divendres, 26 de març del 2010

Una decisió responsable

Sóc mare d’una xiqueta de disset anys, que quan era menuda i volia qualsevol cosa i jo li deia que no tenia diners, sempre deia el mateix: “...pos vés al caixer i treu pessetes”.

Era una frase que ens feia molta gràcia als de casa i que parlant amb altres mares coincidíem en què els seus fills també ho deien. Els costava entendre que els diners del caixer no eren infinits i que només si primer en posaves després en podies treure i gastar en coses que foren veritablement necessàries.

Aquests dies que hom parla de la pujada de l’IVA m’ha vingut al cap el que em deia la meva xiqueta, perquè hi ha persones que sembla que pensen igual, és a dir, demanen al Govern més cobertures socials (augmentar despeses) però no pot augmentar els seus ingressos (impostos). Sembla que també pensin que el Govern té un caixer automàtic d'on es pot treure diners sempre que vulgui sense posar-ne abans.

Els impostos no són una meta, són un instrument de la política econòmica que els governs tenen per atendre les necessitats del país i dels ciutadans en cada moment. Fins ara, el Govern socialista els havia abaixat perquè l’economia creixia, però ara és necessari pujar-los una mica perquè a pesar de la crisi hem de fer front a l’augment de la despesa en protecció social (ara és quan més ho necessiten els que estan a l’atur )i hem de reduir el dèficit públic, que ha augmentat per la pèrdua d’ingressos i també, en gran part, perquè el Govern va decidir augmentar la protecció social el 2008 i 2009, precisament per no deixar a ningú abandonat sense cap mena d’ajut.

Tenim tres tipus d’IVA: el general,el reduït i el super reduït. A partir del juliol, el general passarà del 16% al 18% (un rebut de telèfon de 60€ passarà a ser de poc més de 61€). El reduït, que és el que s’aplica a la majoria d’aliments que comprem o a l'habitatge, passarà del 7% al 8% . I l’IVA super reduït no pujarà. Aquest és l’IVA que s’aplica entre altres als medicaments, als aliments de primera necessitat, al llibres, als vehicles per a minusvàlids i als Habitatges de Protecció Oficial.
A més, el Congrés ha aprovat rebaixar l’IVA a les obres de rehabilitació, per tal d’ajudar a crear llocs de treball al sector en que més ha augmentat l’atur .

Amb aquesta pujada, el Govern preveu recaptar 5.150 M€ , una quantitat amb què, per exemple, es poden financiar 490.000 pensions de jubilació anuals; 2.043.000 Rendes Bàsiques d’Emancipació anuals, per als joves; 827.000 prestacions a persones amb dependència de màxima severitat durant un any, i un terç de la inversió pública en R+D+i.

Tot i la pujada, Espanya té l’IVA més baix d’Europa, ja que el tipus general mitjà és del 20%, encara dos punts més del que tindrem. El reduït del nostre país (8%) és dels més baixos de la UE, a Portugal és del 12% i a Italia és del 10%. El tipus super reduït a molts països no existeix.
El Govern treballa per sortir de la crisi, consolidar la recuperació econòmica, tornar a crear ocupació i reequilibrar els comptes públics.

Lluïsa Lizarraga.
Diputada pel PSC al Congrés dels Diputats.

dimecres, 24 de març del 2010

L'Entesa dóna suport perquè l'Educació sigui el nucli de l'estratègia de Lisboa

El senador Joan Sabaté demana que els objectius educatius siguin concrets i tinguin mecanismes de control i seguiment, a diferència de l'estratègia de 2010. També insisteix en el reforç de la Formació Professional.



Joan Sabaté, portaveu de l'Entesa a la Comissió Mixta per a la Unió Europea, va interpel·lar ahir a la tarda el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, sobre la futura Estratègia de Lisboa i la importància de l'educació com a eix de l'economia del coneixement per una Europa competitiva, social i sostenible.

