divendres, 26 de febrer del 2010

Sí que importa

Com a conseqüència de la crisi econòmica estem massa predisposats al pessimisme perquè la realitat que ens envolta està plena de dificultats, d'entrebancs, i no som prou conscients que el futur es decideix en cada moment, a cada instant. El que passarà demà, s’ha de planificar avui. I s’ha de planificar en positiu. El nostres pares diuen que quan es tanca una porta se n'obre una altra. Hem de gestionar el present, però també pensant en demà.

Només aquells que s’instal·len en la realitat immediata envien aquell vell missatge que “ara no toca”. I l'ara no toca converteix a la societat en conservadora. Ara que estem en crisi és quan toca més que mai construir el futur, tot pensant amb el present. Ajudar aquells que estan en dificultats perquè ningú estigui desemparat, desprotegit, alhora que des de l’experiència hem de posar les bases per un futur millor.
Ara bé, que ningú s’enganyi pensant en que no importa qui estigui al capdavant. I tant que importa! En set anys de govern d’esquerres, els municipis, tots els municipis, hem avançat com mai, en serveis socials, en infrastructures, en equipaments pels ciutadans, en modernitat. Avui ja no és una dificultat viure a qualsevol poble o ciutat de les nostres terres, té inconvenients sí, però també té avantatges. Els nostres fills poden accedir a la Universitat, aquí a casa nostra. Ara més que mai importa seguir amb els que creuen en els fets i és el moment de donar-los-hi suport perquè puguin continuar fent una Catalunya més pròspera on tots hi tenim cabuda.

Tots volem cada dia més, i no ens conformem, per això sí que importa que es cregui en els municipis. Que malgrat la crisi econòmica, els Ajuntaments continuem podent treballar pels nostres veïns, pels ciutadans. El Govern Montilla entén el municipalisme i l’ha dotat de mitjans per poder fer front a la situació que estem patint. Un Govern que creu i treballa per la gent. Que gestiona el dia a dia i posa les bases del futur, amb realisme i positivisme, amb fets.

Francesc J Miró
Alcalde de Godall
Diputat Provincial

dijous, 25 de febrer del 2010

El Congrés insta el Govern a defensar totes les modalitats de pesca de la tonyina roja

La diputada Lluïsa Lizárraga destaca que l'Estat espanyol ha estat pioner en la protecció d'aquesta espècie, “aplicant des de fa molt temps mesures de control i conservació”

La Comissió de Medi Ambient del Congrés va aprovar ahir a la tarda diverses proposicions no de llei per defensar les diverses modalitats de pesca de la tonyina roja. La diputada Lluïsa Lizárraga ha estat l'encarregada de defensar la posició del Grup Socialista en aquesta qüestió. Les proposicions insten el Govern a defensar davant el Consell de Ministres de Pesca i la Comissió Europea totes les modalitats de pesca de la tonyina roja i a esperar la nova avaluació sol·licitada per la ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Roja) sobre el seguiment d'aquesta espècie abans de prendre mesures més restrictives.

La proposició defensada per Lizárraga arriba tot just després que la Comissió Europea, en data 22 de febrer, hagi donat suport a la prohibició internacional d'aquesta pesca però amb un seguit de condicions per a la seva entrada en vigor, tal com ha recalcat la diputada. Així, entre aquestes condicions hi ha que aquesta no es produeixi abans de la pròxima reunió de l'ICCAT del mes de novembre vinent, que es tinguin en compte els estudis sobre les mesures realitzades i que es preservi la pesca artesanal, concepte encara per definir segons la comissaria europea de pesca.

Per aquest motiu, la diputada del PSC ha volgut recordar que l'Estat espanyol “ha estat pioner en protegir aquesta espècie aplicant des de fa molt temps mesures de control i conservació”. A més, també ha destacat que el govern espanyol ha aplicat de forma rigorosa el Pla de Recuperació imposat per la ICCAT, tot defensat que aquest és el fòrum adequat per a la gestió de la pesca de la tonyina roja.

