divendres, 27 de novembre del 2009

Compromís amb les Terres de l'Ebre

El President de la Generalitat, José Montilla, explicitava de nou fa uns dies el seu compromís i el del govern que presideix amb les Terres de l’Ebre. Anunciava el pla que preveu avançar inversions, accelerar la creació de sòl industrial i donar prioritat a les empreses que s’hi vulguin instal.lar i una inversió de 8’2 milions d’euros en formació, entre altres. Un pla que preveu també una comissió de seguiment, integrada pel govern, agents econòmics i socials, i administracions locals.
Aquest govern sempre ha apostat per les Terres de l’Ebre. La mitjana d’inversió per càpita en el període 2004-2010 és superior al del període 1999-2003 en prop de 180 euros. El que passa es que estàvem tant a la cua de tot que ens costarà molt situar-nos en posicions capdavanteres. El conjunt d’iniciatives abarca tres àmbits clarament diferenciats.

En el camp de la dinamització industrial, treballant en quatre blocs: Potenciació de l’oferta de sòl industrial; iniciatives de dinamització comarcal, amb la incorporació de les quatre comarques ebrenques dins del pla, amb vuit milions d’euros de pressupost per estimular l’activitat econòmica i empresarial mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local; actuacions de política industrial, entre altres, amb la gestió dels 10 milions d’euros del fons de reindustrialització que s’aprovaran en els pressupostos generals de l’estat, amb especial atenció als projectes d’R+D i internacionalització; i actuacions de política de creació d’empreses, amb prop d’1 milió d’euros en polítiques d’emprenedoria i economia cooperativa.
En el camp del desenvolupament d’infraestructures, amb actuacions en xarxa viària i de mobilitat que representen una inversió actual de 100 milions d’euros en obres (resaltar, per exemple, la licitació per part del DPTOP de la redacció de l’estudi previ de l’Eix Occidental, autovia de 145 km, seguint el traçat de la C12 de Lleida a Amposta i de la N340 fins la cimentera d’Alcanar). Actuacions en ports, amb una inversió de 5’4 milions d’euros; millora i ampliació de la xarxa de regadius; actuacions de sanejament d’aigües i protecció del medi natural; actuacions de protecció del Delta; i altres actuacions estratègiques com l’Hospital.

I, en l’àmbit de foment del capital humà, amb prop d’un 10% més de recursos que el 2009. Es llençarà el projecte Treball a les 4 comarques amb programes de contractació de personal directiu o tècnic, programes de desenvolupament local, programes de qualificació professional, programes innovadors i experimentals per a col.lectius amb dificultat d’inserció i programes de foment de la igualtat d’oportunitats home/dona. També una línia d’incentius a la implantació empresarial a l’Ebre i la creació d’un pla de formació i reciclatge de persones a l’atur.

Tot plegat, referma el compromís inversor del govern català amb les Terres de l’Ebre. Cal destacar que el Pressupost de 2010 fixa que la Generalitat invertirà 629 euros/any per habitant, un 30% més que l’any passat. En definitiva, les bases les tenim posades, el govern està fent els deures i ara hem de continuar treballant per fer realitat aquests projectes, que només seran possibles si unim esforços des de totes les administracions, des de tots els sectors, sindicats i patronal, treballadors i empreses, des de tots els partits també, en benefici del territori i del país.

Núria Ventura
Alcaldessa d'Ulldecona i diputada pel PSC al Parlament de Catalunya

dijous, 26 de novembre del 2009

Discurs de José Montilla a Maià de Montcal

Discurs de José Montilla a Maià de Montcal
Intervenció íntegra del primer secretari del PSC i President de la Generalitat
Homenatge a Ernest Lluch
Maià de Montcal, 22 de novembre de 2009



Bon dia, amics i amigues,
Ara fa un any, aquí mateix, recordàvem el caràcter polifacètic de l’Ernest. Recordàvem com era impossible, en parlar d’ell, destriar a l’intel•lectual del barcelonista, al polític del professor, a l’economista del tertulià.

I com els diferents paisatges del seu trajecte vital (Vilassar, Barcelona, València, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Maià), formaven un tot continu. Perquè tot l’interessava, perquè res era aliè a la seva curiositat intel·lectual.

Tot i així, dins d’aquesta aparent dispersió temàtica i geogràfica, dins d’aquesta imatge de savi despistat que tant li agradava cultivar, hi bategava una enorme coherència ideològica i de valors.
Va ser aquesta coherència la que va inspirar tant el seu compromís polític com la seva recerca intel•lectual i la seva vessant divulgativa. Va ser aquesta mateixa coherència seva la que es feia insuportable pels que el van assassinar.

Coherència, per exemple, en la defensa del pacte Constitucional com el millor camí possible per al triomf del consens sobre els essencialismes d’un i altre signe. Com el marc de convivència per als pobles d’Espanya. Per això va defensar, a tot arreu, l’opció d’un “constitucionalisme útil”, generós, flexible i integrador.

Avui, quan posicionaments com el de l’Ernest no semblen estar de moda, nosaltres ens refermem en la seva defensa, amb la mateixa coherència i amb el mateix convenciment tossut de l’Ernest.

