dijous, 27 d’agost del 2015

El PSC lamenta que alumnes de l’institut Cristòfol Despuig hagin de començar el curs en barracons

Els socialistes ja van advertir que les obres no estarien enllestides i reclamen al govern de CiU i ERC que no renunciïn al tercer institut
“Ja ho havíem advertit i una vegada més es demostra quina és l’aposta per l’educació del govern de CiU a Tortosa”, ha assenyalat aquest matí el portaveu socialista, Enric Roig, després que les obres per condicionar l’Escola de Sant Llàtzer per acollir també els alumnes del Cristòfol Despuig no estaran enllestides per l’inici del curs escolar. Les obres es van iniciar aquest mes d’agost. Cal recordar que arriben després que el govern de Tortosa i el de la Generalitat hagin descartat el tercer institut i hagin decidit equipar l'escola de Sant Llàtzer perquè també aculli els alumnes del Cristòfol Despuig. 
En aquest sentit, també s'ha referit al seguidisme d'ERC que en l'anterior mandat sí que va aprovar  una moció socialista i "que ara calla perquè dóna suport al govern de dretes de Tortosa i entenem que està més preocupat amb els cartells de l'AMI que no pas en les necessitats educatives". A més, Roig ha recordat que va ser durant el govern d'Entesa, en què estava ERC juntament amb el PSC i ICV, quan es va tirar endavant el nou centre. "ERC sempre havia apostat pel tercer institut, però ara les coses malauradament sembla que han canviat perquè no està pressionant perquè així sigui".
“Això significa un nou engany del govern que va dir que tot estaria enllestit per a l'inici del curs escolar", ha denunciat Roig que ha lamentat que els alumnes tant de l'escola com de l'institut hauran de compaginar les classes amb les molèsties que representen les obres. Però el més greu, segons ell, és el fet que els alumnes, presumiblement els de Batxillerat, hauran d'estar en barracons al parc dels Països Catalans.
“El Cristòfol Despuig no es mereix aquest tracte de falses promeses”, ha criticat Roig que ha posat en evidència la manca de planificació del govern de CiU i ERC pel que fa a l'educació i també la manca d'aposta del govern de la Generalitat  "també amb CiU i ERC" cap a les Terres de l'Ebre i Tortosa.  
Roig ha exposat la mala planificació educativa a Tortosa per part del govern CiU/ERC. "A l'escola del Temple hi ha mòduls perquè hi ha alumnes que són de Sant Llàtzer i a Sant Llàtzer hi ha mòduls o barracons perquè ha d'encabir els alumnes de l'institut Cristòfol Despuig. No seria millor reequilibrar els alumnes de Sant Llàtzer a l'Escola de Sant Llàtzer que quedaria com ha de quedar i construïm el tercer institut al Temple?", s'ha qüestionat Roig, que ha reblat: "Hi ha una mala política educativa per part del govern de CiU a la  Generalitat i del govern de CiU a Tortosa, amb el suport a un lloc i l'altre d'ERC".  

dilluns, 24 d’agost del 2015

El PSC vol el suport del Ple de Tortosa a la nova proposta de cabals de la Comissió per la Sostenibilitat