Sabaté creu que l'Educació és bàsica per al creixement econòmic i el desenvolupament social i polític, una educació que garanteixi l'equitat i la cohesió social, amb les mateixes oportunitats per desenvolupar capacitats. El senador va destacar els espais superiors d'investigació i d'educació, però ha insistit en la importàncai també de la Formació Professional, una FP que sigui homologable i que serveixi per formar als quadres mitjans de la indústria, amb intercanvi d'experiències entre països. Per a la Universitat, Sabaté va dir que no es tracta d'homegenitzar les universitats però que siguin comparables i homologables.

També per a Sabaté, no només s'ha de pensar en una societat més competitiva, dinàmica i innovadora. El senador va explicar que la UE ha de ser referència en drets humans i propiciar un model educatiu de formació en valors de la democràcia. Un altre aspecte determinant per a l'Entesa és el paper central de l'educació pública com a garantia de tot allò proposat.

El senador va demanar un balanç de la presidència espanyola de la UE en aquest aspecte, del fracàs de l'anterior estratègia i de l'esborrany que es planteja, sobre el seu nivell de concreció. Per a Sabaté, no es poden repetir els mateixos errors que en l'estratègia anterior, mancada de mecanismes de control i seguiment.

El ministre d'Educació va subratllar precisament que els passos que s'han donat cap al disseny de la nova Estratègia de Lisboa per a 2020 han anat encaminats a situar l'educació en el centre de l'economia, no com una reflexió o un exercici de voluntarisme, sinó com un compromís. També ha explicat que fins ara la política d'educació no havia estat cap prioritat de la UE, havia tingut un paper vicari en les polítiques de creixement econòmi.

Gabilondo s'ha mostrat molt proper a les propostes de l'Entesa i ha coincidit en la importància de la Formació Professional, en què no es busca la uniformitat entre països, sinó la compatibilitat. El Ministre ha afirmat que no està eufòric però si satisfet que la Comissió Europea hagi inclòs en el Document esborrany per a 2020 per primera vegada l'educació i tant de bo sigui així en el Consell que se celebrarà a la primavera.

divendres, 19 de març del 2010

La Vegueria de l'Ebre, més a prop

Les Terres de l’Ebre estem aquests dies d’enhorabona. La Llei de Vegueries, que permetrà el reconeixement institucional del nostre territori, ha començat a caminar ja al Parlament, després de molts anys d'espera. Finalment, la Vegueria de les Terres de l'Ebre veurà la llum gràcies al govern liderat pel President Montilla. Lamentablement, una vegada més, CIU s’ha aliat amb el PP en contra de la gent de l’Ebre i ara diu que "no toca". De manera completament irresponsable farà tot el possible perquè no prosperi, ja ho ha anunciat.

Amb el projecte de llei de vegueries es recuperarà la figura històrica de la vegueria -anul•lada pel decret de nova planta i que es va recuperar durant la República-, se suprimirà la divisió provincial i se substituiran les diputacions. La iniciativa proposa dividir Catalunya en set vegueries (Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre) sobre les quals s'organitzaran tots els serveis de la Generalitat i on el govern exercirà les funcions de planificació, programació i coordinació territorials.

La Llei de Vegueries és una clara aposta federal, un dels nostres principis com a socialistes per a la governança del país. Volem una Espanya federal, donant més pes als territoris, donant més poder de decisió. També volem una Catalunya federal. El nostre país és molt divers i els colors que el formen tenen tonalitats diverses, des del Pirineu a la Catalunya Central, des de l’Ebre fins a Girona, Lleida, Barcelona, Tarragona o l’Àrea Metropolitana. Les polítiques a aplicar en cada cas depenen de cada realitat i no és el mateix viure en un lloc que en un altre, les prioritats s’han de marcar des de casa i no des de quilòmetres i quilòmetres de distància. Hi ha moltes Catalunyes i les vegueries és un reconeixement a totes elles.

El camí no ha estat fàcil fins aquí i tampoc ho serà fins arribar al final de la cursa, però avui ja som més a prop d’aconseguir allò que hem reclamat durant molts anys. La Llei de Vegueries és una garantia d’equilibri territorial, una llei que simplifica la maquinària institucional, donant més proximitat al ciutadà i una igualtat d’accés als serveis públics. És una llei valenta, que, com deia, portàvem esperant anys i panys. Comença el compte enrere, enhorabona!

