divendres, 29 d’agost del 2014

El PSC de Tortosa proposa dotze mesures per a baixar els impostos i les taxes municipals a la ciutadania

La moció es debatrà en el ple de dilluns vinent
El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Tortosa presentarà per al debat en el proper ple una moció on es detallen un seguit de propostes concretes de reducció d'impostos municipals.
Aquesta petició arrib després que el passat mes de març, l’Alcalde Ferran Bel es va comprometre davant de la premsa a “baixar els impostos” municipals. Des d'aleshores, segons els socialistes, no s’ha sabut res més i en cap comissió s’ha explicat que els tècnics municipals estiguin treballant en aquest sentit. Per als socialistes, sens dubte, va ser un anunci sense cap concreció, fet únicament amb la intenció d’aconseguir un titular, però res més.
Segons ha explicat el portaveu i alcaldable socialista, Enric Roig, aquesta proposta té dos grans objectiu. D’una banda, està encaminada a aconseguir una rebaixa per a tots els ciutadans i ciutadanes de Tortosa dels impostos municipals.De l’altra, que aquesta rebaixa sigui més importants per aquelles persones que són aturats de llarga durada, que han esgotat la seva prestació de desocupació, així com aquells que tenen com a únics ingressos prestacions no contributives.
Segons Roig, “en aquests moments de crisi econòmica, on moltes famílies de Tortosa estan passant greus dificultats, l’Ajuntament ha de ser sensible a la seva situació, protegint-los.
Hi ha persones a Tortosa que en aquest moment passen moltes dificultats per fer front a despeses fonamentals per viure”. Davant aquesta greu situació, Roig argumenta que “l'Ajuntament té l’obligació d'establir bonificacions en les taxes i impostos municipals per als veïns i veïnes amb greus dificultats, de forma que el compliment de les obligacions fiscals no sigui una càrrega afegida per a aquestes famílies”.
Roig confia que l'equilibri econòmic i financer que l’any passat va presentar l'Ajuntament, i que va permetre finalitzar l’any amb 4,5 milions de superàvit, faci possible aquesta reducció. “Recordem que són 4,5 milions que Bel s’ha negat en invertir en altres propostes com un pacte per l’ocupació o qualsevol altra de les moltes mesures socials portades al Ple pels socialistes per a pal·liar els efectes de la crisi en els molts tortosins i tortosines que la pateixen. No entenem que precisament en l’instant en el que la gent de la ciutat pitjor ho passa, l’alcalde no vulgui invertir el superàvit en justícia social, ni plantegi una baixada important d’impostos, i insisteixi en avançar el pagament del deute als bancs, que són precisament aquells que han provocat la crisi”, ha manifestat el regidor socialista

El PSC de Móra d'Ebre demana que s'elabori un informe dels comptes del 2013 de l’Ajuntament amb les mesures correctores corresponents

Reclama també que es lliurin les actes de la Junta de Govern en els terminis establerts
El PSC ha demanat al govern de CiU que encomani als serveis tècnics de la Diputació de Tarragona (SAM) un informe sobre la situació del Compte General de l’exercici 2013 amb les corresponents mesures correctores per al compliment de la legalitat vigent. Segons el portaveu socialista, Josep Solé Arnal, la petició arriba després que en el darrer ple, celebrat el 7 d’agost passat, es debatés l’informe presentat per Intervenció. Entre altres conclusions, aquest informe assenyala “el no compliment de la Llei 38/2003 de 17 de novembre, general de subvencions, i l’incompliment del reglament del registre municipal d’entitats i associacions de Móra d’Ebre”. També recorda que quant a la contractació de personal s’hauria de seguir el que estableix l’article 291 del DL 2/2003 de 28 d’abril i exposa que la fiscalització prèvia a les despeses del capítol II no està ajustada a la normativa de contractació administrativa de determinades despeses.
Solé Arnal també ha argumentat la petició del grup socialista, ja que l’informe d’intervenció quantifica “el deute viu total (pendent d’amortitzar a curt i llarg termini) que és de 7.007.724,30 euros; que l’estalvi net dóna un resultat negatiu de -269.321,94 euros, i que no es compleix el període mig de pagament a proveïdors que hauria de ser inferior a 30 dies”.
Finalment, els socialistes reclamen al govern municipal que lliuri als membres del grup Socialista còpia de les actes de la Junta de Govern Local en els terminis establerts en la legislació vigent.