D’aquí el nostre compromís amb l’Estatut que van votar els catalans. D’aquí el nostre malestar davant d’aquells que pretenguin menysprear la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, que van donar suport l'any 2006 a un text negociat entre el Parlament de Catalunya i les Corts generals, i aprovat per aquestes com a Llei orgànica.

Vull recordar que la nostra Constitució proclama en el seu preàmbul la voluntat de: "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions".

Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d'Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l'autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble.
Miquel Roca, un dels ponents constitucionals, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la Constitució, deia que “reconèixer, respectar i facilitar el desenvolupament d’aquesta concepció plural d’Espanya és la màxima manifestació de lleialtat constitucional”.

Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya.

Perquè una visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu de la Constitució espanyola, una visió que barrés el pas a la concepció plural d’Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pròpia Constitució.

Defensar la Constitució espanyola és promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill.

Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l’alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretació de la Constitució no ha de malmetre en cap cas el caràcter obert i inclusiu del text constitucional.

La Constitució, que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions", ha de ser llegida des de la mirada generosa dels que la varem votar, al servei d’un pacte polític i d’un projecte compartit.

Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest és el veritable esperit constitucional. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit.

I, per això, perseverem i perseverarem en la defensa el nostre Estatut.

Qui pretengui reduir la present situació a una nova fase del denominat ‘problema catalán’, s’equivoca.

Aquest no és un problema exclusivament nostre, segons com, ni principalment nostre, sinó una qüestió que ateny, en primer lloc, a totes les institucions de l’Estat i a tots els espanyols, ja que d’ella es derivarà el futur d’aquest projecte espanyol comú de convivència en la diversitat.

Per això, des del màxim respecte per la institució i el seu mandat constitucional, no puc deixar de lamentar i d’expressar la gravetat de la situació a què ens estan abocant el retard i les filtracions interessades sobre l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya.

Ningú pot ignorar la històrica responsabilitat que té el Tribunal davant de la Sentència de l’Estatut. No es pot ignorar una realitat irrefutable: per primer cop en 30 anys han de pronunciar-se sobre una llei refrendada pel poble. Una llei referendada pel poble de Catalunya i que és la llei que configura el nostre autogovern.

Tant l’excepcionalitat de la llei, com l’excepcionalitat de l’actual situació del Tribunal, obliguen a que el respecte a la seva funció i l’acatament de les seves decisions vagin acompanyades de la màxima prudència i sentit d’Estat.

És l’hora de la responsabilitat històrica.

Acabo amb unes paraules de Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un altre ponent constitucional, quan recorda que “la pròpia finalitat de la norma s’esvaeix, si la seva lletra no pot ser interpretada [...] a la llum de la realitat social del temps en què ha de ser aplicada”.
Confio que aquest sigui el criteri que finalment s’imposi.

Els catalans i les catalanes vam dir clarament quin és l’Estatut que volíem. Un Estatut aprovat pel Parlament, negociat amb el Congrés i el Senat i acordat per les Corts Generals, que en votar-lo el consideraven plenament constitucional. Estem tots equivocats? Estic segur que no.

L’Ernest Lluch, que tantes i tan apassionades polèmiques havia sostingut amb Miguel Herrero, segurament avui estaria ben present en el debat, defensant aferrissadament el constitucionalisme útil com va fer sempre i, precisament per això, l'Ernest estaria avui defensant la constitucionalitat del nostre Estatut.

Un país i una societat es reconeix en els seus referents i en el tracte que els dispensa.

En aquest sentit, penso que els catalans i, en especial els socialistes catalans, hem sabut conservar la memòria de l’Ernest de la millor manera possible: mantenint-nos fidels als ideals compartits. Eren els seus. Eren i són els nostres.

I amb aquest esperit ens hem de saber guiar, per seguir reclamant respecte pel que som i pel que, com a poble, hem decidit i dit, que volem ser.

Moltes gràcies

Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”

La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana
La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publiquen avui dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.

Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.

Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser refrendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.

A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.

L'Entesa recorda la prioritat del corredor del Mediterrani

Intervenció de Joan Sabaté a la compareixença de José Blanco a la Comissió mixta para la UE
El senador de l'Entesa, Joan Sabaté, portaveu del grup en la Comissió Mixta per a la Unió Europea, ha tornat a demanar al Ministre de Foment, José Blanco, que el govern d'Espanya tingui com tema prioritari per a la presidència del Consell de la Unió Europea del primer semestre de 2010, la necessitat d'un corredor de transports per a persones i mercaderies que uneixi Espanya amb el Nord d'Europa pel mediterrani. El Ministre de Foment ha comparegut avui en la Comissió Mixta per a la Unió Europea per a explicar les prioritats del seu Ministeri en la presidència espanyola de la UE. El senador de l'Entesa ha recordat que aquest grup ha obtingut el compromís del Govern amb el corredor mediterrani tant del president Zapatero com del Ministre Blanco en aquesta Legislatura. Per a Sabaté, la presidència és una gran oportunitat per a aquesta connexió de vital importància.

dimecres, 18 de novembre del 2009

CiU vol abaratir l'acomiadament dels treballadors

Aquests dies transcendeix als mitjans de comunicació part del programa polític de CIU per les pròximes eleccions. Això no seria estrany si no fos pel fet que entre les seves propostes hi ha l'abaratiment de l'acomiadament improcedent dels treballadors, d'aquesta manera un treballador acomiadat cobraria menys diners d'indemnització, actualment són 45 dies per any treballat i en canvi la proposta d'aquest partit és de 33 dies per any treballat. Entre les fórmules que proposa el cap de llista de CIU, Artur Mas, hi ha també un nou contracte indefinit amb una reducció encara major de 30 dies per any treballat. De totes maneres, no ens han d'estranyar aquestes propostes, ja aquest partit polític no deixa de representar els interessos conservadors i entre les seves prioritats no hi ha lloc per als treballadors.

