ens han deixat aquests anys tan intensos per a les nostres terres. Seria important que no ho oblidem.
Dic això per que no puc entendre com el Consell Comarcal de la Terra Alta en el seu lot de Nadal no hi inclogués productes d’aquí. Ni tan sols tot el vi era de la Terra Alta, potser va ser només una decisió incomprensible i inadequada, o potser és tot un símbol de no voler entendre aquest sentiment; no en va governen CIU i el PP, recorden ... els del transvasament.

CiU fa un discurs a l'Ebre i un altre a Tarragona


La candidata del PSC a les Terres de l’Ebre, Lluïsa Lizárraga, que ocupa el número 3 de la llista per la circumscripció de Tarragona a les eleccions generals, ha denunciat avui que CiU fa un discurs ben diferent si es troba a les Terres de l’Ebre a si es troba a Tarragona. En aquest sentit, la que ha estat única diputada ebrenca durant la darrera legislatura, ha denunciat que la setmana passada el cap de llista de CiU a les eleccions generals, Josep Antoni Duran i Lleida, va dir a Tortosa que la coalició partia amb l’objectiu de treure tres diputats per Tarragona, mentre que dilluns, el seu candidat per Tarragona, Jordi Jané, ja va rebaixar aquest objectiu a “col·locar un segon diputat”. “Això demostra que van venir a l’Ebre a vendre fum per intentar colar que la senyora Imma Juan podria ser diputada, quan saben que difícilment serà així, ja que en les darreres eleccions només van treure un diputat i el lloc que ocupa a la llista no és de sortida”, ha apuntat Lizárraga, que ha afegit. “Demostren una vegada més la manca de sensibilitat vers al territori i com empren la informació per desorientar i confondre la gent. Cal denunciar-ho enèrgicament.”
La candidata socialista va reiterar una altra vegada que en aquestes eleccions només hi ha dues possibilitats, o un govern socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero, que representa l’Espanya moderna, plural i l’Espanya que aposta per les millores socials. “Caldrà decidir si s’aposta per un govern socialista que va derogar el transvasament de l’Ebre, o per contra, es vol un govern retrògrad, que no va moure ni un dit per aquest territori i que recuperarà el fantasma del transvasament si Rajoy és president”. Finalment, Lizárraga ha assenyalat que els socialistes són la millor garantia i que confien a revalidar els tres diputats per Tarragona aconseguits en les darreres eleccions, que permetria a l’Ebre tornar a tenir representació al Congrés dels Diputats.

La candidatura, amb els sectors socioeconòmics


La candidatura del PSC per la circumscipció de Tarragona han iniciat un seguit d'entrevistes amb els representants dels sectors socioeconòmics del territori per copsar les seves inquietuds i propostes. La primera reunió la van mantenir amb el sindicat UGT-Terres de l'Ebre.

Els socialistes, la millor garantia per a l'Ebre


“Fa quatre anys en aquest mateix escenari (al passeig de Ribera de Tortosa, davant del riu) vam assumir el compromís de derogar el transvasament de l’Ebre. Així ho hem fet. Aquesta va ser la primera mesura que va prendre el president José Luis Rodríguez Zapatero en arribar al Govern, la primera mesura després de retirar les tropes de l’Iraq va ser aturar aquest transvasament”, va destacar Francesc Vallès, que encapçala la llista dels socialistes per Tarragona a les eleccions generals del 9 de març. “Fets i no paraules”, va constatar Vallès, que va advertir que si el PP guanya “no tenim assegurat” que es mantingui aquesta situació i poden ressuscitar el seu Pla Hidrològic Nacional. “La gent ha de saber què representaria que tornés a governar el PP”, va advertir. En aquest sentit, va reptar al candidat del Partit Popular a Tarragona a venir a l’Ebre a dir què en pensen d’aquest tema. Tampoc no va deixar de banda el suport que els populars van rebre de la dreta nacionalista per tirar endavant aquest PHN. “CiU va investir durant vuit anys el president Aznar, va votar a favor del transvasament i es van abstenir en la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero, que va ser l’encarregat de derogar-lo”. Sobre el fet que són molts els que reivindiquen la paternitat d’aquesta derogació, el candidat al Senat, Ramon Aleu, va ser força l·lustratiu: “Això és com aquella formiga que està en la boca del bou i quan es troba a una amiga li diu: venim de llaurar. Però qui ha llaurat? El bou, no la formiga”.

Vallès va assegurar que els socialistes “som la millor garantia” per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre. “Nosaltres sí que creiem en aquest territori”, va reivindicar, i en aquest sentit, també va destacar que durant els darrers quatre anys els socialistes han hagut de començar pràcticament de zero per assegurar inversions cap al territori. “Aquest territori va patir una deixadesa molt important durant els anys de govern del PP, no només no hi va haver inversions, sinó que no van ser capaços de preveure projectes”, va lamentar Vallès, que va subratllar es injeccions que cap al territori ja s’han previst en els presupostos generals del 2008 i també les previsions que hi ha d’acord amb el desplegament de l’Estatut. El cap de llista socialista va donar molta importància a les polítiques socials impulsades pel Govern Zapatero, que milloren la qualitat de vida “de la nostra gent”, entre les que va destacar la llei de Dependència, “copiada per moltes democràcies europees”. Així, tenint en compte també les decissives millores socials que es van produir a l’Estat espanyol durant els diferents governs de Felipe González, va concloure que sense el PSOE “no existiria l’estat del Benestar”.