La veritable causa que va impedir atracar 2 cops l’Starflyer

Article del portaveu del PSC a l'Ajuntament de la Ràpita, Josep Pitarch
Vagi per endavant que crec fermament que l’arribada de creuers al port de la Ràpita és una magnífica notícia per al poble i per al conjunt del territori. I crec que s’ha de valorar de manera força positiva aquest fet, com també l’anunci de la seua continuïtat (i posible ampliació) per a l’any vinent. Però arran de l’intent frustat de la primera arribada de l’Star Flyer de la companyia Star Clippers, al port de la Ràpita, el passat 8 de juliol i de la darrera prevista per al 15 d’agost, m’agradaria fer algunes consideracions crítiques.
Primera. No crec que el “mal temps i fort vent” de Mestral, com s’ha dit oficialment, siguessin realment la causa que el capità del vaixell decidís no atracar en aquestes dues ocasions. Suposo que el seu marge de maniobra escás, a causa del calat del port, també degueren influir en la decissió. Res a dir. El veler de luxe té una eslora de 111 metres, 15 de mànega i poc més de 3000 tones de desplaçament. Navega a motor (fins a 17 nusos) i una arboradura de 4 pals podent desplegar 36 veles. Pel que sembla, al port rapitenc, en el lloc que havia d’atracar hi ha suficient calat, però pels voltants, no. Per tant, si surts dels límits de la zona, pots tenir problemes. La primera pregunta, per tant és: hagués costat molt dragar els accesos i voltants del moll, mesos enrere, tenint en compte que fa molt temps que se sabia que arribava el creuer ? Quan fa només unes setmanes una draga va treballar al port de Cemex, no s’hagués pogut aprofitar, donat que ja estava aquí? Poca previsió ? Poc interès en invertir per part de la Generalitat? En resum: de les sis escales previstes al noste port, només se’n van poder fer quatre.
Aquesta teoria vindria avalada per alguns fets. Les barques de pesca de tresmall, fins i tot les petites, els dies en qüestió van faenar, alguns iots de 10 o 12 metres es van fer a la mar per anar a rebre el vaixell, embarcacions esportives i fins i tot bots i puntones van navegar per la badia dels Alfacs durant tot el dia … El vaixell, dins d’un port, que està dins d’una badia, tenia massa vent, i per fer la travessia cap a Menorca no … En fi. Per altra banda, el mateix alcalde, en fer la valoració de l’estada del vaixell, va avançar que demanarien a Ports el dragatge per a l’any vinent.
Segona consideració. Crec que en certes declaracions ens hem passat. Això fa que hi hagi unes expectatives, que en no cumplir-se (cosa impossible) generen frustació. Hi ha màxim 170 passatgers (mai ha anat a plena capacitat ni de lluny). Contant els que es queden a bord (un 25%), els que fan un excursió i els que en fan una altra, participen de les activitats preparades i decideixen passejar pel poble un 20%. Resulta que en el millor dels casos, 40 persones haguessin estat 3 o 4 hores voltant pel poble per “gastar” que és el que tothom desitgem. Res més. Com se pot dir que “el poble ha fet un esforç”, “que s’ha contractat personal extra”, “que les perruqueries esperen l’allau”, que “s’han fet cursos expressament”, “ampliació d’horaris”, “que l’arribada de creuers incentivarà la inversió en nous hotels “ … que sé jo !!! Val la pena dir que els comerços de La Ràpita i tot el sector serveis en general, fan un esforç cada dia i intenten oferir el bo i millor SEMPRE i per a qualsevol client. Sigui d’un creuer, d’una segona residència o algú que ve esporàdicament. No debades, la notícia en algun diari ens comparava amb la coneguda pel·lícula “Bienvenido Mr Marshall”. Potser sí. Per cert, corren alguns comentaris respecte els taxis que havien de donar sevei als creuristes: esperem que no passin de simples comentaris de carrer.
Tercera consideració. Aprofitant la magna data del primer creuer, les autoritats locals van decidir fer la inauguració de la nova oficina de turisme. Prevista per a les 11:45. Com el vaixell va marxar abans d’hora i les autoritats forasteres, director general inclòs, tenien pressa, van fer la inauguració abans d’hora amb els que hi havia presents i van trucar als regidors de l’Ajuntament i altres entitats locals dient-los que no calia que anessin que ja s’havia inaugurat perquè el director general havia de marxar. Llàstima que alguns ja s’havien vestit per a l’ocasió quan va arribar la trucada. Per cert, dus setmanes abans tampoc es va convidar ningú a un acte que es va fer en un viver, presidit pel conseller Santi Vila. Primer els de fora, després els representants del poble.
Un reconegut empresari de la restauració local me comentava fa uns dies que tenia la sensació que planava certa improvisació amb aquest tema i que era molt important, ara als inicis, donar una bona imatge. Me temo que no ha sigut així i crec que en altres ports catalans s’haguessin gastat més diners per tenir-ho tot a punt. Com sempre, al final, segurament parlem d’això, de diners.
 

