dilluns, 28 de juliol del 2008

La Generalitat posa en servei la nova dàrsena esportiva del port de la Ràpita


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, acompanyat de l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Miquel Alonso, ha posat avui en servei la primera fase de la nova dàrsena esportiva del port de la Ràpita, que acollirà 826 embarcacions d’esbarjo. La nova instal·lació integrada en el paisatge del Delta, preveu potenciar el port de Sant Carles de la Ràpita, dinamitzar l’economia i el turisme al municipi i a les comarques de l’Ebre, i dotar als ciutadans de nous espais d’ús públic. Un cop finalitzi la segona fase, les obres hauran comportat una inversió privada de 20 MEUR.


La Generalitat ha impulsat la creació de la nova dàrsena interior esportiva del port de Sant Carles de la Ràpita, que se situa a la zona arrecerada entre el moll dels Alfacs i el moll de la llotja, al costat de la dàrsena pesquera. La nova instal·lació optimitza l’espai d’aigua disponible del port d’acord amb la nova ordenació del litoral català proposada en el nou Pla de ports de Catalunya. La creació de 1.076 nous amarradors esportius a les Terres de l’Ebre ha de potenciar el turisme i l’economia de la Ràpita i de la resta del territori. Aquest projecte s’ha desenvolupat respectant el medi ambient i integrant la instal·lació al paisatge natural del Delta.
826 amarradors en la primera fase

En la construcció de la nova dàrsena esportiva s’ha optat per fer una instal·lació lleugera, integrada en l’entorn, amb un 70% de pantalans flotants de fusta per a l’amarratge d’embarcacions.

En la primera fase, la dàrsena disposa de 23 pantalans amb capacitat per a 826 embarcacions esportives d’entre 8 i 30 metres d’eslora. Un cop finalitzin les dues fases, la dàrsena esportiva acollirà un total de 1.076 embarcacions. Aquests pantalans s’han equipat amb serveis d’aigua i electricitat.

La nova instal·lació també disposarà d’una benzinera per a les embarcacions. En la zona de subministrament de carburant també s’ubicarà l’equipament per recollir les aigües de sentina i les aigües grises de les embarcacions i els olis procedents dels motors d’aquests vaixells.

Abans que acabi l’estiu, la instal·lació posarà en funcionament un varador per a les reparacions de les embarcacions de la dàrsena, que se situarà a la zona del moll dels Alfacs més propera a Ribera, amb un travel lift de 75 tones. El varador disposarà d’un punt net i d’un sistema per recollir i tractar les aigües superficials.


Espais per als ciutadans

Al mig de la dàrsena esportiva se situa l’illa de serveis. Aquesta illa, envoltada dels pantalans que donen servei a les embarcacions, acull els edificis de serveis i nous espais per a ús dels ciutadans.

Ara, en aquest espai que es troba en desenvolupament, ja s’ha construït l’edifici de serveis per als usuaris. Aquest edifici també alberga la capitania marítima de la dàrsena.

En una fase posterior, s’executarà una zona comercial de serveis complementaris de restauració i d’oci. L’illa comptarà amb una gran espai verd per a ús dels ciutadans Aquesta àrea pública es distribuirà entre una plaça arbrada, una zona enjardinada i una àrea d’aparcament.

D’altra banda, els ciutadans també tindran un mirador de fusta, al costat del nou pont, per poder contemplar el paisatge.

Una dàrsena respectuosa amb el medi ambient

La nova dàrsena interior esportiva, posada en servei, integra les característiques ambientals i paisatgístiques de la badia dels Alfacs, preservant l’entorn i potenciant el paratge natural perquè tant els usuaris com els ciutadans en puguin gaudir, tal com preveu el Pla especial del port de Sant Carles de la Ràpita. Amb l’objectiu de tenir cura per aquest entorn, la dàrsena s’ha dissenyat amb criteris mediambientals que tenen tres eixos bàsics:

- La ubicació d’un pantalà flotant a la zona de Ribera que aïlla totalment l’activitat pròpia de la dàrsena esportiva del marge de Ribera, per tal de protegir la fauna de la zona. El disseny d’aquest pantalà permet evitar la interferència de l’activitat pròpia de la dàrsena esportiva a la zona protegida.

-Un pont que connecta les aigües protegides de la franja de Ribera amb les aigües de la badia dels Alfacs, a l’alçada del dic de Llevant del port. L’objectiu d’aquest pont és garantir la renovació de les aigües i la seva qualitat en aquesta zona. El pont que s’està executant tindrà 30 metres de longitud i 11 metres d’amplada.

-Un nou hàbitat humit que s’ha generat, similar al de la zona de Ribera,
per conservar la zona i habilitar un espai on es puguin establir noves poblacions d’aus aquàtiques i la resta d’espècies pròpies d’aquest hàbitat. La nova zona humida, situada al nord-oest de l’illa de serveis, ocupa una superfície de 5.880 metres quadrats.