Una llista il·lusionadora

La candidatura socialista al Congrés està encapçalada per Francesc Vallès, que té 36 anys i és Doctor en dret i professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vallès ha estat diputat al Congrés pel PSC per Tarragona des del 2004. El número 2 de la llista és Joan Ruiz, que té 53 anys, i és llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Magisteri. Va ser cap de gabinet de l’alcalde de Tarragona, Josep Maria Recasens. L’ampostina Lluïsa Lizárraga ocupa el número 3 de la llista. Té 47 anys i és professora d’EGB i mestra de català. És regidora de l’Ajuntament d’Amposta i ha estat l’única diputada que han tingut les Terres de l’Ebre durant la darrera legislatura. L’alcalde d’Alcover, Anton Farré, és el número 4. Té 46 anys i és llicenciat en Dret i funcionari del Ministeri d’Hisenda. El cinquè lloc de la llista, l’ocupa Arantxa Ordovas. Té 30 anys i és diplomada en treball social. Actualment és regidora de Joventut i Medi Ambient de l’Ajuntament de Móra d’Ebre. Yolanda Quilez, de 42 anys, tanca la llista. És llicenciada en Medicina i Cirurgia, i màster en Enginyeria Biomèdica. Pel que fa al Senat, els candidats són Ramon Aleu, que té 59 anys i és Enginyer Agrònom. Senador i portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés, va ser el primer alcalde democràtic de Falset, i vicepresident de la Diputació de Tarargona i diputat al Parlament de Catalunya. L’acompanya Judith Alberich, que té 30 anys, i és l’alcaldessa de Cunit .
“És un equip de gent il·lusionada, que representa clarament el territori, que enfoca aquesta campanya amb molt optimisme”, va ressaltar Vallès, que va afegir: “Volem consolidar la feina feta durant els darrers quatre anys. Tenim nous reptes i nous horitzons i els afrontarem amb dedicació i molt entusiasme”. Vallès també va fer referència al fet que els socialistes tenen expectatives raonables per mantenir el tercer diputat aconseguit fa quatre anys. “Amb tota probabilitat tornarem a ser l’únic partit que obté representació ebrenca al Congrés”, va exposar i hi va afegir: “De fet, som els únics que ja tenim assegurada la presència de l’Ebre a les Corts Generals a través del senador Joan Sabaté (que ocupa aquest càrrec per designació del Parlament de Catalunya)”. Respecte als adversaris polítics, el cap de llista va ironitzar sobre el candidat de CiU, Jordi Jané, que paradoxalment no és de Tarragona. “Amb prou feines sap on estan les Terres de l’Ebre, segur que necessita un GPS per arribar-hi”.
Tortosa-Terres de l’Ebre, 25 de gener de 2008

El president Montilla explica les accions per la crisi de la sequera


La diputada Dolors López va formular dimecres passat, en nom del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi, una pregunta al President José Montilla en relació a les mesures que el Govern està aplicant i preveu portar a terme en un futur immediat per pal·liar la crisi per la sequera. López va basar la seva argumentació amb el fet que les previsions dels experts situen el país en un escenari de descens dels recursos hídrics a causa del canvi climàtic en front de les necessitats bàsiques dels ciutadans i que l’evolució de les reserves embassades i els pronòstics metereològics, basats en les prediccions més desfavorables, preveuen l’entrada en situació d’emergència als sistemes regulats que donen subminitrament a les zones metropolitanes de Girona i Barcelona.D’acord amb aquesta exposició, la diputada va apuntar a prendre decisions “que ens portin a actuar amb eficiència i eficàcia donant solucions reals a aquest problema, tot i mantenint els paràmetres de la Nova Cultura de l’Aigua i del desenvolupament sostenible”. Per aquest motiu, la diputada ebrenca va recalcar que “hem de fugir de mesures com les previstes al Pla Hidrològic Nacional, afortunadament derogat pel govern socialista actual, on la solució passava per transvasar l’aigua de l’Ebre, posant en perill l’equilibri i la supervivència d’una important part de Catalunya, com són les Terres de l’Ebre i hem de tenir en compte els diferents paràmetres que agreugen aquest problema, com els usos inadequats o el desaprofitament d’aigües que poden ser reutilitzades”.De fet, d’acord amb aquests paràmetres està actuant el Govern, tal com va detallar en la seva resposta el president Montilla. Així, va recordar que ja s’han pres mesures per aportar recursos addicionals per allunyar els possibles talls domiciliaris tant com sigui possible. En aquest sentit, va apuntar que s’havien realitzat més d’una vintena d’actuacions d’emergència a Catalunya, “que han permès una millora dels recursos disponibles i una intensificació del seu aprofitament”. També va avançar que ja està en marxa un segon grup d’obres, que se centren en la recuperació també de recursos subterranis de l’entorn del Llobregat i del Besòs. En aquest sentit, el president va anunciar que hi ha hagut una nova ordre de subvencions per a la recuperació i captacions que hi ha en desús i una altra de subvencions per als ajuntaments per a la recuperació de pous i captacions en desús.Montilla va enumerar també les accions que duu a terme el Govern de gestió dels recursos hídrics, com les mesures de reducció de dotacions de rec i la distribució d’aigües regenerades, procedents de sistemes de depuració per al rec de conreus, i va destacar també l’impuls a la dessalinitzadora d’El Prat, que està en execució, l’ampliació i millora de l’estació de tractament d’aigua potable del Llobregat o la connexió de les estacions de tractament del Llobregat i del Ter, entre altres. El president català també va voler agrair el bon comportament de la ciutadania pel que fa a l’estalvi de l’aigua, “que ja està donant bons resultats”.