Ara sí, a les manifestacions dels treballadors que són acomiadats sí que tenen la barra d'assistir i fer el paperina, no sigui que no puguin esgarrapar algun vot de més. La consellera de Treball, Mar Serna, ja s'ha mostrat contrària a les propostes de CIU. Per això cal dir-ho ben fort: els treballadors i treballadores no som els culpables de la crisi.
Secretari de Política Municipal del PSC de l'Ebre

dilluns, 16 de novembre del 2009

Es constitueix la comissió sectorial d'Acció Agrària i Rural de la federació del PSC de l'Ebre




La federació del PSC de les Terres de l'Ebre va constituir divendres passat la comissió sectorial d'Agricultura, Acció Agrària i Rural en un acte al qual hi van assistir una trentena de militans i simpatitzants relacionats amb el sectors de l'agricultura i la ramaderia de les quatre comarques ebrenques. A la reunió, hi va ser present el secretari general del DAR, Xavier Castella, el secretari de la sectorial d'Acció Agrària i Rural del PSC, Marc Mellado, el director dels serveis territorials del DAR a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya, el portaveu del PSC a la comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya i secretari d'Agricultura i Alimentaciò del PSC de l'Ebre, Joaquim Paladella, i el primer secretari de la federació, Antoni Sabaté.
En aquesta trobada constitutiva, es va analitzar també la situació actual del sector primari a les Terres de l'Ebre, l'evolució de la superfície conreada i dels principals cultius en el període 2000-2008 i l'anàlisi de l'any agrícola que finalitza. Les dades objectives d'aquest anàlisi mostren la gran importància que té el sector primari en el conjunt de l'economia ebrenca i el seu pes en el sector agrícola de Catalunya (48% de conreu d'olivera, 98% de cítrics, 96% d'arròs, 29% d'ametlla, 7% de fruita dolça i 15% de vinya).

Tot i els problemes que pateix el sector, que no són aliens a la primera gran crisi econòmica de la globalitat, la comissió sectorial neix amb l'objectiu d'aportar les seves reflexions a la línia d'acció política agrària i rural del PSC, entenent aquest sector com un àmbit fonamental de l'economia de les Terres de l'Ebre.

divendres, 13 de novembre del 2009

Indústria i futur a les Terres de l'Ebre

La Regió de l'Ebre ha estat tradicionalment una zona de pas, equidistant entre el Principat de Catalunya i el Regne de València. El pes secular del territori s'ha derivat fins fa dos segles de l'activitat comercial vinculada al tràfic per l'Ebre, la via de comunicació més important fins a la construcció del ferrocarril a la meitat del segle XIX, i conseqüentment també del seu paper militar de control d'aquest indret d'alta importància estratègica.

La revolució industrial catalana dels segles XVIII i XIX, així com les embranzides industrials de final del XIX i del XX, ens han deixat al marge. Això no és degut a cap conspiració còsmica, sinó a una sèrie de circumstàncies geofísiques i socioeconòmiques, com ara la dificultat per explotar la força motriu del riu Ebre per les seves característiques de riu cabalós i de règim mediterrani, i per tant irregular, amb inundacions sovintejades; la inexistència de matèries primeres com ara el carbó o el ferro; la impossibilitat de consolidar un port natural per on rebre i exportar a causa del terraplenament constant de la plataforma litoral provocat pels al.luvions de l'Ebre, i per l'excessiva llunyania de Barcelona, on s'estava consolidant la dinàmica industrialitzadora més potent. A tot això cal afegir-hi el fet que els capitals procedents de la comercialització de productes agraris, preferentment l'oli i el vi, a diferència del model anglès, que se segueix en altres indrets del Principat, no varen derivar en inversió industrial.

Amb tot, cap situació no és mai totalment blanca o negra i és cert que hi ha hagut determinades indústries al territori com ara l'agroalimetària i la fabricació de maquinària per aquest tipus d'activitat. Així mateix, al llarg del segle XX s'ha desenvolupat una certa indústria moltes vegades de capital forani, com ara l'electroquímica de Flix cap al 1900, que sí va poder utilitzar l'energia hidroelèctrica i ja molt més tard en la dècada dels setanta la ubicació de la YKK o la MAI a Tortosa, entre altres, i també en el cas de la comarca del Montsià s'ha desenvolupat un clúster important d'indústria del moble, majoritàriament amb capital autòcton, a la vegada que cal destacar el pes de la indústria energètica amb la construcció dels dos grups nuclears d'Ascó entre els setanta i els vuitanta del segle passat. Tanmateix però, tot això no ha alterat el fet que tant si tenim en compte el PIB com la distribució de la població activa, el pes del sector secundari, i en concret de la indústria al nostre territori, ha estat molt per sota de la mitjana de Catalunya.