Inversió de 20 MEUR

L’empresa Sant Carles Marina ha construït la primera fase de la nova dàrsena esportiva que acull 826 embarcacions i, ara, s’encarregarà de gestionar aquestes instal·lacions. Un cop finalitzades les dues fases del projecte la dàrsena acollirà 1.076 embarcacions d’esbarjo. El projecte té un cost estimat de 20 MEUR.

Sant Carles Marina formada per l’empresa catalana Ports i Marines i per l’empresa britànica Marina Development Limited (MDL) té la concessió atorgada per explotar la dàrsena durant un període de 30 anys.

L’execució de la segona fase de la dàrsena esportiva, que acollirà les 250 embarcacions restants, dependrà de la progressiva ocupació de la primera fase.

Pla de ports


El nou Pla de ports de Catalunya (2006-2015), que suposa la millora de l’ordenació del litoral català, té com a prioritats l’ampliació dels ports ja existents, en comptes de construir-ne de nous, optimitzar l’espai disponible a l’hora de crear nous amarradors i potenciar les instal·lacions en criteris ambientals i amb menys impacte ambiental.

En el marc del Pla de ports i d’acord amb el Pla especial del port de Sant Carles de la Ràpita, s’ha creat la nova dàrsena esportiva del port rapitenc com una instal·lació que optimitza l’espai disponible dins de la zona portuària. La instal·lació també promou l’ús portuari de manera eficient, sostenible i racional, preservant la riquesa natural del Delta de l’Ebre, integrant la nova instal·lació en el municipi i creant nous espais per als ciutadans.

La nova dàrsena esportiva, que avui entra en funcionament, potenciarà l’economia de la Ràpita així com la de la seva àrea d’influència i dinamitzarà el sector turístic a les comarques de l’Ebre.

Foment de les cooperatives agràries catalanes

El DAR destina 8,76M€ per al foment de les cooperatives agràries catalanes

El DAR ha establert una sèrie ajuts per el foment de la modernització, la intercooperació i la concentració de les cooperatives i altres entitats associatives agràries. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 15 de setembre de 2008.

L’import destinat a aquests ajuts es de 8,76 milions d’euros a càrrec del pressupost del DAR.

El DAR ha realitzat aquest important esforç pressupostari ja que considera que el foment de la modernització i concentració de cooperatives agràries representa un estímul en l'orientació econòmica i social de les cooperatives i les entitats associatives agràries, amb l’adopció de mesures per incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives i de les zones rurals.
Igualment, facilita el desenvolupament d’activitats econòmiques i socials, amb la millora de la qualitat, les condicions mediambientals i la capacitat de creació d’ocupació en l’àmbit rural.

Podran ser beneficiaris d’aquests ajuts les cooperatives agràries constituïdes legalment i les entitats associatives agràries que sota qualsevol fórmula jurídica, reconeguda en dret, estiguin formades o participades majoritàriament per cooperatives agràries, així com els nous grups cooperatius que resultin d'acords o concerts de col·laboració, i que compleixin els requisits establers a l’Ordre, així com la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Aquesta Ordre preveu diverses línies d'ajut:
Processos d'integració cooperativa. S'estableix una línia d'ajuts per fomentar la concentració i la modernització de l'oferta cooperativa dirigida a consolidar processos d'integració de cooperatives agràries per fusió per constitució, fusió per absorció o creació de nous grups cooperatius. Aquests ajuts estan destinats a sufragar els costos inicials que resultin de la creació de la nova entitat.

Millora de la qualitat de la producció i dels serveis agroalimentaris i la comercialització de productes de qualitat. S'estableix una línia d'ajuts per fomentar les actuacions que permetin la millora i l'adequació de la qualitat dels productes, dels serveis agroalimentaris i dels seus processos d'adaptació a les necessitats de les persones consumidores i que possibilitin l'augment del valor de la producció agrària. Aquests ajuts estan destinats a sufragar les actuacions realitzades per a la millora de la qualitat, la reorientació de la producció o la conservació de l'entorn natural.

Inversions per a la millora i adequació de l'estructura, els processos i els circuits comercials i de distribució agroalimentaris. S'estableix una línia d'ajut per fomentar la modernització, la innovació, la millora i l'adequació de l'estructura, els processos i els circuits comercials i de distribució agroalimentaris.

Adequació dels recursos humans. S'estableix una línia d'ajuts per a l'adequació dels recursos humans per a la millora de la gestió tecnicoeconòmica i per a la creació de nous llocs de treball o la promoció professional del personal.