Els socialistes presenten una moció perquè volen que sigui el conjunt del ple de la corporació municipal qui insti el govern espanyol a tenir-ho en compte en la nova revisió del pla hidrològic
El Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tortosa presentarà una moció per al proper ple de setembre en què demana el suport a la nova proposta de cabals que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat. Els socialistes creuen que un acord de ple de la corporació municipal, i no només el tràmit de la junta de govern local, donarà més força en la reclamació al govern de l’Estat perquè tingui en compte aquesta proposta en la nova revisió del pla hidrològic.
Enric Roig, que és el portaveu socialista i representant a la Comissió pel Consell Comarcal del Baix Ebre, ha insistit que “en aquest tema no podem passar de puntetes perquè és fonamental que hi hagi una posició contundent  perquè se’ns faci cas”. L’edil socialista ha recordat que el govern haurà d’aprovar abans del 22 de desembre aquesta nova revisió i que cal actuar ja de forma decidida perquè el cabal ecològic que contempla l’actual pla de conca és “clarament insuficient, no té en compte els criteris científics i tècnics,  vulnera de manera flagrant la Directiva Marc de l’Aigua comunitària (DMA)  -Directiva 2000/60/CE- i és contrària la Nova Cultura de l’Aigua. A més, no té en compte variables claus en l’establiment de cabals ecològics que garanteixin el bon estat ecològic dels rius.” Roig ha estat molt clar: “davant el que representa una amenaça per a la pervivència del riu i del Delta no podem ser febles, sinó que hem de ser contundents i enèrgics”.
La Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar el 25 de juny passat, amb un ampli consens, una nova proposta de cabals ambientals per al tram final del riu Ebre i del Delta de l’Ebre que diferencia els anys secs, normals i humits. El cabal ecològic per un any sec hauria de ser de 5.871 hm3/anuals; per a un any normal, 7.732 hm3/anuals i per un humit de 9.907 hm3/anuals. La proposta també ha incorporat una proposta de cabal mínim d’excepcionalitat per a casos de sequera prolongada amb 3.518 hm3/anuals.
Els socialistes presentaran una moció per donar suport aquesta nova proposta de la Comissió de Sostenibilitat als diferents ajuntaments i consells comarcal de les Terres de l’Ebre.

Bibiana Porres: “El PSC inclou les Terres de l’Ebre en el programa del 27S, altres ni en parlen”

Els socialistes presenten una candidatura renovada des del socialisme combatiu davant les desigualtats per erigir-se en l'altaveu del territori

La candidata del PSC a les eleccions al Parlament, Bibiana Porres, s'ha compromès avui a ser l'altaveu del territori amb un contundent missatge en què ha deixat clar que mentre el PSC sí que ha inclòs les Terres de l'Ebre en l'agenda del 27S, altres ni en parlen. “Ho hem demostrat quan hem governat i ho demostrem ara dotant l'Ebre de programa propi en aquestes eleccions”, ha destacat Porres, que ho ha contraposat amb Convergència i ERC que “continuen sense pensar en el territori com han fet amb els darrers pressupostos de la Generalitat”.
Els socialistes de l'Ebre han fet la roda de premsa al Mas de Barberans “perquè és un referent en la bona gestió municipal, de la feina seriosa, i és un espill on es pot reflectir el socialisme català” on també s'han reunit amb militants i simpatitzants d'aquesta població. I ho han fet acompanyats del candidat del PSC per la circumscripció de Tarragona, Carles Castillo. “Som una llista renovada, amb moltes ganes, però que inclou també persones avalades per la bona gestió feta”, ha apuntat Porres. Per Castillo, aquesta renovació va molt més enllà de l'aspecte generacional “és molt més profunda, una renovació des del socialisme combatiu davant les desigualtats, que vol aprofitar l'oportunitat, que vol demostrar que hem après dels nostres errors”. Castillo ha recordat que el PSC és l'esquerra no independentista que aposta per canviar Espanya des de Catalunya.
El PSC també ha avançat ja els principals eixos del seu programa electoral per a les Terres de l'Ebre que són l'atenció a les persones com a principal prioritat; acabar amb les retallades i apostar per la salut i educació; una xarxa viària i transport públic de qualitat; el suport als pagesos i empresaris; l'aposta pel turisme i la marca Reserva de la Biosfera, i el tractamentde l'Ebre com una regió de Catalunya amb idiosincràsia pròpia.