Els darrers deu anys hem viscut un període de creixement econòmic que s'ha basat en part en el creixement del sector de la construcció i altres activitats auxiliars, que a més ha provocat un cert augment demogràfic sostingut per una forta immigració, com en moltes zones d'Espanya. Avui la crisi econòmica que estem vivint ha ensorrat el sector i coincideix amb un fet de caràcter més estructural com és que part de la nostra indústria s'ha fonamentat amb l'ocupació intensiva de mà d'obra barata, fet que avui no ens fa competitius amb els països en desenvolupament i que, a més, no s'ha fet inversió en innovació per incorporar valor afegit i guanyar competitivitat. Tot plegat fa que la crisi a casa nostra tingui una incidència especial i sobretot ens hagi portat a una elevada taxa d'atur.

Alguns fa temps que venim clamant, i alhora treballant, per consolidar unes bases de creixement més estables en el marc d'una clara aposta per la industrialització i així ho vaig exposar en una conferència a la Cambra de Comerç de Tortosa l'abril de 2007, invitat per la UGT. L'aposta per la industrialització no és compartida per tothom, en la mesura que aquesta comporta uns costos socials i mediambientals, que no han d'ésser excessius en una societat democràtica i avançada com la nostra. Molts al nostre territori aposten per un conservacionisme, que essent respectable, no puc compartir perquè limita les nostres possibilitats de futur. Avui fer una opció clara pel creixement i sumar esforços és el que ens pot garantir un futur millor.

Els darrers anys hem avançat en la disponibilitat de sòl industrial, amb la planificació de grans polígons com el Catalunya Sud al Baix Ebre o el de Camposines i el Motllò a la Ribera d'Ebre, més enllà dels que s'han creat en la majoria dels nostres municipis. Així mateix, s'han dimensionat i planificat una sèrie d'infraestructures viàries com ara el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, la planificació del traçat de l'autovia A-7 per l'interior del Baix Ebre i Montsià, i el compromís de desdoblament de l'N-420 per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a les quals cal afegir l'aposta per la conversió del port de la cimentera d'Alcanar en un port comercial comunicat per ferrocarril i per autovia amb el polígon Catalunya Sud. Ens queda pendent l'assignatura ferroviària, que amb la millora de l'estació de l'Aldea prevista als pressupostos de l'estat de 2009 i 2010 quedarà ben dimensionada en un futur immediat I, sobretot també, hem de guanyar la batalla perquè el corredor ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algessires amb Brussel segueixi l'eix mediterrani, una aposta amb la qual ja s'ha compromès el govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot això posarem en valor el nostre posicionament estratègic d'alt interés logístic, si les comunicacions són bones, i eliminarem el hàndicap de la distància que tant ens ha condicionat històricament.

L'altra gran aposta pendent, i m'hi he referit altres vegades en públic, és la imprescindible aposta per la recerca i la innovació, sense les quals és impossible competir en aquest mercat globalitzat. Ens hem quedat fora del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i hem de treballar per corregir aquesta situació, com a condició inel·ludible per assegurar el futur.

Avui el govern d'Espanya i el de Catalunya estan invertin més que mai a les Terres de l'Ebre en infraestructures i equipaments, els més de vint milions adicionals que reculliran els pressupostos de l'Estat i la Generalitat poden ser un ajut extraordinari que reforça la inversió en marxa. El clam demanant industrialtzació, la clara aposta de la plataforma sindical i la clara i ràpida resposta del President Montilla i el seu govern marquen un punt en què si ens mantenim ferms en la feina i el compromís podem iniciar un camí positiu i sense retorn cap a la industrialtzació, en la fase de recuperació que es preveu a final de 2010, i que assegurarà el futur nostre i dels nostres fills. Aquest tren no el perdrem.

Joan Sabaté i Borràs
President del PSC de l'Ebre i senador

dimarts, 10 de novembre del 2009

El Govern respon al tancament de Lear amb inversions d'obres públiques per 100 milions a les Terres de l'Ebre


El Govern respon al tancament de Lear amb inversions d'obres públiques per 100 milions a les Terres de l'Ebre


ACN // 09.11.2009 21.13 h Ref. 515136

Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat als sindicats i els empresaris que davant la crisi industrial que viu les Terres de l'Ebre el Govern executarà el 2010 i el 2011 un conjunt d'obres públiques per valor de 100 milions. Totes aquestes obres ja estaven previstes, però el Govern ha decidit 'accelerar' la seva execució per fer front a la desindustrialització que suposa el tancament de la fàbrica Lear de Roquetes (Baix Ebre). A més d'aquestes inversions, el Govern destinarà 8,2 milions a programes de formació i reciclatge professional i garanteix en els Pressupostos del 2010 una inversió de 629,5 euros per cada habitant de les Terres de l'Ebre, un 30% més que l'exercici del 2009.