Ajuts a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. S'estableix una línia d'ajut per al foment de les actuacions que desenvolupi directament la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en concepte de prestació d'assistència tècnica i serveis per a la gestió econòmica, l'assessorament i el suport tècnic, l'organització i la gestió empresarial de les entitats associatives agràries o dels seus socis, en el marc del conveni de col·laboració signat amb el DAR.28 de juliol de 2008

Adjudicada la redacció dels estudis per al desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita


El Govern de la Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l'empresa pública GISA, la redacció dels estudis per al desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita per 521.420 euros.

Per tal de millorar la mobilitat i potenciar les comunicacions entre el Mediterrani i la plana de Lleida, el Govern ha inlòs el desdoblament de l'Eix de l'Ebre en el Pla d'Infraestrcutures del Transport. En aquest context, el departament de Política Territorial i Obres Públiques ha donat impuls als estudis per al desdoblament de la C-12 i de l'N-340 entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Avui, el DOGC publica l'anunci de licitació dels treballs de redacció de l'estudi informatiu de l'estudi d'impacte ambiental corresponents.

Els estudis analitzaran les diferents solucions constructives i de traçat del desdoblament de la C-12 entre Vinallop i Amposta i de l'N-340 entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Aquesta actuació, que abasta un tram d'una longitud total de 18,5 quilòmetres, comportarà una inversió estimada d'uns 122,5 milons d'euros.

El desdoblament s'inicia a la futura variant de Tortosa (C-12), actuació de la qual s'ha iniciat recentment el procés d'informació pública, i l'inici de la variant de Sant Carles de la Ràpita (N-340). Actualment, l'N-340 ja està dedoblada en l'àmbit de la variant d'Amposta i fins al final del pont sobre l'Ebre.

Els estudis inclouen el dedoblament de l'N-340, carretera actualment de titularitat estatal, donada la previsió que passi a formar part de la xarxa de la Generalitat quan l'Estat construeixi l'autovia per l'interior.

L'actuació preveu la formació d'una carretera de quatre carrils per a la circulació, dos per sentit, de 3,5 metres d'amplada cadascun. Els dos sentits de la marxa estaran separats per una mitjana de 2 etres i comptaran amb vorals exteriors de 2,5 metres i vorals interiors d'1,5 metres d'amplada. Els enllaços previstos per tal de facilitar la connectivitat de la via s'efectuaran a diferent nivell. En aquest senit, els estudis analitzaran l'enllaç de connexió amb la futura autovia de l'interior.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Compromís per accelerar la creació de la vegueria


El Congrés del PSC adopta el compromís d’accelerar la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre

La diputada i futura alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, és escollida nou membre de l’executiva nacional

El PSC de l’Ebre ha fet avui una valoració molt positiva de l’onzè Congrés del PSC que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona. El president del partit, Joan Sabaté, ha titllat d’èxit que el congrés hagi recollit la demanda de reconèixer institucionalment el territori, “una petició en què sempre hem estat capdavanters i que ara es visualitza amb el compromís del partit cap al territori per accelerar la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre”. Així, el congrés recull: “els socialistes impulsarem des del Govern de la Generalitat la creació de les set vegueries que han de constituir la nova divisió territorial de Catalunya. Atesos els antecedents històrics, les necessitats específiques i les dinàmiques territorials existents, iniciarem el procés per la creació de la de les Terres de l’Ebre”.

“Aquest onzè congrés també ha estat caracteritzat per la unió i la definició d’estratègies polítiques per representar l’ampli ventall de la ciutadania”, ha assenyalat el secretari del PSC de l’Ebre, Antoni Sabaté, que també ha fet referència al paper destacat que la federació de l’Ebre, la més jove de totes, ha tingut en aquest congrés. “S’ha valorat el paper important que hem desenvolupat en moments en què les Terres de l’Ebre hem estat al centre del debat polític”, ha assenyalat el primer secretari, tot valorant la feina feta per Pepín Beltran com a secretària nacional. “La tasca realitzada ens ha garantit tornar a tenir presència en l’executiva nacional”.

Pel que fa a la nova secretària nacional, la diputada i futura alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, que va ser escollida ahir, Sabaté també n’ha fet una valoració força satisfactòria. “És una aposta per l’experiència política amb una part de renovació, amb una mirada de futur àmplia. Una aposta pels joves valors però també per l’experiència política, ja que Ventura, tot i ser molt jove, ja gaudeix d’una gran experiència institucional”. En aquest sentit, Núria Ventura ha mostrat el seu agraïment per la confiança que li han dipositat i ha assenyalat que afronta la nova tasca amb molta il·lusió i respecte i amb la intenció de treballar per les Terres de l’Ebre des de l’impuls a les polítiques de desenvolupament i infraestructures.