La diputada ebrenca s'ha referit especialment a la tasca desenvolupada per aquest sector a l'Ametlla de Mar i ha fet referència al fet que la Confederació Espanyola de Pesca (Cepesca) reconeix que s'ha fet un gran esforç en la contenció del sector.

divendres, 19 de febrer del 2010

El president Montilla expressa el seu "compromís personal" als bombers i els demana que tinguin la moral alta



El president Montilla i el conseller Saura han inaugurat les noves instal·lacions de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre i del Parc de Bombers de Tortosa. Durant la visita el president ha expressat el seu "compromís personal" als bombers i els demana que tinguin la moral alta. Montilla també ha reafirmat el seu desig que "el procediment judicial en marxa esclareixi la veritat dels fets que es van esdevenir a l'incendi d'Horta de Sant Joan".

Els incendis, un canvi de model

La constitució al Parlament de Catalunya de la comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan fica en evidència la voluntat d'alguns partits de treure rèdit polític d’una desgràcia molt dolorosa per a Catalunya.

És aquesta una comissió que s’ha pogut constituir i aprovar gràcies a la reforma del Parlament feta i impulsada pel govern d’esquerres, és a dir, abans, quan governava CiU, no era possible que l’oposició pugués fer possible una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya. Tant era així que els greus incendis de Nonasp i la Fatarella, en el qual també va haver-hi desgraciadament morts, CiU va impedir que es fes una comissió d’investigació de les mateixes característiques de la d’avui.

Jo vaig estar present als dos incendis i els asseguro que no hi ha color amb el nivell d’efectius i de coordinació que va haver-hi a Horta de Sant Joan que el que va ser present a la Fatarella. Sigui com sigui, mai és dolent que hi hagi llums i taquígrafs, i cal afavorir la transparència, valor positiu en la gestió política. Per tant, en aquest sentit benvinguda sigui la comissió d’investigació.

Que la comissió investigui el que consideri convenient però, al meu entendre, el que fica en evidència aquest gran foc és la necessitat d’un canvi de model. D’incendis sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà, i arriben a aquesta gran proporció per diferents circumstàncies, per causes climàtiques, per l’orografia, per dificultats en l’extinció, etc, però n'hi ha una molt important que voldria remarcar i que és la manca de gestió del bosc.

Segons el meu parer una gestió correcta del bosc impediria molts incendis i sobretot que aquests foren tan grans i, a més, s'aprofitaria un recurs natural que és propi de la terra, que el tenim i no el sabem aprofitar.

La crisi de la ramaderia catalana ha agreujat un problema que és clar, la crisi energètica ens dóna també la proporció justa i la necessitat d’aprofitar els recursos naturals propis, és l’obligació dels governs saber fer aquest canvi de model si volem fer més racional la gestió pública dels béns de tots els catalans.

La comissió que investigui i faci la seva feina, que doni transparència als fets, però el govern que pensi en el futur i aquest futur passa per un canvi de model en la gestió dels boscos i en conseqüència dels incendis.



JOAQUIM PALADELLA CURTO
Diputat pel PSC al Parlament de Catalunya i alcalde de Batea

dilluns, 15 de febrer del 2010

Entrevista a Antoni Sabaté a Antena Caro

Entrevista emesa a Antena Caro el 8 de febrer passat en què Antoni Sabaté, director dels Serveis Territorials de Política Territorial i Obres Públiques a les Terres de l'Ebre, parla, entre altres temes, de la variant de l'Eix de l'Ebre, de les infraestructures i obres més destacades al territori i d'altres temes relacionats amb aquestes delegacions de la Generalitat a les T.E.


http://www.antenacaro.cat/share/share_videos.php?id_audio=442

dissabte, 13 de febrer del 2010

"L'oposició de CiU a la llei de vegueries és antipatriota"


Francesc Vallès li recorda a Felip Puig que amb la vegueria, l'Ebre guanya, mentre que hauria perdut i molt amb el transvasament al qual CiU va donar suport

“Que CiU s'oposi a la llei de vegueries denota manca de responsabilitat, poc sentit de país i és, fins i tot, antipatriota”. Amb aquesta contundència ha respost avui Francecs Vallès, coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals, les declaracions efectuades pel secretari adjunt de Convergència, Felip Puig, que va arribar a assenyalar que aquesta llei ara no toca i, a més, que les Terres de l'Ebre hi sortirien perdent. Vallès, que també és membre de l'executiva nacional del partit, considera que cal tenir “molta barra” per venir a fer aquestes declaracions a les Terres de l'Ebre. “Amb el que sí que hagués perdut l'Ebre és amb el transvasament al qual CiU va donar suport”, ha manifestat. El diputat socialista ha argumentat que amb la vegueria es fa realitat una reivindicació històrica del territori i s'aconsegueix una administració més propera, eficient, eficaç, més econòmica i es respon als anhels de milers d'ebrencs i ebrenques.