09.11.2009 21.13 h // ACN Ref. 515136

El president José Montilla ha explicat aquest dilluns als agents econòmics i socials els compromisos del Govern amb les Terres de l'Ebre i ha anunciat la creació d'una comissió de seguiment formada per sindicats i empresaris per garantir el compliment del pla d'inversions.Aquesta Comissió de Seguiment del Compromís amb l'Ebre, presidida pel conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet, es podria reunir per primera vegada la setmana pròxima. En aquesta comissió, a més d'estar el Govern, els sindicats i els empresaris, hi haurà la participació dels ajuntaments i les cambres de comerç. Les comarques receptores dels beneficis d'aquest pla seran el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.Els 100 milions compromesos pel Govern i que fan referència a projectes d'obres públiques, alguns d'ells, 76,3 milions ja estan en fase d'execució, i la resta, 18,6 milions corresponen a projectes que ja estaven previstos però que el Govern ha accelerat per fer front a la crisi que suposa el tancament de Lear.

L'objectiu d'aquest projectes és dotar a les Terres de l'Ebre d'una xarxa d'infraestructures competitiva i crear les condicions més atractives possibles per aconseguir inversions de noves empreses. Per fer atractiu el territori, el Govern pensa en sumar a les actual 22 hectàrees de polígons industrials, unes altres 20 hectàrees de polígons que en principi estaven previstos però que el govern avançarà la seva execució per l'any 2010 i 2011, segons ha explicat al finalitzar la reunió Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat de la Generalitat. Nadal ha explicat que el Govern tindrà un protagonisme 'proactiu' per captar inversions d'empreses i posarà condicions 'flexibles' a les empreses que optin per instal·lar-se en el territori. ProjectesEntre els projectes que s'accelera la seva execució per l'any 2010 i 2011 són l'eixamplament de la TV-7231 entre Villalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca; el reforçament del ferm de la C-44 entre Tivissa i Móra la Nova; la millora de la intersecció de la C-12 amb la C-44 a Móra la Nova.Tanmateix, els projectes en tràmit i que també s'acceleren s'inclouen entre d'altres el projecte constructiu de millora de la connexió de la TV-3405 amb la N-340 i la TV-3408 a Amposta; el projecte de millora de seguretat viària de la C-12 a Flix; el projecte de la variant de Sant Jaume d'Enveja; l'estudi informatiu del desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Alcanar i Tortosa; la variant de Gandesa i el desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Tortosa i Lleida, de 145 quilòmetres i que forma part del Pacte Nacional per a les Infraestructures.
Més inversions

A més d'aquest 100 milions en projectes que acceleren la seva execució per l'any 2010, el Govern també s'ha compromès en una inversió de 310 milions fins el 2014 per protegir el Delta, en el marc del Pla Integral de Portecció del Delta de l'Ebre; 5,4 milions per dinamitzar la indústria portuària i marítima; 11 milions per al sanejament d'aigües i protecció del medi natural i l'inici del projecte de l'Hospital de Tortosa el 2010. Les inversions que en aquests moments estan en marxa a les Terres de l'Ebre sumen un total de gairebé 75 milions desagregats en el condicionament de les carreteres entre Horta de Sant Joan i Xerta; el nou pont sobre el riu Ebre entre Deltebre i San Jaume d'Enveja i la comissaria del Mossos d'Esquadra a Tortosa.
Assistents a la reunió

El president de la Generalitat, José Montilla, ha estat acompanyat durant la reunió pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Josep Lluís Salvadó, i pel secretari general del del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy, el secretari d'Economia, Andreu Morillas, el secretari per a la Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal i el secretari general del Departament de Treball, Antoni Fernández. Entre els representants empresarials que han participat a la reunió estaven el secretari general de Foment de Treball, Joan Pujol, i el president de Pimec, Josep González. Aquest dos representants empresarial han estat acompanyats dels seus respectius delegats territorials, Emilio Castellà, de l'Associació d'Empreses de les Comarques de l'Ebre, i per Josep Cervera, president de Pimec Montsià.Els líders de CCOO, UGT i Usoc, Joan Carles Gallego, Josep Maria Àlvarez i Antonia Gil, també han estat assistits pels seus delegats territorials Josep Casadó, Wifredo Miró i David Queralt, respectivament.

Augmenten les inversions a l'Ebre

Els pressupostos de la Generalitat per al 2010 augmenten en un 39% les inversions a les Terres de l'Ebre

Els diputats del PSC de l'Ebre valoren positivament aquest increment i l'aposta per la cohesió social i la recuperació econòmica

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, va presentar divendres els pressupotos de la Generalitat de Catalunya per a l 'any 2010 que tenen com a eixos prioritaris garantir la cohesió social en temps de crisi i impulsar les mesures necessàries per reactivar l'economia. D'aquesta manera, la despesa social representa un 54,7% del total del pressupost, 1,2 punts més que l'any passat. Es destinaran 506 milions d'euros addicionals a les polítiques de salut i 281 milions extres a les d'educació. Els recursos destinats a la protecció social dels sectors més vulnerables creixen en 503,4 milions d'euros, 392,7 dels quals es destinaran a l'aplicació de la Llei de dependència. El segon gran eix de despesa inclou totes aquelles mesures destinades a reactivar l'activitat econòmica: es destinaran 121 milions d'euros addicionals als plans d'ocupació i la inversió pública es consolida com un element dinamitzador de l'economia i es manté en màxims històrics amb 6.177 milions d'euros. També es preveu una injecció suplementària de 406,9 milions per als instruments adreçats a facilitar el finançament a les empreses catalanes. Cal destacar que els comptes inclouen, per primera vegada, els recursos addicionals procedens del nou model de finançament: 2.613 milions d'euros que atenuen la caiguda d'ingressos.

