El PSC diu que les Terres de l'Ebre no han d'esperar a la nova organització territorial de Catalunya i que ja han de ser vegueria
El rector de la universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, considera que la posada en marxa de la vegueria de les Terres de l'Ebre és una rectificació històrica que aporta il·lusió i cohesió a un territori que s'ha sentit maltractat
El PSC de les Terres de l'Ebre va organitzar aquest dissabte passat un interessant col·loqui sobre el procés de creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre en què es van posar sobre la taula i es van esclarir alguns dels dubtes sobre el quan, el com i quines repercussions tindrà la posada en marxa d'aquesta nova administració a casa nostra. L'encert en el plantejament del col·loqui, on hi van participar tres periodistes de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Arasa, Gustau Moreno i Sílvia Tejedor, va permetre abordar a fons i treure punta a alguns dels dubtes sobre aquest procés. Els ponents, el rector de la Universitat Pompeu Fabra, el tortosí Josep Joan Moreso, i el diputat al Parlament de Catalunya, el socialista Roberto Labandera van ser els encarregats d'aportar el seu punt de vista sobre aquesta nova realitat territorial a partir de la qual es va encetar el col·loqui.
A grans trets, la principal conclusió que es va poder extreure és que si bé la posada en marxa de la nova organització territorial que preveu la divisió en set vegueries necessitarà més temps per ser una realitat a causa de la manca de consens que hi ha actualment en alguns territoris, com el Pirineu i la Catalunya Central, el que avui sí que està clar és que s'avançarà aquest procés on ja hi ha aquest consens, com és el cas de les Terres de l'Ebre. Una altra de les lectures del col·loqui és el caràcter il·lusionant i cohesiondor que aportarà la vegueria de les Terres de l'Ebre per fer front a la creixent desafecció que ha viscut el nostre territori.
El col·loqui va començar amb una interessant reflexió realitzada pel doctor Josep Joan Moreso assenyalant què justifica la creació d'una vegueria, que no és altra cosa que la recerca d'un model que condueixi a apropar els serveis en condicions d'igualtat per a tothom. I és que el fet d'haver nascut en un lloc determinat no pot ser un handicap per als ciutadans d'un país. “La política ha de fer a les persones responsables per les seves eleccions però ha de compensar les seves circumstàncies, que alguns filòsofs anomenen, la loteria natural, ha d'afavorir a algú que ha nascut en un lloc amb poques possibilitats o a una família amb menys recursos.” Després de repassar el model francès, bo quant al fet que va oferir aquestes condicions d'igualtat als seus ciutadans, però que no va tenir en compte la realitat històrica dels seus territoris, i remarcar que la divisió territorial en províncies de l'any 1833 a banda de ser nefasta per a les Terres de l'Ebre, va ser el gran fracàs en l'intent de construir un estat modern, ja que ni va assolir aquesta condició d'igualtat per a tothom ni va tenir en compte les raons històriques, Moreso també va referir-se al sentiment de desafecció del territori. “Per tant, amb aquesta proposta de baix cap a dalt que és la vegueria, es permetria “una mena de rectificació històrica” que ens atorgaria millors serveis, millor salut, millors infraestructures i on les Terres de l'Ebre se sentirien més protagonistes del seu destí.” Moreso també va fer una reflexió prou interessant en el sentit que perquè aquesta nova organització funcioni cal que Tortosa sigui generosa i líder d'aquest procés.
De la seva banda, el diputat socialista Roberto Labandera, també va recordar que per al PSC cal substituir el mapa comarcal actual, una organització territorial insuficient que va impulsar i imposar CiU amb la seva majoria absoluta l'any 1980. “El resum ha estat un poder presidencialista absolut, un parlamentarisme gairebé inexistent i una organització territorial al servei del poder del partit que manava. Aquesta és l'herència que ens ha deixat el nacionalisme conservador”. Per això, les forces de l'esquerra catalana hi han trobat una possibilitat d'esmenar i transformar aquesta situació, que és aquesta nova divisió de Catalunya en set vegueries.
Labandera també va deixar clar des del primer moment que hi ha dos ritmes ben diferenciats, un més llarg per assolir en la seva totalitat la nova organització territorial del país, i l'altre més curt i que pot ser una realitat al 2011, avançant-se a aquest procés més feixuc, tot desevolupant les vegueries allí on ja hi ha un consens clar. I és que Labandera no va defugir que ens trobem davant un procés complex ja que hi ha territoris que no han assolit aquest consens. A més, per al PSC, la nova organització territorial està lligada a dos processos, la modernització i descentralització de l'administració, i la primera llei electoral de Catalunya, perquè el vot tortosí valgui el mateix que el de la Seu d'Urgell, en què cal almenys el consens amb el principal partit de l'oposició que en aquests moments no està per aquesta causa. Per tant, la conclusió que va posar sobre la taula Labandera és que avui només hi ha cinc vegueries ben precises i clares, les províncies actuals i en el cas de Tarragona, dos àmbits claríssims, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Així, tot i que el govern treballa en la descentralització en set vegueries i assumeix amb realisme que tot el treball legislatiu de la nova ordenació territorial pot tardar deu anys, es pot avançar aquest procés posant en maxar aquestes cinc vegueries, a les quals caldria afegir, una altra organització territorial que és la regió metropolitana de Barcelona.