Jo també tinc amics a la Fatarella


Jo també tinc amics a la Fatarella! és la primera exclamació que em surt després de llegir l’article publicat pel senyor Lluís Salvadó. Potser no són els mateixos, però li asseguro que per mi són tan bons i tenen tantes o millors qualitats que els seus; com en tantes coses i més en amistats, tot és segons els ulls amb què es mira.

Els he de dir als qui vulguin llegir aquestes línies que m’ha costat molt contestar la sèrie d’articles, declaracions i comentaris que darrerament ens envia l’amic dels seus amics, Lluís Salvadó, ja que no sé si contestar al delegat del Govern o al càrrec orgànic d’Esquerra Republicana; m’he decidit avui a fer-ho, entenent que el delegat del Govern té l’obligació de ser amic de tots els ciutadans de Terres de l’Ebre i no únicament dels seus amics.

Al delegat, tot el meu suport i lleialtat, a qui no ens compta entre els seus amics li aclariré algun concepte que crec que no té prou clar.

Primer voldria dir-li que un governant quan té un càrrec de responsabilitat té una primera obligació, i és la de mantenir la convivència al seu poble o al seu àmbit de govern. Vostè amb les seves reiterades declaracions no tan sols no sap estar al seu lloc sinó que atia aquest foc de bons i de dolents, “d’amics i de no tan amics”, que acaba perjudicant la societat, en aquest cas, la Terra Alta, i molt singularment la Fatarella.

La Fatarella és avui un poble dividit per un seguit de fets i de circumstàncies, a les quals en cap cas ni vostè ni el seu partit en són aliens, i que la principal responsabilitat recau en actituds i decisions preses per qui vostè diu que són els seus amics. No doni la culpa de la implantació de l’energia eòlica a la Fatarella a la UPTA-PSC, tot dient que eren els qui governaven a la Fatarella l’altra legislatura, quan vostè sap que qui va prendre les decisions va ser un dels seus amics al que diu que vostè mateix li va oferir un lloc a les llistes al Parlament per ERC.

Li he de dir que no es pot fer una cosa i dir el contrari, que vostè en qualitat de delegat del Govern és també responsable al territori de les decisions del Govern, de les que agraden més i de les que agraden menys. No és acceptable que només vulgui ser responsable del que és políticament rentable i del que no, que arribi fins i tot a criticar-ho, això és enganyar la gent!, signi com a delegat o com a responsable d’ERC.

També li agrairíem molt que no estengui més cortines de fum amb el tema eòlic a la Terra Alta, vostès governen a la Fatarella i a Corbera d’Ebre, amb CIU i amb el PP, si tan garants volen ser d’una respectuosa implantació eòlica, prenguin decisions coherents amb el que diu. El problema a la Fatarella se soluciona traient molins, no tan sols de la Fatarella sinó, a més dels pobles veïns de Vilalba dels Arcs i de Corbera d’Ebre, vostès tenen la decisió de suprimir els parcs dels pobles on governen.

Per què no ho fan? Per què prediquen aleshores el que no creuen? El discurs de ser garants no es diu amb el que fan, i el discurs d’un sol parc no és novetat amb el que hem fet a altres pobles, i, per cert, donant tota la informació a la gent, cosa que ha fet que avui no tinguem ni de lluny la situació que viu la Fatarella.

Els meus amics de la Terra Alta i jo hem estat sempre a favor de la implantació de l’energia eòlica a la comarca, amb seny! El seny a hores d’ara ja s’ha demostrat qui l’ha tingut i qui no, sempre entenent que la comarca governada per CIU no va voler arribar a acords d’àmbit comarcal, i que aquest seny havia d’estar llavors als ajuntaments. El Govern de la Generalitat ens va dir que s’instal·larien parcs eòlics sempre i quan els ajuntaments els volguessin, i així ha estat.

Per donar una mostra, a Batea vam decidir la implantació d’un parc, i vam dir que no a alguns més, i som responsables de la decisió i el volem aquest parc, perquè creiem que serà bo per a Batea i per al país, a la Fatarella qui governa és ERC i ha pres les seves decisions, i és la seva responsabilitat, aquesta és la realitat. No ens l’amagui, senyor Lluís Salvadó!

dijous, 10 de gener del 2008

Balanç positiu de la feina feta


L’Oficina Parlamentària del PSC hem fet balanç de la feina feta pels nostres parlamentaris al llarg de l'any 2007. Des de l’Entesa Catalana de Progrés, formada pels tres partits que donen suport al Govern de Catalunya, hem defensat els interessos de Catalunya i del territori amb diferents iniciatives pròpies com la garantia que el projecte de la planta de compressió de gas s’allunyi de la costa d’Alcanar, evitant així l’impacte medioambiental i sobre el turisme que podria representar, assegurant el subministrament d’aigua mentre durin les obres de descontaminació del pantà Flix i darrerament amb el compromís del ministeri de Medi Ambient per prendre les mesures necessàries per evitar la regressió del Delta.
També considerem que un dels gran èxits d’aquesta legislatura per a les Terres de l’Ebre ha estat donar solució a una problemàtica que el PP, tot i que coneixia, no va escometre com la descontaminació del pantà de Flix, que compta amb una partida per als pressupostos generals de l’Estat del 2008 de 71 milions d’euros. Els pressupostos de l'Estat, que preveuen 190 milions per a les Terres de l’Ebre, són els millors de tot el període democràtic per a Catalunya.