Des del grup Parlamentari Socialista, els diputats i diputades ebrenques, Núria Ventura, Joaquim Paladella i Dolors López, han fet una primera valoració positiva d'uns comptes que pugen un 39% respecte a l'any passat. Enguany la inversió real pel que fa al pressupost territorialitzat és de 118.985.228,25 euros mentre que l'any passat era de 85.519.473,23 euros. Tot això a manca de comptabilitzar les inversions no territorialitzades i el finançament específic. Des del PSC de l'Ebre també s'ha destacat l'aposta del govern català en les mesures destinades a reactivar l'activitat econòmica en un context de crisi com l'actual.

divendres, 6 de novembre del 2009

Un sí a la indústria

Fa unes setmanes escrivia en aquestes mateixes pàgines, un article parlant de la cultura del "No" a les nostres terres i de les oportunitats perdudes per no saber aprofitar-les. Avui, al contrari que aleshores, ens trobem davant un "Si" majoritari. Un "Si" a la indústria i al treball. Estic parlant, evidentment, de la manifestació multitudinària que va tenir lloc a Tortosa i que va ser provocada per l'anunci de tancament de la LEAR.Hi érem molta gent, i de tota mena, demanant el mateix, però no amago la meva sorpresa en veure segons qui a la manifestació, ja que molts dels instigadors de la cultura del "No" també hi eren. Dit això, segueixo pensant que aconseguir industrialitzar el nostre territori és una feina de tots els que tenim responsabilitats polítiques i cíviques.
Des del Govern de la Generalitat s'han de facilitar ajuts perquè les empreses ja instal·lades puguin ser viables i aconsegueixin ser competitives, i per a les que hi vulguen venir, trobin al nostre territori les infraestructures i condicions necessàries. Aquesta feina ja ha començat en aquests darrers anys, ja que s´han posat a disposició de les empreses del territori (la Lear també) ajuts i programes per intentar evitar el que ara està passant.Des de les administracions locals, s'ha de facilitar a les noves empreses la seva instal·lació i saber fer atractius els nostres polígons, com es va fer des de l'ajuntament de Tortosa, sent l'Alcalde Joan Sabaté, quan es treballava per posar en marxa el polígon Catalunya Sud i es van mantenir converses en diverses empreses per atreure-les (llàstima que aquest treball s'hagi interromput).
I la societat civil, que també té el seu paper a jugar en aquesta construcció del nostre futur, hauria d'exercir una crítica constructiva, intentant veure més enllà del dia d'avui, i adonar-se que gairebé sempre, una actuació o iniciativa bona pel conjunt de la societat, afecta algun particular que, en tota legitimitat, defensa els seus propis interessos. Tot plegat no és una feina que es vegi d'un dia per l'altre, però si que acaba donant resultats si tothom s´hi posa. Enguany, als pressupostos de la Generalitat, quedarà reflectida la voluntat del Govern de la Generalitat d'apostar decididament pel nostre territori, com ho ha estat fent últimament, ja que s'han invertit més diners que mai en infraestructures i s'han augmentat més que mai els serveis (educatius, sanitaris etc.). Ara, a part de les inversions ja previstes i de les línies ja existents d'ajuts a les empreses, s'establirà un pla d'industrialització per a les Terres de l'Ebre. I ens quedarà a la gent del territori saber aprofitar-ho, i ajuntar esforços per tal d'anar en una mateixa direcció i ( potser el meu desig és una utopia), ser capaços d'oblidar els interessos partidistes i/o particulars per no perdre més temps. Crec que comencem a saber que volem ser de grans i hem de treballar per aconseguir-ho.

Dolors López Ortega. Diputada al Parlament pel PSC

Carta del primer secretari als afiliats i afiliades del PSC

José Montilla s’adreça per mail als afiliats i afiliades socialistes per demanar-los “confiança en el projecte polític socialista i en la capacitat regeneradora de la política democràtica”

Benvolgut / benvolguda,

M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.

He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.

Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.

Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.

Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.

I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.

Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!

Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.

Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.

Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.

Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col•lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques. És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.

Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.



Amb tot el meu afecte,

José Montilla

Sabaté demana que Espanya lideri polítiques d'igualtat durant la presidència de la UE

El senador Joan Sabaté creu Europa que ha de ser
un referent mundial en drets humans

El senador de l'Entesa, Joan Sabaté, portaveu de l'Entesa en la Comissió Mixta per a la Unió Europea, va intervenir ahir en nom del grup durant la compareixença de la Ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, en la qual ha explicat les prioritats del Govern en matèria d'Igualtat per a la presidència espanyola de la UE en el primer semestre de 2010.