Núria Ventura
Alcaldessa d'Ulldecona i diputada pel PSC al Parlament de Catalunya
Alcaldessa d’Ulldecona i Diputada al Parlament

divendres, 12 de març del 2010

PIOVE?...PORCO GOVERNO

Amb aquesta frase, teòricament representativa de l’actitud del poble Italià, d’esperar que el pare estat ho resolgui tot, fins i tot les inclemències metereològiques, podríem al·ludir a una actitud també habitual en la nostra societat. Potser aquesta coincidència té el seu origen en la nostra herència comuna des de l’antiguetat. O, potser, en una tradició molt més recent de règims autoritaris i, per tant, d’actituds paternalistes que amb la nostra herència catòlica i mediterrània, ens diferenciaria de l’esperit liberal i, per tant, reivindicador de la responsabilitat individual, dels països nòrdics de tradició protestant, en línia del que explicava el sociòleg alemany Max Weber.

Aquesta reflexió em va venir al cap aquest dimarts passat mentre de 6 a 8 del matí viatjava cap a l’aeroport per assistir al ple del Senat. Era el dia després de la “gran nevada” i totes les emissores de ràdio no parlaven d’altra cosa. Al·lusions al “caos” que s’havia produït de Barcelona cap al nord, amb especial incidència dels problemes a la província de Girona, referències a la gent que havia dormit en poliesportius habilitats, amb els quals s’estava treballant perquè puguessin esmorzar, caiguda del subministrament elèctric en algunes comarques gironines, inclosa la capital, i avisos per que ningú sortís a la carretera si no era absolutamente imprescindible. M’assaltava el dubte de si era un irresponsable per intentar complir amb el que d’altra banda era la meva obligació com a senador o si, fins i tot, era insolidari. Tot i això, vaig agafar uns guants adequats per si havia de posar cadenes al cotxe i vaig sortir a la carretera, mirant de moderar la velocitat per si hi havia gel, ja que les temperaturas eren efectivament baixes. La veritat és que vaig arribar a l’aeroport a uns 180 quilòmetres de distància, sense cap problema, i al cap de poca estona, a les deu, ja era a Madrid.

Les reflexions en realitat són dues. Per una banda estàvem davant d’una nevada, advertida des de feia almenys dos dies i que potser hauria d’haver provocat en els conductors, que ara es trobaven a la carretera clamant contra les autoritats, la precaució d’anar preparats i agafar com a mínim cadenes si és que era inevitable sortir a la carretera. Després, comprensió cap a unes autoritats que malgrat haver mobilitzat 100 màquines llevaneus, 7.000 mossos i 1.000 bombers, més enllà del personal sanitari i de serveis socials, que reforçant torns varen atendre totes les persones que ho varen necessitar, probablement no podien arribar a tot arreu amb la mateixa celeritat i eficàcia, per tractar-se d’un problema que com a molt es produeix una vegada cada dècada. D’altra banda, una reflexió crítica, en haver comprovat que en el meu trajecte per mitja costa catalana no havia tingut problemes. No entenc la crida general a no surtir de casa, seguramente un excès de prudència per part dels responsables de protecció civil, i allò que tant patim la gent de l’Ebre i en general els del sud del nostre país, que quan passa quelcom de Barcelona cap amunt ja passa a tot Catalunya. Si algú més “responsable” i més “solidari” que jo es va quedar a casa i no va sortir, m’imagino que devia pensar al cap de poques hores quan les informacions ja deien que tot s’havia normalitzat.

Vull això sí, agrair el seu esforç i la bona feina, a tot el personal de les administracions públiques que va treballar per ajudar a superar la situació d’emergència i a les autoritats que els varen coordinar, fins i tot reconeixent alguna mancança. Jo sóc d’aquells que creuen que quan plou, alguna cosa hi deu tenir a veure el cel.