Pel que fa a la legislatura que acaba, amb la dissolució de les Corts el 14 de gener vinent, n'hem de destacar sobretot les diferents lleis aprovades que afavoreixen el benestar del ciutadà. Amb el temps ens n’adonarem de la importància d’aquestes lleis, perquè potser ens semblarà que per lògica haurien d’haver existit sempre, però no era així i els socialistes els hi hem donat l’impuls que calia. Importants són, entre altres, la llei de dependències i a la de la memòria històric. Però, sobretot, d'aquesta legislatura, cal destacar la valentia del govern de Rodríguez Zapatero en derogar el transvasament de l'Ebre.
La bona feina al Parlament de Catalunya
Els més de 200 milions de pressupost per a les Terres de l’Ebre previstos pel govern de la Generalitat per a l’any vinent ja donen compte de la gran feina feta també pels socialistes de l’Ebre al Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, valorem positiviament aquest increment per al territori de les inversions previstes pel govern català i destaquem la feina feta des de les comissions de les quals formem part com la llei d’habitatge, l’esborrany del que ha de ser la nova llei de l’educació o, més particularment amb accions cap al territori, la definició del cabal ambiental del tram final de l’Ebre d’acord amb la Comissió per a la Sosteniblilitat de les Terres de l’Ebre. Ressenya a banda mereix l’aposta decidida cap al reequilibri territorial amb la injecció important d'inversions cap a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. No hem d'oblidar tampoc la feina feta des de la Comissió d’agricultura amb la nova llei de conreus, tant important per al sector agrari. També ha estat important la creació de la nova Agència Catalana de Turisme en la mesura que afavorirà aquest sector, un dels més importants en l’economia catalana.
Crítica a la no recerca del consens a la Diputació
Pel que fa a la Diputació de Tarragona, lamentem que s’hagi perdut el consens històric a la Diputació en el nou mandat. Tot i això, hem aprovat els pressupostos d’aquest organisme amb vista a l’any vinent pel bé del territori, tot i que des de l’oposició estaran amatents al funcionament de l’ens i a com es desenvolupen aquests pressupostos.

Alerta a les amenaces del transvasament del PP


Des del PSC insisterem molt, durant la campanya amb vista a les eleccions generals del 9 de març, en alertar i fer una crida a la població davant l’amenaça que representaria per a l'Ebre que el PP guanyés les eleccions. Hem de tenir clar que amb Mariano Rajoy tornarem a tenir transvasament de l’Ebre, un transvasament que va ser derogat poc després que José Luis Rodríguez Zapatero assumís la presdència del Govern. En aquest sentit volem recordar la valentia del nostre president que abans de les eleccions del 2004 va defensar aquesta derogació, fins i tot en plena campanya a Múrcia. Fa poc, a més, l'expresident Aznar, en declaracions a "La Verdad de Múrcia" assenyalava que si el PP tornava a la Moncloa es reprendria aquest transvasament i exaltava el dia en què es va col·locar la primera pedra del seu projecte transvasista. Per tant, és obvi que les Terres de l’Ebre ens hi juguem molt i no hem de perdre en cap moment de vista que representaria per als nostres interessos un pacte PP-CiU.

Barrar el pas a l'electoralisme del PP


El 21 de novembre passat, el Ple del Senat va debatre i aprovar el projecte "Ley de protección de los consumidores en la contratación de bienes con oferta de restitución del precio", la llei destinada a evitar en un futur fraus com el de les empreses Forum Filatélico y Afinsa. En aquesta sessió vaig intervenir com a portaveu del nostre grup de l’Entesa Catalana de Progrés en un debat referit fonamentalment a un frau que ha afectat, segons s’ha dit, a unes 460.000 persones, moltes d’elles de Catalunya.El debat va ser dur i amb molta pressió dels afectats amb cartes massives, trucades als grups parlamentaris i manifestacions al carrer amb bronca inclosa a les tribunes d’invitats a la Cambra. Curiosament el Partit Popular, amb el suport inicial de CiU, PNB i Eusko Alkartasuna, demanava que el Govern, en nom de l’Estat, assumís la responsabilitat subsidiària del frau i que entre tots (en lloc d’assumir-ho les empreses) paguéssim les quantitats estafades a uns inversors, amb perdó, una mica innocents.Afortunadament, la posició del Govern amb suport del grup Socialista i de l’Entesa es va poder pactar amb CiU i PNB, i finalment es va aprovar la llei, fixant garanties perquè en un futur no es torni a repetir una situació així; i, quant als afectats, es van aprovar ajuts no per compensar, sinó intentant ajudar a aquells que tenien situacions personals difícils (jubilats, aturats...) mitjançant crèdits ICO i acceptar com aval els béns intervinguts a les empreses. Crec que s’ha imposat el seny i hem barrat el pas a l’electoralisme del PP, sense cedir a pressions que només haguessin fet que repercutís el cost de tot plegat al conjunt dels ciutadans, fent-ho pagar a l'erari públic.