Sabaté va manifestar el seu total acord en la intenció d'aprofitar la crisi per a definir un nou escenari, perquè considera necessari que les coses tornin a ser igual per a ser millor i avançar en la igualtat i la paritat. Joan Sabaté va exposar que, malgrat l' homogeneïtat cap a la qual tendeix la UE, té dubtes respecte a les diferents sensibilitats a Europa per a abordar l'aplicació de drets. Per això, creu Sabaté que caldrà fer un esforç sota el lideratge d'Espanya.

El senador representant de l'Entesa també va apostar per exercir una política exterior europea en l'aplicació de les polítiques d'igualtat. Sabaté creu que la UE ha de ser un referent en drets humans perquè aquesta és una de les raons originals de la seva raó de ser.

dimecres, 4 de novembre del 2009

12 milions d'euros més per a les Terres de l'Ebre

El PSC acorda quatre transaccionals amb ERC que representen l'aportació de 4 milions d'euros per a industrialització, l'Observatori de l'Ebre i l'estació de l'Aldea

El PSC ha pactat d'aquesta manera cinc transaccionals que representen una aportació de més de 12 milions d'euros addicionals per a les Terres de l'Ebre als pressupostos generals de l'Estat amb un èmfasi especial en la promoció econòmica

El PSC, a través del grup Socialista al Congrés dels Diputats, ha transaccionat aquest matí quatre esmenes d'ERC fruit de la negociació entre els diputats Francesc Vallès (PSC) i Joan Ridao (ERC). Arran d'aquest pacte s'han aconseguit 4.100.000 euros que es destinaran a industrialització, l'Observatori de l'Ebre i l'estació de l'Aldea. Així, concretament, hi haurà una aportació de 2 milions d'euros per a la reindustrialització, diversificació i revitalització de l'economia a les Terres de l'Ebre; una d'1.100.000 euros per al projecte d'industrialització, diversificació i revitalització econòmica a La Sénia; un altra de 500.000 euros per a l'Observatori de l'Ebre, i una darrera de 500.000 euros per a l'estació Aldea-Tortosa-Amposta per a la millora de l'estació, dels seus accessos i de l'aparcament. Aquestes quatre esmenes s'afegeixen a la transacional acordada ahir amb ICV que en total fa que s'aportin 12 milions d'euros addiccionals als pressupostos generals de l'Estat per al 2010 a les Terres de l'Ebre, amb especial èmfasi en la promoció econòmica i, per tant, la creació de llocs de treball.

Des del PSC de l'Ebre, el senador i president del partit, Joan Sabaté, ha valorat molt positivament aquest acord ja que representa una nova injecció econòmica per a la industrialització de les Terres de l'Ebre després que ahir ja s'hagués pactat una aportació de 8 milions d'euros amb ICV. En aquest cas també, Sabaté ha volgut ressenyar l'aportació concreta que es destinarà a reactivar la indústria del moble a La Sénia. El senador també ha mostrat la seva satisfacció perquè els pressupostos de l'Estat incorporaran arran d'aquest acord una partida de 500.000 euros per a fomentar la recerca a l'Observatori de l'Ebre. Quant a l'estació de l'Aldea, aquest és un pas més en la millora d'aquesta estació. Si en els pressupostos d'enguany ja hi ha una partida de 500.000 euros per a l'estudi del projecte de millora, ara, en l'exercici del 2010, se n'afegeixen 500.000 més que permetran iniciar, un cop elaborat l'estudi, alguna de les actuacions importants que s'hi han de fer.

8 milions d'euros per a la industrialització de l'Ebre


Foto: Manifestació dia 31 d'octubre. Tortosa

El PSC transacciona una esmena d'ICV al Congrés de 8 milions d'euros per a la industrialització de les Terres de l'Ebre

El PSC, a través del grup Socialista al Congrés dels Diputats, ha transaccionat aquesta tarda una esmena d'ICV que representarà una aportació de 8 milions d'euros per a la industrialització de les Terres de l'Ebre. El president del PSC de l'Ebre i senador, Joan Sabaté, ha valorat l'oportunitat que representa aquest pacte entre els dos grups per donar resposta a la demanda que s'ha produït darrerament al nostre territori amb l'objectiu de potenciar i incentivar l'activitat industrial després de la crisi que ha afectat a diferents empreses.

De fet, aquesta especial atenció cap a les Terres de l'Ebre és la principal motivació que ha afavorit l'acord, ja que cal recordar que l'aprovació dels pressupostos no depèn del suport d'ICV als mateixos, ja que aquests ja compten amb el vot favorable de la majoria de la cambra baixa., i a més els dos diputats d'Iniciativa i Izquierda Unida no han garantit el suport als mateixos.