Pel dirigent aquesta oposició de CiU a les lleis que tiri endavant el govern de progrés de Catalunya forma part de la seva estratègia electoral d'oposar-se sistemàticament a les propostes del govern català per tal de desgastar-lo. En aquest sentit, ha destacat les millores aconseguides des del punt de vista identitari i social. “Només el nou sistema de finançament hagués justificat tota una legislatura per a Convergència i Unió”.

Finalment, ha recordat la necessitat i la responsabilitat que té el govern de l'Estat d'habilitar un magatzem de residus nuclears, però tot i reconèixer l'autonomia municipal, ha volgut recordar les paraules del president Montilla, que per mandat del Parlament de Catalunya, ha expressat amb tota rotunditat la negativa a que s'instal·li aquest equipament al nostre país.

Francesc Vallés ha fet aquestes declaracions durant el consell de federació del PSC de l'Ebre que s'ha celebrat aquest matí.

divendres, 12 de febrer del 2010

La vegueria, sense excuses

Una vegada mes, i quan hi ha un notícia magnífica per al territori, com va ser la setmana passada amb l’aprovació per part del Govern del projecte de la nova organització territorial en vegueries, en què les Terres de l’Ebre fem realitat una reivindicació històrica, surten veus discordants que no pensen en el nostre interès sinó en la seva pròpia cursa electoral. No podem admetre de cap de les maneres declaracions del secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, oposant-se a aquesta llei, i a més fent-ho en el nostre propi territori. Ara que, val a dir, que tampoc ens hauria de sorprendre, ja que també a casa nostra ha vingut més d'una vegada a defensar els transvasaments.

CiU no ha cregut mai en aquest projecte, de fet van tenir 23 anys per tirar endavant la vegueria de l'Ebre i els van desaprofitar. Ara és l'hora que des del territori treballem des del consens i la unitat, que fem escoltar una única veu a favor d'una vegueria que representa el nostre reconeixement com a territori, que configurarà una administració més propera i eficaç i que és clau per al nostre futur. Cal fer una crida a la responsabilitat de tots i totes els que estem al capdavant de les administracions del nostre territori per allunyar interessos que venen imposats des de fora que només es basen en treure rèdit electoral. Segons el govern la nostra vegueria es podrà constituir a les eleccions municipals del 2011 i si això volem que sigui una realitat no ens podem amagar sota rebuscades controvèrsies per argumentar una oposició a una realitat que considerem beneficiosa per al territori.

És d'una gran demagògia i d'atemptat a la nostra intel·ligència barrejar la vegueria amb la situació de crisi per la qual estem passant. El govern de la Generalitat treballa diàriament per generar mesures per pal·liar aquesta situació com podem veure amb el pla d'iniciatives de dinamització comarcal que per primera vegada inclourà totes les comarques de l'Ebre, amb una clara discriminació positiva cap al nostre territori, ja que només set comarques en són beneficiàries a tota Catalunya. Aquestes ajudes representen incentius per a la creació d'empreses, tant a fons perdut com a través de la subvenció dels interessos dels prèstecs. A tot això, cal afegir que la setmana passada la consellera de Treball, Mar Serna, va anunciar la posada en marxa de diferents plans d'ocupació que beneficiararn 25.000 aturats del nostre país.

Per tant, no admetem com a vàlida l'excusa que CiU ha posat amb la crisi per no tirar endavant la nostra vegueria. Perquè si la responsabilitat del govern és treballar per millorar les condicions de vida de la ciutadania, també ho és complir amb els seus compromisos i més tenint en compte que la nova divisió territorial de Catalunya en vegueries és un mandat del nostre Estatut. I així ho està fent.