Els candidats de l'Ebre
BIBIANA PORRES CARRANZA (Número 3)
És primera secretària del PSC de Sant Jaume d’Enveja. Ha estat regidora de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i membre de l’executiva de la Federació del PSC de l’Ebre. És membre del Consell Nacional del PSC. Nascuda el 1980. Està casada i actualment viu a la Ràpita. Té estudis de Dret. Té una empresa d’assessoria energètica. 
MARIA JOSEP BELTRAN PIÑOL (NÚMERO 7)
És alcaldessa de Tivenys. És vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Ebre. Va nàixer el 1962, està casada, té una filla i un nét.  És Graduada Social per la Universitat Rovira i Virgili. Treballa al gabinet jurídic de la UGT. És presidenta del Club de Futbol Tivenys i membre de diferents associacions i entitats de Tivenys. 
JORDI LÓPEZ LEOR (Número 12)
És portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Móra la Nova. Segon tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Móra la Nova. Enginyer Tècnic Agrícola. Nascut l’any 1969, està casat i té dos fills. Sempre ha estat vinculat al ram de l’agricultura. Ha col·laborat amb Creu Roja de Móra la Nova (com a voluntari), a l'Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial  i a l'Associació de Mares i Pares de l’IE 3 d'Abril, on ha estat president.
EUGENI MONLLAO  SABATÉ (Número 16)
És secretari executiu del PSC de Tortosa.  És membre de la direcció de la LGTeBRE  (Associació de Lesbianes, Gais, Transgèneres, bisexuals i intersexuals de les Terres de l’Ebre.). Nascut el 1981. Està casat. És delineant i interiorista. 
ANTONI ESPANYA FOCADELL (suplent)
Primer secretari del PSC d'Amposta.  Ha estat portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta. Ha estat director dels Serveis Territorials del Departament d'Agricultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Està afiliat a la UGT i és soci de diverses entitats culturals, esportives i cíviques de la seua ciutat. És Biòleg i té estudis d'Enginyeria Tècnica Agrícola. En l'actualitat treballa com tècnic de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Va nàixer el 1965 a Amposta, està casat i té dos fills.

divendres, 21 d’agost del 2015

Enric Roig aposta per impulsar el Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre


El conseller comarcal reivindica l’aposta per la cultura en època de crisi
El conseller comarcal de Cultura, Enric Roig, s’ha posat en contacte ja amb els ajuntament s del Baix Ebre per oferir la col·laboració del Consell Comarcal en tots aquells aspectes que ajudin els municipis a dinamitzar les seves propostes i actuacions en aquest marc. “Crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur”, ha assenyalat Roig que ha recordat que els efectes de la crisi precisament en la cultura i l’educació per les retallades que estan patint. “És ara més que mai, en una època de crisi com la que patim, que cal apostar per l’educació i la cultura, dos instruments que ens permetran reinventar-nos, ser imaginatius i explorar nous camins”.
Roig ha apostat ja d’entrada per recuperar i impulsar el projecte de Centre d’Estudis Històrics Comarcals del Baix Ebre, creat a l’abril de 1999, i que actualment està aturat. La seva finalitat és la canalització de la participació d’estudiosos que tinguin la voluntat d’impulsar el coneixement històric de la comarca en el seu context més ampli. “Cal incentivar la recerca històrica per posar en valor la nostra comarca i revertir tant en la promoció cultural com també turística”. 
En aquest sentit, Roig també ha fet ja un primer intercanvi d’impressions en relació als als diferents centres d’interpretació de la comarca per establir una línia d’actuació conjunta, per complementar l’oferta i enriquir-la i posar en valor aquests espais.

dijous, 20 d’agost del 2015

El PSC exigeix que es solucionin els problemes de trànsit a Tortosa


Dimarts hi va haver un atropellament a l’avinguda Generalitat i els semàfors continuen avui sense estar en funcionament



El portaveu socialista a l’Ajuntament, Enric Roig, ha tornat a reclamar a l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que solucioni els problemes de trànsit que hi ha a la ciutat. Després que dimarts es produís un atropellament a l’avinguda Generalitat, continua sense funcionar el semàfor que hi davant del Mercat (sempre intermitent) mentre que el carrer d'En Sebina continua tallat a la circulació.
L'edil socialista ha recordat que en el ple del mes de juliol ja es va advertir d’aquesta problemàtica que Bel es va comprometre a resoldre. “Dos mesos després continuem igual i exigim que se solucioni ja aquesta situació”, ha reclamat Roig. 

dilluns, 17 d’agost del 2015

El PSC insta el govern de Tortosa a informar sobre les despeses en publicitat reclamades insistentment els darrers quatre anys