El PSC de l’Ebre celebrarà la tardor vinent el seu congrés des de la cohesió interna i on es posarà l’accent en la vocació territorial i el sentiment de pertinença.
Nova executiva PSC

Acord d'afiliació del PSC amb la UPTA


Formalitzat un acord d´afiliació del PSC amb la Unió Progressista de la Terra Alta (UPTA)

El primer secretari del PSC lliura quatre carnets de manera simbòlica, entre ells, el de l´alcalde de Batea i diputat al Parlament, Quim Paladella

70 membres de la Unió Progressista de la Terra Alta (UPTA) han entrat a formar part de la Federació de les Terres de l´Ebre del Partit dels Socialistes de Catalunya en un acte que ha tingut lloc en el marc de l´11è Congrés del PSC, on Montilla ha repartit quatre carnets del partit de manera simbòlica.

Malgrat que la UPTA i el PSC ja tenien un protocol de col·laboració des de l´any 2003, ara han volgut fer un pas més en aquesta intenció de caminar junts “i representar la pluralitat, tant sectorialment com territorial”, segons Montilla. Una “col·laboració i sinergia per reforçar el discurs dels progressistes i els catalanistes arreu del país”, ha afegit el primer secretari dels socialistes catalans.

“Hem treballat a gust, i tenim ganes de treballar més i fer més coses per la comarca”, ha assegurat Quim Paladella. “Volem millorar la implantació territorial, la família socialista, que estigui present a tot arreu” , ha afegit el primer secretari.

divendres, 18 de juliol del 2008

57 delegats de l'Ebre al Congrés del PSC

“El PSC vol ocupar la centralitat política que ha deixat CiU amb la seva radicalització sobiranista”

Comença l´11è Congrés del PSC d´on sortirà, segons José Zaragoza, una Executiva “molt sòlida i que respon a la pluralitat del partit”

El secretari d´Organització del PSC, José Zaragoza, ha assegurat que “després del fracàs del Congrés de CiU, que només ha servit per demostrar que Felip Puig mana molt, el PSC vol ocupar la centralitat política que ha deixat lliure la radicalització sobiranista convergent”. Zaragoza ha volgut remarcar que el PSC “es centra en donar solucions als problemes, i no problemes a les solucions com fan uns altres”.

De la federació de l'Ebre són 57 els delegats que participen en aquest congrés, una xifra que representa un increment d'un 20% de participants respecte al darrer Congrés. En total, hi assisteixen 1.229 delegats, quals 798 són homes i 431 són dones. En referència això, el secretari d´Organització ha volgut remarcar que “a mesura que els delegats són més joves, el nombre de dones augmenta”, el que segons ell reflexa la paritat existent a dins del partit. Una mitjana d´edat dels delegats de 45 anys, 319 delegacions, més de 2000 persones convidades o més de 43.000 metres quadrats destinats en exclusiva a l´esdeveniment, són algunes de les dades principals de l´11é Congrés que es celebra al Palau de Congressos durant tot el cap de setmana.

Zaragoza també s´ha referit als membres que composaran la nova Executiva, i malgrat no ha volgut donar noms, sí que ha assegurat que “serà una Executiva molt sòlida i que respon a la pluralitat del partit: gent nova i que representa tot el territori català”.

dijous, 17 de juliol del 2008

3,6 milions d'inversió en obres a l'Eix de l'Ebre

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques inverteix 3,6 MEUR en obres a dos trams de l'Eix de l'Ebre

ACN // 16.07.2008

Tortosa.- El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha previst la millora del ferm i d'accessos a la carretera C-12 –l'Eix de l'Ebre- al seu pas per les Terres de l'Ebre, així com ha iniciat la licitació de les obres en dos trams d'aquesta via, a Tortosa (obres que inclouen la zona entre la rotonda de Vinallop i el nord del Raval de Jesús) i a Amposta (des de l'inici de l'Eix de l'Ebre fins al límit municipal). Les obres sumen 16 quilòmetres -8 quilòmetres per tram- i suposen una inversió de 3,6 MEUR. Els treballs s'adjudicaran la tardor vinent per tal que comencin entre finals d'aquest any i principis del vinent, i tindran un termini d'execució de 4 mesos en ambdós casos.

Pel que fa a les obres de millora al terme de Tortosa, el DPTOP ha informat que els treballs permetran reforçar el ferm del tram de 8 quilòmetres entre la rotonda de Vinallop i el nord del Raval de Jesús, que inclou també el pas per la zona de Ferreries, al terme municipal de Tortosa. El projecte també preveu actuacions de millora de la vialitat com la construcció d'un nou ramal d'incorporació directa al pont de Mil·lenari de Tortosa perquè els vehicles puguin evitar el pas per la rotonda existent amb l'objectiu d'alleugerir el trànsit en aquest giratori. Així mateix, es formaran 20 metres de pantalles acústiques.D'altra banda, les obres permetran condicionar i millorar diversos accessos al llarg d'aquest tram. En aquest sentit, destaca la millora d'un accés situat al costat del barranc de Sant Antoni. Així mateix, es construirà un camí per a vianants d'accés a l'escorxador ubicat en aquesta zona.