Maria Beltran Pinyol
Alcaldessa de Tivenys i secretària d'Organització del PSC de l'Ebre

El PSC dóna suport a la proposició de llei de regulació de les festes amb bous

Foto: El Punt
La diputada socialista, Núria Ventura, recorda el suport del partit a les festes tradicionals amb bous i destaca que el consens que va assolir el Manual de Bones pràctiques, que avui ha iniciat la seva tramitació per convertir-se en llei, al Parlament de Catalunya


El PSC ha donat suport a la proposició de llei de regulació de les festes amb bous, amb la que es pretén donar rang legislatiu al Manual de Bones Pràctiques, aprovat l’any 2004 pel primer govern d'esquerres de la Generalitat i consensuat amb el Col·legi de Veterinaris i els aficionats als bous.

Segons la diputada “es tracta d’una tradició viva que perdura des de fa segles” afegint però, que “simplement la tradició no justifica la seva continuïtat i cal adaptar-se a les noves realitats, amb la necessitat, en aquest cas, d’una major sensibilitat i respecte cap als animals, fet que s’està aconseguint”

Per tant, la diputada ha defensat la posició favorable del grup parlamentari Socialistes- CpC argumentant que aquests espectacles, “que són el centre de les festes majors de molts pobles de Catlaunya, i que han arrelat com a tradició pròpia, han de poder conviure amb el compliment de la legislació vigent i amb la sensibilitat cada vegada major en la nostra societat de respecte cap als animals”. L’objectiu de la llei és precisament aquest, regular les condicions que han de reunir les festes tradionals amb bous, la seva celebració i el seu desenvolupament, per tal de garantir els drets, els interessos i la seguretat del públic, alhora que la protecció dels animals.

dijous, 11 de febrer del 2010

Suport als bombers i la resta de professionals que van intervenir en l'incendi d'Horta de Sant Joan

Intervenció del senador Joan Sabaté (Entesa Catalana de Progrés) durant la sessió plenària d'ahir en el debat del Projecte de Llei "pel qual s'aproven mesures urgents per pal·liar els danys produïts pels incendis forestals i altres catàstrofes naturals ocorregudes en diverses comunitats autònomes"

"Señorías, voy a intervenir también con brevedad, para valorar positivamente el proyecto de ley que se somete a debate y votación, más allá del mantenimiento de nuestras enmiendas, que proceden de uno de nuestros grupos de referencia en el Congreso de los Diputados, Esquerra Republicana de Catalunya y que, como es lógico, pretenden mejorar el proyecto de ley.
En cualquier caso, entendemos que se trata de un proyecto de ley que responde a una necesidad. Una serie de incendios y de catástrofes naturales -como inundaciones provocadas por las lluvias a finales del verano pasado- motivaron la necesidad del decreto ley, que ahora vamos a convertir en ley, para establecer una serie de ayudas necesarias: beneficios fiscales, medidas laborales y de Seguridad Social, líneas preferenciales de créditos, así como líneas de colaboración con las administraciones locales, municipios, diputaciones provinciales y cabildos insulares, para tratar los daños en las infraestructuras producidos precisamente por todas estas catástrofes naturales. Además, como ya se ha dicho, en el trámite en el Senado se ha acordado una posible ampliación del ámbito geográfico y temporal de las ayudas, lo que permitirá mejorar el proyecto de ley.
Finalmente, quiero hacer referencia a una de las catástrofes importantes que se produjeron al inicio de este período y a las que hace referencia indirectamente el proyecto de ley: el incendio de Horta de Sant Joan, en la comarca de la Terra Alta, en la provincia de Tarragona, que provocó el fallecimiento de algunos bomberos.En este sentido, quiero agradecer a los profesionales que intervinieron en la extinción del incendio, especialmente a los dependientes de la Administración General del Estado, tanto al personal del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino -que intervinieron con profusión de medios- como también al personal de la Unidad Militar de Emergencias, del Ministerio de Defensa, más allá evidentemente del personal de la administración de la Generalitat de Catalunya.
Quiero expresar en esta Cámara nuestra confianza en todos los profesionales y en su labor ejemplar, que algunos pagaron con su vida, en un momento en el que en el ámbito de la política catalana algunas formaciones políticas -en concreto, Convergència i Unió y el Partido Popular- ponen en cuestión la labor de estos profesionales. Desde mi punto de vista es nuestra obligación expresar ese respaldo, máxime cuando alguna de estas catástrofes ha tenido consecuencias dramáticas. Las circunstancias en que se produce su intervención deben hacer prever y comprender incluso la posibilidad, solo la posibilidad, del error. Por tanto, expreso en nombre de mi grupo parlamentario la solidaridad y el apoyo a todos los profesionales que intervinieron en la extinción de este y de los otros incendios, e intervinieron en otras catástrofes naturales a las que hace referencia este proyecto de ley.
Muchas gracias, señor presidente."

