La setmana passada en un debat en un ràdio local, el tertulià que parlava en representació de CIU em va acusar que amb el meu vot al Ple del passat 27 de maig es van aprovar les mesures extraordinàries contra la crisi. Naturalment va obviar que l’abstenció de CIU també va contribuir a que tiressin endavant les esmentades mesures.
Aprofitant aquest article, voldria explicar, com ja ho vaig fer a la ràdio, el sentit del meu vot i crec necessari fer una mica de cronologia, ja que podem parlar de tres moments de la crisi:
Aprofitant aquest article, voldria explicar, com ja ho vaig fer a la ràdio, el sentit del meu vot i crec necessari fer una mica de cronologia, ja que podem parlar de tres moments de la crisi:
Crisi financera, a la tardor de 2008. Van fer fallida bancs i grans gegants financers als EUA i a Europa. TOTS els Governs van haver de prendre mesures per tal de garantir la viabilitat del sistema financer.
Aquesta crisi del sistema financer va originar una greu crisis econòmica, perquè es va paralitzar el crèdit. Els Governs van haver de respondre amb una despesa pública extraordinària per poder mantenir el major nombre possible de llocs de treball i d’empreses, pagar atur, millorar el teixit productiu. . .
Tot això va provocar que els Estats s’haguessin d’endeutar, que demanessin diners als inversors i als mercats.
Aquest era el panorama a principis del mes de maig, Espanya tenia un pla, com tots els països de la zona euro, per reduir el dèficit fins arribar a un 3% al 2013.
Però, sense que cap país ho pogués anticipar, els primers dies del mes de maig es va produir una forta batacada als mercats i a les borses i es va estendre la sensació de temor que una part del països de la zona euro no podrien fer front al pagament del deute.
Davant d’aquesta situació, tots els països de la zona euro van acordar destinar 750.000 milions d’euros per tal de garantir el deute de cadascun dels Estats i es van comprometre a reduir despeses .I precisament per tal de reduir despeses , el Govern va haver d’aprovar unes mesures extraordinàries que permetran reduir la despesa pública en 5.250M€ addicionals aquest any i 10.000M€ més al 2011.
Les mesures incloses en el Reial Decret són:
- Reducció d’un 5% de mitjana els salaris públics.
- Suspensió de la revalorització de les pensions per al 2011(tret de les mínimes i les no contributives).
- Suspensió del règim transitori de la jubilació parcial.
- Eliminació de la retroactivitat en prestacions per dependència.
- Eliminació a partir de l’1 de gener del “xec nadó”.
- Retallada de la despesa farmacèutica.
- Modificació dels acords marcs amb Comunitats Autònomes i Ajuntaments.
El Govern és conscient que són mesures dures , però s’ha incorporat el criteri d’equitat:
-Així, la reducció als treballadors públics, va des d’un 0,5% fins el 7% del salari. Pràcticament als que tenen el sou més baix no se’ls reduirà gens. Als alts càrrecs i als responsables polítics fins un 15%.
-Per això, a la mesura de no revaloritzar les pensions, no s’inclouen les pensions mínimes, és a dir 2.500.000 pensionistes SÍ que veuran revaloritzada la seva pensió.
Naturalment, es seguirà fent l’esforç com a país per seguir ajudant als que no tenen treball . Són més de tres milions d’espanyols els que perceben una prestació per atur. Això representa una despesa de 30.000 milions d’euros l’any.
El Govern ha respost davant d’una situació excepcional amb responsabilitat, pensant en el futur del país i sent conscients que l’aplicació d’aquestes mesures pot representar una davallada de vots en les properes eleccions .En aquest moments tant decisius per al nostre País, el PP pensa més en desgastar al Govern per tal de treure més vots que no en les necessitats del país, fins al punt que Jyrki Kataien, coordinador del PP Europeu, ha demanat que els partits a l’oposició actuen de forma responsable ja que no és temps de rèdit polític a curt termini.
Davant una crisis de la gravetat que hem viscut aquest mes de maig, les circumstàncies canvien i cal respondre amb contundència i determinació. Això és el que ha fet Europa i el que ha fet el Govern del nostre país. I això es precisament el que jo vaig votar.
Lluïsa Lizarraga Gisbert
Diputada pel PSC al Congrés