El grup Socialista considera inversemblant l’excusa de Bel per no donar la informació
El Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tortosa ha reclamat al govern de CiU que faciliti en la màxima brevetat possible la informació sobre les despeses en publicitat que s’han produït des de l’any 2011. Es tracta d’una reclamació que s’ha fet de forma insistent els darrers quatre anys i que a hores d’ara encara no ha estat lliurada.
El portaveu del grup, Enric Roig, ha denunciat per una banda que no es doni la informació però sobretot també l’excusa donada per no fer-ho que és el fet d’haver posat un “etc” que “s’hauria pogut resoldre amb un simple aclariment personal o telefònic” com s’indicava en la petició. 
Per això els socialistes han tornat a remetre l’escrit a l’alcalde per tal que “se’ns faciliti en breu la informació sol·licitada tantes vegades perquè no hi hagi opacitat i en favor de la màxima transparència en l’activitat municipal que ha de tenir qualsevol administració pública al segle XXI”. Els socialistes recorden que ja han hagut de recórrer en més d’una ocasió al Síndic de Greuges perquè intercedís en altres qüestions. 

divendres, 7 d’agost del 2015

Georgie Dann, la barbacoa i la XX Festa del Renaixement

Article d'opinió d'Enric Roig, portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa i exdirector de la Festa del Renaixement, publicat a l'Ebre
Fa uns dies el regidor de la Festa del Renaixement, en una entrevista al Canal Terres de l'Ebre, i preguntat sobre les activitats de la Busca de Tortosa per a la XX Festa del Renaixement, comparava aquesta associació amb Georgie Dann que torna cada estiu, amb la diferència que aquest darrer canviava la cançó cada any i la Busca es repetia.
Per si encara no ha quedat clar, La Busca de Tortosa és una associació que, com recullen els seus estatuts, té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l'època del Renaixement. Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d'un rigor històric que s'ha perdut en part els darrers anys, però que aquesta associació no ha volgut que es perdés.
I això queda palès en el fet de que a aquesta nova edició, la vintena, la que coincidia amb el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús i de la mort de Ferran d'Aragó, s'han passat per alt aquestes dues efemèrides, amb l'excepció del detall que va tenir el Cor Flumine a la Missa del diumenge, i no voldria pensar que a una l’han oblidat pel seu caràcter religiós, cosa que em sorprendria molt, i a l’altre per ser el Rei Catòlic, el d’Espanya, perquè sobtaria molt la manca de coneixement històric en la relació d’aquest personatge amb la Corona d’Aragó i conseqüentment els Països Catalans.
En contrapunt, La Busca de Tortosa ha tornat a defensar l’orgull i l’esplendor de la Festa amb les seves activitats, fent un nou col·loqui, el cinquè, en aquesta ocasió sobre el joc al segle XVI, i ampliant la seva oferta de jocs per als xiquets i xiquetes amb un joc de l'oca gegant, que reprodueix un disseny del segle XVI, any d'invenció d'aquest joc, regal de Francesc I de Mèdici a Felip II d'Espanya.
La Festa del Renaixement va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la història de Tortosa, fer visible el nostre patrimoni i implicar i educar la ciutadania, tot fent que engalanin els balcons, es vesteixin d’època i participin en els actes. Si no seguim aquesta línia, perdrem l’orgull i l’esplendor que ha caracteritzat la Festa.
Tot just hem acabat la vintena edició de la Festa, una edició que hauria d'haver marcat un punt d'inflexió en el desenvolupament de la mateixa. Tot i així, ha estat una festa que repeteix el seu esquema any rere any, que és cada vegada més endogàmica, que perd un llençol a cada bugada. Una nova oportunitat perduda.
Serveixi com exemple el dels Reials Col·legis, la joia de la corona, que ha perdut el seu engalanament, tot i albergar algun acte propi i una exposició, senzilla però molt digna, sobre la Tortosa dibuixada per Wyngaerde, gràcies a la feina de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.
O la pàgina web que, tot i que ara no té música de benvinguda, ha eliminat el Carmina Burana, composició del 1936, que va substituir el tema popular de Propiñan de Melyor. Pàgina web que va eliminar totes les fotografies de les edicions de la Festa anteriors al 2007, que va ser quan Ferran Bel es desfeia en crítiques en contra de la Festa.
La vintena ha estat una edició més, sense cap espectacle o tret que la diferenciés de les anteriors ni que denotés els vint anys. I no estem parlant de fer una enorme despesa amb un gran espectacle, es tracta de tenir imaginació i ganes de fer-ho. Però és com tot, es tracta de creure-s'ho, d'estimar la Festa, de dotar-la de contingut, d'història i de cultura. Mentre que uns parlen de Propiñan de Melyor i de col·loquis, el govern de CiU parla de Georgie Dann i de barbacoes.