Joan Sabaté i Borràs
Senador i president del PSC de l'Ebre

dijous, 11 de març del 2010

Núria Ventura: "Una llei que portem trenta anys esperant"

"Les Terres de l’Ebre estan aquesta setmana d’enhorabona. La llei de vegueries que permetrà el reconeixement institucional del nostre territori, ha començat a caminar", així s'ha mostrat la diputada socialista Núria Ventura despés que ahir el projecte de llei de vegueries superés el primer debat al ple, ja que la cambra va rebutjar les esmenes a la totalitat que hi havien presentat els tres grups de l'oposició, CiU, PP i Ciutadans.

Segons Ventura aquesta Llei és una garantia d’equilibri territorial, "una llei que simplifica la maquinària institucional, donant més proximitat al ciutadà i una igualtat d’accés als serveis públics". La diputada socialista ha qualificat la llei "que portem trenta anys esperant" de valenta.
Finalment, ha lamentat que CiU s'hagi aliat de nou amb el PP contra la gent de l'Ebre, com anys enrere ho havia fet amb el Pla Hidrològic Nacional.

dimecres, 10 de març del 2010

Montserrat Tura inaugura la nova seu del PSC de Deltebre


La consellera de Justícia i membre de l'executiva nacional del PSC, Montserrat Tura, va inaugurar divendres passat la nova seu del partit a Deltebre. Durant l'acte es va fer una exposició sobre la història, present i futur de l'agrupació local, a càrrec del primer secretari del PSC de Deltebre, Francesc Xavier Aliau. A continuació, el primer secretari de la federació de l'Ebre, Antoni Sabaté, va informar sobre les principals actuacions del Govern de la Generalitat que s'estan duent a terme, com l'anella viària i el pont, entre altres. En acabar, es van lliurar tres plaques honorífiques als dos militants més antics, Agustí Ventura i Rosa Mari Vandellòs, i a la família del primer secretari Andrés Ferri, a títol pòstum.

dilluns, 8 de març del 2010

Dia Internacional de les Dones, 8 de març 2010


"L'aposta pel talent femení, èxit del nou model productiu"

Manifest del PSC: Dia Internacional de les Dones


Les i els socialistes en el Dia Internacional de les Dones:
"(...) treballem per una transformació de les estructures i els models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que suposa la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre."
Manifest

divendres, 5 de març del 2010

Montserrat Tura inaugura la nova seu de Deltebre


La consellera de Justícia i membre de l'executiva nacional del PSC, Montserrat Tura, inaugurarà aquesta tarda la nova seu del partit a Deltebre. Durant l'acte es farà una exposició sobre la història, present i futur de l'agrupació local, a càrrec del primer secretari del PSC de Deltebre, Francesc Xavier Aliau. A continuació, el primer secretari de la federació de l'Ebre, Antoni Sabaté, informarà sobre les principals actuacions del Govern de la Generalitat que s'estan duent a terme, com l'anella viària i el pont, entre altres. Tot seguit, la consellera procedirà a la inauguració i, en acabar, es lliuraran tres plaques honorífiques als dos militants més antics, Agustí Ventura i Rosa Mari Vandellòs, i a la família del primer secretari Andrés Ferri, a títol pòstum.

El resultat de la feina ben feta

Aquest darrers dies hem pogut assistir a dos actes d'aquells que omplen de satisfacció. En primer lloc, la inauguració de les noves instal·lacions de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre i del Parc de Bombers de Tortosa. En segon lloc, la posada de la primera pedra de la seu de les Delegacions del Govern a les Terres de l'Ebre. No cal explicar la necessitat de tindre unes bones instal·lacions a disposició dels bombers, professionals al servei de tota la ciutadania en els moments més difícils Ara, finalment, i després de dos anys d'obres, poden gaudir d'un parc més adaptat a les seues necessitats. Aquests darrers anys s'han invertit més de 53 milions d'euros a Catalunya en reformes i ampliacions dels parcs de bombers, així com en modernitzar i ampliar la flota de vehicles. Una aposta important i necessària del govern de la Generalitat arreu del país i també, com no, a les nostres terres.

