Quan el PP va guanyar les eleccions al 1996, la pensió mínima era de 321,15€. Quan va perdre les eleccions 8 anys després, la pensió mínima era de 400,54€. Havia augmentat en 79,39€. Això va representar un augment del 24,42%.
Ara, el PP i altres grups de la Cambra que estan a l’oposició fan molta demagògia pel tema de la congelació de les pensions que no són mínimes . No tenen memòria de quan ells (el PP) i els que els van donar suport per governar (CIU), decidien sobre l’augment de les pensions i no van augmentar tant com ho fem fet els socialistes, i això que la crisi mundial no va marcar les seves legislatures.
Que no ens donin lliçons de sensibilitat cap als pensionistes. La sensibilitat es demostra amb fets, i es demostra quan s’està al banc blau (el del Govern) i no a l’oposició.
Com tampoc poden obviar aquests partits, que tot i la crisi, els socialistes hem incrementat els drets socials, s’han millorat les beques, la sanitat, l’educació i s’ha creat la Llei de la Dependència.
El proper any (ho veurem a finals de gener), les pensions mínimes, les no contributives i les SOVI tornaran a pujar, revaloritzant-se segons la pujada de l’IPC. Més de tres milions de pensionistes veuran augmentar la seva pensió .
No estem orgullosos de les pensions mínimes actuals, encara queda molt de camí per aconseguir unes pensions mínimes més dignes, que és el que es mereixen les nostres persones grans, després d’haver treballat molt dur durant tota la seva vida , i al mateix temps s’han de fer reformes per garantir la viabilitat del sistema de pensions a mig i llarg termini . Però no podem acceptar que ens donen lliçons els que quan van poder fer-ho (ells eren els que van governar anteriorment, i no sempre amb majoria absoluta ) i no ho van fer.
Ells mai estan d’acord en res, no poden tancar els ulls davant la realitat que fa necessari introduir canvis ara:l’esperança de vida dels espanyols, ha crescut tant, que som el primer país, després del Japó amb l’esperança de vida més llarga. Això farà que cada cop hi hagin més pensionistes que cobrin pensió , amb més anys i durant més temps; la previsió d’evolució de la població ens diu que l’any 2049, al nostre país hi hauran 48 milions d’habitants, dels que un 32% tindrà més de 65 anys . Per contra, la població entre 16 i 64 anys disminuirà en 6 milions de persones, i els joves d’avui s’incorporen al mercat laboral més tard.
Per tant, el Govern ha de treballar per garantir les pensions del futur i fer-ho amb el màxim consens polític i social i no caure en la demagògia dels que des de la irresponsabilitat i l’afany de guanyar vots estan alarmant als ciutadans, afirmant que “perillen les pensions”.
Què hem de fer? Deixar aquest tema per al partit que governi l’any 2020 i amagar el cap sota l’ala ara? O començar a debatre aquests temes a la comissió del pacte de Toledo , que és on els grups han de presentar les seves propostes i arribar a un consens . Haurem de comprovar quina responsabilitat mostren els altres grups.
Lluïsa Lizárraga
Diputada pel PSC al Congrés dels Diputats.