Els treballs es completaran amb la neteja i reperfilat de les cunetes en terres existents, l'execució de cuneta revestida de formigó i de passos salvacuneta, i la renovació de la senyalització. Finalment, es col·locaran noves barreres de seguretat i, en els punts que ho requereixin, s'implantaran faldons de protecció per a motoristes. Amb relació al nou paviment al terme d'Amposta, el DPTOP ha donat a conèixer que les obres corresponen a un tram de prop de 8 quilòmetres al mateix terme d'Amposta, en concret, des de l'inici de l'Eix de l'Ebre, a l'encreuament amb l'N-340, fins al límit municipal, prop de l'accés a la torre de la Carrova.

Els treballs permetran millorar el ferm de la carretera amb un tractament específic en aquells punts que presentin un major desgast. D'altra banda, aquesta actuació inclourà l'eixamplament en els accessos des de la carretera a finques i camins que tinguin una amplada de menys de 8 metres, al llarg de la variant d'Amposta. Les obres es complementaran amb la millora de la senyalització i dels elements de drenatge de les barreres de seguretat.

Millora de l'assistència sanitària al Montsià i Maestrat



La consellera Marina Geli confirma la millora de l’assistència sanitària al Montsià i al Maestrat a una pregunta de la diputada Núria Ventura

Catalunya i València signaran a finals d’any un conveni per millorar la col•laboració hospitalària, desenvolupar un únic model de transport sanitari i potenciar la formació de professionals i la recerca

La consellera de Salut, Marina Geli, va confirmar ahir que a finals d’any la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana signaran un conveni de col•laboració que millorarà l’assistència sanitària al Montsià i al Maestrat. Geli va fer aquest anunci amb motiu d’una pregunta de la diputada socialista i futura alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, durant el ple del Parlament celebrat ahir. Ventura va recordar que ja hi havia precedents d’aquesta col•laboració amb Aragó i Illes Balears. En aquest sentit, va exposar que els veïns i veïnes de municipis com Alcanar, Ulldecona i la Sénia, per ser atesos de nombroses patologies han de desplaçar-se obligatòriament a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, a més de 30 km en alguns casos, quan l’Hospital de Vinaròs es troba a menys 10 quilòmetres. “En casos urgents, sigui per malaltia o accidents, el temps, com tots sabem, és fonamental per salvar vides i no costa el mateix fer 30 que 10 quilòmetres.

La consellera va destacar que ja s’ha signat un protocol previ amb el seu homòleg valencià, Manel Cervera, per tal d’avançar en el conveni que se signarà enguany. Aquest preveu la millora de la col•laboració entre els centres de salut i els hospitals Verge de la Cinta i hospital de Vinaròs, a banda de dissenyar un únic model de transport sanitari amb el suport de les forces de seguretat. “Però hem anat més enllà”, ha informat Geli, “i tenint en compte que un 50% dels estudiants que estudien Medicina a Tarragona i un 30% dels que ho fan a Tortosa són valencians, hem avançat també en col•laborar estretament en la formació dels nostres professionals i també en la recerca”. Geli va relatar els problemes per mancança de personal que hi ha a l’hospital de Vinaròs. El conveni també tindrà en compte la consolidació dels respectius models sanitaris.

Segons Ventura, el conveni donarà solució a una reivindicació històrica del sud del Montsià i del nord de Castelló. “Aquest és, junt amb la millora d’infraestructures i de comunicacions, un dels objectius fundacionals de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que agrupa 24 municipis de 3 comunitats autònomes.”

"La irregular i deficient gestió urbanística a la Cala"


Els socialistes de l’Ametlla denuncien les irregularitats de CiU en la reforma del pla general que titllen de deficient, de promoure la massificació del litoral i deixar indefensos veïns i promotors

El Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar va votar fa quinze dies en contra de l’aprovació provisional de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (aprovat amb els vots de CiU i del PP i l’abstenció ERC) en considerar que s’han comès un seguit d’irregularitats que han conduït a la redacció d’un projecte deficient que promou la massificació de la costa calera i que deixa indefensos a molts veïns i promotors.

