No he d’enganyar-vos: no hi ha cosa que gratifiqui més l’ànima que els fets et donin la raó. I d’això us vull parlar. Un servidor, que només porta 9 anys al govern municipal de La Ràpita, ha vist com d’uns anys ençà, s’ha volgut fer creure a la ciutadania, que tot i la bonança econòmica dels temps de la bombolla inmobiliària, la mala gestió dels governants locals havia malbarat el capital, havíem malgastat impúnement i ara mateix la situació d’ofegament (per la qual, per desgràcia, travessen molts d’ajuntaments) també era imputable al nostre govern. Tot i que el compte General de l’exercici 2010 se’n va encarregar de matissar aquest discurs d’una manera important (amb un tancament de 3’5 milions en positiu) el discurs catastrofista va continuar, en aquest cas amb dos clars missatges: “no hi ha un duro” i “estem endeutats amb més de 7 milions d’euros”. Això refermava el discurs que des de feia 2 anys s’estava seguint. I quan resulta que tanquem l’exercici del 2011, i a la incorporació de romanents per al 2012, ens surt la xifra de 5’2 milions, davant l’evidència, en lloc de reconèixer el que és obvi (que l’ajuntament no estava malament i que la situació no era crítica com algú pretenia) el fàcil és canviar el discurs. I és aleshores quan s’ha de dir, entre dents, que “sort dels canvis de rumb que es duen a terme des del juny de 2011 … que si no ….”. Però crec que ja n’hi ha prou.
És en aquest punt, quan m’atreveixo a demanar una mica de seriositat. No hi ha dubte que les polítiques d’austeritat, més o menys contundents, ajuden a aconseguir l’objectiu. Però no és menys veritat, que l’objectiu ja estava complert. O és que algú amb una mica de coneixement pot pensar seriosament que en 6 mesos d’austeritat pot sortir un romanent de 5’2 milions d’euros??? És més, vull recordar que el pressupost de 2011 -aquest que ens ha deixat 5’2 milions d’euros de romanent- es va aprovar per l’anterior Govern Municipal, en sessió plenària de 10 de desembre de 2010, amb els vots en contra de tota l’oposició del moment
És en aquest punt, quan m’atreveixo a demanar una mica de seriositat. No hi ha dubte que les polítiques d’austeritat, més o menys contundents, ajuden a aconseguir l’objectiu. Però no és menys veritat, que l’objectiu ja estava complert. O és que algú amb una mica de coneixement pot pensar seriosament que en 6 mesos d’austeritat pot sortir un romanent de 5’2 milions d’euros??? És més, vull recordar que el pressupost de 2011 -aquest que ens ha deixat 5’2 milions d’euros de romanent- es va aprovar per l’anterior Govern Municipal, en sessió plenària de 10 de desembre de 2010, amb els vots en contra de tota l’oposició del moment
Per als qui encara no tinguin clar d’on surten aquests números els donaré algunes pistes. Mireu els contractes públics licitats durant el 2011 per l’Ajuntament de la Ràpita. Veureu que la necessitat que imposa la crisi -per desgràcia- fan que les empreses que opten als concursos, facin l’impossible per guanyar i, per això, les baixes que oferten són quantioses. En aquest aspecte, més de 2’5 milions van en aquesta línia. No és més que la diferència entre el preu tipus de la licitació i el preu que finalment acaba per adjudicar-se una obra. I això, ja me disculpareu, no té res a veure amb les polítiques d’austeritat (de vegades innecessàries i de vegades fins i tot ridícules) que suposadament ens han arreglat la situació.
Al fil del meu argument encara vull afegir un parell de qüestions. Primera. El suposat endeutament de l’Ajuntament de la Ràpita. És cert que tenim un préstec de més de 6 milions d’euros, amb una entitat bancària. Però ens ve del fons FOMIT del Ministerio de Turismo, i se vulga o no se vulga, té les condicions que té (0’5% d’interès i 5 anys de carència) i que no suposen un problema greu per a l’econòmia municipal. En definitiva, si volguéssim, el podríem amortir demà mateix (però no ens interessa justament per aquestes avantatjoses condicions). Quants ajuntaments ebrencs suspirarien per poder-lo gaudir !!!! El problema no és tenir un crèdit, sinó la capacitat de retorn que es pugui disposar.
Segona cosa. Al meu parer no és cap gran notícia que un ajuntament tingui un romanent o un “superàvit” positiu en els temps que corren. Més que mai, en els moments en què la ciutadania ho està passant malament, els ens locals hem de fer mans i mànigues per ajudar als nostres conciutadans. Aquesta és la nostra raó de ser. No crec que sigui un bon gestor, aquell que a final de l’exercici, treu pit dient que ha tingut superàvit. Els diners han d’estar al carrer, fent obra pública, incentivant polítiques socials o subvencionant els aspectes que demandi la ciutadania. I ara més que mai. I aprofito també per comentar altres aspectes d'actualitat: avui quan el govern central està demanant als ajuntaments que aflorin les factures pendents per elaborar un pla de pagament, podem presumir de no tenir factures ajornades, ni ara ni al maig de l'any passat. Ja fa molt de temps que paguem amb puntualitat i cal dir-ho.
Els missatges catastrofistes, negatius i alarmistes, que només persegueixen certa notorietat política, calen molt fàcilment entre els nostres conciutadans. I més en els temps que corren. Però a banda de ser incerts, també són perillosos per diversos motius. En primer lloc: animen a la gent? A emprenedors ? A possibles inversors ? O els convida a buscar destins alternatius i marxar? Si us plau, prou de demagogia i una mica més de responsabilitat institucional …. I per finalitzar: com justificarem al final del següent exercici, que hem sigut incapaços d’emplear-nos a fons i que no hem sabut com gastar uns diners en pro dels nostres veïns? Anem-hi pensant
Josep Pitarch López
Portaveu Grup Municipal PSC
Ajuntament de La Ràpita