dimarts, 8 de gener del 2008

+ X LES TTE


Quan els números són bons és fàcil parlar dels pressupostos en general i difícil fer-ho en concret perquè és impossible destacar una inversió per damunt d’una altra. I, això és el que passa amb els Pressupostos de la Generalitat del proper 2008, a debat aquests darrers tres dies en sessió plenària al Parlament de Catalunya. La setmana vinent, en les diferents comissions, s’analitzaran més en detall. Tornant a casa nostra, destaquen les inversions previstes inicialment des dels Departaments d’Agricultura, Política Territorial, Educació, Salut, Interior i Universitats, que són realment bones i molt positives per al nostre present i futur. Són uns pressupostos que responen a les necessitats que tenim plantejades avui dia i que planifiquen allò què necessitem per demà.

Regadius, camins, centres d’assistència primària i consultoris locals, col.legis i instituts, comissaries de mossos d’esquadra, carreteres, polígons industrials ... canviaran la imatge de les nostres comarques en un futur proper i, el que és més important, canviaran la vida diària dels ebrencs i ebrenques. Potser hi ha a altres llocs de Catalunya, per exemple, on els consultoris locals ja no existeixen però per a un veí/ïna de qualsevol dels pobles menuts de la Ribera, de la Terra Alta, del Montsià o del Baix Ebre, aquests consultoris són molt importants, perquè permeten poder rebre visita mèdica amb condicions al costat de casa i no haver de desplaçar-se. No és només una millora importantíssima, és fer la vida més fàcil. Les nostres condicions de seguretat milloraran amb la construcció de les comissaries dels mossos, la igualtat d’oportunitats serà més a prop amb el campus universitari, amb millors carreteres, amb més i millors escoles i més i millors instituts per als nostres fills i filles.

A aquestes importants inversions hem de sumar-hi tot allò que ens afectarà tant a natros com a la resta de catalans i catalanes. Els del 2008 són uns pressupostos que destinen més de la meitat de la inversió, un 52%, a polítiques socials. La mitjana d’inversió per habitant és de 715 euros, enfront els 365 de 2003. A les nostres comarques les xifres demostren l’aposta real pel reequilibri territorial tant a nivell Catalunya-Terres de l’Ebre com a nivell intern de les pròpies TTE i aquesta inversió és molt superior a la mitjana. Per a que us feu una idea, la inversió per habitant a la Terra Alta, serà de 1.988 euros, quasi tres vegades més, i a la Ribera d’Ebre arriba als 908 euros per habitant. Així és com el govern de Catalunya demostra el seu compromís amb les Terres de l’Ebre, amb un esforç inversor, amb números de nou dígits (voltant els 200 milions d’euros, més de 33.200 milions de pessetes) als pressupostos generals del país. Mai un govern havia invertit tant aquí, amb un increment de més del 25% respecte a aquest any 2007.
Aquests pressupostos són el resultat de la tasca iniciada ja durant l’anterior legislatura catalana per tal d’impulsar polítiques equilibradores i treure de l’oblit històric al que havien estat sotmeses les Terres de l’Ebre i els ciutadans i ciutadanes de les quatre comarques que les conformen. Ara sí que ja estem en el camí per tal d’aconseguir la tan anhelada igualtat d’oportunitats.

Complir amb les promeses electorals


Quan els socialistes vam guanyar les eleccions generals de l’any 2004 portàvem al nostre programa electoral una sèrie de mesures encaminades a millorar uns dels problemes més importants que tenim els espanyols, el problema de la vivenda . I quan recentment el President va anomenar a la catalana Carme Chacon Ministra d’Habitatge, una de les fites a aconseguir era millora el problema que tenen molts dels nostres joves per poder accedir a una vivenda digna, bé sigui amb propietat o bé amb lloguer . Ara resulta que aquesta setmana el President ha fet públiques unes mesures que entraran en vigor el proper 1 de gener de 2008 i que en lloc de ser ben rebudes han estat classificades per l’oposició com electoralistes . Bé, suposo que aquella dita que diu que si borden és perquè cavalquem , es pot aplicar perfectament en aquest cas.
Les mesures anunciades , que han entrat en vigor aquest 1 de gener, fan referència per una part a la deducció fiscal del 10,05% de la quantitat que s’aboni pel lloguer de la vivenda. A aquesta mesura es poden acollir tots els ciutadans sense límit d’edat, sempre i quan els seus ingressos no superin els 24.000 € nets anuals.
L’altra mesura és una renda per emancipació dels joves .Aquesta renda suposarà uns 210€ al mes . per abonar el lloguer , durant un plaç màxim de 4 anys .També s’abonaran 600€ de préstec per la fiança i un aval de sis mesos. A aquesta mesura poden acollir-se els joves d’entre 22 i 30 anys que estén treballant i tinguin uns ingressos màxims de 22.000 € bruts anuals , sempre i quan no siguin propietaris d’un altra vivenda . Un altre requisit és ser espanyol o en el cas de ser estranger , portar com a mínim 4 anys de residència legal a Espanya.
Els ajuts d’aquestes dues mesures són compatibles per als que compleixin els requisits necessaris.
Aquestes mesures també suposen una sèrie d’avantatges per als propietaris. L’aval de sis mesos en la renda del lloguer suposa una garantia pel propietari , a més a més ,per la reforma de l’IRPF els propietaris que lloguin a joves de menys de 35 anys , estan exempts del 100% de les rendes obtingudes.
El Govern està treballant per presentar una sèrie d’iniciatives per facilitar l’accés al primer habitatge i fomentar el lloguer .