El portaveu del grup, Antoni Espuny, ha denunciat les formes amb que ja d’entrada el govern de CiU a l’Ametlla va adjudicar la redacció del pla a l’empresa Naturgest - Saló Arquitectes. Les bases per al concurs “es van fer a mida i aquesta empresa, que treballa molt en poblacions governades per CiU i ha cobrat per la seva feina 600.000 euros, tres vegades més del que costa un pla general de les mateixes característiques”. Per demostrar-ho va explicar irregularitats comeses durant la tramitació. Fins el punt que el secretari-interventor municipal va negar-se a fer l’avançament del pagament del 65% corresponent als treballs, després que el equip de govern es negués a facilitar el document ( revisió de POUM ) als dos arquitectes municipals responsables tècnics del projecte (responsables tècnics del projecte ) per a que poguessin fer la primera avaluació de la feina feta per Naturgest abans de la aprovació inicial. Això provocà que l’Alcalde emetés un Decret en què rellevava al Secretari de les seves responsabilitats com a interventor. Ara, abans de que dos arquitectes municipals emetessin l’informe preceptiu previ a l’aprovació provisional van ser acomiadats, un d’ells amb vint i dos anys d’experiència i coneixement de la realitat urbanística de L’Ametlla de Mar.

“Massificar la costa i convenis per pagar despesa corrent”

A banda d’aquestes irregularitats, el Grup Socialista també ha denunciat que el projecte és força deficient i preveu la massificació de la costa calera per contra del va aprovar inicialment en un avanç d’ordenació l’equip de govern Convergent . “És un exercici d’hipocresia”, ja que el que recull el pla és, entre altres, multiplicar per quinze la densitat a Port Olivet, zona confrontant a dues zones PEIN , on dels 68 xalets projectats inicialment es passaria a poder-hi construir 750 habitatges. A Roques Daurades, al costat de l’hotel s’ha donat llicència, durant la tramitació del POUM, per construir 270 habitatges quan en aquesta revisió s’hagués pogut racionalitzar la densitat de aquesta zona . Rellevant significació te l’augment d’habitatges a les Tres Cales amb un increment net de mes de 1200 habitatges, transformant zones d’equipament públic en solar e increment els habitatges a primera línia de costa. Per acabar-ho d’adobar, el govern ha enderrocat les escoles velles i, aquesta zona que tenia qualificació de zona d’equipaments públics, tindrà ara una part important d’aprofitament privat . “Aquest és el criteri del nou equip de govern: massificar la línia de la costa i vendre el territori per poder aconseguir diners per pagar l’alt grau de factures pendents de pagament que té l’Ajuntament, que supera els cinc milions sisens mil euros”. Segons els informes emesos per la Secretaria Municipal, els convenis aprovats amb els promotors fonamentalment son nuls de ple dret, perquè diners s’haurien de reinvertir sempre en el mateix sector i no per cobrir altres necessitats financeres del pressupost municipal.

Finalment, des del grup municipal socialista es denuncia que l’equip de govern ha canviat el sistema de gestió urbanística de compensació a cooperació de tots els polígons sense passar per la fase d’informació pública deixant en la més absoluta indefensió a més de més de 3.000 persones entre particulars i promotors.

Tot i es que va elaborar la Agenda 21, cap de les principals recomanacions mediambientals s’han tingut presents a l’hora de la elaboració de la revisió del POUM.

Per les mancances tècniques i jurídiques, per la falta de respecte als criteris mediambientals, per la falta d’informació que ha tingut la ciutadania i per la situació d’indefensió a la qual es veuran sotmesos veïns i promotors, des del grup socialista s’ha demanat que es reiniciï tot el procés per poder donar oportunitat a tothom per opinar i si s’escau presentar al·legacions a les noves proposta que ha incorporat l’equip de govern en l’últim moment i que implica un canvi substancial al POUM aprovat inicialment . “No defensa els interessos del poble”, ha denunciat Espuny que també ha fet arribar aquesta queixa a la direcció general d’Urbanisme.

dimecres, 16 de juliol del 2008

"Una Europa més democràtica, eficaç i transparent"

El senador Joan Sabaté defensa el Tractat de Lisboa durant el ple del Senat com un pas més en la construcció d’Europa

El senador Joan Sabaté va representar ahir a l’Entesa Catalana de Progrés en el debat de ratificació del Tractat de Lisboa en el transcurs del Ple del Senat. Sabaté, que és portaveu de l’Entesa a la Comissió Mixta per a la Unió Europea, va defensar que aquest tractat avança en una Europa més democràtica, eficaç i transparent a la vegada que passa a tenir una veu única en l’escena internacional.

“Estem donant un pas endavant tot superant la crisi que va provocar la no aprovació del tractat de la Constitució europea. Ara, amb el Tractat de Lisboa recollim una aspiració secular: la construcció d’Europa. És el que Ortega va anomenar a La rebelión de las masas “el fons comú europeu”, un substrat comú dins de la diversitat”. Sabaté va revalidar l’aposta per una Europa federal i va recordar que l’europeisme està molt arrelat al catalanisme d’esquerres.