Maria Beltran, José Emilio Bertomeu i Enric Roig, a la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Baix Ebre i Teresa Forés i Josep Mas, a la de Presidència

Els socialistes tindran cinc representants en l’ens comarcal aquest mandat en què governarà amb ERC
Maria Beltran, alcaldessa de Tivenys, Jose Emilio Bertomeu, portaveu socialista a Deltebre i Enric Roig, portaveu socialista a Tortosa, formen part de la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Baix Ebre després que així s’aprovés en el ple d’organització el 23 de juliol passat. L’alcaldessa d’Aldover, Teresa Forés,  i l’alcalde d’Alfara de Carles, Josep Mas han entrat a formar part del Consell de Presidència que té com a funció prestar assistència al president responent al principi d’eficàcia en la gestió comarcal.  Maria Beltran serà la vicepresidenta primera; Jose Emilio Bertomeu, el tercer, i Enric roig, el cinquè. Els socialistes tindran cinc consellers comarcals aquest mandat en què governarà amb ERC, acord pel qual Enric Roig, que serà el portaveu socialista en els dos primers, ocuparà la presidència de l'ens els dos darrers.
Pel que fa a les comissions informatives, Beltran serà presidenta de la de Serveis; Bertomeu, de la d’Actuació sobre el Territori, i Enric Roig, de la d’Ensenyament, Cultura, Joventut i Esports.  Com a consellers delegats,  Mas, ho serà a la d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Bertomeu, a la de Turisme; Beltran a la de Serveis Socials; Teresa Forés, a la d’Ensenyament, i Roig, a la de Cultura.
Quant als representants de la corporació en òrgans col·legiats, Roig ho serà al Consorci per a la Normalització Lingüística, i Bertomeu i Forés estaran al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE).
Respecte a les societats, Roig serà el representant al Consell Rector del grup SAGESSA.
D’altra banda, en relació als organismes de la Generalitat de Catalunya, Bertomeu estarà a la Junta Rectora i al Consell Directiu del Parc Natural del Delta de l’Ebre i les reserves naturals parcials de la Punta de la Banya i de l’Illa de Sapinya; Beltran, al Consell Rector de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre; Roig i Bertomeu, a la Comissió d’Escolarització d’EINF i Primària de la comarca del Baix Ebre; i Roig, a la Comissió d’Escolarització de secundària de Tortosa com a suplent.
Pel que fa a altres associacions i entitats, Roig formarà part de la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit; Bertomeu estarà al Consell Esportiu del Baix Ebre, i  Mas, a la Junta Rectora de l’Agrupació de Defensa Vegetal per al control de la mosca de l’olivera.
Finalment, quant als òrgans de gestió interna del Consell Comarcal del Baix Ebre, a la Comissió de seguiment EbreTerra, Bertomeu, i al Consell d’Administració de Baix Ebre Innova, SL, Bertomeu, Forés i Mas. 

Els últims llocs de la competició



Article de Francesc Miró, portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Amposta
Fullejant les notícies sobre economia al diari em va cridar l’atenció un article on es parlava del nivell de rendes de la província de Tarragona. La part negativa de la noticia, com sempre, va ser que les nostres comarques del Montsià i Baix Ebre són les de Catalunya on la renda disponible és més baixa, amb 11.900 i 12.600 euros respectivament, que equival a un 28,4 % i 24,2% menys que la mitjana de Catalunya, situada en 16.600 euros.
És de tots sabut que les Terres de l’Ebre som una de les zones on més durament es pateix la crisi. Perquè tot i que a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre el seu nivell de renda és més alt, 13.400 i 15.600 euros respectivament, que el del Montsià i del Baix Ebre, estem molt per sota de la mitjana catalana. A més,  cal analitzar més detingudament les dades, com més ens dirigim al sud de Catalunya, les xifres disminueixen notòriament.
 Podem donar-li moltes voltes a aquesta realitat per intentar descobrir el perquè d’aquestes rendes tan baixes, però tots els punts ens porten a una mateixa idea: l’atur i la precarietat laboral s’han acarnissat més aquí que a la resta del nostre país. Si una família o persona no disposa d’uns ingressos mensuals, clarament la seva renda serà molt menor que la de fa un temps enrere quan disposaven de feina. Per aquest motiu, moltes famílies o persones opten per gastar molt menys, ja que, de per si,  tenen dificultats per estalviar. El lloguer o hipoteca, les despeses de la llar o el menjar ja representen el 80% de les despeses mensuals per algú que cobra menys de 1.000 euros al mes, i si no treballa, ja ni en parlem. Siguem clars, les famílies no poden fer malabarismes amb pilotes de plom, encara que el govern ens vengui amb bombo i plateret la rebaixa de l’IRPF, perquè si no entren ingressos no es pot viure.

