divendres, 25 de setembre del 2009

Un exemple de diàleg i consens: Acord per a l'Ocupació Juvenil

Ara fa uns dies, enmig de notícies estèrils que no ens porten a cap lloc, el Govern de la Generalitat aprovava l'Acord per a l'Ocupació Juvenil, per tal d'afavorir l'entrada dels joves al mercat laboral i lluitar contra l'atur i la temporalitat. Aquest Acord, pioner a Espanya, és fruit del consens entre els agents socials i econòmics i està avalat per les branques juvenils dels sindicats UGT i CCOO de Catalunya i les patronals Foment del Treball i Pimec i pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

L'acord s'estructura en quatre grans eixos estratègics: condicions laborals, foment dels emprenedors, formació, orientació i inserció i conciliació de la vida laboral, acadèmica i personal. Entre les mesures previstes, hi ha la promoció d'accions específiques per garantir el bon ús de les modalitats contractuals de pràctiques i formació dels joves, una tasca que durà a terme la Inspecció de Treball, que l'any vinent serà traspassada a la Generalitat. També es posaran en marxa itineraris formatius per fomentar els emprenedors en les escoles de secundària i es crearà un mòdul específic per a la creació d'empreses a la FP que arribarà anualment a 44.000 alumnes.

És una mostra més del treball diari que la Generalitat fa per impulsar la sortida de la crisi econòmica i una mostra de la capacitat de diàleg i consens del govern, que no para de demostrar la seva fermesa plantejant propostes per superar la situació. En total, s'executaran 65 accions concretes destinades als joves d'entre 16 i 29 anys, amb una dotació total de 200 milions d'euros.
L'Acord, recentment aprovat, per al període 2009-2012, vol fer especial incidència en la voluntat compartida d'evitar els riscos d'exclusió social com a conseqüència de l'exclusió laboral, posant a disposició de la joventut més instruments perquè puguin construir el seu propi futur. Naix de la voluntat concertada d'incidir favorablement en l'ocupació dels joves, a través de la millora del mercat de treball, ajudant-los a entrar-hi en millors condicions, actuant per millorar l'estabilitat i el progrés professional, garantint una major qualitat de l'ocupació, ajudant-los a conciliar els diversos aspectes de la vida personal, acadèmica i laboral, i facilitant el camí als més emprenedors.
Núria Ventura Brusca
Alcaldessa d'Ulldecona i diputada pel PSC al Parlament de Catalunya

dilluns, 21 de setembre del 2009

Els socialistes de l'Ebre fan pinya en un acte nombrós a Paüls



Unes 300 persones participen en la trobada comarcal del PSC en què es van remarcar com a prioritats l'acció de govern i les mesures per fer front a la crisi


Unes 300 persones es van reunir dissabte passat a Paüls en una trobada de militants del PSC del Baix Ebre que va comptar amb la presència de la subdelegada del govern, Teresa Pallarés, el senador i president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, el primer secretari del PSC, Antoni Sabaté, la diputada al Congrés, Lluïsa Lizárraga, les diputades al Parlament Núria Ventura i Dolors López, els diputats provincials Frances Miró i Maria Beltran, entre altres alcaldes i càrrecs institucionals del partit.

Enmig d'un ambient força relaxat i festiu,en un marc d'extraordinària bellesa com és l'ermita de Sant Roc, els socialistes ebrencs van fer pinya al voltant de les principals prioritats en què basen el seu projecte: l'acció de govern i les mesures per fer front a la crisi. La subdelegada del govern va remarcar, sobretot, l'esforç que el govern central està fent de cara als municipis, amb la posada en marxa, entre altres, de les obres del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), una mesura que va avançar que continuarà l'any vinent amb un segon fons, que permet als pobles i ciutats disposar d'una aportació de l'Estat al cent per cent per a l'execució d'obra pública i que a la vegada representa la creació de nous llocs de treball. Pallarès també va recordar els 900 milions d'euros que l'Estat ha destinat a la província de Tarragona.