El senador socialista va defensar que amb aquest tractat Europa passa a tenir personalitat unitària, amb una veu única en un món globalitzat, i s’avança en una “Europa més democràtica i transparent”. En aquest sentit, es reconeix la iniciativa ciutadana, es preveu la retirada de la Unió per a qualsevol estat membre, es dissenya una Europa més eficaç, es crea el càrrec de president del Consell europeu i es rebaixa la necessitat de la unanimitat en les grans decisions. “El Tractat de Lisboa millora la capacitat d’actuació en matèries que afecten a la qualitat de vida dels ciutadans, és una Europa de drets i valors que avança també en seguretat, defensa i medi ambient”.

Sabaté, que va anunciar el vot favorable de la majoria socialista de l’Entesa, també va informar de la llibertat de vot al grup sobre la ratificació del Tractat. “Som un grup plural i hi ha membres que veuen amb més gravetat algunes de les limitacions del Tractat, com l’excessiu paper dels estats i el limitat paper del Parlament Europeu i dels parlaments autonòmics”.

divendres, 4 de juliol del 2008

96 delegats del PSC participen en el 37è Congrés del PSOE

Els socialistes catalans tindran una presidenta i dos ponents a les diferents comissions

La representació del PSC al 37è Congrés del PSOE a Madrid està formada per 96 delegats i 50 convidats. La delegació està encapçalada pel primer secretari del PSC, José Montilla, juntament amb el portaveu adjunt del grup parlamentari socialista al Congrés, Dani Fernández. L´objectiu principal dels representants socialistes catalans serà defensar les esmenes aprovades pel PSC i així enfortir el projecte socialista espanyol.

Com a presidenta de la Ponència 2, relativa al canvi climàtic, hi haurà Núria López, alcaldessa de Campedvànol (Ripollès). A més cal destacar la participació de Francesc Vallès, coordinador del grup de diputats i senadors del PSC a les Corts Generals, qui integrarà la Ponència 1 sobre socialisme i ciutadania.

Tanmateix, el diputat al Congrés per Girona Àlex Sáez formarà part de la Ponència 3: “Noves polítiques per una societat en igualtat”. La coordinació dels delegats del PSC a les diferents comissions del 37è Congrés anirà a càrrec de Francesc Vallès (Comissió 1), el diputat al Parlament de Catalunya Jordi Terrades (Comissió 2), Àlex Sáez (Comissió 3) i el secretari d´organització del PSC, José Zaragoza (Comissió 4).

Cal recordar que la delegació dels socialistes catalans és la tercera en nombre de representants (96), només superada per les delegacions d´Andalusia i la Comunitat Valenciana.

Pel que fa als socialistes de l'Ebre, hi participen Joan Sabaté, president del partit; la diputada Lluïsa Lizárraga; Maria Beltran, alcaldessa de Tivenys i secretària d’Organització de la federació XVI; Pepín Beltran, membre de l’executiva nacional, i l'alcalde de Godall, Paco Miró, Míriam Galindo i Manel de la Vega, membres de l’executiva de la federació.

dimecres, 2 de juliol del 2008

"Demanarem responsbilitats i exigirem mesures perquè no es repeteixi el greu incident patit a la central nuclear d'Ascó"


La diputada Núria Ventura, nova representant del PSC a la comissió parlamentària d’Economia, Finances i Pressupost.

“Demanarem responsabilitats i exigirem mesures perquè no es repeteixi el greu incident patit a la central nuclear d’Ascó”

Ventura valora satisfactòriament que el Parlament hagi aprovat la compareixença de la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear davant la comissió en què la diputada substitueix Jordi Terrades, que passa a ser el president

La diputada socialista Núria Ventura ha valorat molt positivament que el Parlament de Catalunya aprovés ahir a la tarda la compareixença de la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear, Carmen Martínez Ten, davant la Comissió Parlamentària d’Economia, Finances i Pressupost i informi sobre la fuita radioactiva del novembre de 2007 a la central nucelar d’Ascó I. Aquesta proposta es va aprovar a instància dels tres grups parlamentaris que donen suport al Govern, que van mostrar la seva preocupació pels incidents succeïts a la central nuclear, a la vegada que van demanar responsabilitats per la fuita.

Segons la diputada socialista, que precisament aquesta setmana ha estat designada representant del PSC en aquesta comissió, a més de demanar responsabilitats, també s’exigiran mesures perquè no es torni a repetir mai més un incident com aquest.

Cal assenyalar que Núria Ventura s’ha incorporat a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost en substitució de Jordi Terrades, que en passa a ser el president. Aquesta comissió tracta els assumptes de Política econòmica, com el pressupot de la Generalitat, les finances i el control del sector públic de la Generalitat, a més de les entitats de crèdit, el mercat de valors i la promoció i defensa de la competència. També és competent en energia i mines i en consum.

