Article del portaveu del PSC a l'Ajuntament de la Ràpita, Josep Pitarch
Vagi per endavant que crec fermament que l’arribada de creuers al port de la Ràpita és una magnífica notícia per al poble i per al conjunt del territori. I crec que s’ha de valorar de manera força positiva aquest fet, com també l’anunci de la seua continuïtat (i posible ampliació) per a l’any vinent. Però arran de l’intent frustat de la primera arribada de l’Star Flyer de la companyia Star Clippers, al port de la Ràpita, el passat 8 de juliol i de la darrera prevista per al 15 d’agost, m’agradaria fer algunes consideracions crítiques.
Primera. No crec que el “mal temps i fort vent” de Mestral, com s’ha dit oficialment, siguessin realment la causa que el capità del vaixell decidís no atracar en aquestes dues ocasions. Suposo que el seu marge de maniobra escás, a causa del calat del port, també degueren influir en la decissió. Res a dir. El veler de luxe té una eslora de 111 metres, 15 de mànega i poc més de 3000 tones de desplaçament. Navega a motor (fins a 17 nusos) i una arboradura de 4 pals podent desplegar 36 veles. Pel que sembla, al port rapitenc, en el lloc que havia d’atracar hi ha suficient calat, però pels voltants, no. Per tant, si surts dels límits de la zona, pots tenir problemes. La primera pregunta, per tant és: hagués costat molt dragar els accesos i voltants del moll, mesos enrere, tenint en compte que fa molt temps que se sabia que arribava el creuer ? Quan fa només unes setmanes una draga va treballar al port de Cemex, no s’hagués pogut aprofitar, donat que ja estava aquí? Poca previsió ? Poc interès en invertir per part de la Generalitat? En resum: de les sis escales previstes al noste port, només se’n van poder fer quatre.
Aquesta teoria vindria avalada per alguns fets. Les barques de pesca de tresmall, fins i tot les petites, els dies en qüestió van faenar, alguns iots de 10 o 12 metres es van fer a la mar per anar a rebre el vaixell, embarcacions esportives i fins i tot bots i puntones van navegar per la badia dels Alfacs durant tot el dia … El vaixell, dins d’un port, que està dins d’una badia, tenia massa vent, i per fer la travessia cap a Menorca no … En fi. Per altra banda, el mateix alcalde, en fer la valoració de l’estada del vaixell, va avançar que demanarien a Ports el dragatge per a l’any vinent.
Segona consideració. Crec que en certes declaracions ens hem passat. Això fa que hi hagi unes expectatives, que en no cumplir-se (cosa impossible) generen frustació. Hi ha màxim 170 passatgers (mai ha anat a plena capacitat ni de lluny). Contant els que es queden a bord (un 25%), els que fan un excursió i els que en fan una altra, participen de les activitats preparades i decideixen passejar pel poble un 20%. Resulta que en el millor dels casos, 40 persones haguessin estat 3 o 4 hores voltant pel poble per “gastar” que és el que tothom desitgem. Res més. Com se pot dir que “el poble ha fet un esforç”, “que s’ha contractat personal extra”, “que les perruqueries esperen l’allau”, que “s’han fet cursos expressament”, “ampliació d’horaris”, “que l’arribada de creuers incentivarà la inversió en nous hotels “ … que sé jo !!! Val la pena dir que els comerços de La Ràpita i tot el sector serveis en general, fan un esforç cada dia i intenten oferir el bo i millor SEMPRE i per a qualsevol client. Sigui d’un creuer, d’una segona residència o algú que ve esporàdicament. No debades, la notícia en algun diari ens comparava amb la coneguda pel·lícula “Bienvenido Mr Marshall”. Potser sí. Per cert, corren alguns comentaris respecte els taxis que havien de donar sevei als creuristes: esperem que no passin de simples comentaris de carrer.
Tercera consideració. Aprofitant la magna data del primer creuer, les autoritats locals van decidir fer la inauguració de la nova oficina de turisme. Prevista per a les 11:45. Com el vaixell va marxar abans d’hora i les autoritats forasteres, director general inclòs, tenien pressa, van fer la inauguració abans d’hora amb els que hi havia presents i van trucar als regidors de l’Ajuntament i altres entitats locals dient-los que no calia que anessin que ja s’havia inaugurat perquè el director general havia de marxar. Llàstima que alguns ja s’havien vestit per a l’ocasió quan va arribar la trucada. Per cert, dus setmanes abans tampoc es va convidar ningú a un acte que es va fer en un viver, presidit pel conseller Santi Vila. Primer els de fora, després els representants del poble.
Un reconegut empresari de la restauració local me comentava fa uns dies que tenia la sensació que planava certa improvisació amb aquest tema i que era molt important, ara als inicis, donar una bona imatge. Me temo que no ha sigut així i crec que en altres ports catalans s’haguessin gastat més diners per tenir-ho tot a punt. Com sempre, al final, segurament parlem d’això, de diners.