La nova Llei de l’Agència Catalana de Turisme i les Terres de l’Ebre


El Parlament de Catalunya va aprovar el 28 de novembre la nova Llei de l’Agència Catalana de Turisme. La importància del sector turístic al nostre país és creixent i avui podem afirmar que se situa com un dels àmbits més punters de l’economia catalana. La presa de consciència dels professionals i de la població sobre la importància i la riquesa econòmica que genera la dinàmica turística al nostre país han donat com a resultat la posada en funcionament d’iniciatives publiques i privades que ens han portat a la situació actual. Malgrat això la maquinària no ha de parar. Hem de tenir en compte l’evolució de la demanda que ens porta a impulsar noves vies i noves iniciatives. L’interès pels valors paisatgístics, és a dir, el turisme de natura, i l’interès també creixent pels valors culturals i patrimonials amplien l’horitzó turístic més enllà de l’oferta de sol i platja. Les nostres terres gaudeixen, justament, d’aquests valors. Un gran potencial quant al turisme de natura, amb els parcs naturals del Delta i dels Ports, així com tot el que envolta el riu Ebre, i el conjunt patrimonial i cultural de moltes poblacions, com ara Tortosa.
Tenim tot el necessari per poder articular una oferta turística diferenciada, pròpia i atractiva, una oferta turística integral on els elements naturals, patrimonials, culturals i tradicionals s’han de potenciar amb la promoció adequada, amb les inversions necessàries i amb la cooperació i coordinació de les administracions publiques i les empreses privades.
Un dels objectius és equilibrar el desenvolupament de l’activitat al llarg del any, per no estar sotmesos a les puntes d’afluència estacionals. Però no hem d’oblidar, en plantejar els nous reptes, aspectes tant importants com la protecció i la conservació dels nostres principals actius, i així hem de garantir que les polítiques de promoció i desenvolupament econòmic, sobretot en el sector turístic, siguin sostenibles i respectuoses amb el Medi Ambient. Hem de vetllar també per l’equilibri territorial, és a dir, que destinacions amb potencial per desenvolupar rebin l’impuls necessari.
L’Agència Catalana de Turisme ha de permetre, sobretot, desenvolupar noves polítiques i dinàmiques que permetin incrementar la productivitat i l’eficiència en la promoció turística del país, garantint els criteris de qualitat i situant la marca Catalunya al capdavant de les ofertes turístiques a nivell internacional i convertir-nos en referent del turisme de qualitat i innovador. Tot això, garantint l’equilibri territorial, coordinant la promoció de les diferents marques, posant en relleu les particularitats d’identitat pròpia com a valor afegit per al conjunt català. La marca Terres de l’Ebre té encara, dins d’aquest marc, molta feina a fer per assolir els objectius marcats i fer-se un lloc de privilegi entre la resta de marques turístiques.
Amb l’Agència Catalana de Turisme disposarem d’un ens autònom, àgil i alhora participatiu. Ha de permetre unificar criteris i esforços, necessaris per a assolir els objectius marcats. Les Terres de l’Ebre han de sortir-ne beneficiades, tot permetent que finalment es dugui a terme una política turística organitzada i amb recursos per avançar més en aquest sector que pot i ha de ser un dels pilars de la nostra economia.

Els pressupostos de la Generalitat incrementen un 25% la seva aportació a les Terres de l'Ebre


El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2008 representa un increment del 25% respecte a l’any anterior amb una inversió que gira a l’entorn dels 200 milions d’euros. Són el resultat de la tasca iniciada ja durant l’anterior legislatura per tal d’impulsar polítiques equilibradores que i donen resposta a les necessitats actuals de les Terres de l’Ebre. Són uns pressupostos que permeten una discriminació positiva amb una inversió per habitant superior a la mitjana de Catalunya, que és de 715 euros, i que a la Terra Alta arriba als 1.988 euros per habitant. Per tant, permeten un reequilibri dels diferents territoris de les Terres de l’Ebre, ja que a banda de l’important aportació cap a la Terra Alta destaquen els 908 euros d’inversió per habitant a la Ribera d’Ebre.
La suma total d’aquests pressupostos i els previstos per l’Estat, d’uns 190 milions, representen un important esforç inversor per part de les dues administracions cap al territori com a resultat del compromís del nostre partit cap a les Terres de l’Ebre que es va materialitzar en un primer moment amb la derogació del transvasament previst per l’anterior PHN del PP i que ara continua amb un esforç inversor decidit per sostenir el creixement que fa temps que demandem i per millorar la qualitat de vida. Aquest increment té encara més valor si es té en compte que es produeix en un context de reducció dels ingressos per la moderació de l’impost de successions i en el marc del Pla de Sanejament 2005-2008 per eixugar un dèficit de 1264 milions d’euros detectat l’any 2004.