Quant al nou edifici de les delegacions del govern, que se situarà al carrer Montcada, representa una inversió de gairebé 18 milions d'euros. Però aquesta obra, més enllà de la inversió que comporta, és important pel seu significat com a aposta per dinamitzar el nostre Nucli Antic. Hi ha qui creu que més valdria la pena ubicar aquestes instal·lacions en un espai més modern o accessible. Potser no s'han parat a pensar que si s'hagués fet el que tocava més aviat, avui no estaríem parlant de la necessitat d'invertir per recuperar-lo. No va ser fins l'any 2000, amb PSC i amb Joan Sabaté com alcalde, que es va començar a treballar seriosament per recuperar aquesta part tan important de la nostra ciutat, pel seu valor cultural, històric, i una vegada recuperat, turístic.Un espai per viure-hi.

La ubicació de serveis permetrà la dinamització i l'afluència de gent i potser, en no molt de temps, podrem gaudir tots plegats d'un barri antic que no tindrà res a envejar als ja fa temps recuperats d'altres ciutats del país. Es tractava de no començar la casa per la teulada, i em refereixo a les polítiques turístiques de la nostra ciutat. Tenim moltes possibilitats com a ciutat i un gran potencial que tots hem dit, un miler de vegades, que s'ha de desenvolupar. Els socialistes així ho enteníem i ho entenem. És per això que quan veig avançar les obres del Pla de Barris, instaurat pel govern de Pasqual Maragall i iniciat per l'alcalde Joan Sabaté, penso que la satisfacció per la feina ben feta sempre és la millor recompensa.

Dolors López
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya

dimecres, 3 de març del 2010

El conseller Nadal visita les obres del nou pont sobre l'Ebre que unirà Deltebre i Sant Jaume