dimecres, 27 d’agost del 2014

El PSC de Móra d’Ebre denuncia el mal estat dels camins del municipi i reclama al govern de CiU que prioritzi la seva neteja

Reclamen també que l'Ajuntament tiri endavant una campanya informativa de sensibilització ciutadana

El Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Móra d’Ebre ha lamentat l’estat amb què es troben diferents caminis municipals, on s’acumulen residus sòlids “procedents d’actituds incíviques d’alguns ciutadans”, i ha exigit al govern de CiU que en prioritzi la neteja “Cal actuar-hi per la necessària preservació del medi ambient, però també per la prevenció d’incendis i per la millora de l’entorn paisatgístic”, ha apuntat el portaveu socialista, Josep Solé Arnal. Els socialistes ho han denunciat a través del blocwww.pscmoradebre.blogspot.com i han fet arribar una petició al govern demanant també que “es prenguin les mesures adients per intentar que no es repeteixin aquests actes amb la posada en marxa de campanyes informatives”.

El grup municipal del PSC deTortosa vol impulsar els pressupostos participatius a la ciutat

En aquest sentit, proposaran en el proper ple que es pugui dur a terme una “prova inicial” per a l’exercici pressupostari del 2015
El proper Ple de setembre, el grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Tortosa presentarà una moció en què demanarà al Govern Municipal i a la resta de grups que es posi en marxa un procés participatiu perquè al 2015 es pugui endegar, de forma experimental, un model de pressupostos participatius dirigit per tècnics en la matèria.
Es tracta d’una aposta decidida per transformar de dalt a baix la vida municipal de Tortosa "en la que pensem que han d’estar implicades totes les forces polítiques del consistori", ha subratllat el portaveu i alcaldable socialista, Enric Roig. Per aquesta raó, des del grup municipal socialista han encarregat un informe que permeti desenvolupar aquesta proposta.
Els pressupostos participatius són una nova forma d’entendre les relacions entre els polítics i els ciutadans. És una potent eina de participació i, sobretot, de gestionar l’Ajuntament, amb la qual, en un procés liderat per la pròpia institució, els ciutadans i les ciutadanes de Tortosa proposaran i decidiran en què gastar una part significativa dels recursos municipal. 
Els pressupostos participatius permeten que aquells que viuen en una ciutat puguin decidir en què volen gastar els seus impostos. Abans, però, s’ha de posar en marxa una campanya de difusió pública per donar a conèixer als ciutadans i ciutadanes de Tortosa el procés. Aquesta campanya permetrà constituir un Grup Motor de veïns i veïnes que impulsarà el procés i que serà el responsable de redactar el reglament del Pressupost participatiu. A partir d’aquí, s’inicien un seguit de mecanismes que han de permetre, finalment, que les propostes ciutadanes formin part dels pressupostos d’inversions municipals per al 2015.
Segons ha explicat el portaveu socialista, Enric Roig, “pensem que una altra manera de fer política a Tortosa, és possible i ho és en base a propostes positives i treballades com les que des del PSC de Tortosa estem portant en el plenari des de fa mesos, encara que aquestes no troben ressò en el govern de majoria absoluta de Bel”.
Segons l'alcaldable socialista: “Aquest debat ens permetrà fomentar la reflexió activa i la solidaritat d’uns veïns i veïnes que tindran l'oportunitat de conèixer i dialogar sobre els problemes i demandes de la resta, configurant una magnifica àgora ciutadana. Volem donar als ciutadans l’oportunitat d’intervenir de forma directa en les decisions preses pels polítics en els seus despatxos, fomentant de forma activa la participació”.
Els pressupostos participatius són sens dubte una aposta en ferm del PSC de Tortosa per la democratització de la vida municipal, que figurarà de forma destacada en el seu programa electoral per a les properes eleccions municipals. No obstant això, Roig ha deixat molt clar que no és només una aposta electoral, "com ho demostra el fet de proposar ja al ple municipal aquesta prova inicial i no guardar-la fins a les properes eleccions."
Les experiències més significatives s'han desenvolupat en ciutats com Sevilla, Còrdova, Albacete, Sant Sebastià, Terrassa Rubí i Sant Boi de Llobregat, entre altres. A les Terres de l'Ebre, una iniciativa similar es realitza a Ascó. 
Amb vista al proper ple, els socialistes també presentaran quatre mocions més, una per demanar la gratuïtat de la primera hora en aparcaments públics municipals; per aprovar determinades rebaixes en els impostos; per reclamar millores ferroviàries a les Terres de l'Ebre, i per instar a l'equip de govern que implementi les accions aprovades pel ple en la moció de la PAH de 3 de febrer de 2014. 