Millora d’infraestructures i atenció a la salut i l’educació
El pressupost enfasitza en les polítiques socials i presta especial atenció a les infraestructures, l’educació i la salut, sense desatendre altres aspectes claus com la seguretat, l’agricultura. Destaquen, doncs, les partides previstes pel departament de Política Territorial i Obres Públiques, que preveuen, entre altres, el condicionament del tram final de la carretera que uneix Aragó amb Batea, la millora de la rambla Felip Pedrell de Tortosa, el pont entre Deltebre i Sant Jaume, i les previsions per part de l’Incasol al polígon industrial del Mollo a Móra la Nova, al Catalunya Sud Tortosa-l’Aldea, als Campests d’Alcanar, al de Tosses d’Amosta, i als polígons de Gandesa, la Fatarella, Bot i Batea.
Pel que fa a Educació hi ha previsió de nous equipaments i remodelacions amb actuacions a Amposta, Batea, Benifallet, la Fatarella, Deltebre, Tortosa, Mas de Barberans, la Ràpita, Roquetes, el Perelló i Gandesa. Quant a Salut, destaquen les millores a l’hospital Verge de la Cinta, el cens efitèutic de l’edifici de l’hospital de Móra d’Ebre, i les actuacions alos CAPS d’Alcanar, Ulldecona, Gandesa, l’Aldea, Deltebre, l’Ametlla de Mar, Alfara, Benifallet, Bot, Campredó (Tortosa), el Pinell de Brai, la Palma d’Ebre, Paüls, Riba-roja, els Muntells (Sant Jaume), Tivissa, l’Ampolla i Miravet.
També és important l’esforç inversor fet per Acció Social i Cituadania amb la construcció de la residència per la gent gran a Flix com a actuació més destacada, amb uns 5 milions d’euros d’inversió, a banda de l’ampliació de la residència per a la gent gran de Gandesa, o la reforma de la residència colònia de Bítem (Tortosa).
Els socialistes també considerem importants les partides previstes per Agricultura, cal destacar sobretot els més de 13 milions d’euros desstinats per al regadiu Xerta-Sénia, a banda d’altres millores en projectes de regadiu i camins rurals. Èmfasi a banda fem en en el pressupost previst pel departament d’Interior per a la construcció de les comissaries dels Mossos d’Esquadra a Tortosa, Amposta i Gandesa i les aportacions del departament d’Indústria, Universitats i Empresa per al Centre de Difusió del Moble de la Sénia i la construcció del campus universitari de Tortosa.

Fem front a un dèficit històric

Les esmenes presentades als pressupostos del 2008 sumen 9.300.000 euros i milloren encara més uns pressupostos per a les Terres de l’Ebre que els socialistes consideren òptims i que representen una discriminació positiva cap al territori, ja que representen un 40% de l’aportació total de l’Estat a la província de Tarragona. És una quantitat superior a la nostra participació en el PIB provincial i el nostre pes demogràfic relatiu. Però el més important és que els pressupostos del 2008 donen solució a un dèficit històric d’inversions cap al territori amb la posada en marxa de projectes determinants per al futur de les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, cal que la ciutadania conegui que els tràmits són sempre feixucs i més, si es té en compte que es parteix pràcticament de zero i que en molts casos els projectes encara es troben en la seva fase inicial.
Finalment, els socialistes volem advertir que les crítiques des de l’oposició a aquests pressupostos són brindis al sol que saben que difícilment es podran acceptar i que el que poden provocar es jugar cartes a favor del PP davant la imminència de les eleccions generals. És l’hora de recordar que la principal inversió que el PP, amb el suport de CiU, preveia cap al nostre territori era el transvasament de l’Ebre previst en el seu PHN, o sigui hipotecar un dels nostres recursos fonamentals. Estem convençuts que amb aquesta filosofia difícilment tindran al costat a la gent de les Terres de l’Ebre.

Solucionem la greu problemàtica de Flix


El gruix del pressupost del Ministeri de Medi Ambient per enguany ascendeix a la xifra considerable de 170 milions d’euros, amb importants inversions per millorar les aigües de l’Ebre. Així, es contempla en el marc del programa de qualitat de les aigües del Delta de l’Ebre, l’alimentació de les badies amb aigua (37.909.000 euros), el programa per a la implantació d’indicadors ambientals al Delta de l’Ebre (10.172.000 euros), per a la restauració hidrològica de la continuïtat del riu Ebre (21.119.000 euros) i per al programa de sanejament d’aigües residuals urbanes a la conca de l’Ebre (5.412.000 euros). De totes, però, els socialistes considerem que la principal aportació es troba en els 71 milions d’euros per a l’eliminació de residus tòxics de l’embassament de Flix, que solucionarà una greu problemàtica heretada per aquest govern. I creiem que no és de rebut que les crítiques rebudes a aquests pressupostos s’hagin fonamentat en el fet que no es pot considerar aquesta xifra com una inversió cap al territori perquè estem donant solució a un problema greu que teníem al territori i que repercutirà positivament en la nostra economia. Poden realment menystenir aquesta actuació? Podem fer brindis al sol i inflar altres partides que difícilment es podran executar perquè encara estan en la fase inicial del projecte, com el cas de l’Autovia A-7?”No hi ha pitjor demagògia que demanar l’impossible per dir que el govern no atén als interessos del territori.
A banda d’aquestes partides, el projecte de pressupostos també preveu aportacions importants de la Direcció General de Costes per al camí fluvial del marge dret del riu Ebre de Tortosa a la desembocadura (2.099.660 euros), per al passeig fluvial, ruta verda des de la C-12 fins al pont del ferrocarril de Tortosa (5.500.000 euros), per al condicionament d’un tram del marge dret del riu Ebre a Sant Jaume d’Enveja (5.247.620 euros), per als accessos i camí litoral als termes municipals de l’Ametlla de Mar, el Perelló i l’Ampolla (4.055.370 euros) i per al passeig fluvial de Deltebre (2.914.520 euros), entre altres. Tot i considerar l’aportació prevista per l’Estat en matèria medioambiental força important i destacada, els socialistes hem presentat també esmenes per millorar-la, tot sol·licitant un milió d’euros per a la remodelació del passeig marítim d’Alcanar, 150.000 euros per a la rehabilitació de l’antiga estació de Bot i 150.000 euros més per a la recuperació del camí tradicional de Camarles-Ligallo.

