Article de Francesc Miró, portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Amposta
Fullejant les notícies sobre economia al diari em va cridar l’atenció un article on es parlava del nivell de rendes de la província de Tarragona. La part negativa de la noticia, com sempre, va ser que les nostres comarques del Montsià i Baix Ebre són les de Catalunya on la renda disponible és més baixa, amb 11.900 i 12.600 euros respectivament, que equival a un 28,4 % i 24,2% menys que la mitjana de Catalunya, situada en 16.600 euros.
És de tots sabut que les Terres de l’Ebre som una de les zones on més durament es pateix la crisi. Perquè tot i que a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre el seu nivell de renda és més alt, 13.400 i 15.600 euros respectivament, que el del Montsià i del Baix Ebre, estem molt per sota de la mitjana catalana. A més, cal analitzar més detingudament les dades, com més ens dirigim al sud de Catalunya, les xifres disminueixen notòriament.
Podem donar-li moltes voltes a aquesta realitat per intentar descobrir el perquè d’aquestes rendes tan baixes, però tots els punts ens porten a una mateixa idea: l’atur i la precarietat laboral s’han acarnissat més aquí que a la resta del nostre país. Si una família o persona no disposa d’uns ingressos mensuals, clarament la seva renda serà molt menor que la de fa un temps enrere quan disposaven de feina. Per aquest motiu, moltes famílies o persones opten per gastar molt menys, ja que, de per si, tenen dificultats per estalviar. El lloguer o hipoteca, les despeses de la llar o el menjar ja representen el 80% de les despeses mensuals per algú que cobra menys de 1.000 euros al mes, i si no treballa, ja ni en parlem. Siguem clars, les famílies no poden fer malabarismes amb pilotes de plom, encara que el govern ens vengui amb bombo i plateret la rebaixa de l’IRPF, perquè si no entren ingressos no es pot viure.