Informe pressupostos participatius

dilluns, 25 d’agost del 2014

El PSC denuncia que malgrat les obres efectuades a la Plaça Unió aquesta continua inundant-se

Divendres 22 d’agost va tornar a inundar-se, tot i que l’Ajuntament havia anunciat que amb les obres es posaria punt i final als problemes de inundabilitat
Foto: La Marfanta

El PSC de Tortosa lamenta que les obres no hagin aconseguit solucionat els problemes amb l'aigua quan es produeixen episodis de fortes pluges a la Raval de Sant Llàtzer, a la confluència del carrer Barcelona i la plaça Unió. 
Es tracta sens dubte d’un punt negre quan plou amb intensitat, que obliga a tallar el trànsit i genera problemes als baixos de la zona, que segons ha afirmat Enric Roig, l'alcaldable socialista “es van inundar aquest cop més que mai”.
De fet, alguns dels veïns, que s’han posat en contacte amb el Partit dels Socialistes, han afirmat que en aquest últim episodi s’han inundat baixos que mai s’havien inundat. 
“És evident que el projecte no ha funcionat com ens van dir, ja que es continuen donant acumulacions d’aigua”, ha manifestat Roig, que el mateix divendres va estar al lloc dels fets comprovant l’estat de la Plaça. 
“Haurem d’esperar a la tercera fase anunciada per l’alcalde, abans de fer una valoració definitiva de les obres” ha manifestat Roig, a pesar que va afegir que “de moment, i a peu de carrer, no sembla que s’hagi millorat molt” 
El projecte, que el mes de gener va presentar Ferran Bel com l’acció que havia de resoldre de manera definitiva aquesta problemàtica, estava previst incialment anb dues fases, segons va explicar el propi alcalde, una que havia de començar el mateix mes de gener i una segona que finalment es va ajornar fins al mes de juliol. 
Va ser aquest mateix mes de juliol quan l’alcalde Ferran Bel, en una nova roda de premsa, va afirmar que encara faltava una tercera fase que consistiria en la construcció d'una xarxa d'embornals a la plaça Unió i la seva connexió amb el desaigüe.
Roig ha demanat a l’alcalde que agilitzi en la mesura del possible aquestes obres, per tal de solucionar aquesta problemàtica, donat que “considerem que el govern municipal està improvisant, ja que en el mes de gener es van parlar de dues fases, i el mes de juliol de tres” 
El regidor socialista ha volgut afegir que “quan s’iniciï l’activitat docent al nou Col·legi de Sant Llàtzer a la tardor, que no oblidem que també tindrà dos cursos d’ESO de l’Institut Cristòfol Despuig, s’agreujarà la problemàtica", motiu pel qual ha demanat celeritat al govern municipal.
“Després d’afirmar al mes de gener a bombo i plateret que s’havia trobat la solució als problemes d’inundabilitat de la Plaça Unió, ara sembla que s’allarguen i ens emplacen al desembre”, ha lamentat Roig, que ha preferit esperar fins aquest mes per fer una valoració definitiva del projecte.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Com són les coses...