La diputada i futura alcaldessa d’Ulldecona és també portaveu de la comissió sobre polítiques de Joventut i membre de la Comissió sobre els Drets de les Dones. Ha estat també membre de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana.

dimarts, 1 de juliol del 2008

Millora de les comunicacions a les Terres de l'Ebre: s'obre al trànsit el tram entre Prat de Comte i Xerta


El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DTOP) ha obert avui al trànsit un tram d'11 quilòmetres del condicionament de la carretera entre Horta de Sant Joan i Xerta; en concret el tram entre Prat de Comte i Xerta, que correspon al 50% de l'obra. Els treballs s'intensificaran ara al tram següent i conclouran durant l'estiu de l'any vinent. Aquesta actuació permet millorar les condicions per a la conducció i la seguretat viària, amb l'eixamplament i l'eliminació de revolts. Les obres abasten un recorregut de 22,7 quilòmetres en total i comportaran una inversió de 30,1 milions d'euros.

En el marc de les obres de millora que el DPTOP té en marxa a la carretera ente Horta de Sant Joan i l'Eix de l'Ebre (C-12), a Xerta avui ha obert al trànsit el tram entre Prat de Comte i Xerta. Així, a partir d'avui, els vehicles poden circular per la nova calçada, més ampla i amb un traçat millorat, al llarg d'un tram d'11,3 quilòmetres, el 50% de tot el recorregut.

El tram que ara es posa en servei s'inicia a l'encreuament de la T-333 a Prat de Comte i finalitza a l'encreuament de la N-230 i la C-12, a uns tres quilòmetres del nucli urbà de Xerta. La nova calçada té una amplada de 8 metres i compta amb dos carrils, un per sentit de circulació, de 3,5 metres i vorals de 0,5 metres d'amplada.

En aquest tram, cal destcar la construcció de dues estructures, una de 98metres de longitud i una altra de 13 metres, que permeten millorar el traçat de la carretera. D'altra banda, l'obra inclou la millora de l'encreuament amb la carretera del Pinell de Brai, mitjançant la formació d'un carril central per al gir a l'esquerra.

Pròxims treballs en aquest tram

Amb aquesta obertura al trànsit, conclouen els desviaments de trànsit que s'han produït en els últims mesos. A partir d'ara, en aquest tram les obres consistiran principalment en la instal·lació de malles i pèrgoles de protecció en diversos talussos. Aquestes tasques poden comportar restriccions de trànsit fins la tardor, amb l'ocupació com a màxim d'un carril de la calçada, de manera que es facilitarà pas alternatiu als vehicles.

D'altra banda, fins a la finalització de tota l'obra, previta per l'estiu de 2009, restaran en aquest tram tasques com l'estesa de l'última capa de paviment, acabats en cunetes, camins i accessos, les plantacion i la senyalització definitiva. Aquests treballs no afectaran significativament la circulació.

Tram Prat de Comte-Horta de Sant Joan
Ara, les obres s'intensificarran en eltram entre Prat de Comte i l'encreuament de la T-330 que dóna accés a Horta de Sant Joan, on fins al moment, s'han portat a terme treballs previs com la desbrossada del terreny i l'execució de diversos calaixos.

Es preveu que durant aquest mes de juliol comencin moviments de terres, obres de drenatge i tasques de construcció de diversos murs que requeriran el tancamentde la carretera al trànsit. Prèviament s'anunciarà quin serà el període d'aquestes afectacions i els itineraris alternatius.

Pel que fa a aquest tram, cal remarcar l'execució d'un túnel artificial de 100 metres de longitud, a uns dos quilòmetres de l'encreuament d'accés a Horta de Sant Joan, per tal d'eliminar un revolt molt mal tancat. Així mateix, es construiran tres viaductes; de 65, 120 i 150 metres de longitud, respectivament.

Millora de les comunicacions a les Terres de l'Ebre

El DPTOP té en execució, des de la tardor de 2006, el condicionamentde l'itinerari entre Horta de Sant Joan i l'Eix de l'Ebre (C-12), al terme de Xerta, format per diverses carreteres assignades en conjunt a la xarxa comarcal. Per mitjà d'aquest recorregut, els municipis del sud de la Terra Alta es comuniquen amb Tortosa i, en general, amb les comarques del Baix Ebre i el Montsià, i el corredor del Mediterrani.

Els treballs comprenen les carreteres T-330, T-333, i N-230 fins a l'encreuament amb l'Eix de l'Ebre, a Xerta. Amb l'objectiu de millorar la fluïdesa i la seguretat viàries, les obres consisteixen principalment en l'eixamplament de la calçada i l'eliminació de revolts. Així, aquesta actuació, que compta amb una inversió de 30,1 milions d'euros, permetrà millorar les condicions per a la conducció en aquest recorregut que, a més, quedarà escurçat en 2 quilòmetres, dels 22,7quilòmetres actuals als 20,6 que tindrà en finalitzar l'obra.