divendres, 5 de febrer del 2010

La vegueria

Aquest dimarts el Govern de la Generalitat, amb el president Montilla al capdavant, ha adoptat un acord d’enorme transcendència per al país i per raons específiques per a les Terres de l’Ebre, és evident que em refereixo al Projecte de Llei de Vegueries.

Aquest és un tema que demanava solució no des de fa un any, ni dos, ni deu, fa gairebé dos segles, d’ençà el 1833 en què, mitjançant un Decret, el govern de Cea Bermúdez, a proposta de l’aleshores ministre de Foment, Francisco Javier de Burgos, dividia Espanya en 49 províncies (cinquanta d’ençà el 1927), de les quals quatre corresponien al territori del Principat, tot seguint el model de la divisió departamental francesa. No era la primera divisió provincial, n’hi havia hagut almenys dos precedents, durant l’ocupació napoleónica i després durant el Trienni Liberal, i res feia suposar un millor futur a la que s’adoptava aquell 30 de novembre. Tanmateix, però, i contra tot pronòstic, amb la breu excepció del període 1936-39, ha arribat fins avui convivint amb règims autoritaris i democràtics com és el cas de l’actual.

Des del primer moment, i de manera reiterada des d’aleshores, aquesta divisió territorial s’ha vist des de Catalunya com aliena al país i aliena a la seva realitat històrica, social i econòmica. Per tot això, la necessitat d’una reordenació territorial de Catalunya, amb unes demarcacions més respectuoses amb la nostra realitat, ha estat una reivindicació constant compartida per la majoria de forces politiques del país, agrupades en això que genèricament podríem anomenar el catalanisme polític. Des de Tortosa, i des de bona part del territori ebrenc, aquesta reivindicació ha estat una constant de la nostra vida política del darrers dos segles, la distància física i l'ecassa, i en el cas d’alguns municipis nul·la, vinculació a la capital provincial l’han mantingut viva durant tot aquest temps, especialment en els pobles de les actuals comarques del Baix Ebre i Montsià i bona part de la Terra Alta, cas diferent seria el dels municipis de la Ribera d’Ebre d’ençà la construcció del ferrocarril que uniria Saragossa amb Barcelona passant per Tarragona.

La reordenació territorial de Catalunya fou una de les primeres tasques del nou govern de la Generalitat Republicana, que l’any 1931 constituí una comissió presidida pel conseller de cultura, el poeta Ventura Gassol, i dirigida de fet pel geògraf Pau Vila,que n’era el vicepresident, la qual va concloure amb una proposta de divissió del país en 38 comarques, agrupades en 9 vegueries. L’atzarosa deriva del govern català d’aquest període feu que no s’apliqués la proposta elaborada per la comissió fins al desembre de 1936, en què un decret li donava rang normatiu, en plena guerra civil i que, com tantes coses, desaparegué amb l’ocupació franquista del 1939.
L’oposició democràtica al franquisme mantingué viva la reivindicació que feu seva el Congrés de Cultura Catalana l’any 1977, en la cloenda del seu àmbit d’ordenació del territori, celebrada a Tortosa el setembre d’aquell any. L’Estatut de 1979 preveia la possibiliat d’organitzar el territori català en agrupacions supracomarcals, però els vint-i-tres anys de govern del catalanisme conservador, sota la presidència de Jordi Pujol, no varen significar cap avenç en la matèria. Fou l’arribada del govern que agrupava les forces catalanistes d’esquerres, sota la presidència de Pasqual Maragall, el que impulsà un nou estatut, el de 2006, que especificament recull que el territori català s’organitza en municipis i vegueries.