Reflexió d'Antoni Espanya, portaveu socialista a l'Ajuntament d'Amposta, en el seu bloc personal sobre l'actualitat política
Des dels 17 anys m’ha interessat la política. Tenia clar, però, que abans de donar el pas de comprometre’m públicament havia de realitzar-me professionalment, saber com funcionaven les coses a nivell social i econòmic, per donar resposta amb més coneixement de causa si mai arribava a accedir a un càrrec públic. Al cap de 20 anys, després d’haver passat per la universitat i treballar 16 anys a l’Administració, va arribar el detonant que havia estat esperant, en forma de Pla Hidrològic Nacional, una agressió ambiental sense precedents al territori que un biòleg militant com jo no podia deixar passar. L’altre motiu per implicar-me fou el caciquisme pujolista-convergent asfixiant que imperava a tot arreu, especialment a l’Ebre. Ara pot ser sonarà a batalleta de la mili, però fins el 2003, any del primer govern catalanista i d’esquerres, la discrepància pública per part d’un treballador de l’administració o de qualsevol persona amb lligams amb ella era motiu de represàlia sistemàtica. Podria explicar molts casos d’un nivell de miserabilitat incomprensible amb el context actual ...
Ara que s’ha començat a destapar la trama corrupta en la que durant anys ha estat implicada la família Pujol i molts alts càrrecs dels Governs de l’època, i que la majoria de treballadors públics intuíem, tinc un sentiment contraposat. Per una banda, em sento gratificat per haver estat des del començament en el bàndol que tocava, rehabilitat per haver patit en primera persona les represàlies al més pur estil fascista dels capitostos pujolistes del moment, però trist i indignat, a la vegada, per haver denunciat els abusos d’aquesta màfia enviant a Fiscalia de Madrid, Barcelona, Tarragona i Tortosa, dossiers amb dades d’activitats pressumptament delictives que passaven davant els meus ulls, durant els darrers 12 anys, i que malauradament mai van implicar l’obertura de cap diligència.
L’altra cara de la moneda, irònicament, és la incomprensió dels joves que posen tots els polítics dels partits tradicionals en el mateix sac, fins i tot els de nivell més baix com el de regidor d’un ajuntament o la de la gent una mica més gran, molta de la qual havia dimitit de les seues obligacions polítiques per l’orgia econòmica en la que vivíem fins el 2008 i que ara són paladins de la justícia social a l’estil PODEMOS - als bars, al carrer, a les xarxes socials - perquè no s’expliquen com han arribat al nivell de precarietat en el que es troben.
Per això, tots aquells que vam entrar en política als 90, després de la primera generació política catalana que van dirigir la restauració de la Generalitat, en plataformes ciutadanes, moviments socials, afins a partits d’esquerres, il·lusionats per transformar l’asfixiant Catalunya de Pujol en un país normal i que vam tenir la sort de jugar algun paper en els denostats tripartits entre el 2004 i el 2011 - per cert, Maragall i Montilla mai no es va posar un euro a la butxaca – ens sentim desorientats, frustrats, incompresos, maltractats ..., com segurament tanta gent en el passat, en la que els esdeveniments s’han solapat d’una manera que han engolit els protagonistes, passant finalment sense pena ni glòria en la pàgina de la història. Així és la vida i la política ...
El més irònic de tot plegat, per mi, és pensar que finalment la recent embranzida sobiranista del país, que inusitadament va impulsar el president Mas, trencant amb la tradicional equidistància de CiU, no era més que una fugida cap endavant en clau personal del clan Pujol per evitar passar comptes amb la Justícia espanyola. Com són les coses ... Tot i això, no perdo l’esperança, perquè biòleg com sóc, penso que sempre hi haurà gent - condemnada per la genètica, la tradició familiar o per convicció pròpia - que s’implicarà contra la injustícia, la desigualtat i els abusos dels poderosos, que és l'única lluita que a mi m’ha important sempre.


dilluns, 18 d’agost del 2014

El PSC de Tortosa es pronuncia en contra de la taxa per a collir bolets al Port que vol aplicar la Generalitat