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui les obres de construcció del pont sobre l'Ebre que unirà Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. Aquest pont esdevindrà una alternativa a l'actual pas de barca i evitarà l'actual recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. La nova estructura, que tindrà una longitud de 250 metres i una amplada de 19,3 metres, respon a un disseny singular i integrador amb l'entorn. Així, el pont permetrà millorar la mobilitat, potenciar els valors paisatgístics, turístics i culturals del Delta, i afavorir el desenvolupament econòmic de la zona. Les obres conclouran a finals de l'estiu vinent i compten amb una inversió de 17,1 MEUR.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha fet la visita acompanyat dels alcaldes de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor, i de Deltebre, Gervasi Aspa. L'actuació permetrà tant millorar la mobilitat, com afavorir el desenvolupament econòmic i potenciar els valors paisatgístics, turístics i culturals a l'entorn del Delta. El nou pont acostarà Deltebre (Baix Ebre) i Sant Jaume d'Enveja (Montsià), dues poblacions properes entre si però separades pel riu; evitarà el recorregut actual per carretera passant per Amposta de més de 20 quilòmetres, i esdevindrà una alternativa a l'actual pas de barca. Les obres van començar el juny de 2008 i es preveu que concloguin a finals de l'estiu vinent. El pont que s'està construint és de tipus penjant; tindrà una longitud de 250 metres, una amplada de 19,3 metres, i un gàlib nàutic lliure de 12 metres en un tram central.
Fins al moment, pel que fa a l'estructura del pont, s'han executat els dos estreps, així com la pila i gran part de l'estructura metàl·lica del costat Deltebre. Així mateix, s'està avançant en les tasques que permetran la construcció de la pila i del tauler del costat de Sant Jaume d'Enveja. També s'estan iniciant les feines per al muntatge, en el costat Deltebre, del tram que conformarà la part central del pont.
Un cop aquest tram estigui muntat, es traslladarà al riu mitjançant potents grues, es portarà flotant fins a la seva ubicació definitiva i s'elevarà amb gats des dels extrems del tauler. Un cop soldat el tram central als dos laterals, s'enfilaran els cables a través del tauler i del cap de les pilones i es durà a terme una primera fase de tensat. Es formigonarà la llosa del pont per fases, amb successives etapes de retensat de cables. Finalment, s'efectuen la pavimentació i els acabats del pont.
Quant a la urbanització i connexions viàries en ambdós costats del riu, els treballs estan força avançats; resta finalitzar la pavimentació i col·locar el mobiliari urbà.
Disseny i construcció respectuosos amb l'entorn
En el disseny, mètode constructiu i execució del nou pont s'ha tingut molt en compte els valors naturals i paisatgístics del riu Ebre i, en aquest sentit, cal ressaltar l'esforç per integrar l'estructura en l'entorn i minimitzar l'impacte dels treballs en el medi. Per exemple, l'alçada màxima de l'estructura en les piles -que són de dimensions reduïdes- no sobrepassa els 21 metres i la part inferior del tauler tindrà una cota en el seu punt més alt de 12,3 metres. D'altra banda, la il·luminació del pont serà suau i discreta.
En l'execució de les obres, cal remarcar que per a minimitzar l'ocupació del riu, les dues penínsules artificials de terres que s'han de formar a cada costat per a la construcció de les piles, no s'executen de forma simultània; cal enretirar parcialment les terres de la primera península abans de completar la de l'altre costat del riu. Per aquest motiu, primer s'ha efectuat el muntatge del tram lateral de Deltebre.
Un pont singular: passeig i mirador
A més de la millora en les connexions i la mobilitat, el DPTOP ha concebut el nou pont com una obra singular, harmoniosa amb l'entorn del Delta i que en permeti potenciar els valors. Així, va convocar un concurs d'idees per al disseny de l'estructura, en el qual va ser escollit el projecte presentat per Diego Cobo i Jiri Strasky, especialistes en ponts suspesos.
D'aquesta manera, una de les particularitats d'aquest pont és que la plataforma es dividirà en dos espais ben diferenciats; un per als vehicles i un altre per als vianants i ciclistes. En concret, al tauler del pont, amb una amplada de 19,3 metres, s'hi podran distingir els espais següents:
-Una calçada de 8 metres, que inclourà dos carrils de 3,5 metres per a la circulació de vehicles i dos vorals de 0,5 metres.
-Una zona de passeig de 7,8 metres d'amplada. Aquesta zona es dividirà en un vorera per a vianants de 2 metres, un espai per al descans de 3,3 metres d'amplada i un carril-bici de 2,5 metres.
-L'espai central de separació entre la calçada i la zona de passeig, d'1,65 metres d'amplada, on hi haurà l'estructura central portant (cables i piles) i les barreres de protecció.
-Finalment, la barrera (costat vehicles) i la barana (costat vianants) laterals sumen els 1,85 metres restants.
La zona de descans adoptarà unes ondulacions que volen recordar l'estela de la barcassa sobre la superfície del riu en travessar-lo. Així mateix, es preveu una àmplia superfície en la barana que permeti al vianant recolzar-se còmodament per a contemplar el riu i el seu entorn.
Urbanització i vialitat de l'entorn
A més de la construcció del pont, les obres inclouen la formació dels vials de connexió. En el costat de Sant Jaume d'Enveja, connectaran amb l'avinguda de l'Ebre, i a l'encreuament s'està completant una rotonda de 45 metres de diàmetre. Al costat de Deltebre, es connectarà amb el carrer Girona i també s'està finalitzant un giratori al punt de connexió, de 40 metres de diàmetre. Finalment, els elements complementaris d'urbanització són els següents:
-Vies de comunicació per a vianants i ciclistes entre el pont i els futurs passeigs fluvials.
-Zona d'aparcaments al costat de Sant Jaume d'Enveja.
-Enjardinament de les àrees entre els vials projectats.
-Habilitació, en ambdós estreps del pont, d'uns espais útils per a poder desenvolupar en un futur activitats d'oci o culturals.
-Enllumenat del pont, així com la il·luminació en tots els vials i la rotonda, amb columnes i llumeneres.
Anella del Delta
El pont ara en construcció entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre s'integra en la futura Anella del Delta, una anella viària i de carrils bici concebuda per tal d'equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, tot dotant-los d'una bona infraestructura de comunicació entre tots els seus nuclis urbans. A més, permetrà crear un itinerari en bicicleta que apropi la natura a la ciutadania. El recorregut d'aquesta anella serà el següent: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, nou pont sobre l'Ebre, Deltebre, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, pont penjant sobre el riu i Amposta. Aquesta actuació comportarà una inversió global d'entre 60 i 70 MEUR.
Més informació sobre l'actualitat del DPTOP a http://blocs.gencat.cat/ptop