190 milions per a l’Ebre


El Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats hem presentat un seguit d’esmenes al projecte de pressupostos generals per al 2008 que permetran millorar encara més l’aportació cap les Terres de l’Ebre, que previsiblement ascendirà a 189.738.760 euros. Les principals esmenes presentades ampliaran considerablement la partida per a les obres de la variant de l’Aldea N-340, amb la proposta socialista de destinar-hi 5 milions d’euros front els 100.000 euros pressupostats inicialment. Tant nosaltres com l’Ajuntament de l’Aldea coneixem el compromís del Ministeri de Foment que les obres es licitaran abans de final d’any així i, per tant, començaran l’any vinent. No obstant això, consideràvem escassa l’aportació de 100.000 euros i ho hem esmenat amb aquests 5 milions d’euros.
Una altra de les esmenes que hem presentat és per a la construcció de la carretera de Riba-roja a Almatret-Granja d’Escarp, dotada amb 3 milions d’euros i que permetrà la connexió entre la Ribera d’Ebre i l’autopista AP-2. Aquestes esmenes s’afegirien, per tant, als més de 3 milions d’euros ja previstos inicialment pels pressupostos generals de l’Estat pel que fa a Foment. Així, es contempla una partida de 874.350 euros per a l’Autovia A-7 la Jana-El Perelló, una de 1.234.830 per a la variant de Corbera d’Ebre N-420, una altra d’1milió d’euros per a la variant de Gandesa N-420 i una de 100.000 euros per a l’accés de doble nivell de la carretera N-340 a Alcanar. Assistim, per tant, a la concreció del gran esquema d’infraestructures per a les Terres de l’Ebre que ens permetrà recuperar el paper històric de nus de comunicacions entre Catalunya, l’Aragó i el País Valencià.

Dos acords diferents


Des del 5 de novembre en què es va entrar al registre de l’Ajuntament de Bot la moció de censura se n’ha parlat molt en els mitjans de comunicació. Hem de lamentar, sobretot, el to emprat per la direcció de CiU a la comarca, amb desqualificacions molt dures que ratllaven l’insult, i amenaces de calat polític que afectaven altres poblacions com si es tractés d’un simple canvi de cromos fet amb mal gust. Després, mentre s’aproximava el dia del Ple on s’havia de debatre la moció de censura, el diputat Sr. Sancho va entrar en joc, amb un sentimentalisme demagògic i dramàtic en un intent per escalfar els ànims al poble, fet que lamentem i que nosaltres no hauríem fet mai.
Les al·lusions que la moció s’havia planejat des de fora de Bot han estat una constant, mencionant, fins i tot, el poble de Batea, suposo que fent referència a la meva persona. Es curiós aquest cas, perquè tot just ho deien persones que com jo no són de Bot. Es veu que ells tenen dret a fer el que vulguin i on vulguin mentre que els altres no. És clar, són els que han “manat sempre” i es pensen que tot els està be.
En aquest sentit, sí que vull aclarir públicament que la moció s’ha fet a Bot i única i exclusivament per la gent de Bot, d’un i d’altre partit, ells han decidit quan i com, el seu contingut i, sobretot, s’han posat d’acord amb què faran, i així ho han explicat. Ho han fet sense dir ni una sola mala paraula, creient que és pel bé del seu poble. És clar que tenen tot el meu suport, i el de tota la UPTA i el PSC. El temps donarà o traurà la raó, i ens dirà si ha estat bo per a Bot i per la seva gent.
No és l’únic lloc de la comarca on hi ha dos partits que s’han posat d’acord. Al Consell Comarcal hi ha un govern format per CIU i el PP, un acord aquest que va arribar després que CIU esgotés totes les opcions de canviar els resultats electorals als tribunals. Un acord aquest del que, a diferència de l’altre, fins avui encara desconeixem el contingut i el programa per governar. El que sí que és públic, és que fruit d’aquest pacte han augmentat tots els sous d’aquells que formen l’equip de govern i que l’única consellera que té el PP cobrarà una xifra desorbitada pel càrrec de vicepresidenta. No sé si això serà pel bé de la gent de la comarca, o si els únics beneficiaris són els propis consellers esmentats, el primer seria del tot respectable... el segon seria del tot reprovable.
És bo que sapiguem tot el que de debò està passat i puguem comparar. No ens deixem enganyar per sentimentalismes demagògics, mirem els fets i les realitats, deixem passar el temps per jutjar i quan vegem, a més, els resultats, podrem dir qui ho fa per bé i qui n’és el beneficiari.


Joaquim Paladella