dimecres, 5 d’agost del 2015

Albert Alarcón, president de la Fundació Montsià

El nou patronat està format per vuit representants del Consell Comarcal del Montsià i tres dels Ajuntaments
La Fundació Montsià va constituir el nou patronat aquest divendres passat que estarà format per vuit representants del Consell Comarcal del Montsià i tres Ajuntaments escollits per rotació. Amb motiu de les eleccions i els canvis a les diferents corporacions comarcals i municipals, s’ha nomenat com a nou president de la fundació Albert Alarcón, d’Alcanar.
La resta de patrons de la Fundació Montsià són els consellers comarcals Francesc A. Lavega Serra, d’Ulldecona;  Marc March Mayo, de Santa Bàrbara; Cèlia Lleixà Royo, de Mas de Barberans; Demetrio Querol Pasalamar, d’Ulldecona;  Núria Balagué Raga, d’Ulldecona; Joan  Moises Reverté, de La Sénia;  Xavier Boqué Piñol, de Santa Bàrbara, i  Teresa Esmel Casanova en representació de l’Ajuntament de Godall; Isa Castell Sola, de l’Ajuntament de La Sénia i Joan Roig Castell, de l’Ajuntament d’Alcanar.
Alarcón ha remarcat que “volem que la fundació sigui més oberta, participativa i transparent”.

dimarts, 4 d’agost del 2015

El PSC demana el trasllat de la seu electoral del col·legi de Remolins al Museu de Tortosa

Han fet arribar la petició a l’alcalde per afavorir l’accessibilitat als electors
El PSC de Tortosa ha demanat a l’alcalde, Ferran Bel, el trasllat del col·legi electoral de Remolins al Museu de Tortosa per afavorir l’accessibilitat dels electors. La petició arriba arran dels suggeriments rebuts per les dificultats d’algunes persones d’exercir el seu dret a vot.
La proposta consisteix en traslladar la seu electoral a les instal·lacions del Museu de Tortosa, donada la dificultat que té l’accés a les dependències del col·legi de Remolins, amb una rampa empinada i escales després per accedir a la sala.
El portaveu socialista, Enric Roig, ha recordat, a més, que en algun cas s’ha hagut de treure l’urna al carrer. “Tots els veïns i veïnes de Tortosa han de tenir garantit el seu dret a vot, perquè molts cops un factor com l’accessibilitat pot fer desistir a les persones en exercir-lo”.
Roig ha destacat que les instal·lacions del Museu de Tortosa, a l’antic Escorxador Municipal remodelat, “compleixen amb les condicions de millora d'accessibilitat per a la gent gran i per a persones amb mobilitat reduïda.”
Els socialistes volen que el canvi ja es faci efectiu amb vista al 27 de setembre quan es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. 

dilluns, 3 d’agost del 2015

Aire fresc i saba nova


Article d'opinió de Francesc Miró, portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Amposta, publicat a la Revista Amposta i a Un Cop d'Ull aquest mes de juliol
Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"
Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.
I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.
Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.
En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica?
Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.
Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.
Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.
Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.
La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.

Què se n'ha fet d'aquelles flors?


Article d'opinió d'Enric Roig Montagut, portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa i exdirector de la Festa del Renaixement
Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"
Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.
I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.
Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.
En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica?
Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.
Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.
Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.
Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.
La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.