Ara, de la mà del president Montilla, el govern ha aprovat un projecte de llei que dóna l’impuls definitiu a aquesta vella aspiració dels catalans i recull la demanda d’una Vegueria de l’Ebre amb el reconeixement de la capitalitat de Tortosa. Així mateix, és important el fet que el text aprovat preveu l’entrada en vigor de les noves vegueries de manera progressiva, primer les quatre províncies actuals i immediatament després, amb una petita modificació legislativa a les Corts Generals, la Vegueria de l’Ebre i conseqüentment la del Camp de Tarragona, en línia amb el que des del PSC de la regió veníem demanant els darrers mesos, per evitar que la complexitat del reconeixement de la Catalunya Central i les Comarques Pirinenques ajornés indefinidament el nostre reconeixement.

Esperem que els interessos preelectorals d’una oposició neguitosa no arruïnin el necessari consens en el tràmit parlamentari i aviat puguem veure satisfetes les nostres aspiracions col·lectives en aquesta matèria. Estem en un moment de veritable transcendència històrica, cal viure’l amb plena responsabilitat i conciència de la seva importància. Si és així, segur que aviat ho podrem celebrar.

Joan Sabaté i Borràs
Senador i president del PSC de les Terres de l'Ebre

I Cursa del Pastisset de Benifallet


Disumenge passat es va celebrar la I Cursa del Pastisset de Benifallet (Benifallet-Cardó-Creu de Santos) amb la participació de 400 persones, la meitat de les quals van fer la cursa i la resta van optar per la marxa. Cal destacar el bon ambient que va protagonitzar la jornada en què, des del punt de vista competitiu, els vencedors va ser Adolf Aguiló (AE Alcanar), en modalitat masculina, i Ragna Cathelij Debats (CE Xerta), en femenina. El senador Joan Sabaté, aficionat a la muntanya i soci de la UEC, va participar en la marxa i va ser un dels encarregats de donar els premis als participants. En acabar, hi va haver bon dinar, fet per l'Associació de Dones del poble, i repartiment de records i productes típics d'aquest entranyable i hospitalari poble de les nostres terres. Felicitats als organitzadors i als participants.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Sí que toca, i tant que toca

Foto: TV3

Demanem a CiU que no posi pals a les rodes a la creació de la vegueria de l'Ebre


El portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, ha demanat avui al Govern que aparqui la Llei de Vegueries argumentant la seva posició contrària al projecte de llei que comportarà la creació de la vegueria de l'Ebre dient que fa falta consens i que hi ha un elevat nombre d'aturats. Demagògia, demagògia i més demagògia per evitar la tramitació d'una llei en què els convergents mai no s'han sentit còmodes, no cal dir tampoc els del PP que també s'hi han oposat. És evident que aquest model de divisió territorial no és el seu. No en va, amb 23 anys de governs de majoria convergent mai el van impulsar. Diu Oriol Pujol que això ara no toca. I nosaltres li diem que sí, que toca i molt, perquè cal avançar en un model territorial més proper a la ciutadania, perquè les Terres de l'Ebre ens mereixem aquesta vegueria i perquè cal deixar ja per a la història un model territorial anacrònic com és la divisió provincial actual.


dimarts, 2 de febrer del 2010

Pas històric

Foto: ACN
Satisfacció al PSC per l'aprovació del projecte de llei de vegueries i l'anunci que la de l'Ebre serà la primera en crear-se

El PSC de l'Ebre vol mostrar la seva satisfacció per l'aprovació per part del govern, tal com ha anunciat el president Montilla, del projecte de Llei de Vegueries i l'anunci que la primera nova vegueria en crear-se serà la de les Terres de l'Ebre després de les actuals quatre diputacions provincials. Els socialistes, que han mostrat des del primer moment tot el seu suport a l'acció que estava duent a terme el govern d'Entesa per impulsar aquest nou projecte de llei d'ordenació de Catalunya en set vegueries, ja havien demanat que s'avancés en la creació de la de les Terres de l'Ebre. La petició venia argumentada pel fet que aquesta vegueria té el ple reconeixement exterior arreu del país, gaudeix de consens intern a les Terres de l'Ebre i respecta la lletra de l'Estatut i de la Constitució. Així, el PSC de l'Ebre considera que avui s'ha fet un pas decisiu per fer realitat una reivindicació històrica del catalanisme polític transversal com és la reordenació territorial de Catalunya en vegueries, una reordenació que serà clau per al creixement i futur del nostre territori i molt sentida especialment a les Terres de l'Ebre.