Per a Enric Roig la taxa només mostra la voluntat recaptadora de la Generalitat que alhora ha retallat dràsticament el manteniment del Port”.
El PSC de Tortosa s’ha manifestat en contra de la taxa que a partir de la temporada 2015-2016 serà obligatòria per a tots aquells que vulguin collir bolets al Port. Malgrat que en un principi la taxa s’havia d'establir aquesta temporada, el Departament d'Agricultura ha decidit que enguany es faci una acció informativa. 
Els socialistes denuncien que aquesta taxa es cobrarà a partir de l’any vinent no només als terrenys propietat de la Generalitat, sinó que també els propietaris privats i els municipis podran aplicar-la, si volen.
“És sens dubte una acció encaminada a recaptar malgrat que des del Govern de la Generalitat es vulgui amagar”, ha denunciat Roig. “Com es diferenciaran aquells que vagin a recollir bolets d’aquells que vagin a passejar al Port? I en els grups on hi hagi gent que passeja mentre d’altres recullen bolets? Necessitem un policia per cada boletaire?", ha argumentat el portaveu del grup socialista. 
El regidor socialista es pregunta si es cobra a la gent que vol fer servir la platja, ja que si els diners recaptats amb la taxa han de servir per a cuidar millor l'entorn del bosc, el mateix argument serviria per a tenir cura de la costa. “perquè s’aplica als boletaires i no als banyistes?”, insisteix Roig.
“No es suficient amb afirmar que es tracta d'una petita quantitat econòmica com defensa el Conseller, independentment d’això es tracta d’una taxa molt injusta” -ha afirmat- ja que no diferencia entre aquells que recullen bolets com afeccionats 
i els que ho fan com a professionals, és a dir, aquells qui recullen quilos de bolets per a la venda i no el consum propi.
El PSC també denuncia que els responsables de la conselleria, que encara no han explicat les característiques exactes de la taxa, es preocupin de cobrar als boletaires mentre es dediquen a desmantellar les polítiques de conservació del patrimoni natural. El fet que la gent pagui per recollir bolets “no és una garantia de que cuidin els bosc, ans al contrari, algú es pensarà que pel sol fet de pagar té dret a utilitzar-lo com més li convingui”.
Per a Roig “les retallades en medi natural ha fet que espais, com el Port, que estaven protegits, a la pràctica hagin empitjorat. La preocupació no és només per les retallades o per la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes” -ha afegit Roig- que ha recordat el gairebé desmantellament de la brigada del Parc natural, “sinó que aquests fets han comportat pèrdues en el nostre patrimoni natural”. 
“Espero que l’ajuntament no apliqui la taxa en els seus terrenys del Port” ha conclòs, “ja que si estem intentant potenciar turísticament la nostra ciutat com a referent lúdic, això fóra un pas enrere”.

divendres, 8 d’agost del 2014

Signat un conveni entre l'Obra Social "La Caixa” i l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja per tirar endavant el menjador social

S’ha posat en funcionament aquest mes d’agost al municipi i fins al 10 de setembre unes 30 persones es beneificiaran d'aquesta iniciativa
L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, i la directora de l’Oficina de ‘la Caixa’ al municipi, Rosa MariaSerra Callau, han signat un conveni per tirar endavant el menjador social que s’ha posat en funcionament aquest mes d’agost al municipi i fins al 10 de setembre.
Unes 30 persones en total es beneficiaran d’aquesta iniciativa, que ha estat impulsada per la Regidoria d’Atenció a les Persones. El conveni té una dotació econòmica de 5.200€.
L'alcalde ha explicat que el finançament de l'Obra Social 'la Caixa" i la col·laboració d'entitats com l’AMPA del CEIP “Sant Jaume” han fet possible la posada en marxa del servei. Joan Castor Gonell ha agraït el suport i la implicació de l'Obra Social 'la Caixa' en projectes de caràcter social com aquest. La Regidora d’Acció Social Clara Picón ha manifestat “el menjador social compleix una doble funció, ajudar a les famílies necessitades i ha creat dos llocs de treball, encara que sigui per un espai curt de temps”.

dijous, 7 d’agost del 2014

El PSC de Tortosa denuncia que els menjadors per infants hagin tancat a l’agost

“És intolerable que CiU deixi sense servei a 120 infants que estan patint les dures conseqüències de la crisi econòmica”
“La fam no fa vacances, i això ho hauria de saber l’alcalde de Tortosa”. Amb aquesta contundent sentència Enric Roig, candidat socialista a l’Alcaldia de Tortosa ha denunciat  la poca sensibilitat que el govern municipal de Convergència i Unió, encapçalat per Ferran Bel, té vers els xiquets i xiquetes de la nostra ciutat que no tenen garantit un àpat diari. 
Enric Roig considera que tancar els menjadors que atenen a xiquets que viuen en famílies amb risc d'exclusió social o en situació de pobresa escolars a l’agost demostra l’interès polític del Govern municipal de Convergència i Unió per amagar la pobresa infantil a Tortosa. 
“Entenem que el govern municipal de Convergència i Unió considera que no és adequat que els xiquets i xiquetes de Tortosa en situació de vulnerabilitat tinguin el dret de menjar un àpat durant mes d’agost i els primers dies de setembre fins que s'iniciï el curs escolar", ha manifestat Roig.
Malgrat que a Tortosa hi ha un important nombre de xiquets que tenen una alimentació deficitària i que els docents han alertat del fet que alguns nens acudeixen al col·legi sense esmorzar han estat nombroses les ocasions en què la portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió defensa que aquesta situació es tracti a través dels serveis "assistencials" i "socials".