El fet que l'esmena tingui el suport dels socialistes al Congrés comporta la garantia que aquesta serà introduïda, doncs, en els pressuposts generals de l'Estat. Així, en la votació que es produirà demà en la comissió de pressupostos, l'esmena quedarà inclosa al dictamen del projecte de llei. Aquest acord va en la línia de reforçar el caràcter eminentment social i d'impuls a l'economia productiva d'aquests pressupostos per a l'exercici 2010.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Segons Plan E: 20 milions d'euros i 800 nous llocs de treball


El “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local”aporta més de 20 milions d'euros als ajuntaments de les Terres de l'Ebre

El PSC valora molt positivament la nova iniciativa del govern Zapatero per fer front a la crisi que permetrà la creació de prop de 800 nous llocs de treball a l'Ebre

Més de 20 milions d'euros i 800 nous llocs de treball. Aquestes són les principals dades de la nova mesura impulsada pel govern Zapatero per fer front a la crisi, el “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local”, a les Terres de l'Ebre. Una quantitat que sumada als 32 milions de l'anterior Pla, el Fons Estatal per a la Inversió Local, representa un total de 52 milions d'euros en inversió finançada al cent per cent pel govern de l'Estat en només dos anys a les Terres de l'Ebre. Una xifra que avala la implicació i el suport del govern de l'Estat als ajuntaments en un context de dificultat com l'actual.

Tal com ha explicat la diputada Lluïsa Lizárraga, aquest nou fons, amb una aportació global a tot l'Estat de 5.000 milions d'euros, té com a objectiu que les inversions, projectes i actuacions finançades contribueixin a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. A més, tal com ha afegit els ens locals podran destinar un 20% a despesa corrent destinada a la prestació de serveis educatius i socials, principalment a persones en situació de dependència. El termini de presentació de les propostes dels ajuntaments acaba el 26 de gener, tot i que ja poden estar en execució l'1 de gener de 2010. Així, el pla finançarà al cent per cent projectes municipals de desenvolupament sostenible relacionats amb el medi ambient, la innovació econòmica i les iniciatives socials.

La posada en marxa d'aquest nou pla ha estat valorada molt positivament pel secretari de Política Municipal del PSC, Manel de la Vega, que ha recordat que a més dels 800 nous llocs de treball directe, el nou pla també en permetrà crear 340 de manera indirecta. En aquest sentit, s'ha fet la recomanació que els ajuntaments incorporin a la convocatòria actuacions que no només permetin la creació de llocs de treball durant la realització de les mateixes, sinó que en generin amb vista al futur. Com a exemple ha posat l'Ajuntament de Godall que arran de la convocatòria posarà en marxa una llar d'infants, que permetrà generar llocs de treball durant l'actuació i també crear ocupació de cara al futur.
Una altra de les propostes per acollir-se a aquests ajuts ha estat la que ha realitzat el president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, que ha apostat perquè els ajuntaments aprofitin el pla per millorar l'enllumenat de les seves ciutats i pobles. En aquest sentit, ha avançat que el grup municipal socialista farà arribar una proposta al govern de Tortosa des de la sostenibilitat ambiental, per fer una actuació de millora de l'enllumenat que eviti la contamiació lumínica, que disminueixi el consum energètic i que, a la vegada, donarà seguretat a la ciutadania.

Capteniment i voluntat municipalista del govern espanyol

“Estem davant d'una mostra més de la voluntat i el capteniment municipalista del govern socialista d'Espanya per fer que els ajuntaments, com administració més propera, puguin prestar els serveis que la societat demanda i, a la vegada, es tracta d'una mesura destinada a l'impuls de la nostra economia” ha valorat Sabaté, que ha afegit: “Estem davant d'una inversió extraordinària en dos anys, més enllà dels recursos que l'Estat destina als Ajuntaments i de les inversions previstes en els pressupostos generals. Es tracta d'una mesura sense cofinançament, el que representa que els ajuntaments no hi han de posar ni cinc”. Per aquest motiu, considera sorprenents les “declaracions d'alguns polítics de la dreta local que com el senyor Bel, alcalde de Tortosa, diuen que l'Estat està desaparegut de les Terres de l'Ebre”. Amb xifres a la mà i en comparació amb els govens de CiU i el PP a Madrid i Barcelona, “mai no s'havien aporta tants diners a les Terres de l'Ebre, diners que directament creen llocs de treball, que no només permeten viure a les famílies, que és importantíssim, sinó que dinamitzen la nostra economia.” No obstant això, Sabaté ha assenyalat que cal continuar fent més esforços des dels diferents governs per fer front a una crisi que creu que està a punt de tocar fons i de la qual n'hem de sortir reforçats.

Pel que fa a les dades del fons, Sabaté ha destacat els 2.232.633 euros que rebrà Amposta, que sumats als 3.505.253 euros de l'anterior pla pugen a prop de 6 milions d'euros en els dos darrers anys. Una xifra que en el cas de Tortosa puja a 10 milions d'euros en aportació directa de l'Estat, 6.164.855 euros el 2009 i 3.863.108 euros, el 2010.

Estem per tant, tal com han valorat els socialistes avui, davant un nou pla que no només aporta una nova injecció econòmica als municipis sinó que té una orientació clara apostant per la sostenibilitat ambiental i social i també per la recerca i la innovació en clara sintonia amb les línies mestres de la revisió de l'estratègia de Lisboa que prepara la Unió Europea i que encaixa plenament el pla espanyol per sortir de la crisi amb l'europeu.