Brindem amb vi de la nostra terra

Joaquim Paladella

Diputat pel PSC i alcalde de Batea

Ja fa dies que han passat els dies de festa de Nadal, dies molt familiars i en què la taula, el cava i el vi són part d’aquests dies plens de significat i també de tradició.
Que a les llars de les Terres de l’Ebre el vi de la Terra Alta tingués un lloc a les seues taules era des de sempre un fet normal i també part d’aquesta tradició. El màrqueting i l’empenta d’altres zones del territori espanyol, la poca sensibilitat de sentir com a propi el territori durant anys, i també, perquè no dir-ho, l’estancament de la nostra comarca van fer que el brindis dels ebrencs anés canviant, anessin arribant altres caldos, altres marques amb més renom i suposadament amb més prestigi, que han anat ocupant aquest lloc a la taula de les nostres cases.
Dic això per situar realment aquest sentiment de territori, que durant anys va desaparèixer o simplement era inexistent, fet que tan mal ens ha fet a tots i en tots els àmbits de la vida de les comarques ebrenques. Sempre s’ha dit que qui perd les arrels i l’estima pel “seu”, perd part de la seua essència, i aquí per desgràcia durant anys i anys la política de molts va deixar sense esperit un territori i la seua gent.
El Pla Hidrològic va fer aflorar aquest sentiment de defensar “el nostre”; defensar l’aigua va fer que la gent recuperés la seua cultura, la seua pròpia manera de pensar, també el gust i el valor del que som i fem aquí.
Des de les institucions del territori es va tornar a valorar el sentiment de brindar amb vi de la nostra terra, entenent aquesta expressió com la metàfora que recull la idea d’impulsar la nostra manera de ser i de sentir, i allò prou important de donar valor al que és nostre.
M’he referit amb les meues paraules a les institucions però també hagués pogut dirigir-les a la gent, entenent però que la gent ha de voler i ha de sentir la necessitat de fer-ho, però per a les institucions ebrenques és una obligació i un principi d’obligat compliment.
Segurament molts estaran d’acord amb tot això que he volgut dir, potser algú canviaria el vi per l’arròs del delta, o l’oli d’alguna de les comarques ebrenques, però estic segur que el sentit de les meues paraules són enteses per qualsevol persona que viu i sent el sentiment de ser d’aquí. És, en aquest sentit, la defensa d’allò que és nostre, la lliçó més important que ens han deixat aquests anys tan intensos per a les nostres terres. Seria important que no ho oblidem.
Dic això per que no puc entendre com el Consell Comarcal de la Terra Alta en el seu lot de Nadal no hi inclogués productes d’aquí. Ni tan sols tot el vi era de la Terra Alta, potser va ser només una decisió incomprensible i inadequada, o potser és tot un símbol de no voler entendre aquest sentiment; no en va governen CIU i el PP, recorden ... els del transvasament.