I és que, com es va anar dient en el transcurs dels discursos, mai hi havia hagut un nivell d'inversió tant elevat a les Terres de l'Ebre per part de les administracions de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya, totes dues governades pel PSC. Els socialistes ebrencs van deixar constància una vegada més que són un partit que escolta la gent, que prioritza el seu benestar i que es manté fidel al seu principal objectiu de lluitar pels més febles i garantir la igualtat de tots i totes. Perquè per al PSC, com es va dir, per damunt de tot hi ha les persones. La crisi també va ser present en l'acte, però els socialistes es van mostrar confiats en què estem ben posicionats per quan aquesta remeti, perquè s'ha treballat molt perquè així sigui. En aquest sentit, van ser molt crítics amb la posició de determinats partits que només s'han limitat a criticar sense aportar alternatives per fer-hi front.

L'acte de Paüls va servir també per tancar files al voltant del grup municipal del PSC en aquest municipi del qual es va valorar la bona feina que està fent des de l'oposició. La massiva presència de militants i simpatitzants socialistes del poble a l'acte va corroborar que estan il·lusionats en el projecte que els ha de dur a recuperar aquesta alcaldia, tradicionalment socialista, a les eleccions del 2011.

Les imatges de Paüls (I)















Paüls (II)


























Paüls (III)

























Paüls (IV)









Les imatges de la trobada a Paüls (V)





















divendres, 18 de setembre del 2009

Educació, una prioritat

De vegades tant els polítics com la premsa en general ens perdem en dissertacions, discussions estèrils o demagògiques, fins i tot hi ha qui s'esforça per defensar i parlar d’utopies, quan molts cops allò que realment importa a la ciutadania és el seu dia a dia i què s’està fent per millorar-lo. I aquests darrers anys s'ha fet molt més des del govern de la Generalitat del que s'ha arribat a explicar. En tots els departaments s'està treballant força, però els esforços se centren especialment en aquells que milloren justament la qualitat de vida dels ciutadans.
Els serveis socials, les pensions, la salut i l'educació són els pilars del benestar, i justament avui volia comentar els avenços fets en aquest darrer cas: l'educació. Un sistema educatiu eficaç i eficient, amb bones instal·lacions, bons serveis amb una àmplia oferta educativa i un seguiment i control acurat de tot el sistema són els ingredients bàsics per aconseguir superar aquesta situació que ens ha portat als nivells actuals de fracàs escolar. La nova llei d'educació té com a objectius principals, justament, la modernització i la millora del sistema educatiu, oferint més autoritat a les direccions dels centres, creant plans per zones per millorar els resultats educatius, la cohesió social i impulsar mesures de caràcter socioeducatiu, coordinar els diferents àmbits d'ensenyaments i avaluar i analitzar els resultats.

Però això no és tot, també son importants els mitjans desplegats per aconseguir aquests objectius i al nostre territori hem fet un salt qualitatiu important. En només els darrers 4 anys s'han construït nous CEIPs a Amposta, Campredó i al Perelló, on també s'ha construït un IES. S'han fet ampliacions a dos CEIPs de Tortosa i a l'Ametlla; i als IES de l'Ebre, Joaquín Bau i de Roquetes, a part de nombroses actuacions de millora i acondicionament de tots els centres repartits pel territori. S'ha completat el pla HEURA, que significa l'arribada de la banda ampla als centres i serveis educatius i a poc a poc les noves tecnologies formaran part activa en l'ensenyament del nostre jovent.

Des de la Generalitat s'està invertint i innovant per donar un impuls positiu a tot el sistema educatiu, encara que, com sempre, els canvis sempre representen l'obertura d'un debat entre els que estan disposats a acceptar-lo i aquells als quals costa una mica més acceptar aquests canvis.
Els moments de crisi que estem vivint han posat al descobert, per si algú no ho tenia prou clar, la importància d'una bona formació per tal de ser competitiu en el món del treball. L'aposta del Govern de la Generalitat per la Formació Professional, acompanyada de l'increment en inversions, l'augment de la despesa per estudiant universitari (més de 1.500€) i la millora en tot el sistema des de l'ensenyament infantil, demostren que aquest Govern prioritza i treballa per allò que realment importa als ciutadans.