dimarts, 5 d’agost del 2014

"El no a la participació ciutadana és el reflex del govern de CiU a Tortosa"

El PSC lamenta que no prosperés cap de les seves cinc mocions, propostes en positiu per millorar la ciutat i emprendre mesures per afavorir les persones
El portaveu i candidat del PSC a l'alcaldia de Tortosa, Enric Roig, ha resumit el ple d'ahir a la nit com el reflex del que és el govern de CiU per a la ciutat, sobretot amb la negativa a la moció per fomentar la participació ciutadana en allò "que ens afecta col·lectivament". "Proposàvem un reglament que permetés als tortosins i tortosines participar activament en tot allò que els afecta, perquè això contribueix a dinamitzar la vida a la ciutat, a fer més transparent l'Ajuntament, a prioritzar els esforços", ha detallat Roig. La moció introduïa iniciatives com posar en marxa un consell social i elaborar una carta de drets i deures dels ciutadans, i apostava per l'elaboració d'uns pressupostos participatius.
La mateixa sort van córrer les altres quatre mocions presentades al ple. Els dotze regidors de CiU van tombar la proposta perquè Tortosa es doti d'un pla integral de la via pública per fer front a l'estat de deixadesa que pateixen carrers, places i mobiliari urbà. "És una queixa constant que rebem per part de la ciutadania i creiem que mereix que el govern hi dediqui tota l'atenció", ha tornat a reclamar Roig que també vinculava la proposta al foment de l'ocupació, "prioritària per als socialistes". A més, han recordat el nou incompliment del govern amb el PAM que recull un pla anual de manteniment.
CiU tampoc no va acceptar la petició de mantenir i posar en funcionament les fonts del municipi, "un patrimoni col·lectiu del qual cal tenir cura". A més, el candidat va ironitzar: "De què serveix habilitar fonts de les quals no en surt aigua?", en relació a la que està situada a la plaça de l'Escorxador.
Si greu per als socialistes és que CiU es negui a millorar la ciutat, més encara ho és que s'enroqui en dir no a propostes per afavorir les persones en un context de dificultats com l'actual. "Ens diuen cada vegada que ho tenen previst, però el cert és que per molt que asseguren que comparteixen la voluntat i que ho faran, la seva resposta és no". Així, el corró de la majoria absoluta, de la que CiU presumeix en cada ple, va evitar que tirés endavant una moció perquè els plecs administratius del nou contracte del Servei d'Ajut a Domicili inclogués l'obligatorietat d'atendre els caps de setmana a tots els veïns i veïnes de Tortosa que tinguin concedit el grau de gran dependent o dependència severa. Així mateix, també van tombar la proposta de tarifes especials per al transport públic adreçades als col·lectius més vulnerables i més afectats per la crisi com són els joves, els aturats, els pensionistes i les persones amb discapacitació.
Finalment, els socialistes li van recordar a Bel que continuaran treballant en propostes en positiu per a la ciutadania. "Ni l'alcalde ni cap regidor del govern ens han de dir de què podem parlar ni què podem proposar, nosaltres no callem perquè en joc hi ha el futur de la nostra ciutat i dels seus veïns i veïnes". 

dilluns, 4 d’agost del 2014

El PSC porta al Parlament la contractació del servei de rehabilitació a Batea i la Terra Alta