L'Estatut, la millor eina per tenir ja la vegueria de l'Ebre
Durant el col·loqui es van repondre als principals dubtes que hi ha sobre com es realitzarà aquest procés. Com es farà aquest avançament, com elegirem els nostres representants, quin serà el paper dels consells comarcals, si s'ha acabat el debat sobre la capitalitat, quin serà l'encaix estatal i quina possibilitat hi ha d'assolir el nivell de província, o com serà el finançament van ser alguns dels principals interrogants que es van respondre. Així, Labandera va deixar clar que l'Estatut és una bona eina per a la confecció de la vegueria de l'Ebre, en el sentit que en el seu article 93 ja assenyala que els Consells de Vegueria substitueixen les diputacions, a les quals s'afegiria aquesta cinquena vegueria que són les Terres de l'Ebre i una altra organització territorial que és la corporació metropolitana. “L'Estatut és ben clar. La vegueria serà una administració local que tindrà un nivell d'elecció indirecta en funció del resultat de les municipals que tindrà dues funcions, la de cooperació local, amb el traspàs de les competències que actualment tenen les diputacions, i la de descentralització administrativa del govern de la Generalitat, que no tenen les diputacions”. Labandera va insistir molt en què no estem davant un procés de regionalització com s'ha produït a Europa, sinó d'un procés de descentralització administrativa fonamentalment i de cooperació amb els municipis que es fa de baix cap a dalt. Per tant, tenint en compte que no es preveu en aquest període una modificació de la Llei Electoral abans de les eleccions del 2010, a les municipals del 2011 triarem novament els regidors del nostre Ajuntament i a partir d'aleshores, com es fa actualment a les diputacions, es realitzarà l'elecció dels diputats, consellers i conselleres de vegueria, i un cop hi hagi acord, en sortirà el president del Consell de Vegueria. Per poder-lo triar directament caldria una modificació legislativa.
Pel que fa als consells comarcals, Labandera va dir que ningú preveu, ni el PSC, la seva dissolució, però sí que serà necessari davant el naixement de la vegueria, una modificació de les seves competències actuals. “Des del PSC no hem tingut excessiva passió política pels consells comarcals, són uns ens sense recursos i amb escasses competències, cadena de control del nacionalisme conservador. I per tant, de moment, volem modificar això, i fer dels consells uns organismes que treballin en la cooperació dels ajuntaments en un nivell més petit”.
Quant al finançament, des del PSC es considera que el finançament actual de les diputacions s'ha de traslladar a les vegueries. “Si hi ha delegacions administratives hi haurà la corresponent delegació de recursos per poder-ho fer”, va assenyalar el diputat, que tot i això, va apuntillar que amb aquestes dues coses, la capacitat d'acció podria estar limitada i requeriria la intervenció del govern autonòmic per la qual cosa també participaria en el pressupost del govern de la Generalitat. I, evidentment, el diputat va assenyalar, que tot i que inicialment no hi haurà l'aportació econòmica més òptima, amb el nou finançament el percentatge serà superior.
I evidentment, també es parlar d'un altre nivell, del d'assolir el grau de província a nivell estatal. El doctor Moreso va ser prou clar: “Mentre hi hagi províncies, que no vol dir que això no es pugui canviar perquè hi ha altres idees, convé, al final del procés, convertir-nos en províncies.” Però va insistir molt que cal tenir en compte els ritmes i situar aquest objectiu al final del procés. Com també va assenyalar que deixaria fora de l'agenda ampliar l'actual territori ebrenc tenint en compte que la creació de les comunitats autònomes ha conduït a un seguit de lògiques que fan molt difícil la recuperació de territoris que la divisió provincial va separar.
Finalment, tampoc no hi va haver dubtes sobre la capitalitat, i en aquest sentit, el doctor Moreso també va ser prou contundent: “Per raons d'història i de pes, la capital d'aquest territori ha de ser Tortosa, tot i que des del lideratge i la generositat amb la resta del territori.”
En conclusió, tal com va assenyalar el doctor Moreso, la millor notícia és que les Terres de l'Ebre no hauran d'esperar a que la resta dels territoris de Catalunya es posin d'acord per poder tirar endavant la vegueria, perquè amb l'Estatut a la mà aquesta ja pot ser una realitat avui mateix, una vegueria que potser permetrà al territori trobar l'encaix en la Catalunya del segle XXI.
Sant Jaume d’Enveja, ha acollit aquest dissabte, un dels actes del PES European Days of Action 2009, una iniciativa pionera en la què tots els partits socialistes i socialdemòcrates, que formen part de la família socialista europea, centren els seus esforços de forma simultània arreu d’Europa per tractar durant el mateix dia un tema en comú. En aquest cas “Una Unió sostenible”. Pel que fa a l’Estat Espanyol les altres poblacions que han acollit alguna iniciativa d’aquestes característiques han estat Mallorca, Huelva i Santander. 