Dolors López Ortega
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya

dimarts, 15 de setembre del 2009

Serem vegueria

Iniciem el curs polític a Catalunya envoltats d'un seguit de debats que, tot i que no estar exempts de dificultats, sí que cal afrontar amb optimisme. És cert que estem enmig d'una greu crisi econòmica, que, com sempre, pateixen més els més febles, els treballadors. Tammateix la crisi internacional sembla que ja ha tocat fons i es comencen a veure clars els símptomes de recuperació. Mentrestant la conseqüència més evident, l'atur, s'està pal·liant, en part gràcies a les polítiques d'impuls a l'obra pública per part del govern de José L. Rodríguez Zapatero i les ajudes previstes als aturats que s'han quedat sense subsidi.

La situació institucional, per contra, admet lectures si més no diferents. Algú es podia imaginar fa sis anys, abans de l'accés a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, que avui tindríem un nou Estatut que amplia de manera important l'autogovern de Catalunya,? Que disposaríem d'un nou sistema de finançament que millora substancialment la capacitat econòmica del govern de la Generalitat? I que tindríem avançat un nou model d'ordenació territorial de Catalunya derivat del nou Estatut que comporta, entre altres coses, el reconeixement de la vegueria de l'Ebre? És cert que hi ha ombres en l'horitzó, com ara la preocupació per la sentència del Tribunal Constitucional resolent els diferents recursos sobre l'Estatut. Amb tot, la convicció que el text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i refrendat pel vot majoritari del poble català és plenament constitucional ens hauria de donar tranquil·litat. Com ja ha dit el govern, l'Estatut de 2006 és una llei i alhora un pacte d'Estat. Si cal, s'haurà de replantejar el pacte i refer-lo però sense renúncies, quan coneguem la sentència. I en allò que ens afecta molt especialment, com és la divisió en vegueries, cal recordar que l'ordenació interna de l'administració de la Generalitat és una competència plena ja amb l'anterior Estatut i, per tant, res no perilla. Una altra qüestió és l'adaptació a les divisions administratives de l'Estat o sigui les províncies. En aquest punt la nostra vegueria no topa ni amb la Constitució ni amb cap altra llei de l'Estat i es pot crear d'immediat. L'assimilació a provincia requerirà un nou acord polític que permeti abordar els canvis necessaris en la legislació estatal.

A Tortosa, el curs polític ve marcat per la recta final d'un mandat que entenem de transició, on el més destacat és l'execució d'obra pública finançada per les administracions de l'Estat i de la Generalitat, que permet donar imatge d'activitat i que resol temes necessaris. Més enllà, però, el govern municipal encapçalat per Ferran Bel no ha mostrat fins ara ni projecte de ciutat, ni ambició, ni estratègica de futur. S'ha abandonat el projecte de tercer pont que preveu el POUM i res no se sap de l'aparcament de la zona comercial del centre entre altres projectes d'importància cabdal. Així mateix, com hem denunciat tantes vegades, enmig de les dificultats econòmiques generals, no veiem cap estratègia per impulsar el creixement econòmic ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini, res no se sap de projectes per impulsar políques de R+D+i que donin valor afegit al nostre sòl industrial, ens hem quedat al marge del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) i aquí el més calent és a l'aigüera. La política local a Tortosa en els darrers dos anys es gestiona criticant a l'oposició i la feina feta durant els anteriors mandats, paradoxalment a la que estan donant continuïtat, per tapar les pròpies mancances i anar menjant i fregint, tradició política de CiU que coneixem ben bé. Des de l'oposició seguirem controlant l'acció de govern, impulsant-la amb propostes en positiu i preparant amb foça l'alternativa.

Joan Sabaté i Borràs
Senador i president del PSC a les Terres de l'Ebre