El grup socialista ha entrat una bateria de preguntes al govern i ha sol·licitat, entre altres, còpia del conveni subscrit entre la Fundació Terra Alta Segle XXI i l’ICS i dels informes que l’avalen
El grup parlamentari Socialista ha entrat una bateria de preguntes al govern i, concretament al conseller de Salut, Boi Ruiz, sobre l’adjudicació i la contractació del centre de rehabilitació a Batea i a la Terra Alta a la Fundació Terra Alta Segle XXI. “Volem conèixer l’opinió del conseller Boi Ruiz sobre si l’actuació del departament de Salut, el CatSalut i de l’ICS en tot el que fa referència a l’adjudicació i contractació dels servei de rehabilitació a Batea i la Terra Alta, i si les diferents decisions que s’han pres, s’han ajustat a la legalitat vigent”, ha assenyalat la diputada socialista Núria Segú. El PSC també ha sol·licitat còpia dels informes en base als quals el director dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre va garantir la seguretat de les persones usuàries a les instal·lacions a Batea de la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI, que havien estat clausurades per l’Ajuntament, i còpia del conveni subscrit entre la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI i l’ICS i dels preceptius informes que l’avalen.
La diputada socialista Núria Segú ha detallat les preguntes. Entre altres, es demana al conseller si coneix el contingut dels informes elaborats per la regió sanitària de les Terres de l’Ebre de dates 11 i 14 de juny de 2013 referent la ubicació que va ofertar la Fundació Privada Terra Alta segle XXI al concurs RH/13TA de contractació de la gestió de serveis de prestació de rehabilitació física i de logopèdia en la modalitat ambulatòria i quina valoració en fa. “Vist que en els informes no apareix el nom de cap responsable de la seva elaboració, ens interessa saber qui els va elaborar i si són determinants”, ha afegit.
En un altre ordre de coses, es sol•licita saber si el departament de Salut coneixia que la fundació no tenia la perceptiva llicència ambiental i si aquesta era imprescindible per poder signar el contracte amb la fundació. També si es té constància des del departament de la resolució de l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, del 13 de gener d’enguany en què s’ordenava el cessament de l’activitat. Així mateix es demana al conseller si consideren oportunes les declaracions del director dels serveis territorials de Salut a les Terres de l’Ebre contingudes en un comunicat de premsa garantint la seguretat dels usuaris a les instal·lacions a Batea de la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI, unes instal·lacions que havien estat clausurades per l’Ajuntament de Batea per incompliment de la normativa. “Amb quins informes o informacions documentals o no va realitzar el director aquest comunicat de premsa?”.
El grup Socialista també reclama la relació mensual dels anys 2013 i 2014 de les factures realitzades per la fundació al CatSalut i vol conèixer l’opinió del departament sobre l’oferiment reiterat de les instal·lacions municipals per part de l’Ajuntament de Batea perquè es pogués donar el servei a la vegada que es garantia la seguretat dels usuaris.
 

divendres, 1 d’agost del 2014

Valoració de l'adquisició de la Finca de Saurí

Comunicat del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Móra d'Ebre
El Grup Municipal Socialista volem fer una valoració de l’adquisició de la Finca de Saurí aprovada al Ple Extraordinari celebrat dilluns 28 de juliol de 2014.
La finca de Saurí està situada entre els 2 ponts de Móra. La superfície segons l’expedient és de 29.752,40 m2, és a dir, poc menys de 3 hectàrees.
Urbanísticament està qualificada com a “Sòl urbà. Sistema de parcs i jardins urbans”.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Móra d’Ebre ha decidit adquirir la finca per un preu de 275.135,68€ (16 pagament anuals de 17.195,68€).
Davant d’aquests antecedents, el nostre grup va decidir VOTAR EN CONTRA atenent a les següents consideracions:
1. Sempre hem cregut en la necessitat d’adquirir l’esmentada finca per a desenvolupar la façana fluvial del nostre poble. Així ho vam intentar fer quan estàvem al govern (2003-2011) i, segons ens consta, en anteriors legislatures.
Els costos de la finca van fer desistir tant a uns com als altres.
2. Després d’haver-nos assessorat per persones qualificades i coneixedores en la compra-venda de finques, considerem que la valoració i el cost final a pagar per l’ajuntament està fora dels preus de mercat (92.470€ per hectàrea, més les despeses administratives, impostos, notaria...)
3. Cal tenir en compte també la qualificació urbanística (Parcs i jardins), sòl inundable... que condiciona la seva urbanització.
4. El pagament condicionarà futurs equips de govern ja que el pagament s’ha fraccionat en 16 anys.
Per tot plegat, i per motius exclusivament econòmics, vam decidir votar negativament l’adquisició de la finca.